Full text of ""
VolUH
ume
.*
&v
,x~"
>
^** ..-
flu*** 1
1
'T
^bMiM^^I
>
I
.'&':
\
'
RECULL DE DOCUMENTS I ESTUDIS
REFERENTS A MONESTIRS CATALANS
VOLUM I
MONESTIR DE MONTSERRAT
M- CM -XXVII
CATALONIA MONASTICA
CATALONIA
A
r\
2. JL
A
r\
^. JL
RECULL DE DOCUMENTS I ESTUDIS
REFERENTS A MONESTIRS CATALANS
VOLUM I
MONESTIR DE MONTSERRAT
M- CM -XXVII
b
C4
1
V
AL REVERENDISSIM PARE ABAT
DOM ANTONI MARIA MARCET O. S. B.
ELS ESCRIPTORS DE ((CATALONIA MONASTIC A
AMB AFECTE I AGRAIMENT FILIALS
AQ.UEST VOLUM I ELS QUE EL SEGUEIXEN
ADRECEN OFRENEN DEDIQUEN
INTRODUCCIO
N la plasmacio espiritual i cultural del poble catala,
1' Orde de Sant Benet ha exercit una influencia
cabdal, definitiva.
A Catalunya com a tants indrets d'Europa a 1'epo-
ca medieval el Monestir, centre de vida ascetica, es-
devingue al mateix temps un fogar de cultura, una escola
ben sovint unica de lletres, arts i oficis.
Amb aquella adaptabilitat meravellosa. patrimoni ca-
racteristic de 1' Orde monastica, el monjo, semper d ad o-
mnia paratus, feu de tot i ensenya de tot. En la tranquil 'la
solitud del claustre, esmerga sos lleures, en havent aca-
bat 1' Opus Dei, copiant pacientment, pulcrament, acurada-
ment centenars de codexs, salvant aixi la cultura classica
d' imminent ruma i augmentant el patrimoni de la ciencia
cristiana. En dies de pau convert! 1' ermas i 1' aiguamoll
en terres de conreu ; basti esglesies i monestirs fent ell
12 CATALONIA MONASTICA
de tot: d' arquitecte i de manobre, de pintor i d' esculp-
tor; talla les portes, forja els ferres, teixi els ornaments li-
turgies, cisella els vasos sagrats, minia els llibres de cor...
En temps de guerra contra la mitja-lluna, fou capda-
vanter i encoratja a tots amb la imatge del Crucificat
a foragitar els infidels i reconquerir el sol benei't de la
Patria.
En els problemes transcendentals de 1' esperit orienta
defmitivament el nostre poble ; 1' adrega vers Roma en
la questio religiosa i obri un ample portell als Piri-
neus per donar franca entrada a 1' alenada de civilitzacio
que en tots els ordres havia promogut Carlemagne, mer-
ces a 1' empenta formidable d' aquell gran home educat
al claustre, qui hague nom Akuinus. Encara devem als
monjos 1' haver nodrit nostres avantpassats amb la doc-
trina d' aquella obra poderosa, codi de discrecio suma,
concrecio del geni legislador roma purificat pel Cristia-
nisme, LA REGLA DE SANT BENET, que ha dotat el nostre po-
ble del seu tret moral caracteristic : el seny.
La vinguda i actuacio dels benedictins a Catalunya
estan tan intimament enllagades amb els seus origens,
que una relacio amp la, objectiva, detallada del desplega-
ment monastic catala, ens donaria feta en gran part la
INTRODUCCIO 13
historia de la nostra terra en els primers segles de la seva
existencia. Escriure, pero, la historia definitiva de tots els
monestirs Catalans es feina llarga, feixuga, plena de tan-
tes dificultats, que horn creu a voltes que es tracta d' un
somni irrealitzable. Qui esta preparat, capacitat per dur-la
a terme ?
X-
El monestir de Santa Maria de Montserrat hereu
espiritual del patrimoni monastic de Catalunya abans
d' ocupar-se seriosament de la reconstruccio de la historia
propia, abans de pensar en dotar-se dels instruments de
cultura que avui posseeix : Biblioteca, Impremta, Museus,
etc., es preocupa llargament de recollir tota la docu-
mentacio possible referent als nostres monestirs ; i avui
el nostre arxiu compta amb uns 50.000 documents de
procedencia i referenda monastico-catalanes, fons ja consi-
derable que, si mes no, ens encoratja i empeny a pre-
parar-nos per realitzar aquesta obra magna.
El cami a fer sera aspre i dificultos; no podem comp-
tar, dissortadament, amb obres similars, damunt les quals
ens poguem basar i orientar-nos d'una faiso segura. I
14 CATALONIA MONASTICA
en dir aixo no ens oblidem, no podriem oblidar-nos,
de la multitud de documents escampats en publications
d'una alta valor historica. Pensem en les obres monu-
mentals dels benedictins de Saint-Maur: Annales Ordi-
nis Saudi Bciicdidi, Gallia Christiana, Histoire litteraire de la
France, Histoire Generale An Languedoc, Recueil des Historians
des Gaules et de la France, etc., etc., en la Marca Hispanica;
en les obres impreses dels PP. Yepes, Florez, Villanueva;
en les manuscrites dels PP. Caresmar, Pasqual, Marti, Ri-
bas, Vila ; en tantes voluminoses o petites monografies,
referencies, articles apareguts a casa i a fora: tot ben
interessant, ben aprofitable, que caldra tenir-ho present i
utilitzar-ho ; pero tot plegat resulta obra fragmentaria, de
detail, d' analisi, i ens cal obra de conjunt, de sintesi
perfecta, Integra; en un mot, conve anar de dret i de-
finitivament a la publicacio del MONASTICON CATALONICUM.
Monasticon Catalonicum vol dir la historia completa de
1' Orde monastica a Catalunya.
Entenem per Orde Monastica els benedictins i les
seves derivations, com es ara, els cistercienses; els car-
toixans, fins les ordes militars que adoptaren la Regla
de Sant Benet; oposem, doncs, 1' Orde monastica als ca-
INTRODUCCI6 15
nonges regulars, a les ordes mendicants i clericals i a
les congregacions modernes.
El nostre Monasticon, per 1'extensio topografica, com-
prendra els monestirs d' ambdos sexes fundats en territori
de llengua catalana: Catalunya propiament dita, el Ros-
sello, Illes Balears i Valencia. Tambe hi seran incloses
aquells monestirs construi'ts en territori no catala, pero,
que per haver format part de la Congregacio benedictina
catalana, els considerem com a nostres. Aixi Sant Joan
de la Penya, St. Victoria, Sta. Creu de Jaca a 1'Arago;
Sta. Magdalena de Lumbier a Navarra, etc.
L'extensio cronologica anira des dels origens fins a
1' extincio de cada monestir. No desconeixem que 1' Orde
monastica com tota cosa humana ha tingut els sens
periodes de decadencia mes albiradors en ella perque
1' esclat dels seus esplendors ha estat mes magnificent
pero no sabriem resignar-nos a donar mutilada la historia
d'aquests monestirs, en totes les epoques prou interes-
sant, puix hom ha constatat com aquesta cogulla benedic-
tina, fins i tot arrossegada, serva en sos plecs 1'aire
sever i aristocratic de la toga romana.
De cada monestir caldra investigar-ne els seus origens,
vicissituds, el desenvolupament de les seves activitats;
16 CATALONIA MONASTICA
donar-ne 1' abadiologi i el monacologi ; possessions ; cul-
tura; relacions amb els altres monestirs, amb el mon
eclesiastic i civil; transcriure en un apendix els docu-
ments mes importants i donar detalladament la bibliografia.
La complexitat mateixa del treball no permetra proce-
dir isoladament, monestir per monestir; caldra estudiar-los
tots alhora, avangant a poc a poc. El despullament de
les fonts conegudes, la recerca de les inconegudes, Y or-
denament, la revisio critica del material aplegat, 1' estruc-
turacio final, sera feina llarguissima ; i per be que un cop
enllestida podra donar-se sense interrupcio tota la serie
dels volums que integraran el Monasticon Cataloniaim, el
lapse de temps que haura de transcorrer d' aqui a llavors,
es massa notable perque poguem restar en silenci, sense
comunicar-nos amb tants admiradors com Y Orde monas-
tica compta a Catalunya; exposar-los nostres projectes,
demanar-los el seu parer, el seu tribut, el sen encorat-
jament per no defallir en la tasca tan llarga i fatigosa
com la que anem a emprendre. Per aquest motiu hem
pensat en la publicacio de CATALONIA MONASTICA.
Calalonia Monaslica sera al Monasticon Ccitalonicum, go
que els Analecta Montserratensia son a la historia definitiva
INTRODUCCIO 17
de Montserrat: un magatzem on aplegar, endregadament,
gran part dels materials que mes endavant caldra emprar
en la construccio del gran edifici.
Publicacio aperiodica, apareixera en volums de 300-400
planes, iHustrades segons les exigencies del text. Contin-
dra, generalment, tres divisions : Esiudis, Miscel'lania Docu-
mental, Cronica del Monasticon. Integraran la primera les
monografies, estudis, series de documents o dates histo-
riques relacionades i articulades entre elles ; aniran a la
segona els documents isolats ; i en la Cronica es donara
compte de les noves entrades : adquisicions, donatius,
copies, fotocopies, etc. de documents monastics destinats
al Monasticon Catalonicum \ terminara el volum un index
analitic que permeti la rapida consultacio de tot el seu
contingut.
La materia la constituira tot i sols el que digui refe-
renda a T Orde monastica de Catalunya, qualsevol que
sigui el monestir, lie vat naturalment el de Montserrat pel
qual tenim els nostres Analecta; qualsevol que sigui la
data, car havent d'escriure la historia dels monestirs des
dels origens fins a Fextincio, totes les epoques, sota
aquest punt de vista, son igualment interessants.
14 CATALONIA MONASTICA
en dir aixo no ens oblidem, no podriem oblidar-nos,
de la multitud de documents escampats en publicacions
d'una alta valor historica. Pensem en les obres monu-
mentals dels benedictins de Saint-Maur : Annales Ordi-
nis Sancti Benedict!, Gallia Christiana, Histoire litteraire de la
France, Histoire Generate du Languedoc, Recueil des Historiens
des Gaules et de la France, etc., etc., en la Marca Hispanica;
en les obres impreses dels PP. Yepes, Florez, Villanueva;
en les manuscrites dels PP. Cares mar, Pasqual, Marti, Ri-
bas, Vila ; en tantes voluminoses o petites monografies,
referencies, articles apareguts a casa i a fora: tot ben
interessant, ben aprofitable, que caldra tenir-ho present i
utilitzar-ho ; pero tot plegat resulta obra fragmentaria, de
detail, d' analisi, i ens cal obra de conjunt, de sintesi
perfecta, Integra; en un mot, conve anar de dret i de-
finitivament a la publicacio del MONASTICON CATALONICUM.
Monasticon Catalonicum vol dir la historia completa de
1' Orde monastica a Catalunya.
Entenem per Orde Monastica els benedictins i les
seves derivacions, com es ara, els cistercienses; els car-
toixans, fins les ordes militars que adoptaren la Regla
de Sant Benet; oposem, doncs, F Orde monastica als ca-
INTRODUCCI6 15
nonges regulars, a les ordes mendicants i clericals i a
les congregacions modernes.
El nostre Monasticon, per 1'extensio topografica, com-
prendra els monestirs d' ambdos sexes fundats en territori
de llengua catalana: Catalunya propiament dita, el Ros-
sello, Illes Balears i Valencia. Tambe hi seran incloses
aquells monestirs constants en territori no catala, pero,
que per haver format part de la Congregacio benedictina
catalana, els considerem com a nostres. Aixi Sant Joan
de la Penya, St. Victoria, Sta. Creu de Jaca a 1'Arago;
Sta. Magdalena de Lumbier a Navarra, etc.
L'extensio cronologica anira des dels origens fins a
F extincio de cada monestir. No desconeixem que 1' Orde
monastica com tota cosa humana ha tingut els seus
periodes de decadencia mes albiradors en ella perque
F esclat dels seus esplendors ha estat mes magnificent
pero no sabriem resignar-nos a donar mutilada la historia
d'aquests monestirs, en totes les epoques prou interes-
sant, puix hom ha constatat com aquesta cogulla benedic-
tina, fins i tot arrossegada, serva en sos plecs 1'aire
sever i aristocratic de la toga romana.
De cada monestir caldra investigar-ne els seus origens,
vicissituds, el desenvolupament de les seves activitats;
16 CATALONIA MONASTICA
donar-ne 1' abadiologi i el monacologi ; possessions ; cul-
tura; relacions amb els altres monestirs, amb el mon
eclesiastic i civil; transcriure en un apendix els. docu-
ments mes importants i donar detalladament la bibliografia.
La complexitat mateixa del treball no permetra proce-
dir isoladament, monestir per monestir; caldra estudiar-los
tots alhora, avangant a poc a poc. El despullament de
les fonts conegudes, la recerca de les inconegudes, 1'or-
denament, la revisio critica del material aplegat, 1'estruc-
turacio final, sera feina llarguissima ; i per be que un cop
enllestida podra donar-se sense interrupcio tota la serie
dels volums que integraran el Monasticon Catalonicum, el
lapse de temps que haura de transcorrer d' aqui a llavors,
es massa notable perque poguem restar en silenci, sense
comunicar-nos amb tants admiradors com 1' Orde monas-
tica compta a Catalunya; exposar-los nostres projectes,
demanar-los el seu parer, el seu tribut, el seu encorat-
jament per no defallir en la tasca tan llarga i fatigosa
com la que anem a emprendre. Per aquest motiu hem
pensat en la publicacio de CATALONIA MONASTICA.
Catalonia Monastica sera al Monasticon Catalonicum,
que els Analecta Montserratensia son a la historia definitiva
INTRODUCCI6 17
de Montserrat: un magatzem on aplegar, endregadament,
gran part dels materials que mes endavant caldra emprar
en la construccio del gran edifici.
Publicacio aperiodica, apareixera en volums de 300-400
planes, iHustrades segons les exigencies del text. Contin-
dra, generalment, tres divisions : Estudis, Miscel'ldnia Docu-
mental, Cronica del Monasticon. Integraran la prim era les
monografies, estudis, series de documents o dates histo-
riques relacionades i articulades entre elles ; aniran a la
segona els documents isolats ; i en la Cronica es donara
compte de les noves entrades : adquisicions, donatius,
copies, fotocopies, etc. de documents monastics destinats
al Monasticon Catalonicum ; terminara el volum un index
analitic que permeti la rapida consultacio de tot el seu
contingut.
La materia la constituira tot i sols el que digui refe-
renda a T Orde monastica de Catalunya, qualsevol que
sigui el monestir, llevat naturalment el de Montserrat pel
qual tenim els nostres Anakcta; qualsevol que sigui la
data, car havent d'escriure la historia dels monestirs des
dels origens fins a 1'extincio, totes les epoques, sota
aquest punt de vista, son igualment interessants.
18 CATALONIA MONASTICA
No ens sera possible es evident seguir un ordre
determinat; caldra publicar els treballs tal com vagin ve-
nint ; ao farem obra de lectura sino de consulta; no cons-
truirem, aplegarem. Volem que Catalonia Monastica sigui
a la vegada un estimul i una escola, una esperanga i una
realitat. Estimul que ens empenyi, i escola on puguem
exercitar-nos nosaltres, els seus escriptors d'avui, els fu-
turs redactors del Monasticon; pels que, amatents, segueixin
la nostra obra els sera esperanga que arribara a fi de
terme, i constituira per a tots una realitat, puix, fins
en el cas que circumstancies adverses no permetessin
1'aparicio del Monasticon Catalonicum, la publicacio d'una
serie de volums, com el present, seria ja un dels esforgos
mes grans que horn hauria realitzat fins ara en 1' intent de
reconstruir integrament la historia dels monestirs Catalans.
No refusarem la coHaboracio ; gosariem indicar, pero,
als nostres lectors i a tots els Catalans que s'interessin
per les nostres coses, que la manera mes eficac, amb que
poden contribuir a aquesta gran empresa, es assenyalar-
nos els llocs on existeixen documents manuscrits, llibres,
etc. precedents dels nostres monestirs per tal de poder-los
estudiar directament i treure'n copia per al nostre arxiu.
INTRODUCCI6 19
Ens refiem, doncs, per dur avant 1'obra monumental
del Monasticon Catalonicwn, de la cooperacio de tots els
homes de lletres i sobretot de la dolga proteccio de
Madona Santa Maria de Montserrat, que sens dubte mira-
ra amb ulls benevols aquesta nostra obra sobre el mo-
naquisme catala, per esser destinada a fer reviure una de
les mes preades glories de la terra catalana que Ella te
encomanada.
LA DIRECCIO
Monestir de Montserrat, Setembre de 1926.
ESTUDIS
ELS MANUSCRITS DE LA BIBLIOTECA VATICANA
REG. LAT. 123, VAT. LAT. 5730 I EL SCRIPTORIUM
DE SANTA MARIA DE RIPOLL
PER
DOM ANSELM M. ALBAREDA
L' esplendida Biblia manuscrita coneguda fins ara amb el nom
de Biblia de Farfa, Vat. Lat. 5729, i avui tinguda per tot-
hom com precedent del monestir de Santa Maria de Ripoll, no es
pas Tunic manuscrit de preu que serva la Biblioteca Vaticana re-
lacionat amb el nostre gran cenobi.
L'estudi d'aquests manuscrits t una importancia notable per
la historia de la cultura monastica a casa nostra, que en 1'edat
mitjana es la cultura del nostre poble, i ens palesen ben sovint
les comunicacions dels nostres monestirs amb altres cenobis de
T estranger centres tambe de cultura i llurs mutues influen-
cies paleografiques, artistiques etc.
En el present treball estudiem dos MSS. relacionats amb el
Scriptorium de Ripoll: el Reginensis Latinus 123 i el Vaticanus La-
tinus 5730. Ambdos del segle XI, ambdos interessantissims per
llurs miniatures i ambdos probablement lligats amb Ripoll. Ara
que el primer tingut per Albanes i Pijoan com a escrit i miniat
a Ripoll, ho fou al nostre entendre a Sant Victor de Marsella, i
el segon, desconegut fins ara, el creiem nosaltres precedent del
Scriptorium del gran monestir catala.
24 CATALONIA MONASTICA
EL REGINENSIS LATINUS 123
DESCRIPCIO
Un volum escrit a tota plana damunt 223 fols. de pergami, num. poste-
riorment, de 360x280 mm.; dues mans meitat del s. XI; notes marginals a-
bundoses per diverses mans ss. XJI-XVI ; mokes miniatures; no comenga ni
acaba (probablement manca un sol quadern al principi i alguns fols. a la fi),
el rest ben conservat; relligadura s. XVIII en fusta recoverta de pell vermella;
al Horn: REG./ 123.
[De Sole]:
f. i (num. actual): De numeris Grecorum XVII.
Aquest ntimero es refereix al capital; Aespris fou corregit: XIIIL
f. 74: Explicit liber primus de Sole... Incipiunt Capitula libri secundi de
Luna.
Luna]:
f. 74 v Incipit liber secundus de Luna. De nomine lunae. Isidorus...
f. 75 Quomodo luna vocatur...
f. no v ... quando vel quales fuerint evidentius agnoscat.
Me legat Annales vult qui conoscere Cyclos
Tempora qui varia qui simul astra poll.
\_Cycli decennovenaks]:
f. in Comencen uns deles abandonats a meitat de la p. deixant la resta en
blanc. Al v del mateix f. repren una serie de tides, tal wlta d' una
altra ma, de la mateixa epoca, perb, que va del DXXXII al MLXIII.
Al v del f. ii 8 repeteix: De circulo magno Paschae Bedae, ja donat al
fol. 1 10 v
f. 119 Primus Cyclus decennovenalis. Repren a 1'any MLXIIII fins al
MDXCV; acaben al foli 125 v
f. 126 Epistola Olivae... Aquest f. is intercalat.
DOS MSS. DEL VATICA I EL, SCRIPTORIUM DE RIPOLL 25
[De Natura Rerum]:
f. 127 Incipiunt Capitula lib. Ill De Natura Rerum.
f. 128 Incipiunt versus Bedae Presbiteri. Naturas rerum varias...
f. 150 ...studio tibi temperare satagas. /Explicit liber tertius.
La resta de la p. en Uanc. Rastre a" un f. tallat; el seguent (151) is inter-
calat.
[De Astronomia]:
f. 152 Incipiunt capitula de Astronomia.
f. 153 Incipit liber quartus de Astronomia. Capitulum I. Isidori de Astro-
nomia. Astronomia et astrorum lex...
f. 206 v ... remedia potius examinationem que deducimus.
Segons es despren de els Capitula, el llibre IV acaba aqui. No duu Explicit.
f. 207 Igitur fixae quidem stellae...
Continua sense divisio de capitals ni titols fins al:
f. 218 v ... constitutione tractavit. / Orologium viatorum.
f. 219 Cursus lunae per duodecim Signa.
f. 219 v De Martyrologiis metrico videlicet et prosaico.
f. 220 Grecus mensis Cydinius Signum Capricornii...
f. 223 actualment acaba: Nox horas X, dies XIIII.
Aquest Calendari no acaba; arriba fins el mes d' Agost que ocupa I' ultim f.
actual del manuscrit.
Hem volgut donar per extens la descripcio d'aquest manuscrit, per no ha-
ver-la vist encara publicada, puix molts dels autors que s' ban interessat pel seu
contingut no tingueren 1' avinentesa de veure el codex, i les donades per Alba-
nes i Beer son deficients.
LES NOTES HISTORIQUES
> k
De temps el nostre codex havia cridat Tatencio dels estudio-
sos per una serie de notes historiques i d' 6bits, que diverses mans
del s. XHal XVI havien consignat en els marges dels folis 64-
65 i in v.-i26, gairebe totes aprofitant la llarguissima succes-
sio d' anys, escrits, primitivament, per tal de determinar-ne el com-
26 CATALONIA MONASTICA
put pasqual. Recentment altres autors s' han ocupat de les seves
miniatures. Son certament aquestes, junt amb les notes esmenta-
des, co que fa tan preuat el nostre manuscrit, i com que son
quasi exclusivament elles les que poden donar-nos Hum per de-
terminar el Scriptorium d'on eixi objecte principal de la present
monografia ; cal ocupar-nos-en en aquest Hoc.
Sembla que el primer de donar-se compte de la importancia d' a-
questes notes i de treure' n copia, fou Peiresc, que veie el nostre
manuscrit a principis del s. XVII al monestir benedicti de Sant
Victor de Marsella. Aquesta copia ha desaparegut, pero ella servi,
com veurem aviat, per la primera edicio que es feu d' aquestes
notes. Albanes creu, 1 no sabem amb quin fonament, que tambe
depen del treball de Peiresc la copia inclosa en el MS. Lat. 12702
de la Nac. de Paris que porta per titol: Fragmenta Annalium Mas-
siliensis Monasterii Sancti Victoris, cum noils marginalibus cyclorum
Dionysii Exigui. El P. Labbe va incloure en el primer volum de
la seva Novae Bibhothecae manuscriptorum librorum, 2 les nostres
notes historiques, les quals eixiren a Hum per primera vegada a
1 s any 1657 amb el titol: Excerpta ex Chronico S. Victoris Massiliensis
ad cyclos paschaks ab anno DXXXIX ad M.D.LXIII. Labbe no veie
el manuscrit; s' aprofita de la copia de Peiresc, segons escriu ell
mateix: Ex apographo V. C. Nicolai Claudii Fabricii Peirescii... Aques-
ta Publicacio utilitzaren altres editors com H. Bouche, 3 qui feu
una tria de les notes referents a la Provenca i les publica en les
seves addicions al Vol. II de la historia de Provenca, eixides da-
1) La Chronique de Saint-Victor de Marseille, publicat a Melanges d' Archeologie et d' Hisloire,
Vie ann6e, 1886, p. 66.
2) Paris, 1667, pp. 339 et seq.
3) Additions et corrections d la chorographie... de Provence, addit. au torn. II. pp. 7 et seq.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 27
vers el 1670, declarant-ne la provinenca: Ex Chronico Massiliensi
in tomo I. Bibliothecae mss. R. P. Labbe.
Encara els Benedictins de Saint-Maur en la seva publicacio:
Recueil des Historiens des Gaules et de la France 1 donaren cabuda a
una gran part d' aquestes notes que prengueren de la mateixa font
que els editors precedents: Chronicon istud qiiod ex apographo V. C.
Fabricii Peirescii in Supremo Senatu Aquisextiano Senatoris, edidit Lab-
beus... Tambe el P. Florez 2 , copia de Labbe les notes des de 1'any
715 al 1423.
Dues altres vegades s' han editat encara aquestes. notes histo-
riques; horn deixa, pero, el text de Labbe i consulta 1' original.
Pertz les dona a 1' any 1874 en els Monumenta Germaniae Plistorica 3
i Albanes al 1886 en Melanges d" Archeologie et d Histoire. Quant
a la primera d' aquestes edicions, cal dir tot seguit que Pertz no
veie el Reg. 123; utilitza els papers del seu coHaborador Pabst,
qui a Fistiu del 1870 havia treballat a Roma i havia consultat,
per encarrec seu, el nostre manuscrit, la qual cosa explica totes o
la major part de les deficiencies que horn troba en el text donat
per Pertz. Albanes treballa personalment i detingudament sobre
1' original, la seva edicio eixida en el segon dels articles publicats
en la coHeccio esmentada.
La critica d' aquestes edicions es facil de fer. Labbe, qui tra-
gue el seu text d' una copia, i encara mes els seus seguidors que
han copiat d' ell, no han pogut evitar una serie de petites errors i
1) Tom XII, (Pads 1781) pp. 348-349; torn XIX, (Paris 1833) pp. 238-239. En la reedi-
cio d' aquesta obra publicada sota la direccio de Leopold Delisle : torn XII (Paris, 1877), torn
XIX (Paris, 1880). En les mateixes pp. que en 1' edicio precedent.
2) Espafia Sagrada, torn 28 pp. 345-347.
3) In foli, torn XXV, Scriptorum torn XXIII pp. 2-7.
28 CATALONIA MONASTICA
Ileus deficiencies de redaccio. No pot dir-se 'n una edicio critica;
en general, pero, les transcripcions son correctes i no merei-
xen, certament, les dures recriminacions d' Albanes. Aquest, cen-
sura com una greu error els titols emprats per alguns dels es-
mentats editors: Fragments Annalium Massiliensis monasterii S. Vic-
toria, Excerpta ex Chronico S. Victoris, etc. suposant que poden in-
duir el lector a pensar-se que nomes publiquen part de les notes.
Si horn judiques amb aquesta rigor no resultaria massa justificable
el titol triat per Albanes: Chronicon Sancti Victoris Massiliensis, do-
nat a una serie de notes la major part de les quals cap referencia
no diuen a aquest monestir i moltes d' elles ni tan sols es rela-
cionen amb Marsella ni amb la Provenca.
De mes greus consequencies pensa Albanes pot esser objecte
la equivocacio de Labbe qui en 1' any 1055 inclou la nota : Eodem
anno foetus est liber iste. Aquesta nota va escrita, com les altres, al
marge del nostre manuscrit, pero es prou evident que es refereix
a aquest i no pas a les notes que, preses en conjunt, se les hi
ha donat el nom de Cronica o Cronico, la qual cosa ha fet su-
posar a algu que es tractava d'un llibre a part. El mateix P.
BoHandista, 1 pero, citat pel nostre autor, hauria pogut corregir
facilment aquest equivoc en veure que aquesta Cronica arriba fins
al s. XVI; no podia, doncs, e"sser escrita a 1'any 1055. Tampoc
no pot fer-se un retret als autors del Recueil des Historiens des Gaules,
per haver seccionat aquesta Cronica i haver-ne suprimit la prime-
ra part; puix en una publicacio, F objecte de la qual es donar els
fets histories succe'its durant els regnats d' un cert nombre de Reis
de Franca, no podien encabir-se totes les notes en un sol volum;
i) Ada Sanctorum, Octobris torn. IX, (Parfs, 1869) p. 368, col. I. B-C.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 29
i fou per la mateixa rao que es prescind! de totes les que no
deien referenda a 1' objecte esmentat.
El text publicat en els Monumenta ofereix .dues anomalies, di-
ficils d' explicar, si horn te present 1' acuradesa amb que sol editar
la prestigiosa col'leccio germanica. Horn s' adona tot seguit de les
vaciHacions constants entre adoptar la llico de 1' original o la do-
nada per Labbe, i horn no acaba d' entendre que dona motiu a Pertz
per formar dues agrupacions arbitrages d' aquestes notes histori-
ques batejant-les amb els titols : Annales Bardnonenses i Annales Sau-
di Victoris Massihenses. Pabst certament consulta el Reg. 123; ens
ho diu Pertz:... communicare libet, annales quos in cod ice Christinae re-
ginae, Faticano, numero 12} in folio signato... extare diu noveram, sed
repetitis votis hac demun aestate Pabstii nostri cura, Roman legati, ex-
scriptos accept, 1 A mes a mes un confront de textos diu prou clar
que algunes llicons no podia treure-les d' enlloc mes sino del ci-
tat manuscrit; co que per altra banda fa mes dificil de compren-
dre les coincidencies amb Labbe contra F original. Potser trobari-
em la explicacio d' aquesta anomalia si recordessim que Pabst, qui
copiava aquestes notes a 1'istiu del 1870, mori aquest mateix is-
tiu, 1 6 d' Agost, al camp de batalla en la guerra Franco-Prussiana;
treballa, doncs, amb 1' angunia de la seva mobilitzacio en la guer-
ra imminent. Tal volta duia ja copiat el text de Labbe per cor-
regir-ne les diferencies damunt 1' original; o be, preses les notes
una mica a corre-cuita, es va acudir al text esmentat, adoptant
les llicons d' aquest quan alguna de les notes preses a Roma sem-
bla poc congruent, dificil o dubtosa.
i) Op. et loc. cit. p. i, introduccio.
30 CATALONIA MONASTICA
Aquesta ultima hipotesi te mes probabilitats i ens explicaria
alguna de les errors notables que han lliscat en F edicio donada
per Pertz. Per example: la primera nota historica del f. in del
nostre manuscrit diu clarament: Obitus Sancti Gregorii papae. El
mot Gregorii esta escrit amb dues gg minuscules i una ratlleta al
damunt, abreviacio caracteristica de Gregorius; en tot cas no hi ha ni
ombra de dubte que es tracta de dues gg. En els Monumenta, pe-
ro, es llegeix: Obitus sancti C. S. papae. (Id est, Caelii Silverii); llico
erronia que, donada per Labbe, havien repetit les altres edicions.
Per que la copien els Monumenta essent tan clar 1' original ? Pertz
davant els papers de Pabst, al qual no podia consultar personal-
ment, en trobar-se amb: Obitus sancti gg. a F any 538, co e"s 65 anys
abans de la defuncio de St. Gregori, dubta que aquesta abreviacio
es referis al primer Papa benedicti; consulta Labbe, i troba la so-
lucio: no s' havia de llegir gg. sino c. s., co es Caelii Silverii, Papa
qui fou desterrat F onze de Marc del 537 i que probablement mo-
ri al 538. Aquesta coincidencia de data, feu creure a Pertz en una
transcripcio de Pabst equivocada i deixa el C. S. advertint al mar-
ge : ut Labbeus recte explicat ; sens indicar, ni en nota, les gg. del
manuscrit, les quals, en la intencio del monjo que les escrigue, es
referien a Sant Gregori, malgrat F error cronologica. La qual cosa
resta ben palesa, posat que es aquest Funic obit de Papa consig-
nat en aquestes primeres notes; i si aquesta excepcio es perfecta-
ment comprensible en tractar-se del gran Papa monjo, les obres
del qual, especialment els Dialegs i els Morals, figuraven en totes
les biblioteques monastiques, fora del tot inexplicable que es refe-
ris a un Papa com Silveri que no arriba a regir F Esglesia un any,
poc conegut a la edat medieval i del qual encara en nostres dies
horn no ha establert del tot la seva cronologia. Creiem que d'a-
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 31
questa faiso podrien explicar-se altres petites errors i algunes inter-
polacions cT aquesta edicio.
Una equivocacio mes greu dels Monumenta foil 1' agrupar les
notes historiques del Reg. 123 en dues seccions intitolades,
segons deixem dit, Annales Barcinonenses i Annales Sancti Victoris
Massilienscs. Res no justifica aquest estrany seccionament. Pertz
veient en un manuscrit de Marsella una serie notable de fets que
es referien a Barcelona, o mes exactament al Comtat de Barcelo-
na, va cercar-hi solucio, i cregue haver-la trobada suposant que,
el: Scriba Massiliensis ante oculos habuit exemplar antiqidus Barcinonae
exaratum, atque adnotationibus Ustoricis auctum, qtias mo quoque libro
inferre constituit. Volgue, doncs, donar per separat les dades tretes
del suposat exemplar antiquius Barcinonae exaratum, de les restants
escrites directament pels monjos de Sant Victor de Marsella. En
aquesta separacio, pero, no segui un ordre logic ni cronologic. Aixi,
de les 28 notes que formen els Anals de Barcelona, 13 al menys
no fan referenda ni tan sols a coses de Catalunya i el mateix
haurien pogut esser escrites aqui que en altra banda; per contra
algunes notes referents a coses nostres van incloses en el Anals
de Marsella; d' algunes d' elles se 'n dona compte el mateix Pertz
qui, una vegada, comenta al marge: Notcte annorum 1147 et 1149 for-
tasse ex annalibus Barcinonensibus fluxemnt. 1 Tampoc no ha seguit un
ordre cronologic puix els de Barcelona arriben fins a 1' any 1137
i pels de Marsella torna endarrera fins a F any 1000. Ni pot su-
posar-se que hagi adoptat el criteri de distribuir les notes segons
les mans que les escrigueren, puix la primera d' elles arriba indub-
i) Totes aquestes citacions son extretes del torn Script. XXIII dels Monumenta, en la intro-
duccio de Pertz, ja citada.
32 CATALONIA MONASTICA
tablement fins al 1178. Si horn te presents tots aquests details, el
text donat pels Monumenta resulta inferior al de Labbe.
L'ultim editor de les notes historiques del Reg. 123, ha estat
J. H. Albanes el qual en la publicacio fa poc esmentada, escrigue
tres articles, el primer dels quals va dedicat a fer la critica de les
edicions que el precediren ; el segon a investigar el Scriptorium
del qual eixi el manuscrit i a donar el text de les notes, i en el
tercer aplega una serie de documents en sa major part inedits i
que poden relacionar-se amb co que ell titula Crdnica de Sant Vic-
tor de Marsella. El text donat per Albanes es sens dubte el mes
correcte, per be que qualque vegada el mateix coneixement que te
dels noms propis i locals del seu pais faci que llegeixi correcta-
ment co que tal vegada 1' escriptor posa incorrectament. Del se-
gon dels seus articles ens en ocupem llargament en escatir on
s' escrigue el nostre manuscrit.
Despres de tantes edicions de les notes historiques del Reg.
123, podria semblar inutil i innecessari publicar-les novament; exis-
teixen, pero, diverses raons per les quals hem cregut convenientis-
sim incloure-les en la nostra Catalonia Monastica. Primerament mai
no han estat incorporades en cap publicacio catalana, malgrat F in-
teres que tenen per la historia de la nostra terra, i les obres en
les quals fins ara s' han inclos son rares i per tant dificils de con-
sultar. A mes a mes la quantitat de dades sobre abats i mones-
tirs de Ripoll, de Sant Joan de les Abadesses i especialment de
Sant Victor de Marsella, que tantes relacions tingue amb els nos-
tres cenobis, fan indispensable la presencia llur en una publicacio
com la nostra destinada a aplegar tota la documentacio referent
als nostres monestirs Catalans; d' altra banda 1' objecte del present
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 33
estudi ens obligaria a copiar a cada pas, integrament o fragmen-
tariament, un gran nombre d' aquestes notes en confirmacio de la
opinio nostra. La rao, pero,< mes poderosa, es que mai no han
estat publicades senceres. Ni Labbe ni Pertz ni Albanes no han do-
nat les notes historiques que figuren als marges dels foils 64-65
del nostre Reg. Es evident que es tracta d'un oblit, car el que
fossin escrites isoladament uns quants folis abans de les altres, no
pot fer que siguin preterides, sobretot si es te present que foren
escrites de la mateixa ma que posa les primeres en els marges
dels fols. in i segs., corresponents als Cicles que ja coneixem.
D' aquest oblit s' en va adonar tambe Pijoan, * pero com que
Tobjecte del seu estudi era ocupar-se de les miniatures, no trans-
crigue la llarga serie de les altres notes; aixi es que aquesta, di-
guem-ne Cronica, mai no ha estat integrament publicada.
Transcrivim de 1' original: servem les grafies, desfem les abre-
viatures, unifiquem maiuscules i puntuem convenientment. Donem
el foli on fou escrita cada nota i posem sempre en el marge els
anys corresponents fins en el cas, no massa frequent, que 1'any
vagi consignat tambe dins de la nota. No hem cregut convenient
numerar-les puix 1' any de cadascuna pot servir d' indicador; per
contra marquem amb un o dos asteriscs respectivament, les notes
escrites per dues mans caracteristiques, ambdues de la meitat del
s. XII, que poden orientar-nos en la dificil qiiestio de la proce-
de'ncia del manuscrit que estem estudiant. Finalment donem les
diverses llicons que es troben en les edicions de Labbe, Pertz i
Albanes quan estan en desacord amb la nostra.
i) Miniaturas Espanolas en MSS. de la Bitt. Vaticana; en Cuadernos de Trabajos. [Escuela Es-
pafiola de Arqueologia en Roma]. L pp. i-io.
34 CATALONIA MONASTICA
TEXT DE LES NOTES HIST6RIQUES
Fol. any:
64 *Theodosio maiore cum Valentiniano luniore regnantibus,
apud Massiliam Gallic civitatem, in monasterio sancti
Victoris martiris, sanctus Pater Cassianus, doctor eximi-
us et in religione monachorum precipuus, C XC VII"
etatis sue anno, transivit ad Dominum.
64 v * Archadio et Honorio imperantibus, sanctus Martinus Tu-
ronorum episcopus, plenus virtutibus, anno etatis sue
LXXX, episcopatus autem XXVI, die dominica tran-
sivit ad Dominum.
65 * Theodosio luniore imperante, Iheronimus, toto orbe doctor
magnus et precipuus, anno XII supradicti principis obi-
it, indictione XII, a anno etatis sue XCVIII, mense VI.
65 v * His ergo regnantibus, beatus Augustinus Yponensis episco-
pus et omnium ecclesiarum doctor eximius, anno etatis
sue LXXVI, episcopatu vero LX, V Kalendis Septem-
bris migravit ad Dominum. l
in v 538: *Obitus sancti Gregorii pape. 2
568: *Longobardi Italiam invadunt.
571: Dominus abbas. 3
i ) Aquestes quatre notes, publicades unicament per Pijoan, eixiren amb moltes errors tipo-
grafiques: santns per sanctus; don iniitn per dominum; ettatis usae per etatis sue; iunore per iuni-
ore; subpraditi per snlpradicti; episeopatu per episcopatu.
2 ) Labbe, Pertz: C. S. [Caeli Silverii]. Albanes diu que aquesta nota fou escrita per una
ma del s. XIII, equivocadament, per6, car 6s del XII. Aquest mateix editor la dona a la data
539. Labbe, Pertz, com nosaltres, al 538. Cal advertir una vegada per sempre, que no totes les
notes foren escrites exactament al costat de les xifres dels anys respectius, especialment quan
aquelles ocupen el marge oposat d'aquestes resten a voltes entre mig de dos numeros donant
Hoc a dubtes sobre el que 1' escriptor volgu assignar-li. En general havem notat que la rna t
tendencia a baixar-se.
3 ) No hi ha nom. No 6s gaire llegible i no fora estrany que es trades d'una equivocacio
de P escriptor que volgud esborrar. Tradui'm constantment P abreviatura dns. dmns. per domi-
nus i no per domus.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL
35
112
603
113
661
113 v
715
114 v
763
))
767
785:
"5
116 v
117 v
801:
940:
993:
996:
1000:
118
1017:
I02i:
1035:
Obitus sancti Gregorii pape. 4
*Tranlacio (sic) sancti Benenedicti. 6
* Sema rex cum saracenis ingressus est Lspaniam. 6
* Obiit Pipinus pater Karoli imperatoris. 7
* Karolus imperator. 8
* Gerundam civitatem homines tradiderunt regi Karolo.
Apparuerunt acies in celo, et signum {- in vestimentis
hominum, et multi viderunt sanguinem pluere et mor-
talitas magna secuta est.
*Introivit Ludovicus in Barchinonona (sic) filius praelibati
Karoli et tulit civiutem sarracenis.
* Obiit Karolus rex. 9
* Obitus Borrelli comiti (sic) Barchinonensis. 10
* Obiit Ugo rex. n
Anno ab Incarnatione Domini M. cepit Massiliense mo-
nasterium restaurari domino Guifredo, existente ibi prius
quinque annorum priore, in quindecim sequentibus an-
nis vivente eodem ibi abbate, qui sic XX anno Incarna-
tionis Christi post millesimum, obiit in senectute bona,
relinquens monasterium cum L fratribus quod prius ac-
cepit cum V. sicut nobis retulerunt fratres qui tempore
illius in monasterio nutriti fuerant.
* Obiit Raimundus Barchinonensis comes, filius Borrelli
comitis.
Obiit dominus abba Wifretus.
* Obiit Berengarius comes Barchinonensis et Sancius rex de
Castela.
4) De ma molt posterior. Pertz 1'omet.
5 ) Labbe, Pertz, Albanes: Translacio.
6) Albanes: Senia.
7) Una ma posterior envia, per mitja d' un signe, aquesta nota a 1'any 762. Pertz: 768, per
error d' estampa.
8) Albanes: imperial).
9) Pertz afegeix: indictione 13; no consta en el MS. Ho copia de Labbe qui per comptes
de donar aquest aclariment en una nota ho interpola en el text, com en les dues notes segiients.
10 ) Labbe i Pertz: indictione 6.
1 1 ) Labbe i Pertz: indictione 9.
36 CATALONIA MONASTICA
118 1048: Obiit dominus abba Isarnus.
1055: EODEM ANNO FACTUS EST LIBER ISTE. 12
1060: Obiit dominus abba Petrus.
119 1064: Obiit dominus abba Durandus.
1071: * Abbas Bernadus (sic) Massilie, accepit Rivipullense ceno-
bium.
1076: * Obiit Raimundus Berengarius, comes Barchinonensis. 13
1080: * Obiit dominus abbas Bernardus. **Plenus Christi dilectione
rexit abbatiam annos XV. u
1082: * Raimundus comes Barchinonensis occisus est.
1083: * Cenobium sancti lohannis redditur monachis.
1091: **Obiit dominus abbas Ricardus, rexit abbatiam annos XXVIIII,
post istum inter Bonum vassalem et dompnum Otho-
nem regebant abbatiam tres annos sequentes.
1096: * Concilium Urbani pape.
I0 97 : *Osca civitas capta est.
1098: * Civitas Jeruralem capta est.
,, Anno ab Incarnatione Domini MXCVIII, XII Kalendas
Aprilis facta est abbatia cisterciensis.
Ibi facta fuit abbatia cisterciensis. 15
1099: *Hoc anno venerunt sanctimoniales in sancti lohannis ce-
nobium.
** Obiit abbas Odo cognomento Alamanus; rexit abbatiam
anno (sic) V, et postea factus est episcopus lanuensis.
119 v 1103: ** Obiit abbas Radulphus, rexit abbatiam annos VI, post i-
stum fuit abbas dominus B. Garinus, rexit abbatiam
annos VI, postea factus fuit archiepiscopus Arelatensis. 16
12) Lletres maiuscules, en vermeil, de la mateixa ma que ha escrit els cicles. Pertz: 1056.
1 3 ) El mot Berengarius fou despres escrit damunt Raimundus.
14) Pertz i Albanes: 1079. El : Plenus Christi... fou afegit per la ma que d'ara en avant
consigns les defuncions dels abats.
15) Pertz omet: Ibi facta... Aquesta indicacio es troba, per6, en el MS. per be" que a 1'altre
marge i escrit d'una diversa ma. L'ibi pot referir-se a Jerusalem. Labbe posa la d'aquesta ciu-
tat a 1'any 1099.
16) Pertz: Bernardus Garinus. La dona a 1'any 1105.
JJ
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 37
119 v 1106: *Aianricus rex de Alamannia.
1 1 12: ** Obiit Gaucelmus Massiliensis, rexit abbatiam annum I.
1115: * Capta est civitas Maiorica. Monasterium sancti lohannis
redditur clericis.
1117: *In isto anno apparuit luna mortua.
1118: * Cesaraugusta capta est a rege Aragonense.
1121: * Dominus Ricardus abbas Massiliensis, postea fuit archiepi-
scopus Narbonensis.
1129: ** Obiit abbas Petrus Salomonis, rexit abbatiam XVII annos.
1131: * Raimundus comes Barchinonensis.
1134: *Rex Aragonensis Alifonsus, tricesimo anno regni sui, post
plurima bella que gessit cum moabitis aput Ispaniam, et
post totius Yspanie lustracionem, aput Fragam ab eisdem
debellatus moabitis, in obsidionem ipsius urbis non mul-
to post Almunien castra, diem clausit extremum. 17
1137: *Ollegarius archiepiscopus Terragonensis. 18
120 1145: ** Obiit abbas dominus G. Petrus, rexit abbatiam annos XV.
Post istum fuit abbas dominus Fredolus, rexit abbatiam
III annos; postea fa.ctus fuit episcopus Foroiuliensis.
I][ 47 : * Capta est Almaria.
*Colrasus imperator Romanorum et Ludovicus rex Franco-
rum, Ildefonsus Tholosanus comes, et plures alii comites
et principes horum duorum regnorum, perrexerunt Ihe-
rosolimam.
1148: ** Obiit abbas... 19
1149: * Capta est Tortuosa.
1156: ** Obiit dominus P. de Nogaret abbas Massiliensis, rexit ab-
batiam annos XI et IIII menses.
>y
yy
yy
17) Els mots: ofoidionem i castra foren ms tard corregits obsidione \ castrum. Creiem prefe-
rible servar el text primitiu. Pertz i Albanes adopten el corregit.
18) Pertz: Ollcgrarius. Aquest mot va abreviat en el MS. Suprimida la a hi ha damunt de
la g el senyal d' abreviacio usat freqiientment per er o ar, que donaria Ollegerrius o Ollegarri-
us. Preferim la lligo donada, suposant que en aquest cas el senyal esmentat indica solament la
supressio de la a. Albanes: Tarragonensis.
19 ) La resta ds illegible i els mateixos primers mots son poc visibles. No figuren en Labbe,
Pertz ni Albanes.
38 CATALONIA MONASTICA
T20 1160: ** Obiit dominus Deodatus de Severiaco, rexit abbatiam annos
III, menses II.
1162: * Obiit Raimundus comes Barchinonensis, princeps Arago-
nensis et marchio Provincie seu Tortuose.
1 1 66: * Obiit Raimundus comes Provincie, nepos suprascripti bone
memorie domini R. comitis Barcinonensis. Eodem anno
Ugo Gauzfredi 20 vicecomes Massiliensis.
1 1 68: * Hi sunt abbates Rivipollenses ab ingressu Massiliensium
usque nunc anni (sic) scilicet Domini MCLXVIII:
Bernardus professus Massiliensis.
Benedictus professus Massiliensis.
Gaufredus professus Massiliensis.
Gaucelmus professus Massiliensis.
Helias professus Massiliensis.
Petrus professus Massiliensis.
Gaufredus professus Massiliensis.
120 v 1178: Tholonensis urbs a rege Maiorice debellata et capta est, et
Ugo Gauzfridi, vicecomes Massiliensis et nepos eius et
multi alii captivi Maioricam 21 ducti sunt.
,, Eodem anno fait eclipsis solis.
. II 79 : * Concilium domini pape Alexandri III, celebratum in Latera-
nensi patriarchatu.
1181: Raimundus Berengarii comes et marchio Provincie, frater
Ildefonsi Aragonensis regis et comes Barchinonensis, vir
nobilis ac strenuus et omnibus amabilis, a proditoribus
in die sancto Pasche interfectus est.
1185: Anno Domini MCLXXXV Christiani ceperunt palatium ci-
vitatis Maioricarum et fuerunt .liberati a captivitate.
Pateat cunctis quod anno Dominice Incarnationis MCLXXXV,
mense Junio, dominus Fulco Antipolitanus episcopus,
Monasterium Massiliense restauravit, cum de manibus
iudeorum vallem Massiliensem liberavit; qui eodem anno,
20) Pertz suprimeix la r. i mes avail escriu Gaufredi. Aquesta nota i algunes de les que
segtieixen foren recopiades en els marges inferiors, probablement per Peiresc, essent 1'escrit
primitiu molt esborrat.
21 ) Labbe, Pertz: capti in Maioricam.
DOS MSS. DEL VAT1CA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 39
IIII id. lulii, apud prefatum monasterium sepultus est. 22
120 v 1187: Iherusalem et universe civitates regni, excepta Tiro, capte
sunt a Saladino; et crux dominica Damascum ducta, ca-
pto rege Iherusalem.
1190: Francorum rex Philipus et Ricardus rex Anglorum cum mul-
titudine nobilium virorum mare transierunt, qui parvo
transacto tempore civitatem Aeon a manibus moabitarum
virtute divina recuperaverunt.
1191: ** Obiit dominus Astorgius de Cambaco 23 Mimatensis dioce-
sis, abbas Massiliensis, rexit abbatiam X annos et unum
mensem.
- 1192: Obiit Raimundus Barralus Massiliensis vicecomes; et rex Ara-
gonensis obsedit Massiliam. 24
,, II 94 : Obiit Raimundus comes Sancti Egidii.
1196: Obiit Ildefonsus rex Aragonensis.
Eodem anno obiit Gaufredus de Massilia episcopus Biterrensis. 25
1200: Noscant present! et futuri quod anno MCC ecclesia Mona-
sterii Massiliensis cepit edificari mense lanuarii.
1203: Obiit W. (Montis) pesulani.
1204: Ci vitas Constantinopolitana virtute divina capta est a Francis.
Eodem anno Petrus rex Aragonensis petiit Romam cum
multis nobilibus Provinciarum, Ugone videlicet de Baucio
et Roncelino 26 vicecomitibus, ibique coronatus Fuit a
domino papa Innocencio.
1208: Petrus de Castronovo Apostolice Sedis Legatus, aput Arela-
tem interFectus est.
22 ) Albanes: vallem Massilie et eodem anno.
23) Labbe: Camliaco; Albanes: Caniliaco. Aquest autor diu que el MS. 12702 Lat. de la
Nac. de Paris duu en aquest indret: Canihaco.
24) Albanes: Barrallus; Pertz: Aragomim
25 ) Aquesta nota 6s posada per Albanes al 1 199, donant per rao que fou aquesta probable-
ment la data de defuncio d' aquest. bisbe i que del MS. no es pot desprendre 1' any per haver-se
escrit en el marge superior sense cap senyal que 1' envii a 1' any corresponent. Nosaltres, per6, la
trobem assignada en la nostra c6pia al 1196, el mateix que Labbe i Pertz, 50 que ens fa creure
que el senyal existeix, per6 deuria passar desapercebut a Albanes.
26 ) Albanes: Provincialium; Pertz: Roncolino.
40 CATALONIA MONASTICA
120 v 1209: Noscant presentes et futuri quod urbs Biterris fuit destructa
a crucesignatis.
121 1 21 2: Omnibus qui hoc scriptum legerint vel audierint manifestum
fieri volumus quod anno dominice Incarnacionis MCCXII
Ildefonsus rex Castelle et Petrus rex Aragonum et Sancius
rex Navarre cum multitudine nobilium virorum de diver-
sis mundi partibus congregatorum, pugnaverunt contra
Maomelino 27 rege Marroc. et gente eius innumerabili in
Hispaniis, et potenti virtute Dei vicerunt ilium, et de
exercitu eius interfecerunt plusquam centum milia sar-
racenorum.
120 v 1213: Dedicatio altaris sancti Blasii et sancti Laurentii martirum. 28
121 Noscant presentes et futuri quod anno dominice Incarnacionis
MCCXIII, Petrus illustris rex Aragonensis, apud To-
losam, in bello quod habuit cum francigenis, peccatis
exigentibus, interfectus fuit. De cuius morte tota Chri-
stianitas lugere debet et tristari.
120 v 1215: Concilium domini pape Innocencii III celebratum in Latera-
nensi Patriarchatu. 29
121 1216: Obiit Rocelinus, vicecomes Massiliensis et monachus Sancti
Victoris. 30
1218: Obiit inclitus Simon comes Montisfortis, in obsidione To-
lose VII Kalendas Julii.
1219: Anno Domini MCCXVIIII, IIII Kalendas Decembris dedi-
cacio altaris Omnium Sanctorum; et III Kalenda Decem-
bris, dedicacio altaris sancti Mauricii et sociorum eius.
In festo sancti Leonardi, christiani, divina virtute auxiliante,
ceperunt civitatem Damiatam.
1220: Anno Domini MCCXX fuit consecratum altare beati lo-
hannis Baptiste, et sancti lohannis Evangeliste.
27 ) Pertz: Mamelino; Albanes Miranwlino.
28) Albanes posa aquesta nota a 1'any 1208.
29) Pertz ha omes el mot: celebratum, que es llegeix clarament per be que aquesta nota
estigui mig esborrada.
30 ) Albanes: Ro(n)celinus.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 41
121 v 1222: Anno Dominice Incarnationis MCC XXII , meuse Junii,
captum fuit castrum de Lambesco et funditus dirutum
et penitus destructum a Berenguario comite Provincie et
massiliensibus. Eodem anno et mense captum fuit ab
eisdem castrum de Roca Martina.
Anno Dominice Incarnationis MCC XXII mense Octobris,
die XI kalendas Novembris, luna XIIII, fuit eclipssis
lune, et in eodem anno, XVI kalendas Madii, similiter
fuit eclipssis lune.
1225: Anno XXV (sic) XVI kalendas Marcii, luna XIII fuit ecli-
psin (sic) lune et fuit quasi sanguinea.
1226: Anno MCCXXVI, mense Septembris, capta fuit ci vitas Avi-
nionensis a domino Lodovico rege Francorum et muri
eius dirupti et fossati solo adequati.
121 1229: lacobus rex Aragonensis, cepit gladio virtute divina, civitatem
Majoricarum, II kalendas Januarii. 31 Eodem anno R. Be-
rengarii comes Provincie cepit civitatem Niciensem.
1230: Noscant presentes et futuri quod anno Domini MCCXXX,
lacobus, illustris rex Aragonensis, cum massiliensibus ce-
pit Majoricas et totam Insulam tempore Natalis Domini.
Et post, eodem anno, R. Berengarius, comes Provincie,
debellavit Massiliam infra civitatem ab intranti augusto
usque post festum Omnium Sanctorum, et non potuit
obtinere. 32
1238: [Trans] acto spatio [VIII annorum] hisdem rex cepit civita-
tem [Valen]ciam .1. in vigilia Sancti Michaelis. 33
1239: [III] nonas Junii, VI feria, Luna XXVIII, fuit eclipsis solis.
I2i v Anno MCCXXXVIIII, dominus episcopus Massiliensis Be-
ned ictus, et Teobaldus rex Navarrensis et comes Campa-
nie cum multis aliis perrexerunt lerosolimam. Et in alio
anno Ricardus comes cum multis aliis, perrexit similiter
Iherusolimam.
31) Labbe i Pertz inverteixen: II kalendas Januarii civitatem Maioricarum,
32 ) Aquesta nota e"s molt borrosa. Albanes ha llegit: presentes et posteri, Tampoc no e"s del
tot segura la lligo : natalis.
33) Deixem sense deslligar 1' abreviatura .1., que Pertz ha llegit : videlicet i Albanes scilicet.
42 CATALONIA MONASTICA
122 1244: Anno ab Incarnatione Domini MCCXLIIII inter festum
beati Micaelis et festum Omnium Sanctorum, venit dominus
papa Innocentius IIII Lucdunum.
121 1245: MCCXLV, XVI kalendas Augusti, in ecclesia sancti lohan-
nis Lugdunensis, sotlempnitcr consilio celebrate, dominus
papa Innocentius IIII, de communi voluntate omnium
Cardinalium, contra Fredericum olim imperatorem, sen-
tenciam perpetue deposicionis sollempniter promulgavit sa-
crato consilio approbante, ipsum et heredes 34 eius, impe-
rio et regno Sicilie et aliis regnis, potestatibus, honoribus
ac omnibus dignitatibus, sententialiter omnino privavit.
,, MCCXLV, XIIII kalendas Septembris, obiit illustrissimus
vir R. Berengaruus (sic), comes Provincie, apud Aquas;
cuius anima requiescat in pace. Amen.
121 v 1245: Anno Domini MCCXLV, Karolus comes, frater Lodovici
Francorum regis, contraxit matrimonium cum Beatrice
filia illustris comitis Provincie, bone memorie, R. Be-
rengarii, vedelicet mense Januarii, pridie kalendas Febroarii.
122 1248: Anno ab Incarnatione Domini MCCXLVIII, mense Au-
gusti, Lodoycus Dei gratia illustrissimus rex Francie trans-
fretavit...
Anno ab Incarnatione Domini MCCXLVIII, festo beati Mar-
tini, fait capta civitas Sibilie a rege Castelle.
1249: Obiit Raimundus comes Tholosanus.
121 1250: In vigilia Sancte Lucie, obiit Fredericus, olim imperator.
1251: II kalendas Mai, dominus papa Innocentius IIII, cum qui-
busdam cardinalibus, visitavit monasterium sancti Victo-
ris Massilie. Et in festo Inventionis sancte -J-, dominus
P. Cardinalis Albanensis consecravit altare beate Marie
Virginis; et eadem die exierunt a monasterio versus Ita-
liam... Eodem anno Karolus comes Provincie, in vigilia
beati Bartolomei, cum magno exercitu intravit vallem
Massilie contra massilienses quorum occasione omnia bona
monasterii tarn in edificis quam in molendinis et in vi-
neis fere penitus devastavit et diluit.
34) Pertz: Imperalorem et heredes.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 43
122 1257: Anno Domini MCCLVII, Brito, miles et civis Massiliensis,
filius quodam Ancelmi Feri, vir sapiens et summae elo-
quentie, inimicorum invalescente malicia fuit eiectus de
civitate Massilia et bona ipsius distracta. Hoc fuit actum
III nonas Madii. Eodem anno, III nonas Junii Karolus
comes Provincie accepit dominium totius civitatis vice-
comitalis Massilie perpetuo, commune et consilio eiusdem
civitatis penitus approbante. Sequent! vero die dominus
Benedictus, tune Massiliensis episcopus, dedit et concessit
predicto Karolo, comiti Provincie, ius et dominium ville
episcopalis Massilie, et tune fuit eadem villa cum inferi-
ore villa coadunata in omnibus et coniuncta.
121 v 1264: Quatuor et mille bis centum cum . decies sex
Anni post Verbum Domini, Gabriele sonante,
Essent, cometetes Julii quasi fine lucesit.
Tune in Castella pagani bella moverunt.
Anglia per Simonem mansit viduata ministro. 35
1265: Princeps MatfFredus, 36 Frederici filius olim, \ . ,.
J * tuit die veneris
ante festum
cathedre sancti
A Karolo Rege fuit armis namque perhemptus,
Annis transactis post partum Virginis alme
Sex denis quinque, necnon mille ducentis.
122 1334: Anno Domini MCCCXXXI1II, obiit, IIII (?) Novembris,
dominus lohannes papa XXII; sedit in episcopatu annos
XVIII. Hie regit Eclesiam Romanam viriliter in spiri-
tualibus et temporalibus. Tempore suo, anno pontificatus
sui XIIII, fuit creatus in Roma, per falsos creatores qui
dicunt se habere potestatem eligendi papam, unus an-
tipapa qui vocabatur Nicholaus V. Et per magnam erudi-
tionem suam tandem fecit quod ipsum antipapam confi-
tendo eresim suam, a Roma usque in Avinionem fecit
venire captum; et per omnes civitates et locos nominates
magnos, ipse antipapa confitebatur heresim suam, quo-
modo ipse creaverat plures cardinales, contra Deum et
35) La mateixa ma que escrigue aquests versos coHoca damunt d'alguns d'ells aquestes acla-
racions: ilia stella flamigera a cometetes; Montis fortis a Symonem; i rege a minislro.
36) MS. Par. Lat. 12702: Maffredus; Labbe: Mansfredus; Pertz: Manfredus, adverteix per6 en
nota que Pabst havia transcrit Matffredtis.
44 CATALONIA MONASTICA
sanctam Ecclesiam, populo romano ei conscensiente , et
quod omnia que fecerat ipse fecerat contra Deum. 37 Erat
autem frater minor. Obiit in palatio dicti domini lohan-
nis in civitate Avenionis, anno Ponlificatus sui XVI.
Ipso autem anno, XVI Decembris, fuit electus papa Be-
nedictus XII. Erat autem Cardinalis monachus albus.
122 v 1334: Obiit lohannes papa XXII.
I 34 1 ' Obiit Benedictus papa XII.
J 345 : Andreas, rex Cicilie, filius regis Ungarie, fuit peremptus per
suos in Aversa civitate.
1347: Anno Domini MCCCXLVII, obiit dominus Amalvinus de
Rochalaura, abbas huius monasterii, et sepultus in eccle-
sia antiqua in capella sancti Martini, in qua ordinavit
terciam ebdomadam et redditus pro illo qui celebrabit
pro eo.
Anno Domini MCCCXLVII, incepit mortalitas universalis
gentium circa partes istas, quasi circa festum Omnium
Sanctorum, et vix remansit tertia pars gentium; et... 38 cir-
cuivit totum mundum et antea alibi inceperit quam hie,
et duravit per tres annos et plus. In his partibus dura-
vit quasi per sexdecim menses.
J 35^ : Prodicio regis Francie lohannis per suos, et captio per An-
glicos, scilicet per principem de Gal. 39 filium regis Anglo-
rum. Et stetit captus in Anglia per annos duos. Et ex
captione ista facta fuit sedicio magna in dicto regno
Francie inter communitates et nobiles: presidebat nobilibus
Delphinus, filius regis, et rex Navarre communitatibus.
37 ) Pertz: qui per magnam; id. : que fecerit ipse fecerat; Albanes: que fecit ipse fecerat.
38 ) Labbe: tertia pars ex civibus; et contagio circuivit; Pertz: tertia pars ex civibus et convertit
et circuivit; Albanes: tertia pars gentium. Et generaliter circuivit. El gentium contra ex civibus,
es segur ; ara entre contagio, convertit, generaliter, no sabriem quina llic.6 adoptar. En les
nostres notes trobem en aquest indret els punts suspensius que hi hem deixat. La lectura d'a-
quest mot molt abreviat i mig esborrat es diffcil. Pertz afegeix encara en aquesta nota un
50.000 que no es troba enlloc de 1' original i que modifica essencialment el sentit de 1' ultima
part de la mateixa: et duravit per tres annos et plus 50.000 in bis partibus, duravit quasi per
sexdecim menses. No trobant-hi sentit adverteix en nota que desprs de 1'esmentada xifra cal
suplir el mot abripuit. No cal suplir res, sino treure el 50.000, i puntuar correctament.
39) Pertz: Principem de Galia; Albanes: de Gal(is). El MS. porta gal amb senyal d' abreviacio.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 45
122 v I357 : Tractatus prodiciosus contra regem Ludovicum et lohannam
eius consortem, ut perderent Provinciam et comintatum
Forqualquarii; cuius fuerunt auctores Amelius de Bausso
et Comes Avellini, cum multis complicibus suis Vasco-
nibus, scilicet Arnaldo et Petro de Cervola. Et licet
multa dampna dederint, tamen, Dei gratia et Sancte Ro-
mane Ecclesie diligentia et domini Stephani abbatis huius
monasterii, 40 frustrati sunt fine per eos intento. Et isto
anno fuit destructa Albanea, et sanctus Marcellus et Ro-
chafort fuerunt destructa per massilienses, et multa alia
castra ipsius comitatus per alios.
1358: Existente papa Innocentio VI, et rege Ludovico et lohanna
presidentibus in Cicilia, insula Cicilia sibi, sine vi armo-
rum, nutu Dei, subiecta est in mense Decembris. Eodem
anno translatum est caput sancti Lazari in incastraturam
argenteam satis pulchram. 41
123 v 1423: Anno a Nativitate Domini MCCCCXXIIII, et die sabbati
XX mensis Novembris, circa solis occasum, Alfonsius rex
Aragonum cum suo stolio XXII galearum, veniens de
Neapoli, intravit civitatem Massilie, earn prede et incen-
dio usque mart. 42 immediatem sequentem exponendo; et
demum recessit versus Aragoniam.
1424: Anno a Nativitate Domini MCCCCXXIIII, et die XVIII
mensis Januarii, in crastinum sancti Anthonii, obiit do-
minus Petrus Flaminchi abbas, in castro de Auriolo; qui
statim fuit translatus sive portatus ad monasterium. Anno
eodem et die XVI mensis Novembris, recepit posessio-
nem monasterii per procurat. dominus Guillelmus de
Lacu cum bullis papalibus abbas, etc. Usque ad quam
receptionem possessionis gubernaverunt-domiiius lohannis
40) Pertz: Forquaquirii. Id. : Cervala. Id. : monasterii nostri.
41 ) Pertz dona aquesta nota a 1'any 1356. En aquests folis, com que tots els marges van
escrits i un gran nombre de notes no estan al Hoc corresponent sino en els marges superior o
inferior, cridant-les a 1'any respectiu per mitja d'un senyal, no sempre 6s facil precisar-ne la
data.
42 ) Deixem abreviat el mot mart, que Labbe i Pertz ban transcrit : Martinm equivocadament
i Albanes, amb roe's encert ha corregit: mart (is diem).
46 CATALONIA MONASTICA
de Vitrolis, decretorum doctor et prior de Rometa, 43 ac
Persivallus de Clavoto, elemosinarius, vicarii per conven-
tum dicti Monasterii concorditer electi.
123 v 1428: Anno a Nativitate Domini MCCCCXXVIII et die jovis, de
vespere, post solis occasum, inter horam VI et septimam,
prima hora noctis, que fuit dies XXIII mensis Septembris;
fait eclipsis hme universalis, et fuit tota nigra quasi non
apparens.
1433: Anno a Nativitate Domini MCCCCXXXIII et die XVII
mensis Junii, fuit parva eclipsis solis in civitate Massilie:
licet secundum quosdam astrologos dicta eclipsis debuis-
set esse magna tamen non fuit verum.
124 I 453'- Eodem anno, et die XVIII mensis Madii, Magnus Theucrus 44
cepit inclitam civitatem Constantinopolitanam; destraens
campanas et reliquias quas ibidem reperit; et omnia sacra
prophanans, multamque christianorum estragem faciens
et multos in captivitatem ducens quam, proh dolor,
est dicendum.
125 1524'- Marchelhe fut assigee de Borbon.
J 5 2 4 : Le Douphin assiega la cite de Perpignan, et eodem anno le
Due d' Orleans prin la Duche de Luxambourg et Yvoi. 45
126 J 543 : Fransse bruye, Espayne s'anfuie, Savoye ce ran, Antoyne
de Leve se pent. 1543. STEPHANUS. 4G
43 ) Pertz: Apriolo. Id. per procurationem; Albanes: per Procuratores. Id. domini lohan. Labbe,
Pertz: Remeta.
44 ) Labbe: Thurcus; Pertz: Thurcins, adverteix, per6, que el MS. porta Thencius.
45 ) Pertz: Yvor.
46) Aquesta darrera nota esta al fol. intercalat 126. Pertz no la consigna; Albanes es deixa
el mot Stephanus, escrit en maiuscules, que no forma, per6, part de la nota.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 47
LES MINIATURES
El Reg. 123 es abundosament iHuminat. Les seves miniatures,
pero, no han tingut la fortuna de les notes historiques contingudes
en el mateix manuscrit, puix aquestes, segons acabem de veure,
han estat repetidament publicades, mentres que d'aquelles no se n'ha-
via ocupat ningu fins als nostres dies. Probablement en els ma-
nuscrits de Peiresc no foren ni tan sols esmentades ; Labbe que
no veie el codex, res no en pogue dir, el mateix que els seus copia-
dors; els Monumenta tampoc no en fan la me"s lieu referenda; Albanes
massa atrafegat amb la Cronica de Marsella i en escatir el Scrip-
torium d' on prove el nostre manuscrit, en tres articles no te temps
de dir mes que: // y a... un bon nombre de curieuses figures. 1 Si Pi-
joan no hagues dedicat a aquest objecte la primera part del seu
treball : Miniaturas espanolas en manuscritos de la Biblioteca Vaticana, 2
tal volta restarien encara inconegudes, posat que Beer 3 se n' ocupa
superficialment i Neuss 4 les hi dedica quatre ratlles i un parell de
notes.
Totes les miniatures del Reg. 123 es troben contingudes dins
el llibre quart De Astronomia, i son incloses entre els folis 164-205.
No es tracta de inicials decorades ni de motius ornamentals; son
figures intercalades al text per iHustracio del mateix : Planetes i
Constelacions. En total hi ha 42 miniatures de tamanys i formes
diverses, cap, pero de plana sencera; gairebe totes voltades de text.
1) Melanges d' Archiol. et d' Hist. torn. VI, p. 287.
2) Cuadernos de Trdbajos [Escuela Espanola de Arqueologia y Historia en Roma], I, pp. i-io.
3) Die Handschriften des Klosters Santa Maria de Ripoll, Wien, 1907-1908. II. p. 15 et seq.
4) Die Katalaniscbe Bibelillust ration... Bonn und Leipzig, 1922. p. 26 i p. 125.
48 CATALONIA MONASTICA
Probablement no totes foren pintades (Tuna mateixa ma. En
arribar al f. 185, es verifica un canvi sobtat. Els colors ja no
massa vius en les miniatures anteriors, pero amb predomini de
tons foscos s' esblaimen visiblement ; es redueixen a un gris i
a un verd molt clar. Els procediments teenies tampoc no son els
mateixos que en les precedents; les darreres miniatures ofereixen,
com ja adyerti Pi joan, un aspecte mes aviat romanic, contra les
primeres, de factura netament Carolina. Seria una greu error treure
d'aqui la conclusio que el nostre codex s'hagi iHuminat en dues
epoques diverses. Nosaltres no gosem ni tan sols afirmar dupli-
citat de mans, puix tenint present que no es tracta d' obres origi-
nals sino que els motius de les presents miniatures les trobem
repetides en un gran nombre de manuscrits medievals imitats,
en principi, de 1'art classic roma s perfectament viable la hi-
potesi que totes les nostres miniatures procedeixin d'una mateixa
ma, que tingue pero al davant dos codexs d' epoques diverses.
De totes maneres, es interessant remarcar aquesta difere"ncia d' estil
en un manuscrit miniat indiscutiblement en una mateixa epoca, co
que pot assenyalar un periode de transicio en 1'art de la pintura
del llibre.
No creiem necessari donar la descripcio detallada de cada una
de les il'lustracions per haver-ho ja fet correctament Pijoan en
T esmentat estudi, en el qual, a mes a mes aparegueren les repro-
duccions de les miniatures: i, 2, 4, 10, 27.
EL REG. LAT. 123 S'ESCRIGUE I MINlA A RIPOLL?
La procedencia d' aquest manuscrit preocupa poc als primers
editors de les notes historiques. En el Recueil des Ustoriens des Gau-
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 49
les, llegim : Ex Chronico S. Victoris Massiliensis, in monasterio S. Vic-
toris inchoatum, a diversis eiusdem loci monacUs fuit continuatum. 1 Pertz,
en la seva sobria introduccio als Annales Massilienses , diu: Codex
(el Reg. 123) anno 1056 apud Sanctum Victor em una eademque ma-
nn exaratus... 2 Tenim, doncs, que els primers en ocupar-se del nostre
MS. el judicaren escrit a St. Victor de Marsella, sense ni acudir-
se' Is-hi el dubte que pogues provenir d' un altre Scriptorium. El
primer de canviar d'opinio fou J. H. Albanes qui en el segon dels
articles, sovint citats, creu que el MS. eixi del Scriptorium de Ripoll
i que probablement fou escrit per Oliva, monjo, o al menys sota
la seva direccio. Beer, encara que troba la argumentacio d' Alba-
nes fluixa en alguns punts, acaba per acceptar el parer del Canon ge
de Marsella, conceptuant-la de probable. Pijoan ho dona ja com
a cosa certa i definitiva: Redactado el codice en Ripoll en 1055... i
Neuss diu el mateix, citant aquest autor : der ( Pijoan ) sie ah Werk
des Skriptoriums von Ripoll feststellte... 3 sense contradir-ho ni posar-
ho en dubte.
El que aquest MS. procedeixi o no de Ripoll es de vera trans-
cendencia per la historia cultural del nostre gran monestir i fins
per la historia de F art catala. Com direm aviat, de 1' epoca del
Reg. 123 no tenim cap codex miniat a Ripoll; cal doncs no pre-
cipitar-se admetent o rebutjant massa facilment com d' aquest mo-
nestir unes miniatures, per ara uniques en la seva epoca ; co que
podria induir-nos a error en fer la comparacio amb altres codexs
de procedencia ignorada, acceptant-los o no com a nostres segons
la semblanca o disconformitat que tinguessin amb aquestes. Ex-
1) Loc. cit.
2) Loc. cit.
3) Neuss, loc. et p. cit.
50 CATALONIA MONASTICA
pressions tan categoriques com les emprades per Pijoan : El libro
fue escrito [a Ripoll] antes de la llegada de los Marselkses... La ilumi-
nacion de estas figuras es, en todo caso, el esfuer^p mds grande del scrip-
torium de Ripoll en el siglo XI, 1 etc. etc. poden tenir conseqiiencies
desorientadores i, avui, amb la poca consistencia dels arguments
a favor del monestir de Ripoll, no poden repetir-se.
Tres coses ens ofereix aquest manuscrit que poden orientar-nos
en la recerca de la seva procedencia : els trets paleografics ; les
miniatures ; les notes marginals historiques.
Paleograficament, pero, no podent identificar-lo amb una escola
ben coneguda, es arriscat argumentar-hi, i en tot cas les deduccions
sols podrien corroborar un argument de pes, no esser-ho elles
mateixes. La minuscula Carolina, llevat de 1' escola de Tours i de
qualque altra de trets molt caracteristics i ben estudiats, presenta
amb les escriptures de centres allunyats, geograficament, semblan-
ces i divergencies desconcertants, que no permeten aventurar judi-
cis definitius sobre la procedencia i la data precisa. No creiem
que a casa nostra es dongui el cas, per exemple, de la Beneventana
del temps de F abat Desideri, que una rapida inspeccio pot indicar-
nos si s'ha escrit a Montecassino o a Bari, i precisar-ne gairebe
1'any. Al nostre entendre Tescriptura del Reg. 123 tant pot haver
eixit del scriptorium de St. Victor de Marsella com del de Sta. Ma-
ria de Ripoll.
Les miniatures, en general, poden j a orientar molt mes; i tal
vegada seran elles les que definitivament ens donaran un dia la
solucio del problema que ens ocupa sempre, pero, que puguin
i) Loc. cit.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 51
establir-se comparacions amb altres, la procedencia de les quals
sigui indubtable. I aquest no es certament el cas nostre, en el
qual .es impossible tota comparacio puix manuscrits miniats a
Ripoll al s. XI no *n posseim cap, llevat de qualques inicials in-
suficients al nostre objecte, co que fa naturalment molt mes inte-
ressant el decidir si aquest ho fou o no. Per ara, doncs, sols
molt indirectament es poden utilitzar les miniatures del Reg. 123,
per escatir la provinenca llur.
Resten les notes historiques, i a elles ha acudit exclusivament,
F unic que s' ha preocupat seriosament de la qiiestio, Albanes. U ar-
gumentacio d' aquest autor, pot resumir-se en les paraules seguents:
Sabem de cert la data en que s' escrigue el nostre ma'nuscrit, 1055,
i en els marges del mateix trobem consignades una serie de notes
que es refereixen unes a dades anteriors, i altres a posteriors a
aquest any; si nosaltres podem determinar la font que servi per
redactar les primeres, i podem precisar F indret, el Hoc precis, al qual
fan referenda les segones, escrites, naturalment, amb posterioritat
a la redaccio del nostre Reginensis, la procedencia d' aquest resta
resolta. Ara be, la font de les notes que precedeixen al 1055, es
un cronico de Ripoll, i les que immediatament el segueixen es re-
fereixen o provenen d' Espanya, i mes concretament, tambe de
Ripoll ; de conseguent es al Scriptorium d' aquest monestir on fou
escrit el Reg. 123. I com sigui que per aquest temps vivia, i a
Ripoll mateix, Feruditissim monjo Oliva, qui s' ocupava amb prefe-
rencia de matematiques, de musica, de taules computistiques, es
molt probable que fos aquest monjo Y escriptor o al menys que
ell en vetlles F execucio.
Albanes te la ferma creenca que els sens arguments demostren
palesament F origen ripolles del MS. i si una vegada diu : le ma-
52 CATALONIA MONASTICA
nuscrit est espagnol et non marseillais, et, selon toutes les vraisemUances,
ecrit d Ripoll ; 1 1' ombra de dubte que -poguessin contenir aquests
mots resta ben esvanit per les afirmacions categoriques frequent-
ment repetides : Void les preuves de ce que nous venous d' avancer.
Elks son si simples, si claiies et si concluantes, que nous ne pouvons
comprendre comment personne ne les a aper^ues avant nous... 2 Nous
soutenons avec conviction que tout cela na pu se faire qua Ripoll , void
une dernier e preuve qui le forcer a d ouvrir les yeux... 3 et devant elle
(la cronica de Ripoll) la question est videe d /' instant, non pas
hypothetiquement, metis de la maniere la plus certaine... 4 Tout raisonne-
ment devient id inutile, et la conviction sera vite faite, quand nous au-
rons mis les deux versions (les croniques de Ripoll i de St. Victor)
en presence... Id encore, nous avons I' evidence... 5 Podriem continuar
citant textos similars; aquests, pero, son prou clars i explicits. Per
Albanes la procedencia de Ripoll del nostre codex es un fet cert
i comprovat.
Dissortadament hom no pot compartir aquest parer. La clau-
dicacio de F argument central es palesa : La Chronique de Saint-Vic-
tor, pour la partie antique, a ete ecrite en Espagne, done le manuscrit
qui nous la fournit est espagnol. 6 Malgrat es demostri la premisa fins
a la evidencia, la conclusio que en treu Albanes pot esser falsa;
de consegiient, fins en el cas mes favorable, ha de parlar-se tan
sols d' una hipotesi mes o menys probable. Llastima que un
1) Melanges, torn VI, p. 297.
2) Ibid., p. 291.
3) Ibid., p. 293.
4) Ibid., p. 29S.
5) Ibid., p. 296.
6) Ibid., p. 291.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL
53
analisi detingut de les proves adduides per 1' autor ens obliguin a
contradir la seva afirmacio.
U argument mes valid, unic podriem dir-ne, en que es fona-
menta Albanes per creure que les notes historiques marginals del
nostre manuscrit depenen d'una font precedent de Ripoll i com a
conseqiiencia, segons ell, que del mateix Hoc procedeix el codex,
es 1' existencia d' un cronico ripolles publicat per Villanueva. 1 No
cal negar que en llegir i confrontar les notes de les dues croni-
ques, tal com les presenta Albanes, horn endevina tot seguit que
existeix una intima relacio entre els dos escrits. Vegeu:
CR6NICA DE RIPOLL
707. Sema rex cum Sarracenis
in Hispania ingressus est.
715. Sema rex Sarracenorum Nu.
762. Obiit Pipinus, pater Karoli
imperatoris.
767. Ob. dc. Karoli imperator.
785. Gerundam civitatem homi-
nes tradiderunt regi Karolo. Et multi
viderunt sanguinem pluere: et mor-
talitas magna secuta. Apparuerunt
acies in celo et signum -f- in vesti-
mentis hominum.
80 1. Introivit Ludovicus in Bar-
chinona filius prelibati Karoli, et tulit
civitatem Sarracenis.
940. ...Obiit Carulus rex.
CR6NICA DE ST. VICTOR
715. Senia rex cum Sarracenis
ingressus est Ispaniam.
762. Obiit Pipinus, pater Karo-
li imperator.
767. Karolus imper.
785. Gerundam civitatem ho-
mines tradiderunt regi Karolo. Appa-
ruerunt acies in celo et signum -j- in
vestimentis hominum, et multi vide-
runt sanguinem pluere; et mortalitas
magna secuta est.
80 1. Introivit Ludovicus in Bar-
chinona, filius prelibati Karoii et tu-
lit civitatem Sarracenis.
940. Obiit Karolus rex.
i) Viaje Literario, Ap. al torn V. pp. 242 et seq.
54 CATALONIA MONASTICA
993. Obitu Borrelli comitis Bar- 940. Obitus Borrelli comiti Bar-
chinona. chinon.
1017. Ob. Raymundus comes 1017. Obiit Raimundus Barchi.
Barch. comes, films Borrelli comitis.
1034. Ob. Berengarius, comes 1035. Obiit Berengarius, comes
Barch., et Sancius rex Castellae. Barch., et Sancius rex de Castela.
Aquest paral'lelisme es impressionant. Un esperit amant de la
minuciositat observara qualque variant, qualque mot transposat, qual-
que diferencia ortografica, una data modificada, una addicio el: filius
Borrelli comitis, a 1' any 1017. Aquests petits details desapareixen,
pero, davant la regularitat amb que es succeeixen les notes, la
concordancia de les dates, la quasi identitat de mots en una i altra
cronica. Nomes que quan hom compara directament les notes
marginals del Reg. 123. amb el cronico de Ripoll publicat en el
Viaje Literario, hom te una grossa decepcio. Albanes en aquest
cas o ha sofert un oblit lamentable o no ha estat prou sincer.
Sense un mot d' explicacio, sense una nota aclaratoriaj sense uns
punts suspensius que indiquessin supressions, deixa que el lector
cregui bonament que en ambdues croniques es succeeixen les notes
en Fordre que les dona ell aqui. Aixo no es veritat. A mes, sumades
les notes d'una i altra cronica fins a la data 1055, ens donen un
total de 118 de les quals solament 10 estan d'acord. Hi ha un
bon nombre de fets consignats en el Reginensis que no figuren per
res a la cronica de Ripoll; per contra moltissims dels que registra
aquesta manquen en aquell. Una sola nota que hi hagues identica
o semblant en les dues croniques era digna d' atencio i d' estudi;
d' aqur, pero, a fer-ne F argument cabdal d' una qiiestio tan delicada,
a definir que el nostre Reginensis fou escrit a Ripoll perque un
nombre insignificant dels fets.historics que conten els seus marges
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 55
concorden amb altres tants d' un cronico escrit a aquest monestir,
el pas es greu i s' ha donat amb massa precipitacio. Al nostre
entendre aquest petit nombre de fets concordants per comptes
d' aclarir la qiiestio la compliquen.
El mateix passa en voler donar 1' esmentada cronica de Ripoll
com a font o testimoni que les notes posteriors al 1055, que
es troben en el Reginsnsis, provenen del nostre monestir; la des-
proporcio es tambe ben remarcable, car entre 79 notes, solament
14 estan d' acord. Albanes ha tingut cura de donar en confront
aquestes concordancies com les passades, sense tampoc esmentar
el gran nombre de fets intercalats que no concorden. Deixem
d' insistir sobre aquest punt, car hem de tornar-hi en provar la
nostra hipotesi.
No podem entretenir-nos tampoc en anar rectificant tota una
serie d' errors i inexactituds que es troben en el segon article
d' Albanes, cosa que en part ja ha fet Beer, i que naturalment va
afeblint cada vegada mes les hipotesis d' aquell autor. Aixi el no
haver-se fixat amb el contingut del Reginmsis 123, identificant-lo,
falsament, amb el tractat : De temporibus del Venerable Beda, inu-
tilitza la seva argumentacio sobre I'emigracio del MS. de Ripoll a
St. Victor, a base d'uns catalogs de MSS. del s. XII pertanyents
a ambdos monestirs i en els quals hi figura el Bede de Temporibus.
Ja F argument en si es d' una fluixesa extrema, puix de tothom es
prou sabut que les obres del benedicti Venerable eren conegudis-
simes i ben estimades a F edat medieval i que tots els centres
culturals en posseien exemplars. Res no tenia, doncs, d' extrany que
a la biblioteca de dos monestirs tan importants com els de Ripoll
i de Marsella tinguessin una mateixa obra de St. Beda. Albanes a
1' Apendix del seu treball s' adona de la seva equivocacio i s' excu-
56 CATALONIA MONASTICA
sa amb 1' example dels Monumenta i amb que 1' objecte principal
de la seva monografia era la cronica de Marsella i no pas T estudi
del manuscrit; aquesta segona justificacio seria admissible si no
s' h agues entretingut en cercar la comprovacio en les obres de
1' esmentat Venerable de F edicio Migne, i sobretot si no ha-
gues fet valdre el contingut del MS. en corroboracio dels seus
arguments. A mes a mes n' hi ha prou amb obrir el Reginensis per
a donar-se compte que no es tracta de Y obra d' un sol autor. La
mateixa repeticio frequent del nom Beda al comenc de molts capi-
tols fa ja sospitar que els restants son d' altres autors. I aixi es.
Hi ha capitols amb els noms : Ambrosius, Anatolius, Augustimis,
Dyonisius, Fulgentius, Hieronymus, Hyginus, Macrobius, Plinius, Prote-
rius, Victorinus, a mes a mes de Beda i Isidorus que son els dos
noms mes frequents, en especial el primer. Albanes no vei, pe-
ro, cap d' aquests noms, com no va adonar-se de les notes mar-
ginals copiades als fols. 64-65 ; ni del f. 126 contenint les dues
lletres del monjo Oliva al Bisbe omonim i al monjo Dalmau,
malgrat haver-ne de copiar una nota escrita al seu marge ; i en
corregir el seu error sobre el contingut del MS. i en donar-ne en
T apendix el resum, diu que consta de tres llibres, deixant-se el
quart: De Astronomia; un dels mes importants per contenir les
miniatures esmentades.
Aquestes observacions no son filles d'un exagerat esperit de
critica; si aixi fos podriem allargar notablement aquest apartat.
Ho consignem sols per cridar la atencio sobre la inconsistencia en
que es fonamenta la opinio que atribueix al Scriptorium de Ripoll
el Reginensis 123; puix, com acabem de veure, es despres d' Alba-
nes que horn dona com a cosa certa la procedencia ripollesa
d' aquest manuscrit.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 57
El mateix autor, segons hem dit, creu probable que 1' escriptor
del codex que ens ocupa, o almenys el qui en vetlla la execucio
fos el monjo Oliva. L' indueix pensar aixi el que 1' esmentat
monjo vivia encara al 1055, i sabem per la relacio que Villanueva
fa del MS. de Ripoll 37, que era molt versat i fins havia escrit
diverses obretes i lletres d' estudis computistics trobant-se en el
mateix manuscrit les notes historiques que ell ha confrontat amb
les del Reginensis. Aquesta opinio es probable, posat que es demos-
tri que el nostre manuscrit fou escrit a Ripoll.
Beer s'ha ocupat tambe bastant extensament del Reg. 123. La
seva erudicio pertocant als manuscrits i a la cultura de Ripoll, fan
ben interessants les planes que li dedica : en la qiiestio, pero, de
1' origen no hem avancat res. Es estrany que ell que s' ha adonat
de quant fluixa era 1' argumentacio de Albanes i que referint-se a la
procedencia de la Cronica de St. Victor de la de Ripoll, diu tex-
tualment: Die Sctcfo liegt also durchaus nicht so einfach und ist dtirch
die von Albanes vorgebracUen Gruende keineswegs so unbedingt klar
erwiesen, wie er meint; 1 escrigui una plana mes endavant : Der Regi-
nensis 12) ist wahrscheinlich im Ripoller Scriptorium gescbrieben. Tam-
be comparteix Beer 1' opinio d' Albanes, que acabem d' esmentar,
sobre la probabilitat d' esser el monjo Oliva F escriptor d' aquest
manuscrit sense al'legar raons noves. Per nosaltres no son sufi-
cients que en el Reginensis s hi trobin les lletres de F esmentat monjo
al bisbe Oliva i al seu germa d' habit Dalmau, ni les taules de
comput que figuraven tambe en el MS. de Ripoll 3 7 ; puix aques-
tes no poden comprovar-se car el MS. de Ripoll ha desaparegut i ni
el P. Villanueva ni el P. Benet Ribas ens ban trames un sol
i) Beer, op. cit. II, p. 19.
58 CATALONIA MONASTICA
fragment. No cal oblidar que el. foil que conle les susdites lletres
ha estat afegit en el Reginensis posteriorment, i esta escrit de ma
diversa, encara que d' epoca, co que tambe es molt probable hagi
passat amb la segona part dels computs, que seria la part deguda
al monjo Oliva. Com sigui, resta en ferm que horn no pot par-
lar de la intervencio directa del monjo Oliva en la escriptura
d' aquest manuscrit sino en haver provat que procedeix de Ripoll.
Nosaltres pensem que abans de formular una conclusio defini-
tiva conve estudiar aquests tres punts: Relacions entre els mones-
tirs de Ripoll i de St. Victor de Marsella durant els ss. XI-XII ; Re-
ferencies que les notes historiques fan concretament als monestirs
esmentats ; Mans que escrigueren la primera part d' aquestes ma-
teixes notes.
Despres de la mort del gran abat Oliva, segueix a la historia
de Ripoll, un periode d' obscures intrigues encara no ben escatit,
en el qual alguns monjos de families nobles es valien de la forca i
fins de la simonia per tal d' apoderar-se del carrec d' abat del mo-
nestir. Cap al 1069 Bernat, Comte de Besalu, despres d' haver
invocat 1' auxili eclesiastic de 1' arquebisbe Guifre de Narbona, Gui-
llem bisbe de Vich i Berenguer de Girona, assoli foragitar de Ripoll
al simoniac i excomunicat Mir, abat intrus. Sigui per evitar que
es repetissin casos semblants, sigui per finalitats politiques avui
poc explicables, el Comte de Besalu subjecta el nostre cenobi al
monestir, llavors tan floreixent, de St. Victor de Marsella. Marten e
ens ha servat el text de dos documents interessantissims sobre
aquesta incorporacio : la lletra del Comte Bernat oferint a F Abat
de St. Victor el monestir de Ripoll i la escriptura definitiva d' unio.
De la lectura de la primera pot deduir-se que, en principi, aquesta
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 59
unio fou feta amb un cert consentiment per part dels nostres
monjos, els quals posaren com a condicio que el primer abat de
Ripoll que elegis el prelat de Marsella, fos un monjo per ells
presentat. Un cop feta Funio i subjeccio no es va complir a-
questa clausula, i els fou imposat un abat profes de Marsella, al
qual succe'iren encara sis altres prelats tots monjos professos de
St. Victor, nomenats per F abat d' aquest monestir. Villanueva que
regira amplament F arxiu de Ripoll ens diu : Duro esta union 102
anos, en que hubo disturbios considerables. ' El poder del monasterio de
St. Victor y la condescendencia de nuestros condes, fueron gran parte
para que se verificasen estas y otras reuniones dolorosas... I encara mes
endavant: Dicese que por estos tiempos (1124) Raimundo de fesguinyo-
les, abad de S. Martin de Canigo, ocupo nuestra abadia. Nada puedo
asegurar de esto sino que los animos andaban turbados con el gobierno
extrangero... Aquestes desavinences, necessaries, testimoniades per
moltes indicacions historiques, arribaren a un grau maxim a la
mort de F abat marselles Gaufred, i els Catalans assoliren elegir un
abat dels seus, Ramon de Berga, i foragitar els monjos marsellesos.
St. Victor mai no volgue renunciar el dret que sobre Ripoll li
donava el document del Comte Bernat, i es curios que encara
gairebe un segle mes tard, trobem una butlla del Papa Innocenci
IV, datada el 29 de Juliol del 1252, i adrecada al Bisbe d'Elna
i al Sagrista i Arcdiaca de la mateixa esglesia dient-los que s'in-
formin de si es veritat co que li diu Fabat de Marsella sobre la
jurisdiccio damunt el monestir de Ripoll que li nega la obediencia;
i en cas afirmatiu obligui, en virtut de F autoritat apostolica, a
F abat i als monjos d' aquest monestir a sotmetre 's a F abat de
St. Victor.
Posseim altres documents pels quals venim en coneixement
60 CATALONIA MONASTICA
de les discordies internes entre els monjos de Ripoll i els que
venien de Marsella acompai^ant els respectius abats als quals es-
tava encomanat el govern de la Casa. De fet formaren sempre
dues petites comunitats, que mai no arribaren a fusionar-se. Es
notable en aquest sentit una lletra del marselles Pere Ramon, abat
de Ripoll, adrecada a 1' abat de Marsella queixant-se fortament per-
que" li rete al monjo G. de Cambolads que ell li havia trames per
exposar-li 1'estat precari en que" es trobaven els sens; demana
que envii nous monjos de Marsella, i acaba dient-li que no pot
trametre-li el monjo Elias, que 1'abat de St. Victor reclamava, quo-
niam officium prepositure majoris tocius domus illi committimus, propter
discursus et labores quos patimur, ut videtis. Aquestes expressions,
com altres: nobis in tanto discrimine positis... de quo noveritis erga
[llegiu: contra] vos grctnde murmur esse inter nos et inter amicos Sancte
Marie; 1 acabem de palesar les fondes divergencies de les quals par-
lavem suara.
Tenint present aquest esperit de discordia que regnava en a-
questa epoca entre els dos monestirs, estudiem objectivament les
notes marginals del nostre manuscrit cercant-hi la solucio del pro-
blema que ens ocupa.
A la primera lectura, horn agrupa ja aquestes notes en dues
seccions : les que es refereixen a esdeveniments relacionats amb
Catalunya i les que diuen relacio amb la Provenca. No existeix,
pero, la partio justa ; de bon comencament trobem ja el nom de
Marsella i molt mes endavant surt encara el de Barcelona. Aques-
ta barreja es desorientadora sobretot per qui a priori creu el ma-
i) Vegeu el darrer article d'Albanes en el qual copia uns documents ben interessants relacio-
nats amb aquests dos monestirs.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 61
nuscrit precedent de St. Victor de Marsella o be" de Ripoll.
Aixi, un home del saber i experie"ncia de Pertz va confondre's i
li sembla haver trobat la solucio suposant que 1' escriptor de Mar-
sella tingue al davant, per la redaccio de les primeres notes, un
cronico de Barcelona. Aquesta hipotesi no es tan absurda com
vol fer creure Albane"s, el qual nega 1' existencia de qualsevol cro-
nico precedent d' aquesta ciutat. Pertz, pero, coneixia sens dubte
i hauria llegit probablement el Chronicon Barcinonense que el gran
monjo de Saint-Maur, Luc d'Achery, havia publicat en el seu Spi-
dlegium, i que, mes endavant, copiaren, Martene i fins el P. F16-
rez; aquest copia encara un altre Chronicon Barcinonense, don at per
prim era vegada en els Apendices de la Marca Hispanica, i es curios
observar que alguns fets registrats en aquests dos Cronicons con-
corden, per be que no mot per mot, amb els del nostre Reginen-
sis; tal volta fou aquesta coincidencia co que va refermar Pertz
en la seva opinio per la qual no mereixeria blasme si no hagues
comes T error de desglossar els fets donant-nos per separat les du-
es series de noticies que ell havia arranjat arbitrariament, puix el
manuscrit les porta barrejades.
Albanes s' explica perfectament aquesta intercalacio de fets d' un
i altre pais, suposant que el manuscrit, aixi com la primera part
de la cronica, fou escrit a Ripoll per monjos del mateix mones-
tir els quals tregueren les noticies anteriors a la data en que
s' escrigue el codex, d' un cronico existent al monestir, que el
canonge de Marsella creu haver identificat amb el que publica
Villa nueva, d' on eixiren les notes referents a Catalunya ; les de
Provenca, concretant, les de St. Victor de Marsella foren escrites
al monestir mateix un cop passat el manuscrit de Ripoll a Sant
Victor.
62 CATALONIA MONASTICA
Prenem, ara, totes les notes del Reg. 123 i coHoquem-les en
dues seccions fent servir de punt de divisio la data en que s'es-
crigue el MS., 1055. Estudiem-les en relacio amb els dos mones-
tirs tantes voltes esmentats, co que per estrany que sembli, mai
no s' ha fet i arribarem a una conclusio inesperada.
Fins a 1' any 1055, ni una sola nota del Reginensis 123 men-
ciona el monestir de Ripoll ; i d' aquesta data endavant dues
soles vegades, als anys: 1071, 1168. Si examinem, en aquests
mateixos periodes, les vegades que el Reg. s' ocupa de St. Victor
de Marsella, trobarem pel primer temps, quatre vegades, comen-
cant per la primera de totes les notes i en els anys: 1000, 1021,
1048; pel segon temps, ja no diem fins al s. XV, mes tan sols
fins a la fi del XII, en llegim en els anys: 1060, 1064, 1071,
1080, 1091, 1099, II0 3> ma, 1121, 1129, 1145, II 4^y 1156,
1 1 60, 1168, 1185, 1191, 1200.
Prenem ara la cronica publicada per Villanueva, la qual, se-
gons Albanes, servi de font a les notes del Reginensis. Qu trobem
referent a Ripoll, tambe fins al 1055? El segiient:
882 His diebus erat Daginus Abbas Rivipullo.
888 Prima dedicatio nostri Caenobii sub Dagino abbate a Gifredo
comite
912 Obitus Wifredi comitis bonae memoriae, emus pater quiescit in
cenobio S. Mariae Rivipull.
935 In isto anno fuit II Dedicatio huius cenobii temporibus Suniarii
comitis et Enegonis abbatis
970 Obiit Arnulfus abbas.
979 Obiit Guidisclus abbas.
1002 Oliba comes factus est monachus.
1009 Obiit Seniofredus abbas Rivipl.
1047 Obiit Oliva episcopus.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 63
Durant aquests mateixos anys el nom de St. Victor de Marse-
lla no es llegeix enlloc. Continuant Y analisi de la Cronica de
Ripoll fins a F ultima nota escrita al 1191, trobem dues soles re-
ferencies al monestir marselles en els anys :
1071 Abbas Massil. Bernardus, accepit Rivipull. cenobium.
1079 Obiit Guifredus archiep. Narbon., et Bernardus abba Massill.
Per contra de referencies a Ripoll s' en troben encara, fins al
fi del s. XII :
-t,
1068 Obiit Guillelmus abbas Rivipulli...
108(3 Obiit Andreas abbas.
1097 Obiit Salomon monachus et Episcopus...
1 1 02 Obiit Bernardus abbas Riopol.
1107 Obiit Benedictus abba Rivipull.
mi Obiit Gaudfredus abbas...
1131 Obiit Raymundus comes Barchin. Hie sepultus est.
1162 Hoc anno inclitus Marchio Raym. Berengarius... Clarait mi-
raculis. Requiescit Rivipulli.
1 1 68 Obiit... Gauzfredus abbas Rivipulli bonae memoriae.
1173 ... R(aymundus) abbas. 1
Ni una sola d' aquestes notes ha passat als marges del Reg.
Passem a 1' estudi de les mans que escrigueren les notes
del Reg. Preses fins al s. XVI son moltes ; algu n' ha comptades
quaranta. A nosaltres ens interessen solament les del s. XII. Les
mes notables, podriem dir uniques, d' aquest segle son tres. Les
i) Viaje Literario, torn V., pp. 243-248. Aquestes notes les havem extretes del Cbronicon
alterum Rivipullense. A la nota del 888 i en altres, el P. Villanueva afegeix: id recentiori manu
notatum. D'aqui no podria deduir-se que fossin escrites molt posteriorment, car el mateix P.
adverteix que des de la data 985 les restants foren escrites per la recentiori manu que s tan
sols mes recent amb relacio a 1'altra que havia anotat fins al
64 CATALONIA MONASTICA
que havem assenyalat amb un * i amb ** asteriscs i la que escrigue
la nota de 1'any 1000. La ma * arriba fins a 1'any 1178, Faltra **
fins al 1191; ambdues son contemporanies d'aquestes dates segons
es dedueix del caracter de lletra. De la que escrigue la unica,
pero interessant nota de 1'any 1000, no podem precisar tan jus-
tament Y epoca, es pero encara del mateix s. XII. Pertocant a les
materies, la ma * ens dona les notes de caracter general i les
que es refereixen a fets Catalans en canvi la * * s' ha especialitzat
en la necrologia dels abats de St. Victor; no s' ocupa d' altra cosa.
De totes les observacions que acabem de fer s'en despren, al
nostre entendre, una conclusio ferma : Els monjos de Ripoll no
escrigueren cap nota del Reg. 123. El nombre tan esquifit de refe-
rencies a aquest monestir, ja par la prou clar; si horn pero exami-
na el contigut de les mateixes (anys: 1070, 1168) te la sorpresa
de constatar que fins aquestes trie's que de Ripoll s' ocupen de
St. Victor; puix la primera assenyala la vinguda dels marsellesos,
i F altra dona el nom dels monjos de St. Victor que foren abats
del cenobi catala. De fet, doncs, el Reg. no parla ni una sola vega-
da exclusivament del monestir de Ripoll; i aixo no e"s comprensible
de cap manera si horn suposa que foren els seus monjos els que
redactaren les notes; i molt menys encara si es dona com un
fet incontrastable que en escriure-les tenien al davant el cronico
publicat en el Fiage Literario. No farem ara una questio sobre si
fou aquesta la font que utilitza el redactor de les notes o be un
altre de similar, les Ileus variants de text, algun canvi de data,
alguna addicio precisament en el Reg., decanten mes aviat a cr cu-
re en la existencia d' una tercera cronica que hagues estat 1' origen
de les dues que posseim pel cas nostre es igual ; n' hi ha prou
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 65
en que es tract! d' un cronico de Ripoll el qual, nota mes o menys,
havia d' ocupar-se del propi monestir ; el que publica Villanueva
ens pot fer molt be de guia. Com es possible que monjos de Ripoll
tenint davant els ulls tantes notes referents al seu monestir, no en
transcriguin ni una ; que ells, precisament en el temps de la lluita
contra St. Victor, es preocupin de consignar la mort del fundador
d' aquest monestir, de fer una llarga lloanca de la reforma del ma-
teix a 1' any mil, de posar acuradament F obituari dels seus abats,
tot passant en silenci la fundacio de Ripoll, les diverses dedica-
cions de la seva esglesia, les defuncions dels seus abats, fins la
del Bisbe Oliva?
Un esperit dotat de finor critica, fins ignorant per la historia
les discordies existents entre els dos monestirs ho hauria deduit
amb 1' analisi dels fets i de la manera que son consignats en una
cronica i altra. En el Reg. hi ha un marcat intent en fer sortir
St. Victor sobre Ripoll. Els fets que podien interessar o donar gloria
a aquest, han estat omesos sistematicament. Les dues vegades que
el cita es, com hem vist, referint-se mes aviat a St. Victor. La
primera es la presa de possessio, la segona es de fet quan aban-
donaren Ripoll, pero aquest detail es passat en silenci; per contra
a mes a mes d' haver dit: aquests son els abats de Ripoll des de
la vinguda dels marsellesos; en posar la llista dels set abats va re-
petint a cada un, profes de Marsella, co es de St. Victor. Tot el
contrari passa amb el cronico de Ripoll qui mai no cita el nom
titular d' aquest monestir i el mot Massiliensis surt dues soles ve-
gades en parlar de Y abat Bernat que prengue possessio de Ripoll
i per 1 J obit d' aquest -mateix prelat. Quan anota les defuncions
dels seus abats, precedents de Marsella, no ho fa constar; fins
quan a F any 1121 consigna la mort de Ricard, abat de St. Victor
66 CATALONIA MONASTICA
i arquebisbe de Narbona, calla que fos abat de Marsella. No, les
notes del Reg. plenes d'aHusions al monestir de Marsella i en
les quals es pretereix sistematicament i constantment els fets refe-
rents a Ripoll no ban pogut esser escrites per monjos d'aquesta
Casa.
Per explicar la filtracio en aquestes notes de fets relacionats
amb Catalunya, puix no cal oblidar que si son poques les allu-
sions a Ripoll en canvi son molt nombroses les referents a Ca-
talunya durant els segles XI i XTI, i ban estat unicament elles
el motiu pel qual bom atribuis aquest codex al Scriptorium de Ri-
poll ; poden fer-se les dues hipotesis seguents :
El Reg. 123 fou escrit i miniat a St. Victor de Marsella; en
venir alguns dels sens monjos el portaren a Ripoll, on hi escri-
gueren la primera part de la cronica; al 1168, en retornar a Sant
Victor, se 1' emportaren novament, i en aquest monestir acabaren
d' escriure les notes historiques.
Aquesta hipotesi es perfectament viable. De trasllats de codexs,
junt amb ornaments sagrats i fins altres utensilis casolans, en les
fundacions, reformacions, i preses de possessio de monestirs, en
tenim prous exemples en la historia monastica, perque el cas pre-
sent constitueixi una excepcio. Si aixo s' esdevenia fins quan la
presa de possessio era pacifica, volguda pels monjos indigenes,
a fortiori cal suposar-ho quan aquests havien de rebre la subjeccio
amb hostilitat i havien de negar o dificultar als intrusos 1' us de
moltes coses del monestir. Posat el manuscrit a Ripoll e"s ben
facil explicar-se les notes que fan referencia a coses de Catalunya.
Algun dels monjos de St. Victor que acompanyava a 1' abat mar-
selles, adonant-se dels cronicons que els monjos de Ripoll escri-
vien als marges dels computs pasquals, en prengue exemple, i
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 67
an ota la serie de fets que ens ocupen en els computs del Reg.
123. Tenint al davant un cronico escrit en el cenobi catala, trans-
crigue molts fets pertanyents a casa nostra; les desavinences i
discussions, pero, que tenia amb els monjos de Ripoll feu que
descures sistematicament els relacionats amb aquest monestir, subs-
tituint-los per altres referents a la casa de la seva professio, Sant
Victor. Al 1 1 68, en esser foragitats del monestir catala, els mar-
sellesos, junt amb els objectes qne havien portat de St. Victor,
retornaren el manuscrit al monestir d' on havia eixit, i alia un dels
monjos sortits de Ripoll continua les anotacions intercalant-hi al-
guna de qualque personatge catala que probablement hauria cone-
gut personalment a Ripoll mateix.
Aquesta hipotesi es probable, pero nosaltres optariem per la
segiient :
El Reg. 123 s' escrigue i minia a St. Victor de Marsella. Les
notes que contenen els seus marges foren escrites en el mateix
monestir.
No perdem de vista que sense els fets aMusius a Catalunya, mai
ningu no hauria sospitat que aquest manuscrit fos de Ripoll; doncs
be, la presencia de fets Catalans en el Reg. 123, son ben explica-
bles sense, necessitat de suposar tot el codex escrit a Ripoll i fins
sense que calgui deportar-lo per res a aquest monestir. Ja co-
neixem les tres mans del s. XII que anotaven els marges del
nostre codex; deixern la de 1'any 1000 puix no sabem ben be
1' any en que fou escrita, pel contingut, pero, es molt mes proba-
ble que ho fos a St. Victor que no pas a Ripoll. De les altres
dues la mes antiga escriu la darrera nota a 1' any 1178, co es,
10 anys despres de la expulsio dels monjos marsellesos de Cata-
lunya. L'altra, la que coneixem per *, encara arriba un deceni mes
68 CATALONIA MONASTICA
endavant, escriu fins al 1191. Aquesta ma, com ja hem advertit,
s ocupa exclusivament de 1' obituari dels abats de St. Victor de
Marsella; i per be que donada la dependencia de Ripoll es molt
natural que arribessin a aquest monestir les noves de les defun-
cions dels prelats marsellesos; alguns details, com s ara la addicio
feta a la ma * a la data 1080, i la precisio amb que consigna els
anys i els mesos de govern, etc. fa molt mes probable que 1' es-
criptor transcriu d' un cataleg escrit a Marsella mateix. Resta, doncs,
nomes la ma, * la mes important, la mes interessant per nosal-
tres, 1' unica que, en aquest temps, anota fets Catalans, la que ha
donat motiu a suposar el Reg. eixit del Scriptorium de Ripoll. El
caracter de lletra d' aquesta ma es tipic, crida la atencio per la
seva uniformitat. Es menuda, elegant, compacta i sobretot molt
igual, dona la impressio que totes aquestes notes s' han escrit amb
la mateixa ploma; la tinta es sempre la mateixa. No seria cap fan-
tasia suposar que foren escrites en un lapse de temps molt curt,
probablement totes seguides. Aixi les coses, i recordant que aques-
ta ma escrivia un deceni despres de 1' expulsio dels Marsellesos,
la hipotesi mes obvia i senzilla per solucionar el nostre proble-
ma, es suposar que es tracta d' un monjo de St. Victor vingut a
Ripoll, amb els marsellesos. Aficionat als fets histories i veient
algun cronico en aquest monestir, se 'n copia per us particular al-
gunes notes que mes endavant, ja a St. Victor, aprofitant les llis-
tes d' anys dels computs del Regimnsis, transcrigue" en els anys
respectius, cosa que servi d'exemple a altres monjos que conti-
nuaren les anotacions amb els fets per ells mes notables que s' es-
devenien als entorns del monestir.
Un lector expert ens suggerira que tambe son possibles aques-
tes conclusions suposant que el codex originariament era de Ri-
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 69
poll i que mes tard els monjos de Marsella, en aquell o en aquest
monestir hi afegiren les notes. Potser si ; pero en aquest cas com
explicar la presencia del manuscrit a Marsella ja a ultims del s. XII
a comencaments del XIII? De les dues coses la una: o fou una
ofrena per part dels monjos de Ripoll o un furt per part dels de
St. Victor. Si horn recorda la lluita sorollosa dels dos monestirs
fins ben entrat el s. XIII i fa esment del valor que en aquesta
epoca es donava a un codex miniat com el Reg., cal abandonar
la idea d'una ofrena. El furt a mes a mes de dificultar-lo moltis-
sim la forma com eixiren de Catalunya els monjos marsellesos,
1 el gran tamany del manuscrit, es una hipotesi merament gratui-
ta que no te consistencia. Repetim, al nostre entendre cap lletra
del Reg. 123 no fou escrita per monjos de Ripoll. La presencia de
les notes catalanes poden perfectament explicar-se o fent venir el
MS. a Catalunya amb els monjos de St. Victor, o be que un
d' aquest les escrigue en retornar d' aquest monestir aprofitant unes
notes preses d'un cronico del cenobi catala.
70 CATALONIA MONASTICA
II
EL MANUSCRIT VATICANUS LATINUS, 5730
DESCRIPCIO
Un vol. 234 fols. num. + 2 en blanc a la fi i un de guarda al comenc,
aquest escrit al segle XIII no forma part del MS. En pergami 470X360
mm. Escrit a meitats del s. XI, a .dos coronddls, 390X120 mm. per terme
mig; a una sola tinta llevat les grans capitals miniades i les titulars, maius-
cules pintades a mosaic; comenca i acaba; estat de conservaci6 optim, relligat
en fusta-pell amb les armes del Papa Gregori XV.
Fol. I : In nomine Domini et Salvatoris lesu Christi. In hoc volumine
continentur expositio epistolarum beati Pauli Apostoli, collecta et in ordine
digesta ex libris Sti Augustini Episcopi...
Paulus servus Ihesu Christi... (Epist. ad Romanos)
Al marge inferior de cada plana hi is indie a da en vermeil I' adreca de la epistola
respectiva; en el verso diu A A i en el recto ROMANOS, CORINTHIOS., &.
Fol. 233 r. acaba: ...gaudeamus in eo qui vivit et regnat in seculorum
secula. Finit Aurelii Augustini tractatus...
Segue ixen uns versos de I' amanuense que acaben :
et semper letans, letetur tempore finite.
En el verso d' aquest foil comenca el document del qual ens ocupem extensament
mis endavant. Es escrit tambe a dos coronddls, amb lletra d'epoca, evidentment,
ptrb } d'altra ma, i acaba en el foli segtient del qual ocupa el primer quart. La
resta d' aquest foli fou retallada, i horn s' endugui probablement, la signatura i la
data.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 71
No sabem que ningu hagi parlat d'aquest MS., ni es eixit en-
cara el vol. del Codices Vaticani Lalini en que ha d' esser des-
crit. De temps, pero, havia cridat 1'atencio del nostre venerable
amic 1' eruditissim P. Abat Amelli, de Montecassino, el qual havia
copiat el document transcrit a la fi del nostre MS., i mes recent-
ment interessa tambe al savi autor de Les Martyrologes du
Moyen-Age Dom H. Quenlin, qui tingue la gentilesa de indi-
car-nos-el.
LES MINIATURES
El Vat. Lat. 5730 es notable per les seves miniatures i es uni-
cament a causa d' elles que 'ns en ocupem aqui.
Un comentari a les Epistoles de St. Pau no 's prestava a esser
iHustrat. Veiem que en les nostres Biblies d'epoques anteriors,
els Actes dels Apostols i les Epistoles deixen d' ornamentar-se,
llevat tal volta de la imatge isolada de qualque Apostol, etc. El
MS., pero, que ens ocupa, fou sumptuosament escrit en folis de
gran tamany i amples marges i es pensa en ornar-lo convenient-
ment ; a manca d' escenes miniables s' acudi a les lletres inicials
de cada Epistola, o per parlar amb mes propietat, a les P P de
Paulus. Aixi, doncs, no podriem en rigor parlar de miniatures
sino d' ornamentacio de capitals, (car tota la iHuminacio del MS.
es redueix a les pintures d' aquestes ) si no fossin les representa-
cions humanes i d' animals que les decoren.
Les lletres miniades son catorze, tretze PP i una M correspo-
nent aquesta al : Multifariam, mot inicial de 1' Epistola de St. Pau
72 CATALONIA MONASTICA
als Hebreus. No hi ha unitat de dimensions, com es pot veure
en la descripcio que donem de cadascuna; pot senyalar-se un terme
mig de 165 x 80 mm., medint la mes gran 200 x 95 mm. i la
mes petita 80x73. Per excepcio en tres d'elles (7 10 14) hi
manca la figura humana que junt amb el drac i les fulles estilit-
zades constitueixen els motius ornamentals no solament essencials
sino unics de totes les altres. En els n. os 3 i 6 hi ha dues figu-
res humanes, quatre en el 9 i una en els restants, totes masculi-
nes llevat de la del n. n. Totes vestides a excepcio de la del
n. 5 i ultima del 9 nues, i la del n mig nua.
En la representacio humana mai no s' hi veu un intent sim-
bolic, ideologic, ni representatiu; tenen solament una valor decora-
tiva. Com a unica excepcio pot citar-se el n. 6 en que hi ha dues
figures aureolades, les quals de segur volen representar 1' Apostol
St. Pau i el seu deixeble Timoteu, car es troben en la P que en-
capcala 1' epistola ad PUlippenses que comenca com es sabut : Paulus
et Thimoteus, servi Jesu Christi, etc. Cal tambe remarcar que es a-
questa la unica vegada en que la figura humana no serveix de
motiu ornamental de . la lletra ni pren part en la formacio de la
mateixa, sino que ocupa la part superior de la P que li fa de
marc.
Les tintes son espesses, els colors vivissims i molt variats; pre-
dominen el vermeil, blau, verd i groc. Per la cara i membres nus
del cos huma s'usa d'un vermeil clar, quasi rosa, pels cabells
s' empra constantment un to rogenc fosc. La frescor i vivacitat
d' aquests, colors que horn diria acabats de fer, es co que colpeix
la vista, tot just d' obrir el manuscrit. L' estat de conservacio de
totes aquestes figures es optim.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 73
Les PP han estat evidentment pintades per una sola ma habil
i segura, que no coneix penediments. La correccio del dibuix, 1' e-
legancia de la linia, la llibertat de composicio i 1'airositat amb
qu son tractades les draperies, revelen una ma mestra, prou en-
ginyosa per a no repetir-se, malgrat d'usar els mateixos mo-
tius ornamentals i haver d' executar tretze vegades la mateixa
lletra.
Les capitals del Vat. Lat. 5730 poden acreditar el Scriptorium
de qualsevol monestir del s. XI.
Vegeu a continuacio la descripcio de cadascuna d' elles. 1
1. f. i v. P inicial. 180 x 85 mm. 2 Figura humana, tunica
blava, mitja dreta groga, esquerra verda, calcat ataronjat. Cara,
mans, etc. d' aquesta i de totes les altres figures, com ja hem ad-
vertit, color vermeil clar; cabells rojos, perfils en negre. Drac,
color verd. Es frequent que aquests animals portin diversos co-
lors^ especialment en les extremitats, sovint estilitzades policromes,
en predomini quasi totes: blau, verd, groc, morat.
2. f. 67 v. P inicial. 180x90 mm. Figura humana, tunica
verda, mantell blau, mitges ataronjades, peiics blaus. Drac blau.
Lletra vermella, fons groc.
3. f. 127 r. P inicial. 167 x 90. Figura superior tunica i peiics
blaus, mitges color taronja ; inferior tunica verda. Gal observar les
dues rodonetes per significar els tormells co que es verifica en
1) Per la importancia notable que tenen els colors, donem detalladament els de cada una
d' aquestes lletres, remarcant una vegada ms la vivor extraordinaria que tenen en 1' original.
2) No essent cap d' aquestes inicials de forma regular, les mides que donem s6n les maxi-
mes de llargada i amplada.
74 CATALONIA MONASTICA
totes les figures nues. Drac groc. Lletra vermella. Fulles poli-
cromes.
4. f. 147 v. P inicial. 170 x 80. Figura humana, tunica blava.
Drac superior verd, inferior blau; la resta de la lletra en vermeil;
fons groc.
5. f. 163 r. P inicial. 162 x 85. Figura humana nua. Cap de
drac morat. Fulles verd, blau, groc; la resta de la lletra en vermeil.
6. f. 175 v. P inicial. Sant Pau tunica verda, mantell blau,
pergami groc. St. Timoteu tunica blava, mantell verd, les dues
auricles grogues ; fons del cercle morat. Drac superior verd; infe-
rior blau i morat ; la resta de la lletra en vermeil.
7. f. 185 v. P inicial. 165 x 95. Sense figura humana. Dracs
policroms, en el superior prevaleix el blau i en 1' inferior el verd.
Fulles policromes. Lletra vermella, fons groc.
8. f. 192 r. P inicial. 187 x 90. Figura humana, mantell blau,
mitges verdes, calcat ataronjat. Dracs, colors prevalents : groc pels
dels extrems i blau pel del mig. Fulles policromes ; la resta de la
lletra en vermeil.
9. f. 195 v. P inicial. 200x95. Figures superiors: i. a tunica
verda, mitja dreta vermella, mitja esquerra groga, calcat ataronjat.
2. a tunica vermella, mitja dreta groga, mitja esquerra blava, peu
dret blau, esquerre ataronjat. Figura central tunica verda, mantell
blau, mitges ataronjades, peus nus. Figura inferior tota nua, peus
color blau. Drac i resta de la lletra policromes.
10. f. 197 v. P inicial. 115 x 52. Sense figura humana. Drac
blau. Fulles policromes. Lletra vermella amb fons groc.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 75
11. f. 209 v. P inicial. 165 x 70. Figura femenina, gonella ver-
mella, cinyel verd, cabells mes aviat morats, mugrons vermeils.
Drac blau. Fulles i la resta de la lletra policroms.
12. f. 216 r. P inicial. 160 x 75. Figura humana tunica verme-
lla, mantell blau. Drac groc. Fulles i la resta de la lletra policroms.
13. f. 217 v. P inicial. 160 x 68. Figura humana tunica verda,
mantell blau, mitja dreta groga, esquerra color de earn, calcat
ataronjat. Dracs i resta de la lletra policroms.
14. f. 218 r. M inicial. 75 x 82. Sense figura humana. Tota
la lletra policroma, colors : vermeil, groc, verd, blau, morat.
EL VAT. LAT. 5730. FOU ESCRIT I MINIAT A RIPOLL?
Es cosa molt probable que aquest manuscrit hagi eixit del
Scriptorium de Ripoll. Les raons que ens permeten formular aques-
ta conclusio son ben curtes i clares, i no havent de contradir al-
tres autors, com sigui que encara mai ningu no s' ha ocupat d' ell,
podrem esser molt mes breus que en 1' estudi del Reginensis 123.
El text del Vat. Lat. 5730 es, segons deixem dit, una exposi-
cio a les epistoles de St. Pau que el codex atribueix a St. Agusti;
podria esser que es tractes d' un apocrif, pel cas nostre tant se
val. Aquest text que es integre, acaba al recto del fol. 233. Ara
be, al verso d' aquest mateix foli, comenca la transcripcio d' un
document que ocupa els dos corondells d' aquest verso, mes un
quart de corondell del foli seguent; la resta d' aquets f. fou retalla-
da, enduent-se 'n tal vegada la data del document unica cosa que li
76 CATALONIA MONASTICA
manca. No s la mateixa ma que escrigue el codex, e"s pero, con-
temporania o posterior de molt pocs anys. La escriptura es caHi:
grafica, i tot esta tractat amb la mateixa acuradesa que la resta
del manuscrit; i a mes a mes de seguir-ne la divisio en coron-
dells es deixa i tot en blanc la inicial per tal d' esser miniada, co
que no es fe"u de moment i que molt mes tard supli una al-
tra ma.
Aquest llarg document conte" la llista de totes les possessions
que teriia el monestir de Ripoll deves 1' any mil. Es la famosa
confirmacio que d'elles fa 1'emperador Lotari a peticio de 1'Abat
Seniofret, 1' antecessor de 1' abat Oliva, i de tota la comunitat.
Aquesta escriptura no es nova pels que s' ban ocupat de la histo-
ria de Ripoll, i nosaltres la tenim prou coneguda per esser en ella
que per primera vegada es parla explicitament, en un document
oficial, de Sta. Maria de Montserrat : et in cacumine Montis serrati
ecchsiis S. Marie et S. Ascisdi. No es pas aqui el Hoc de parlar de
la importancia de aquesta copia tan antiga, ni d' assenyalar-ne les
variants notables, 1 i menys encara d' estudiar-lo diplomaticament.
Qualsevulla que sigui el resultat d'aquestes investigacions, fins en
el cas que en tot o en part es negui la seva autenticitat, restara
sempre en ferm la deduccio que ara anem a treure.
El contingut d'aquest document interessava extraordinariament
pero tambe exclusivament al monestir de Ripoll. No fa aHusio a
cap monestir ni esglesia important (Montserrat en aquell temps
amb prou feines arribava a Priorat), i encara els que cita es per
declarar que estan sota el seu domini. A quin cenobi podia des-
i) En la Miscel-lania Documental, donem la transcripcio d'aquest document amb les variants
que es troben en el transcrit a la Marco, Hispanica.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL 77
pertar tant d' interns aquesta llarga llista de possessions que es cre-
gues convenient de transcriure-la amb tanta acuradesa en un dels
seus codexs, sino es Ripoll, el seu propietari? No es pot recorrer
a la hipotesi d'un full de guarda intercalat, puix el document,
com acabem de veure, comenca al verso del mateix f. en que
acaba el text del manuscrit; ni pot pensar-se en que hagi estat es-
crit molt posteriorment, puix es tracta d'una ma contemporania
o posterior de molt pocs anys. Es, doncs, molt probable que el
Vat. Lat. 5730 hagi eixit del Scriptorium de Ripoll.
Mes tard, quan horn emprengui el suggestiu estudi de la emi-
gracio dels MSS. Catalans a Italia, caldra tenir present un petit detail,
que pot esser merament casual, pero que tambe podria donar-nos
una inesperada confirmacio que el Vat. Lat. 5730 prove del
gran monestir catala. Ens referim a la signatura actual d'aquest
manuscrit que segueix a la Biblia dita de Farfa, Vat. Lat. 5729,
la procedencia ripollesa de la qual no es dubtosa. Tal volta es
tracta d' una coincidencia fortuita, pero la circumstancia d' esser
de tan di versa forma i que entre tants milers de MSS. aquests
dos de Ripoll vagin junts, permet creure en la emigracio simulta-
nia d' aquests dos manuscrits a Italia; i no son pas aquests sols;
alguns altres n' hi ha, al Vatica mateix, que 'ns reserven agradoses
sorpreses. El savi benedicti Dom H. Quentin, ens deia fa poc
temps que en les seves recerques de MSS. de la Biblia, havia pas-
sat per les seves mans un codex Vatica miniat, de Fepoca i de
la factura de la Biblia de Farfa i que alguna nota marginal corro-
borava la seva procedencia de Ripoll. Tambe nosaltres examinant
les biblioteques monastiques de Montecassino, Trinita della Cava, etc.
hem trobat en calendaris, leccionaris, santorals, obituaris refe-
78 CATALONIA MONASTICA
rencies de coses catalanes que traeixen la prese"ncia de fonts pre-
cedents de nostra terra. Es prematur formular conclusions ; molt
probablement, pero, els MSS. Catalans existents al Vatica hi ban
anat passant per alguna de les grans abadies italianes que en
1' edat mitja havien d'estar per forca amb relacio amb les nostres.
Paleograficament podriem trobar un argument a favor de la
nostra tesi en la factura especial de les Q. Q. maiuscules, F ull
de les quals tendeix a sobre passar la ratlla ordinaria; caracteris-
tica que es repeteix segons observacio del nostre erudit amic
LI. Nicolau d'Olwer en diversos MSS. eixits del Scriptorium de
Ripoll a aquesta epoca.
No gosem treure cap argument de les miniatures mateixes,
car com ja havem dit en tractar del Reg. 123, no tenint MSS.
miniats a Ripoll d' aquesta epoca es impossible d' establir compa-
racions. Sols podem dir que les poques coses que tenim de Ripoll
no contradiuen la nostra suposicio ans la confirmen.
Hem volgut reproduir el conegut mosaic firmat del monjo
Arnald, que dona Pijoan junt amb alguna miniatura del Reg. 123,
perque nostres lectors puguin comparar. Per be que la tecnica i
els procediments siguin diversos en el mosaic i en la pintura, la
tendencia artistica i el gust en general es transparenta prou clara-
ment. Nosaltres trobem en el mosaic de 1' artista de Ripoll una
amor a la vida, una inclinacio al realisme i sobre tot una elegan-
cia de linia que no es veu en cap miniatura del Reg. 123 i que
per contra, son les caracteristiques tambe de les nostres inicials.
Aquest parentiu amb 1' art de Ripoll es fa mes evident si es com-
paren amb algunes de les inicials que reprodui'm a continuacio,
en les quals trobem els mateixos elements i motius d' ornamen-
tacio. No desconeixem que aquests no foren pas d'us privatiu de
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL ' 79
Ripoll i que es troben amb frequencia usats de per tot en aques-
ta epoca; record! 's, pero, que d' aquestes comparacions no volem
treure altra conseqiiencia sin6 que les nostres miniatures no re-
pugnen per Y estil a co que en aquest temps coneixem de Ripoll.
N' hi ha prou amb 1' escriptura de Lotari per poder retenir com
a probabilissim que el Vaticanns latinus 5730, fou escrit i miniat
al Scriptorium de Ripoll.
DOS MSS. DEL VAT1CA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL
81
* . , 4 f " ' . f ,\S" v ^; tt , '^
. ' . ' ' ' " ' "", -"';.".''..> "~- =
S . ' *-* A _. ' ' " '* -* " , I . 3
'.>- ^ ; \^^ : -C^vV-- i< V? !V: ^'>
\ * . i " *' V ^ . * 't *"' i ' y ^ - u !'!sV - ; f 1 *
'
4
ll
. triio
!4J^j(fc3|^ 'If '"
quit*; fi*^o : fttttt>Ucid ^^^/U^;rni^ii^4*i8^Sl*
^nrfttrcevrc.. ^ip^^rtfecuc r^^^-v.^^f^^^^pi^
' '' , -i\' ^!}l^^,:'^ '-. /.' '"'"- . : - /; '^v^'*- ! '':|^-'^''
Aonr cLtnior'-ttrfi ci)^^i?s/eic t rtr^|uttdUj^
fiumr /iltt e prntrticntf''/ftU
--'
" "
':"';. >
g. 1. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 1 v.
DOS MSS. D1CL VATICA I KL SCRIPTORIUM DK RIPOLL
81
- >
\neug& di,
tunf fcif deftUofuo qut fact
, .-...,_.... ------ ,...^-. --.-.-.--. - * . . -^ - I # -
fcmtn e- &ft$rn c*rn e. c ui
. . ' . './.'"'
rpm fctjtC4npmf.
' ' ' '"
rh in cf #r Ji oc notnen
. ntft ixtfe ofbttid&
>. crdcfu-tfopib; prdummt-efV,p
Ifrrtrr *ttj '*<icrtt cfimz,c*tr .^vu rruera . inillo eutcl^tinor er
ji
Titlia
> fumo fuppUcio J>njnuf furr, mi- :
lone- ftifceun: . m?p>n4 ionfectxt. e- <rvarn Cf^ crrtortei ;cb
* / ''. C? '.'..;. ^
fwnr cLimat ara . toncemcc .T^ec inre^pfttnctt etnitntfa
utamtncunctawpcltctt: -
' ' ' '
quouno fklui
'
fill t ttfbimerrn n<?ui , f 'nrnu
'
Fig. i. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 1 v.
82
CATALOiNIA MONASTICA
tfxftiaw^
v^fr-^K^ti^^-d^rtirftj^r-^r-.v^^
c$cf ; cmtt fttr fmun
* - . . ; * ^.
Ftg. 2. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 67 r.
:\^->v-.--i;-.
sflL /vt
tnAcr :Aum "
cntftt uiilricrtf'
4
JtciifofM
Inife tiomcTV hAbcbmr iffe' cjuana <?
E. - ' :- .;'' / "--
.. . , -,_ , y - .
3fT<s\ d^vtilo i mcciir djr pAivluf .
-TyHcMcuf trcp qiwrtclo tAuluf > fut(mf
. ,q.-:,; ;- 'v^'-' -'."' . i ^' : '" ' ''^ :
dacuf *. J tt^ndc.^^ittttf tnrnntif
. . '" " v-- ', f ' , ' ' " ' .
ftc Iccnw'onrr* pAulcrcfr tudcwtcr'
f '^ .-
cmrn turn mtntmuf Af>&^ ,C-c imdn rmmm<j
S, ' '
_ _ ic ctm' inter' AV&f
Fig. 3. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 127 r.
82
CATALON I A iMON AST1CA
.trmc^cttmnn ' tw
- . .
wtm Irttmf ttc/trn
ctmj ntj W*tr c^cf ' Ctttw fktr fmi<nttrwr* crfcft , vw
r . ^ / L i-
twcr (mi/i mt qtv jwwltim ' P oc cff^ W$?mttr fitpfrtmi
ig. 2. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 67 r.
chct Ancbtf j?cccdtzv
lite quitalc x :
,.- :.' i .1. . I
ftmtur
crmn milncnf rmmuf nic6tct fcciur <<j
S 1 cnr t WA . dc{o tWbmiic Jiccttceticm -
" * : ' . '/ *' A ; '"'.''' '" :"'
imffrtc^ttw^
^
~ (\
r vJccittr
cmm
..'.
t(fcr>
'
c?tr fct t
. -. - . ..
cie&ulo jncfKtf eft p<uUuf
/*1 . ' . . \' . '. . '.,.;' ' . :
ti^ndo Wtltif Jnmniif% mo^tcuf. l-e>ct>
.- -,-.. .; 'V-.;-- ' v - ' ' '1 '- ' - " ' : '
ftc loquitmrrV -pAulopft m^ctotr .' J&cft-
e'
trtrndn
S
,__ _ ..... . .... ic cmr inter
0tnut
3. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 127 r.
84
CATALONIA MONASTICA
-arrcm cjiti- tfifcttmttr cn.'Amestutf
fimr asjcrr Apf
AdJntc <rv| A artc
tarn tcit.cTm.--'idcfr omm cvpm't^ mrnufet%
1 - '
le - ^<?c cm Atr ~ tion
r \
tfrf- n<w ftr ^cn^o ocqttttitt* cmtn .\
fttt<:tci!iutr tttm
t/wn tnmc rjcmlicmo YVf df <jL
fittfiwmi ttcn? rumtrc- tnimrnic". mc|-rt <ilccnc{tr tncctttm
:.-:. ' ' ''' * c
* ^' ' * ^^ *
mcin.^tw.. qt'.&b&mmim \iemc r^ftf'f'/\m ftc ticnt^z'
' ' ^v
arm inbcnmr cjin mi^cnmr ctnrrc mcclii ^^ hc<<? ncf mtr
ig. 4. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 147 v.
DOS MSS. DHL VAT1CA I KL SCRIPTORIUM DK RIPOLL
85
V
i
he7.55|!p .
ff, ..***
1 . i- r
w '';*>;
e s/z&"?'
" " 4E &'
'5T-.' ^ . " r ; v ' ', "- 't. s ^ J
iB6'il
^^
. >J
~
vif
ncmc'
, j n
Aimr ttnmdi ccnrrmictcTur'.atri
-
nn tfnirw 'qiu
f mcmrrtt
dttf*
jtltci^'
I ctrmn ttcUttmTnf fujr. ml
ticf tnchUVTi?
if rcmtflicti<r t?<
SfT'-ciuf" vntc^fuvldlnmdtMirr tittu4nf ttic
' ' r
riA <<?f.Tu^cnn<V'\tTt<nit J7iccn<: nthrf
team (jtfrutm pUctnt ctf
.
nyp - <]itc tncciif <Qc|tt^titTvi!n
5. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 163 r.
86
CATALONIA MONASTICA
tint c
cum
$" r K t
t ic cfoc fa ttm<ttcr*~|w fncnir' duo gcnm, wmu -
ie.f& (cnrmtor. qu^factwr du< ccncta/fcru^
x^bv contnf ftunf trnrttr C rolmf
ifruf ''pron<^"tn(tlin ftti lUu
ipm- fSmttuaf ttciu mttmcttc'' llUi autr
i
-Itccrcicfcar aichcebac
ttcnt -
'4tmtit laf ctnp (& trmcnr' mtttr
, < - ^
^v *f tt"* wee fcrtittitw Atj
40 em accc^iflrC if" fcrutntnr.
fowic fcrauamf -fcnm
6. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 175 v.
DOS MSS. DEL VATIC A I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL
87
jjcvefctt . fie ^truwt- <?ow^W
~ttf ^jotfrunttmf jtm<
Fig. 7. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 185 v.
88
CATALONIA MONASTICA
u#v ' Aptt tutmqiuwn
;" L 71
Uwti* ^Wr4tfcernemu
JFig. S. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 192 r.
feM >wl '* * ^ * j<
'"'. ' l !i*- s ; > <-'''^.'"i-' ! '
f tmtufctutt(<i; ttrm
, - -
r f f i >
bcmttf 4o dcu^bt
".'.'-"> ) ' i vv'-j- **''C'." > ;,ri
. 9. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 195 v.
88
CATALONIA MONASTICA
' v
tw AU^uii>.
!
otmtu^: <l/u^fvt>ecuf
fw."*yL
F/g. 6. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 192 r.
fcmp tmvln fff ' rm itd^mTcJr ~qmfup jvffcr>
urn 'n?4jrc<tntn' umttf cwuf ; itrnt tnm
uiccm .r^cAr ncfetr^<:
. ' '
r '.tnm<7tuv wfeipfif i^MAtctrnr cwflcrcntur
z^. 9. MS. Vaticanus Latinus 5730. foli 195 v.
CATALONIA MONASTICA
90
> O^V'^Y-lXf'-.'''' 1 ''i;H'AV^ 5 " ! ' ; ~\' f r^' < *^rV;;>-''l <* 1 : '/!|i|4i|^6*
,'-.'-', . i^fl/ 1 "i>* i -M i^xwiA^'^L^HVi-- LiL_/* >^'^ ^ ml^.< t/vi I ^>M .
IMllk/d^rLi^^r ^iifivifil
fe^!4 V-'^v^^'i^ ."-, 4^0^'! A>fci
z'g. iO. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 197 v.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL
91
m
tflr fcJtn ptfnffiow: .
t\ ,!- . '-
, r , _ ,.L , v . .. \--
ctnuffaw <*&
\ <-'<; ' : ; i '>-v'>-v ?lil ,
Fig. 11. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 209 v.
CATALONIA MONASTICA
90
Clf 1UDTIM.O WV
^
f ft li
fg. iO. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 197 v.
DOS MSS. DHL VATICA I KL SCRIPTORIUM Dl- RIPOLL
91
.
. ., .
ytsrif ctuf Sibe
I .......:..- ',:.-;.'-
tz mtnntn
- ''''''' ' - ' '
Fig. 11. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 209 v.
92
CATALONIA MONASTICA
*
' " * * " t
<mtt ^tutt
ctuf e&
\j0vu- md a*
Fig. 12. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 216 r.
DOS MSS. DEL VATICA I EL SCRIPTORIUM DE RIPOLL
93
ig. 13. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 217 v.
92
CATALONIA MONASTICA
ew
uolnt facer*-
JP/g. 12. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 216 r.
DOS MSS. DKL VATICA 1 EL SCRIPTOW UM DE RIPOLL
93
ig. 13. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 217 v.
MS, Vaticanus Latinus 5730, foli 218 r.
25. MS. Reginensis Latinus 123, foli 164
id. Mosaic del mcnjo Arnau de Ripoll. \De In monografa cilada de Pijoctn]
. Ji
^*d!K^^t|^
if t &immk$&fta
^'^^W
-^^: : msct^
- ^rpr^i
W^!^
^Wf^&j^rw
ferSW?.
M-<
*j j* ' i*r
r dnntomrM^^
L,'i . *' * \. * *. / , <, In
18. Biblia de Ripoll, dita de Farfa, foli 127 v.
Ftg. 17. MS. 52 de Ripoll, foli 88.
nertb
ig. 24. MS. Vaticanus Latinus 5730, foil 218 r.
IF ^ t 'V7iV Vf- ",-~77~~T " '
. " l'^*' '/ *i *' ' 5 * '
' , :<' ' f y' .1"
^yifulftHt-'fhutrU; i "* " *
"K. ,* ' r < >
Fig. 15. MS. Reginensis Latinus 123, foil 164
Fig. i6. Mosaic del mcnjo Arnau de Ripoll. [De hi monognifid cilada tie Pijoan]
Fig. 16. Biblia de Ripoll, dita de Farfa, foli 127 v.
Fig. 17. MS. 52 de Ripoll, foli 88.
96
CATALONIA MONAST1CA
/\
(/
Fig. 19. Biblia de Ripoll, dita de Farfa, fol 139 r.
OBITUARI DE LA CONGREGAClO BENEDICTINA
CLAUSTRAL DES DE L' ANY 1672 FINS AL 1749
PER
DOM REINALD M. a Bozzo
EN 1'arxiu del nostre monestir de Sta. Maria de Montserrat es
troba el manuscrit B. C. 23, relligat en pergami, de 90 folis
no numerals, format 300 x 220 mm. En el verso de la coberta
posterior hi ha escrit el titol segiient: LIBRE DE/ OBITS /De
tots los Abats Monjos y/Monjes Benitos Claustrals de/la Con-
gregacio Terraconense / y Cesaraugustana que/comen^a en lo Mes
de/Mars 1672.
Aquest titol, pero un xic mes detallat, es troba en la portada del
MS. La lletra no sembla de la mateixa ma: Llibre/De Obits /En
lo Qual/Se Trobaran Con/tinuats Tots Los Abats, / Monjos, Mon-
jas, Conversos y Conversas de tota / la Congregacio Claustral Bene-
dictina Tarraco / nense y Cesaraugustana, que moriran, comen / cant
de 15 del Mes de Mars 'del any 1672. /que tingue principi esta
Casa del Afoviciat / comu en lo present Monastir de Sant/Pau del
Gamp de Barcelona en/avant. 1
Des de la 3 .* plana, els altres folis van tots encapcalats per una
lletra de 1'abecedari en tipus roma, repartits de tal guisa que per-
toquen de 8 a 12 planes per lletra, segons sigui aquesta d'us mes
i ) Les majiiscules en cursiu havien' estat -escrites en minuscules pel seu atitor i ban estat
despres esmenades per una altra ma. El mateix pot dir-se de la a de Monastir que en principi
fou una e.
96
CATALONIA MONASTIC A
Fig. 19. Bfblia de Ripoll, dita de Farfa, fol 139 r.
OBITUARI DE LA CONGREGACIO BENEDICTINA
CLAUSTRAL DES DE L' ANY 1672 FINS AL 1749
PER
DOM REINALD M. a Bozzo
EN 1'arxiu del nostre monestir de Sta. Maria de Montserrat es
troba el manuscrit B. C. 23, relligat en pergami, de 90 foils
no numerals, format 300 x 220 mm. En el verso de la coberta
posterior hi ha escrit el titol segiient : LIBRE DE / OBITS / De
tots los Abats Monjos y / Monjes Benitos Claustrals de / la Con-
gregacio Terraconense / y Cesaraugustana que/comenca en lo Mes
de/Mars 1672.
Aquest titol, pero un xic mes detallat, es troba en la portada del
MS. La lletra no sembla de la mateixa ma : Llibre / De Obits / En
lo Qual/Se Trobaran Con/tinuats Tots Los Abats, /Monjos, Mon-
jas, Converses y Conversas de tota/la Congregacio Claustral Bene-
dictina Tarraco / nense y Cesaraugustana, que moriran, comen / cant
de 15 del Mes de Mars del any 1672. /que tingue principi esta
Casa del Afoviciat / comu en lo present Momzstir de Sant/Pau del
Camp de Barcelona en/avant. 1
Des de la 3 . a plana, els altres folis van tots encapcalats per una
lletra de 1'abecedari en tipus roma, repartits de tal guisa que per-
toquen de 8 a 12 planes per lletra, segons signi aquesta d' us mes
I ) Les majuscules en cursiu havien estat escrites en minuscules pel seu autor i han estat
despres esmenades per una altra ma. El mateix pot dir-se de la a de Monastir que en principi
fou una e.
98 CATALONIA MONASTICA
menys frequent. Les lletres H, J, K, LI, U, Y, no tenen Hoc
assenyalat i en principi tampoc no en tenien les X i Z, que foren
posades mes tard en les dues darreres planes destinades a la V
1 al costal d' aquella lletra.
Els noms dels difunts estan inscrits en la plana corresponent
a la lletra inicial de llurs cognoms i per 1' ordre del temps en que
anaven morint, o millor, segons es rebia noticia de llurs defuncions,
car aquest es 1' ordre que es veu predominar moltes vegades.
No es troba cap cognom que tingui per inicial les lletres H, K,
Y, i els que tenen J, estan barrejats amb la I. El mateix pot dir-
se dels que tenen la LI respecte de la L i dels que tenen la U
respecte de la V.
En el primer foli de la A, al comenc de la plana, hi ha la
segiient: Nota per lo qui aura de assentar los diffunts en lo pre-
sent llibre, 6 los aura sercar, que lo ordre que segueix lo present
llibre en assentar los diffunts es per la primera lletra del apellido
6 nom de casa del diffunt, y no per lletra del nom de fons com
es ara F. Isidro Fita, se ha de sercar en la lletra F. Dona Hipolita
Despujol se ha de sercar en la lletra D y aixi dels demes.
Aquesta nota hi fou posada per la mateixa ma que escrivi el
titol de la i a . plana i continua despres inscrivint els primers difunts
de cada seccio.
Les mans que han treballat en la compilacio d' aquest obituari,
son diverses, com es natural, i s' estenen a cadascun dels seguents
periodes respectivament.
Del marc de 1'any 1672, en que comenca la inscripcio, fins al
1677 ^ s H etra del autor del titol i notes.
Fins a Fabril del 1679 es una altra lletra.
D'aquesta data al juny del 1684, s lletra d' altra ma.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 99
En aquest temps apar suspendre 's sobtadament F anotacio de
les defuncions amb dates i precedencies. S'inscriuen solament els
noms i els carrecs superiors dels monjos, i la ma que ho fa es la
mateixa que per 1' abril del 1692 torna a anotar les inscripcions
completes, amb dates de temps, etc. etc. Horn diria que la con-
tinuacio de Y obituari romangue oblidada per tot aquest lapse de 8
anys i que en voler reprendre-la de nou, oblidats els details, s' ano-
taren les defuncions tal com es trobaven en les actes dels capitols
celebrats en aquell temps, en els quals, segons ens consta per les
que tenim a la vista, no s'hi anotaven mes que els noms i els
carrecs prelaticis.
Aquesta ma prossegueix F obituari fins a 1'agost del 1707.
Una nova ma repren la tasca fins al febrer del 1720.
Del 1720 fins a primers del 1725 es d'altra ma, i fins al se-
tembre del 1735, es un altre inscriptor qui comenca cap als 1732-33
a fer constar, en les inscripcions, 1' edat i temps de professio dels
monjos, i quan no ho sap deixa un espai en blanc, esperant F avi-
nentesa de completar-ho.
Del 1735 a Fagost de 1740 is lletra d'altra ma, i d'aquesta da-
ta fins al 15 de Setembre del 1749, darrera defuncio registrada, e"s
encara d' altra ma. Aquesta escriu les dates de temps amb lletres
en Hoc de numeros.
El tipus corrent de les inscripcions e"s aquest : Als 4 de Febrer
del any 1729. Mori Fr. D. Llorens Brun monge de St. Joan de
la Pena y Prio de Sillos.
Les inscripcions que donen una nota necrologica dels darrers
moments dels monjos son contades, i les poques que s' hi troben
coincideixen quasi totes entre els anys 1679 i 1684. Aixo ens fa
creure que fou iniciativa propia, unica de F inscriptor d' aquesta epoca,
100 CATALONIA MONASTICA
el fer constar en F obituari les morts detallades dels monjos, quan
un motiu particular ho demanava.
D' alguns monjos es fa constar el Hoc on moriren, probablement
per trobar-se fora de llurs monestirs. D' alguns d' aquells s' indica
el monestir on pertanyien. Llurs oficis, pero, es fa constar que
eren exercits en un altra casa o priorat, tal vegada dependent del
propi monestir.
Quan es tracta de monjos castellans o be que procedeixen de
monestirs d'aquella terra, despres de la data en catala, la inscripcio
es redactada en castella.
Son varies les inscripcions que no segueixen F ordre cronologic
rigoros, dintre la respectiva inicial que li pertoca, i venen un xic
retardades. Creiem que aixo es degut a la manca de puntualitat
en la comunicacio de les defunciohs. Aquesta pot atribuir-se a
negligencia o a deficiencies en els mitjans de comunicacio. Aquesta
darrera causa ve corroborada per la circumstancia d' esser quasi
sempre les defuncions dels monestirs mes llunyans ( Cerdanya i es-
pecialment el de Canigo ) les que es troben mes retardades. Entre
les defuncions compilades en la lletra B, hi ha una nota que diu:
(f En lo any 1728 ha remes lo Monestir de St. Marti de Canigo la
llista seguent: i segueix una defuncio de Fany 1689, i una del
1706. Ordinariament, pero, aquest retard no es major de 3 o 4
anys i cap a F any 1 740 desapareix.
Algunes inscripcions no porten les dates completes; horn ha
deixat, en una bona part de les mateixes, F espai en blanc necessari
per esser emplenades, co que despres resta oblidat.
Les correccions que es troben en aquest obituari son poques,
la major part degudes a haver-se fet la inscripcio en la plana d' una
inicial que no era la propia. Pel seu caracter, pero, no donen Hoc
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 101
a dubtar de la seva autenticitat. Una n' hi ha que no es d' aques-
ta mena i esta testimoniejada per ma del seu autor, com es fara
notar en el seu Hoc.
En aquest obituari s' hi troben tambe anotades les defuncions
d' alguns sacerdots seculars que hi foren inscrites pel titol beneficiari
d' algun monestir que ostenten, o be per haver obtingut els sufragis
de la Congregacio com ja es veura en el Hoc corresponent.
Cal notar la variacio constant en la manera d' escriure els
cognoms dels monjos en casos en que es evident F existencia de
parentiu entre ells i per tant la igualtat d' aquests cognoms. .
Aquesta deficiencia es troba tambe en tractar-se dels noms
d' alguns llocs, dels quals ha impedit la identificacio.
Ens hem decidit a publicar aquest obituari, donada la impor-
tancia que te per la historia monastica de Catalunya el tenir
recollides i degudament ordenades en un dels volums de la Ca-
talonia Monastica 628 notes de defuncio dels monjos de la Con-
gregacio Claustral, juntament amb altres notes interessants dels
mateixos i que abracen una extensio de temps de quasi un segle.
En la transcripcio, per tal de facilitar-ne les consultes, hem
seguit 1' ordre purament cronologic.
S' ban suprimit els tractaments ordinaris deixant solament aquells
que, com s ara el de doctor, tenen algun interes especial. Hem
tradu'it al catala els noms patronimics per tal de donar unitat al
conjunt i pel mateix motiu hem aplicat a la transcripcio les nor-
mes actuals de 1' ortografia catalana, excepte quan copiem literalment
alguna nota. Respectem les grafies dels cognoms en cada cas,
aixi com els noms de carrecs o oficis que tambe deixem tal com
es troben en F obituari. El mateix fern amb els noms geografics
o de priorats que no s'han pogut identificar.
102
CATALONIA MONASTIGA
1672
Marc 23
Abril
Set.
Oct.
Des.
1673
Gener
Febrer
Marc
Maig
Agost
Oct.
3
13
8
20
28
3
I
16
20
1674
Abril 29
Maig 7
Agost 26
Set. 3
Oct. 21
2 7
Des.
1675
Gener 26
Marc 3 1
Abril 22
Isidre Fita, de St. Salvador de Breda.
Hipolita Despujol, priora de Sta. Clara.
Lluis Bru, sagrista de Banyoles.
Domenec Espanyol, prior de Graus de St. Victoria.
Violant Miro de St. Daniel.
Isidre Avero, prior i sagrista de Breda i prior del coMegl.
Angela Ferrera, de St. Pere de les PueHes.
Isabel Caramany, abadessa de St. Daniel.
Josepa de Donamaria, de Lumbier.
Joan Batista Castellarnau, abat de St. Pere de Rodas.
Macia Cella i de Canet, camarer de Banyoles.
Francesc Coromines, almoiner de Banyoles.
Isabel Olmera, de St. Daniel.
Dr. ... Grau, almoiner de Banyoles. 1
Geronima Gertrudis de Artieda, de Lumbier.
Francesc de Monpalau, abat de Banyoles.
Dr. Joan Enbid, abat de St. Joan de la Penya
Pere Benet Clement i Catala, almoiner de Rodas.
Teresa Pol, de St. Pere de les PueHes.
Dr. Geroni Clement, abat dels monestirs de Sta. Maria d' A-
mer i de Rosas.
Francesc Celers, de Besalu.
Joan Codul, de Ripoll.
Isidre Bellapart, infermer i prior d'Amer.
Angela Espanyol, de St. Pere de les Fuel* les.
i) El nom s deixat en blanc.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672 1749)
103
Abril 27
Set. 24
Des. 9
1676
Gener 20
Febrer i
Maig 5
Juliol 13
Agost 1 5
Nov. 1 3
1677
Gener 7
28
Febrer 2
Abril 25
Juliol 3
Agost 7
Oct. 2
Nov. 28
1678
Gener 14
Abril
Oct. 24
Des. 4
1679
Gener 16
Gertrudis Copons i Vilar, de Sta. Clara.
Maria Josepha, de Lumbier.
Eugenia Miquel, de St. Pere de les PueHes.
Maria Vilacampa, con versa de Sta. Creu de Jaca.
Maria Falco, de Sta. Clara.
Josep Fiviller, novici de Ripoll.
Dr. Josep Molera, de Ripoll.
Pere Nolasc Celabert, de Galligans.
Teresa Alemany, de St. Daniel.
Dr. Josep Magarola, abat de Camprodon.
Dr. Benet de Bescos, prior de Cellas de St. Joan de la Penya.
D. Teresa Bartolome", de Sta. Creu de Jaca.
Anna Maria Corbera, de St. Pere de les PueHes.
Lluisa de Donamaria, novicia de Lumbier.
Valenti Massarnau, de Camprodon.
Jaume Salo, sagrista i prior de Breda.
Pere Marti, camarer de Breda.
Margarida de Copons, abadessa de St. Daniel.
Anna Aragall, de Sta. Clara.
Joan Noguero, de Gerri.
Miquel Mara de Lizana, almoiner de St. Victoria.
Joan Olaverri, convers de St. Joan de la Penya.
Dr. Josep Castells, abat de Besalu i president. 1
i ) Segueix la inscripcio textualment : lo qual malalteijant en sa casa de Barcelona, se feu
portar antes de rebrer los Sts. Sagraments en lo Noviciat comii en lo monestir de St. Pau ha
hont morf molt resignat donant exemple als esdevenidors hont an de morir.
104 CATALONIA MONASTICA
Abril 4 Dr. Joan Bm i Canta, sagrista major, prior i V. G. de Ripoll. *
Maig Dr. Francisco Rota, prior de la Vadella.
Juny 29 Gaspa Benito de Jaime, de St. Joan de la Penya.
Oct. 26 Dr. Geroni de Ayres, prior de Nabal de St. Joan de la Penya.
1680
Abril i Magdalena de Castella, camarera de St. Daniel.
Juliol 17 Jaume Milsocos, infermer d' Amer.
Oct. 6 Dr. Honorat Bret, paborde major i prior claustral de Cuixa.
Oct. Matias Ferran, de St. Joan de la Penya.
Des. 8 Agusti Vallespi, camarer, prior i V. G. d'Amer.
... Xammar, de St. Daniel. 2
1681
Gener 31 Jaume Sparra, obrer de Cuixa.
Febrer 2 Saldoni Boix, dispenser de Serrateix.
Maig 20 Emmanuel Taqui, de Cuixa.
29 Miquel Araguos, infermer i prior de St. Joan de la Penya.
Set. 1 8 Mariangela de Grehells, abadessa de Sta. Clara.
22 Maria Teresa de Montoliu i Castells, de St. Pere de les Pue'les.
1682
Catarina Beloc, mori en Arago.
Juny 30 Manuel Falc6, cabiscol de Ripoll.
Benet Latras, abat de la O.
Agost 28 Maria Anna de Lope, de Sta. Creu de Jaca, d'edat 55 anys i
30 de professi6.
1683
Agost 20 Francesc God6, almoiner de Rodas.
Nov. 15 Dr. Josep Sastre i Prats, abat de St. Pau del Camp i de la
Portella d' edat 75 anys i mes de 60 d' habit .
1 ) Segueix la inscripcid textualment : mori . . . ab una gran resignaci6 que edifica a tots
quants estavan en sa prasencia a la Hora de sa Mort .
2) La inscripcio diu unicament: Sor Xammar .
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 105
1684
Febrer n Leandre Espanyol, almoiner de St. Joan de la Penya.
Maig 5 Anna Maria Vidos, de Sta. Creu de Jaca.
6 Acalino de Nadal, refetorer de St. Cugat, d'etat 45 anys.
8 Ignasi Carbonell, prior de los Palacios, de St. Victoria.
12 Felip del Rey, almoiner de la O.
Juny Saldoni Boix, de St. Llorens de Baga.
1689
Maria de Bru, camarer de St. Marti de Canig6. 1
Joan Artero. 2
Geroni Abric abat de Serrateix.
Anna Felicia de Aspilqueta.
Matias Bisso.
Sebastia Borgofio.
Dr. Josep Bover, abat de Gerri.
Joan de Barutell, camarer de Besalu.
Armengol de Barutell, camarer de St. Cugat.
Miquel de Ballaro, camarer de Camprodon.
Bernat Beltran.
Maria Copons, abadessa de St. Pere de les PueHes.
Maria Agata de Castells, abadessa.
Bernat Colomer.
Gertrudis de Castells.
Narcis Cella, camarer de Banyoles.
1 ) Aquesta inscripci6, encara que pertany al perfode en que no s' anotaven les dates de les
defuncions, porta 1'any per haver-se comunicat al 1728, en el qual fou inserida (Vegeu la in-
troducci6 p. 100.
2 ) Comenga el perfode sense dates. Aquestes defuncions les hem deixades en 1' ordre en que
van 6sser inscrites en les respectives inicials.
106 CATALONIA MONASTICA
Gertrudis de Copons.
Josep la Cassa.
Joan Fernandez.
Ignasi Falguera.
Miquel Guanter, abat de Gerri.
Joan de Josa, infermer de Breda.
Antoni Joffra.
Bernat Lamarca.
Benet de Lana.
Pere Moner.
Catarina Monrodon.
Francesc Marc.
Lluis Montserrat, abat de Besalii.
Narcis Marc, sagrista de Banyoles.
Joan Martinez de Morentin.
Miquel Montes.
Jaume de Magarola, abat de Galligans.
Benet de Manalics, almoiner de Ripoll.
Anastasia Negrell.
Miquel de la Nau.
Benet de Rocaberti, abat de Camprodon. 1
Francesc Soler, abat de Rodas.
Dr. Ignasi de Senjust, infermer de Banyoles.
Benet Salers, camarer de Besalu.
Benet Ignasi Tumanal.
Pere Torner, paborde major de Cuixa.
i ) Aquesta inscripcio es troba en la primera plana de la inicial R que fou deixada en
blanc pel que comenga 1' obituari. L' havem posat aquf per esser en la mateixa lletra d' aquest
perfode sense dates.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749)
107
1692
Abril 6
ii
29
Agost 1 5
Oct. 5
Nov. 30
1693
Gener 19
Febrer 21
Abril 28
Maig
16
Agost
Nov.
Des.
4
9
16
18
19
1694
Gener 9
10
Febrer i
23
Marc 13
28
Abril 5
Juliol 7
22
Joan Martines, de St. Joan de la Penya, prior de Acumver.
Maria ... del monestir de Jaca. l
Josep Porxas, donat del Noviciat comu de N. S. Congregaci6.
Placid Eugeni de Chia, almoiner de la O.
Maria Bartolome, de Sta. Creu de Jaca.
Josepa Bernarda de Arosegui, de Lumbier.
Pere Castan, de St. Victoria prior de St. Juste.
Angela Beneta de Oscaroz, de Lumbier.
Joan Serrapi, paborde de Llansa, de St. Pere de Rodas.
Pere Crastina, cellerer de Camprodon.
Maria Miquel, abadessa de St. Pere de les PueHes.
Pere Benet Bassedas, dispenser de Banyoles.
Jordi Romeu, de St. Cugat, de 58 anys d' edat i 47 d' habit.
Josep Rebilla, prior de Graus, d'edat 66 anys i 36 d' habit.
Pons Puig de Salit, abat de St. Pau i de la Portella.
Maria Josepa de Axesseguia, de Lumbier.
Maria de Gastelu, de Lumbier.
Graciosa d'Eraza, de Lumbier.
Anna Maria Bartolome, de Sta. Creu de Jaca.
Francesca Berne, de Sta. Creu de Jaca.
Eudalt Capdevila, donat de Ripoll.
Maria Gertrudis Desbosch i de Guimera, subpriora de St. Pere.
de les PueHes.
Tomasa Aspilcueta, de Lumbier.
Joan Salo, sagrista de Galligans.
i ) El cognom s deixat en blanc.
108
CATALONIA MONASTICA
Agost 27
Set. 6
13
Oct. 3
Des. 3 1
1695
Gener. 7
18
Febrer 27
Juny 7
Agost i
13
Set. 28
30
Oct. i
Nov. 23
29
29
1696
Gener 20
Febrer 5
Marc 2
24
25
Magdalena de Arasas, de Lumbier.
Simon Jorda, paborde de Breda.
Josep Pi, de Galligans.
Francesc Bernat de Pons, abat de St. Cugat.
Ramon de Monfar i Sorts, cabiscol d' Aries; mori en la ciutat
de Napols.
Ignasi Layn, donat de St. Joan de la Penya.
Josep Clement, camarer de Rodas.
Maria Beneta de Spyteguia, de Lumbier.
Benet Cassas, de St. Victoria i Vicari de las Parroquiales (?)
de Graus.
Orosia Bartolome, de Sta. Creu de Jaca.
Orosia Pioca, de Sta. Creu de Jaca.
Antoni Vidal, de Breda.
Francesc de Mongai, paborde major de St. Cugat.
Josep Reart, sagrista de Galligans.
Josep Viosa, camarer d' Aries.
Marti Esquerra, de St. Victoria, prior de Campo.
Francesc de Boatella, de la Portella.
Anna Or6sia Rapan, de Sta. Creu de Jaca.
Dr. Diego Mates, prior de N. Dona de Meia.
Geroni Raset, Sagristo de St. Miquel de Cruilles.
Teresa Campo, de Sta. Creu de Jaca.
Josep Potau, infermer de Banyoles.
Gaspa de Casamitjana, abat de Ripoll.
Jaume March, prior, almoiner i V. G. de Gerri.
Dr. Domenec la Riga, de St. Joan de la Penya i prior de
Salvatierra.
26 Eugenia Miquel, priora de St. Pere de les PueHes.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 109
Abril 5 Dr. Pere Bernet, prior de la vila de Cuesia, de St. Joan de
la Penya.
22 Maria de Lanussa i de Rocaberti, abadessa de St. Daniel.
Juny 19 Francesc de Xammar, obrer de St. Cugat.
Set. 27 Dr. Josep Bach, infermer de Banyolas.
Teresa Desvalls, de Sta. Clara.
Nov. 21 Maria Teresa Benicia, de Sta. Creu de Jaca.
Des. 14 Salvador Vives, almoiner de Besalu.
24 Joan Perna, camarer de la O.
Geroni Raset, sagrista de St. Miquel de Cruilles.
1697
Maig 3 Lluisa de Bayo i Crusate, abadessa de Lumbier.
1 6 Teresa Camprodon i St. Dionis, de St. Daniel.
Set. 3 Maria de Ginau i Angel, de Sta. Creu de Jaca.
Nov. 20 Francesc de Magarola, infermer de Banyoles.
Des. 3 Custodia de Coxans, de St. Pere de les Puel'les.
Lluis de Marc, paborde de Penades.
1698
Nov. 24 Joan Puiol i Clement, pieter de Rodas.
Des. 12 Polonia Bernues, de Sta. Creu de Jaca.
1699
Gener 20 Josepa Domec, de Sta. Creu de Jaca.
Febrer 17 Dr. Geroni Blanco, abat de la O.
24 Dr. Isidre Pont, paborde de Sardanya
Marc, 25 Joana Ant6nia de Peralta, de Lumbier.
Maig i Dr. Geroni de Pujades, sagrista de Banyoles.
Oct. 9 Engracia Gertrudis de Arosegui, de Lumbier.
Des. 21 Ordsia Betes, monja d'obediencia de Jaca.
22 Pau Solano, prior de Acumver de St. Joan de la Penya.
Josep Cabaner, prior de Riquer. Entre 1697 i 1700
110 CATALONIA MONASTICA
1700
Gener 10 Joana Perez, de Sta. Creu de Jaca.
Juny 19 Mariangela Foix, de Sta. Clara.
Juliol 20 Antoni Domenech, infermer de Rodas.
Agost 21 Pere Paii Codina, almoiner i prior de Camprodon.
Des. 9 Benet Garau, prior de les Neus en el monestir de la O.
1701
Febrer 9 Climent de Solanell i de Foix, paborde de Aie.
15 Dr. Joan Antoni Clement, abat d'Amer i Rosas.
Marc 28 Maria Espanyola, subpriora de St. Pere de les PueHes.
Abril 2 Gertrudis Pignatelli, de St. Pere de les PueHes.
24 Orosia Domec, de Sta. Creu de Jaca.
Maig 25 Bartomeu Ilia, sagrista de Camprodon.
Agost 14 Salvador Milsocos, sagrista de St. Miquel de Cruilles.
27 Elisabet Pignatelli, de Sta. Clara.
Set. 12 Josep de Trobat, abat de Cuixa.
17 .... Bonet, monja de Sta. Creu de Jaca. 1
Nov. 19 Josep Milsocos i Morell, prior i sagrista major d'Amer.
1702
Gener 20 Geronima Dusay, de Sta. Clara
Marc, 14 Anna Beneta de Agoiz, de Lumbier.
Maig Placid Oroz, abat de St. Victoria, president de la Congregaci6.
Agost 4 Rafel de Nadal, sagrista major de Ripoll.
Set. 5 Narcis Qer^enedas, camarer d' Amer. 2
Oct. 6 Marti Meca, monjo de Ripoll.
7 Dimars Malla, abat de Banyolas.
Nov. 15 Maria Cererols, donat de St. Cugat.
1) La inscripcio diu: D. a Bonet Monja...
2) L'any d'aquesta defuncid es dubtos; podria sser de 1'any 1707 i de fet, segons 1'ordre
crono!6gic en que esta coHocat, pertany a aquest darrer.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 111
Des. 31 Joana Envit, de Sta. Creu de Jaca.
1703
Gener 16 Jaume Ullastres, donat de Banyolas.
Mar? 4 Catarina Pignatelli, de St. Pere de les PueHes.
12 Paula Ximenez, de Sta. Clara.
21 Maria Diest, monja d'obediencia del monestir de Jaca.
Maig 2 Geroni Bull, prior de N. D. de les Neus del monestir de la O.
Juliol 4 Anna Maria de la Era, de Lumbier.
Agost 22 Gabriel Terradellas, convers de Ripoll. 1
26 Joana Maria de Irigen, de Lumbier.
30 D. Jacinta C6dol, de Sta. Clara.
Des. 12 Maria Falco, de Sta. Clara.
1704
Gener 9 Rafel Moner, abat de Ripoll.
10 Guiomar Planella, de Sta. Clara.
Febrer 18 Josepa de Isi, de Lumbier.
1 8 Josepa de Uris, de Lumbier.
Abril 27 Eudald Font, camarer de la Portella.
Juny 26 Lluis Gallart, donat de Rodas.
Juliol i Felip Perellada, infermer de Banyolas.
1 8 Ignasi Soler, prior i almoiner de Banyolas.
Set. 13 Jaume Ginestar, abat de Serrateix, president de la Congregacio.
Nov. n Josep Llegat, infermer de Gerri.
Des. Lleonard Vails, de St. Cugat.
Catarina Benita, de Sta. Creu de Jaca.
1705
Marc 3 Maria Josepa de Elio, de Lumbier.
i ) Aquesta defuncio fou primariament anotada amb el cognom de Ferradellas i entre les de
la inicial F; mes tard, fou esborrada i traslladada a la T per 1'inscriptor del perfode seguent.
112 CATALONIA MONASTICA
Juny 6 Susanna Ximenez, de Sta. Creu de Jaca.
1 8 Dr. Antoni de Padellas, almoiner de Ripoll.
24 Josep Berjau, de la Portella.
Juliol 10 Anna Gil, monja de obediencia de Lumbier.
Agost 6 Bernat Descatllar, camarer de Banyolas.
Set. 6 Angela Bas, abadessa de St. Daniel.
26 Francesc de Vails i Freixa; camarer de Camprodon.
Des. 1 8 Emmanuel de Vega i Rovira, dispenser de Ripoll.
1706
Febrer 5 Maria d'Esperogi de Lumbier.
Man; 5 Josep Bru, camarer de Ripoll.
Abril 25 Vicens Casas, obrer de Besalu.
Juny 7 Francesc de Ferrer, paborde major de St. Cugat.
25 Josep March, almoiner de Gerri.
Juliol 10 Josep Sala, d' Amer.
31 Francesc Biscasillas, donat de St. Joan de la Penya.
Agost 3 Geroni de Mora, abat de Galligans.
3 Francesc Cabaner, sagrista menor d' Amer.
12 Teresa de Vega, de St. Pere de les PueHes.
14 Anna Maria de Peralta, de Lumbier.
Agost 14 Catarina de Errazo i Aguirre, de Lumbier.
1 8 Jaume Llebat, almoiner de la O.
21 Felix Pinyana, abat de Rodas.
29 Teresa Rifalda, de Lumbier.
Set. 4 Gennadi Colom, abat de Camprodon.
Nov. 1 8 Teresa de Arosegui, de Lumbier.
Felix Bosca, infermer de Canigo.
1707
Juny i Dr. Josep Pi, paborde i camarer de Galligans, prior del Novi-
ciat conui de la Congregacid.
Agost 5
24
Oct. 13
1708
Marc 3
Maig i
10
Juliol 23
Agost 23
Nov. 3
1709
Gener 3
Marc
Maig
Juny
Set.
9
9
ii
19
25
1710
Gener 25
26
Juliol 25
Agost
Set.
Nov.
1711
Febrer 17
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 113
Bonaventura Miralbell, infermer d'Amer.
Josep Sabadi, camarer de St. Quich.
Clara Beneta Martinez, de Lumbier.
Anna Maria Gascon, monja d' obediencia de Sta. Creu de Jaca.
Joan de Cancer, de Ripoll.
Ramon de Josa, de St. Cugat.
Agata Gertrudis Vizarra, de Lumbier.
Carles Puigdesalit, dispenser major de Ripoll.
Maria de Irigoien, de Lumbier.
Joaquima de Ituren, de Lumbier.
Mariana Costa, de Sta. Creu de Jaca.
Miquel Casellas, infermer de Rosas.
Narcisa Razet, de St. Daniel.
Escolastica de Arrenegui, de Lumbier.
Sebastia Lezaun, convers de St. Victoria.
Eulalia de Vilar, abadessa de Sta. Clara.
Miquel Cid de Norvi, sagrista major de Graus.
Geronima de Eusa, de Lumbier.
Magdalena de Peralta, de Lumbier.
Joan Raurell, camarer de la Portella.
Josepa del Bayo, de Lumbier.
Gaieta Prats, infermer de Gerri.
Maria de Novell, paborde de Breda.
Francesc Rovira i Sal6, sagrista de Galligans.
Francesc Romenya, camarer de Canigo.
Agustina de Berrueta, abadessa de Lumbier.
114 CATALONIA MONASTICA
Juliol 2 Josep Navarro, abat de la O, President.
9 Albert MoncluSj de St. Victoria.
Nov. 7 Baltasar de Montaner i de acossa, abat de St. Cugat, presi-
dent i bisbe electe de Vich. Mori a Madrid.
Des. 3 Benet Braulio, cellerer de Camprodon.
1 8 Rafel de Padellas paborde de Palau de St. Cugat.
1712
Gener 18 Maria Despujol, priora de Sta. Clara.
24 Maria Camprodon, de St. Daniel.
Set. i Maria Josepa de Vilallonga, de St. Pere de les PueHes.
3 Josepa Poyo, monja d'obediencia de Sta Creu de Jaca.
ii Susanna Pons i de acosta, priora de Sta. Clara.
Oct. 10 Orosia Miranda, de Sta. Creu de Jaca.
Nov. 17 Maria Sanchez, monja d'obediencia de Sta. Creu de Jaca.
Des. 29 Francesc Torras, dispenser de Serrateix.
1713
Gener i Felicia de Ozariz, abadessa de Lumbier.
4 Esteve Puig, de Cuixa.
20 Josepa de Landa, de Lumbier.
Febrer 2 Bernat Alluc, de St. Victoria,
Agost 4 Geroni de Nadal, abat de Breda.
8 Josep de Fluvia, infermer de Ripoll.
Oct. 26 Josep Despalau, abat electe de St. Pere de Rodas, nomenat
per 1' Archiduc d' Austria. Fou sepultat el dia segiient en
1' esglesia del monestir de St. Pau del Camp. 1
Nov. 10 Antoni de Planella i Cruilles, abat de Besalu i president per
decans.
15 Josep Gros, sagrista major d' Amer.
i ) En aquesta inscripcio es fa constar la sepultura ; no ho copiem textualment per manca
d' interns.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749)
115
1714
Maig 8
Agost 3
Oct.
15
22
22
2 7
1715
Abril 30
Juny 28
Set. 4
7
1716
Marf 14
Maig 8
19
Oct. 29
1717
Febrer 15
Abril 19
Nov. 1 5
1718
Gener i
23
Febrer 8
Marc 30
Abril i
2
18
Eulalia Sayol i Quarteroni, priora de St. Pere de les PueHes.
Joan de Marimon, camarer de St. Cugat del Valles. Mori
en el present noviciat i monestir de St. Pau del Camp.
Jaume Felip, camarer de Rosas.
Dr. Joan Batista Cervera i de Ferrer, d'Amer.
Maria Magdalena de Llupia, de St. Pere de les PueHes.
Jaume Puitra, convers de Banyolas.
Pere de Poderos, abat de Canigo. '
Josep Cerva, Camarer de Besalu.
Agnes Esquerrer, abadessa de St. Pere de les PueHes.
Ventura de Luna, prior de Ruesta de St. Joan de la Penya.
Andreu Compte, camarer de la Portella.
Tomas Castellar, almoiner de Gerri.
Salvador Morunys, del priorat de Cervia.
Geroni Garcia, candeler de Besalu.
Maria de Montaner i de (Jacossa, de Sta. Clara.
Pere Lavari, convers de St. Joan de la Penya.
Pau Santacreu, resident a St. Llorens de Baga.
Miquel Verges, hospitaler de St. Pere de Rodas.
Geroni Roda, de St. Victoria, prior de St. Llorens.
Miquel de Gilabert, pieter de Besalu.
Josep Cervia, convers de Banyolas.
Dr. Baltasar Domper, prior de Naval, de St. Joan de la Penya.
Antoni Florenca infermer de Rodas.
Abdon Tolsa, convers d' Aries.
Polonia Vidos, de Sta. Creu de Jaca.
116 CATALONIA MONASTICA
Maig 29 Romuald Navarro i Escapa, prior claustral i paborde major
de St. Marti de Canig6.
Juny ii Dr. Joan Soler, abat de St. Pau i de la Portella.
27 Cristofol Artola, convers de St. Joan de la Penya.
Juliol 25 Francesc Bru i de Tord, paborde de Cerdanya de St. Miquel
de Cuixa. *
Pere Arbues, convers de St. Joan de la Penya. 2
Domenec Aruex, convers de St. Joan de la Penya. 2
1719
Abril 7 Geroni de Vidal i Nin, (manca el Hoc de procedencia)
1 8 Dr. Francesc Lopez, prior de Salvatierra de St. Joan de la
Penya.
Maig 8 Pascal Lopez, de St. Joan de la Penya.
Juny 10 Baltasar Viladomat, prior de St. Salvador de la Vadella.
Agost i Pere Sarassa, almoiner de la O.
22 Josep Lassus, camarer d' Aries.
28 Antoni de Morato i de Cortada, pieter de Besalu.
Set. 5 Basilia Bergues, monja d' obediencia de Sta. Creu de Jaca.
Oct. 2 Geronima Livian, de Sta. Creu de Jaca.
8 Miquel Olles, convers de St. Joan de la Penya.
1720
Febrer 2 Maria Antonia de Copons i Cordelias, de St. Pere de les
Puel'les.
24 Anna Maria Calvo, de Sta. Creu de Jaca.
Abril 8 Maria Teresa Salinas, de Sta. Creu de Jaca.
1) Segueix la inscripcio del segiient: 8 Dbre. 1718. Rnd. Pere Joan Anglada Pvre. benefi-
cial de S. Salvador de Breda.
2) Aquestes dues inscripcions no tenen dates; en 1'obituari es troben en mig de les cor-
responents a la seva inicial entre els anys 1709 i 1718; per aixb les hem coHocades al fi d'aquest
any. fis notable en aquest periode un retard molt accentuat en la inscripcio de les defuncions
dels monestirs de St. Joan de la Penya, St. Victoria, Sta. Creu de Jaca i Lumbier. Aixb
sembla acusar una manca de comunicacio entre aquests monestirs i el de St. Pau del Camp.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 117
Abril 12 Maria Vilaseca, convers del Noviciat comii .
Maig 15 Maria Benita de Borda, de Lumbier.
Juny 21 Simon Ribera, sagrista major de St. Victoria.
Juliol 4 Josep de Vilamala, sagrista de Banyolas.
Set. 30 Jeroni Palmerola, d' Amer.
Nov. 9 Dr. Felix de Salvador, camarer de Breda.
1721
Marc, 7 Joan Pau Salvador, obrer de Rodas.
27 Josepa Alvarez, de Sta. Creu de Jaca.
Maig 13 Maria Rumeu i Madolell, de St. Daniel.
24 Teresa Blanes i Deart, de St. Daniel.
26 Victoria de Oroz, de St. Victoria.
Agost 25 Joan Vega, infermer de Camprodon.
Des. 1 8 Jaume de Anies, prior de Naval de St. Joan de la Penya.
1722
Febrer 20 Agusti Moles, almoiner de Gerri.
Marc, 13 Teresa Beltran, de Sta. Creu de Jaca.
Abril 26 Nadal Gallard, abat d' Aries, Dr. en Sda. Teologia, pre-
dicador del Rei i Canceller de honor en son Consell sobera del
Rossello .
Maig 28 Jacint Rovira, Cellerer d' Aries.
Juliol 6 Catarina de Echenrique, monja d' obediencia de Lumbier.
Set. 17 Placid Corona de Guzman, abat de St. Victoria.
Nov. 6 Joan Antoni Olivar, almoiner de St. Joan de la Penya.
1723
Marc, 19 Pere Cosculluela, prior de St. Juste, de St. Victoria.
Maig i Teresa Padellas, de Sta. Clara.
Juliol 8 Francesca de Barutell, de St. Pere de les PueHes.
24 Joaquima de Laviz, de Lumbier.
Des. 22 Josep Garces, convers de St. Joan de la Penya.
118 CATALONIA MONASTICA
1724
Marc, 19 Jaume Boatella, camarer de Serrateix.
21 Maria Aragall, abadessa del monestir de Sta. Clara.
29 Francesc de Guanter i Duran, d' Amer.
Maig ii Pau Domingo, de St. Joan de la Penya.
Agost 23 Dr. Lloren? Diago, de St. Joan de la Penya i prior de Cillas.
Set. 6 Ferran de Fiviller, paborde de Palau, de Ripoll.
Oct. 15 Jacint Anglada, cabiscol de Serrateix.
Nov. 2 Marc Ortiz, convers de St. Joan de la Penya.
1725
Febrer 7 Ignasia de Ituren, de Lumbier.
Maig 2 Josep Bra, de Banyolas.
13 Tomas Campo, de la O.
27 Antoni Meller, de la O.
Juny 3 Pere Pau Carbonell, camarer de Rodas.
Agost 8 Clara Placida de Ganberto, de Lumbier.
Set. 12 Dr. Marti Benet Lopez, prior de Luecia de St. Joan de
la Penya.
24 Maria Rosa de Aguirre, de Lumbier.
1726
Abril 1 8 Joana Torre j on, de Sta. Creu de Jaca.
Maig 17 Jacint Montaner, de Ripoll.
Agost 5 Joan Estampa, infermer i obrer d' Aries.
14 Dr. Tomas Placid Sarasa, abat de St. Joan de la Penya.
Set. 15 Antoni de Solanell, abat de St. Cugat.
Nov. i Antoni de Queralt i Reart, de St. Cugat.
1 8 Bonaventura de Rocabruna, prior de N. Dona de Riquer,
de Cuixa.
1727
Gener 9 Maria Teresa de Zabalza, de Lumbier.
17 Onofre Nogues i de Anglesill, abat de Serrateix.
OBITUARI DE LA CONGR. CLAUSTRAL (1672-1749)
119
Gener 3 1
Juliol 4
9
Oct. 5
Nov. 30
1728
Gener 14
Abril 2
14
Maig 8
9
Juny 6
Juliol 3 1
Nov. 2
1729
Gener 9
Febrer 4
Mar? 17
Orosia Benito, de Sta. Creu de Jaca.
Gaspa de Senespleda, prior de St. Cugat.
Francesc d' Abarca, prior de Breda; abat electe de St. Cugat.
Dr. Josep Puigdoura i Pi, abat de St. Pau del Camp i de la
Portella.
Antoni Quintana, de Besalu. *
Agusti de Llambi, abat. 2
Laura Taberner i de Ardena, de St. Pere de les PueHes.
Pau Perez, prior de Acumer de St. Joan de la Penya.
Josep de Grimau, obrer de St. Cugat.
Joan Rausi, dispenser de Serrateix.
Didac d' Olzina, sagrista de St. Pau del Camp.
Dr. Benet Balvi, de la O.
Sebastia Aquilve, sagrista de Graus.
Agusti Bossa, de la Portella.
Ramiro Virdrier, mort a Padua. s
Josep Vaquer, de Camprodon.
Manuel de Copons, camarer de Banyolas.
Llorenc Brun, monjo de St. Joan de la Penya i prior de Sillas. 4
Felip de Novell, sagrista de Ripoll.
1) Segueix la inscripcio textualment ; avent antes professat. ab especial comissio (feta in
art , mortis) al Rnt. Sr. Fr. Dn. Carlos Gualtero, Sagrista de Cruillas.
2) Aquesta inscripcio esta redactada d'aquesta manera ; En lo any 1728 lo Monastir de
St. Martf de Canigo ha avisat la mort del seguent : Lo any 1727 Mori lo Molt litre. Senyor
Dr. Fr. Agusti de Llambf Abat.
3 ) Aquesta inscripcio sense data es troba en la plana de la seva inicial entre els anys 1721
i 1728. Textualment diu aixi: Per Fr. Jaume Mestres, Sagrista Major de Amer resident en
la Curia Romana se ha donat avis qne Fr. D. Ramiro Vidrier era mort en Padua.
4) Segueix la inscripcio del seguent: 9 de Febrer de 1729. Dr. Pau Vidal, beneficial porci-
onari (?) de Galligans.
120
CATALONIA MONASTICA
Mar? 28
Abril 6
Juliol 8
Set. 3
20
1730
Gener 4
20
Febrer 2
28
28
Abril
Maig 7
Juliol 27
Agost 3
12
26
Set. 30
Oct. 1 1
1731
Gener 21
Febrer 13
Mar? 8
17
Domenec Pujol, camarer de Serrateix.
Josep de Copons, refectorer de Ripoll.
Dr. Emmanuel Cavalier, camarer de Rosas.
Maria Magdalena Sans i de Miquel, de St. Pere de les PueHes.
Felix de Taverner i de Ardena, abat de Breda.
Angela Despujol, de Sta. Clara. l
Joan Clemente, de St. Joan de la Penya. 2
Catarina Galindez de Terreros, de St. Daniel.
Dr. Bonaventura de Llazera i de Nadal, paborde de Breda.
Antoni de Tort, paborde d'Ager, de Ripoll.
Catarina d' Areny, priora de Sta. Clara.
Josep Estrada, cellerer d' Aries.
Francesc Sanyes, infermer de Rosas.
Dr. Antoni de Febres i Artol, camarer de Breda. Mori a St. Pau
del Camp mentre es celebrava el Capitol General.
Geronima Llorenca de Mendini, de Lumbier.
Pere Vicente, convers de St. Joan de la Penya.
Dr. Josep Valentia, infermer major de St. Joan de la Penya.
Teresa de Irigoien, de Lumbier.
Nicolau Ros, pieter de Besalu.
Josep de Soler, almoiner de Cuixa.
Ramon de Meca i Berardo, obrer de St. Cugat.
Joan Pont, cellerer de Rodas.
Geronima de Zabalza, de Lumbier.
Bernarda de Eguiarreta, abadessa de Lumbier.
1 ) Aquesta inscripcio sense data es troba en la corresponent inicial entre les dels anys
1724 i 1735. Per la lletra en que esta feta, pertany al 1729; per aix6 Them coHocat aquf.
2) Aquesta, tambe" sense data es troba entre les del 1725 i 1729.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 121
Marc. 20 Gaspa de Sunyer, refetorer de St. Cugat.
Juliol 29 Francesca de Lupia i de Roger, de St. Pere de les PueHes.
31 Antoni Villaro, de Banyolas.
Set. 8 Benet del Key, de St. Victoria, prior de Arazano, d'edat 90
anys i 68 d' habit.
Nov. 10 Dr. Josep Marco de St. Joan de la Penya, prior de Estella.
28 Antoni de Portell i Font, abat de St. Pau del Camp i de la
Portella.
1732
Gener 18 Gertrudis Caramany i de Caramany pietera de St. Daniel,
d'edat 49 anys i 40 d' habit (sic).
Abril 22 Joan Saldoni, cellerer d' Aries, d'edat 58 anys i 42 d' habit.
Agost 5 Agustina de Esain, de Lumbier, d' edat 30 anys i 8 d' habit.
Des. 8 Dr. Felix de Vilaplana, abat de Ripoll, canceller de com-
petencies en el Principat de Catalunya i president de la
Congregacio.
1 8 Joan de Sanyes, almoiner i prior claustral de Canigo.
1733
Gener 3 Teresa de Uviarra, priora de Lumbier, d'edat 80 anys i 59
d' habit.
Febrer 6 Felip de Vilaplana, sagrista major de Ripoll.
15 Maria Teresa de Copons i de Cordelles, de St. Pere de les
PueHes, d'etat 29 anys.
Marc, 10 Francesc de Guanter i Pi, abat dels monestirs d' Amer i Rosas,
el qual trovantse agreujat en sa habitual malaltia, es feu
portar al monestir de St. Pau del Camp de Barcelona.
23 Francesc de Ballaro, almoiner de Ripoll.
Abril 10 Josepa Campo, priora de Sta. Creu de Jaca, d' etat 86 anys.
Maig 24 Antonia La Cruz, monja d' obediencia de Sta. Creu de Jaca,
d'edat 53 anys i 34 d' habit.
Abril 24 Bernat de Sabater, dispenser Major de Ripoll. Mori en el
monestir de St. Pau del Camp.
122
CATALONIA MONASTICA
Agost 20 Orosia Echeverr (sic), monja d' obediencia de Lumbier, d'edat
5 3 anys i 6 d' habit.
Set. 26 Tomas de Malla, prior de St. Jaume de Calahons, monjo de
St. Miquel de Cuixa, d' edat 66 anys i 44 d' habit.
Nov. 23 Francesca d' Amat i Junyent, de St. Pere de les PueHes.
Des. 6 Dr. Joan de Fluvia i Aguilar, infermer i abat electe de Ripoll.
Josep de Mir i Cadena, camarer, prior i V. G. de Camprodon.
Maria Lopez, monja de vel blanc de Sta. Creu de Jaca, d' edat
60 anys i 36 d' habit.
Josepa Placida Irigoien, de Lumbier.
Esteve Gros, infermer de Rosas.
Francesc de Pastor, i Descallar, abat de Besalu, d'edat 53
anys, 37 d' habit i 20 de prelat.
Gertrudis Dusay, de Sta. Clara.
Josep de Juan i Zarassa, camarer de la O.
Manuel de Mir i Cadena, abat de Galligans.
Vicens Visalonga, prior de Palacios de St. Victoria.
Dr. Francesc Camon, de St. Victoria prior de Torre de Essera,
d' edat 72 anys i 44 d 5 habit.
Galderich de Sen just i Pages, abat de Camprodon.
Josep Tort, de Ripoll.
Dr. Geroni Guitart, sagrista de Serrateix, d' edat 70 anys i
44 d' habit.
Nov. 4 Francesca de Lanuza, de St. Pere de les PueHes. ]
Des. 24 Dr. Emmanuel Chia, almoiner de St. Victoria, d' edat 65 anys
i 42 d' habit.
1734
Febrer 1 1
Febrer 19
Ju ny 25
1735
Gener 4
23
Febrer 5
Marc.
Abril 24
Maig 21
Juliol 23
31
Agost 25
Set. 20
i ) Aquesta inscripcio esta en llatf i diu textualment : Die Veneris Quarta Novembris
hora circiter tertia matutina, obiit D a . Francisca de Lanuza monialis regii raonasterii Sancti
Petri Puellarum. Anno a Nativ. D'. i735-
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749)
123
1736
Gener 21
Febrer 26
Marc 5
Juny 15
Set.
ii
Set. 22
Oct.
Des.
13
28
1737
Gener 25
Febrer 13
Abril 2
28
Maig 30
Oct. 17
Nov.
Des.
9
14
1738
Gener 9
Joan Vila, camarer, prior i V. G. sede vacante, de Camprodon.
Pascal Soteras, convers de St. Joan de la Penya.
Teresa de Lanuza i Oms, abadessa de St. Daniel, d'edat 82 anys.
Antonia Bernarda de Aria, de Lumbier, d'edat 53 anys i 25
d' habit.
Maria Teresa Gualtero, de St. Pere de les Puel'les.
Maria Cativiela, monja de vel blanc de Sta. Creu de Jaca,
d' edat 62 anys i 27 d' habit.
Josep Bernardo Azin, de St. Joan de la Penya, prior de Zillas,
d' edat 67 anys i 41 d' habit.
Joan Francesc Gallego, de St. Joan de la Penya, d' edat 75
anys i 44 d' habit.
Maria Anna Cortada, de Sta Clara.
Gertrudis Monfar, de Sta. Clara.
Pascal Xironza, convers 6 donat de St. Joan de la Penya.
Benedicta Mancho, de Lumbier, d'edat 34 anys i 14 d'habit. 1
Josep de Torromocha, de St. Joan de la Penya, d' edat 89
anys i 5 1 d' habit.
Narcis de Anglesell, refetorer de Ripoll.
Tomas Clotas, sagrista de Roda.
Bernat Gil i Adam, almoiner de la O.
Josep Placid Cabrero i Samper, abat de la O.
Dr. Joan Pons, servint el priorat de Sta. Maria de Cervia
d' edat 70 anys i 25 d' habit.
Paula Mercer, conversa del monestir de la Ensenyan^a. 2
1) Segueix la segiient inscripcio: 6 de Marc, del 1737. Rnd. Geroni Roca, beneficial de
Banyoles.
2) Segueix la segiient inscripcio: 22 de Febrer del 1738. Bernat Bordas sacerdot perpetual
124
CATALONIA MONASTICA
Febrer 25
28
Marc. 9
Abril i
Maig 22
Juny 26
Juliol 23
Agost 10
1 6
20
Set.
Nov.
10
i
1739
Febrer 14
19
26
Abril i
5
Josep de Ninot i Negrell, obrer de Rodas. *
Onofre de Lentorn, paborde de Palau, del monestir de Ripoll.
Gracia Masdeu, priora de la Ensenyanc.a de Barcelona.
Salvador de Moret, pieter de Roda, d'edat 78 anys i 66 d' habit.
Joan Salles, paborde de Llanga de St. Pere de Roda, d' edat
66 anys i 46 d' habit.
Jaume Puig, paborde major de Cuixa, d' etat 66 anys i 49
d' habit.
Narcisa de Fames i de Marimon, priora de St. Daniel d' edat
54 anys, 38 de professi6 i 40 d' habit.
Josep Ignacio Sanclemente, prior de St. Joan de la Penya.
Hipolita Nadal i Despujol, abadessa de Sta. Clara.
Josepa Beneta Pequera, de Sta. Creu de Jaca, d' edat 40 anys
i 6 d 5 habit.
Ignasia de Terradellas, del monestir de la Ensenyanc,a.
Josep Lasheras, prior de la vila de Graus de St. Victoria,
d' edat 79 anys i 5 1 d 5 habit 2
Josep Pocino, convers de St. Victoria, d'edat 68 anys i 25
d' habit.
Francesc Vandone, convers de Roda. 3
Gertrudis de Marimon, de la Ensenyanc.a de Barcelona.
Gertrudis Espanyol, de St. Pere de les PueHes.
Teresa Novell, priora de Sta. Clara.
en el R. Monestir de S. Joan de la Penya, el qual logra la germandat en els sufragis en el
Capftol general celebrat en 1'any 1718.
1 ) Segueix la inscripci6 textualment: lo que en lo mateix dia entre las vuit y nou horas de
la nit fou deposat en la Yglesia del Monas r . de St. Pau del Camp en la part del Evangeli de
la Capella de N. P. S. Benet.
2) Segueix la segiient inscripci6 : 4 de Novembre del 1738. Rnd. Francesch Campany Pvre.
beneficial de Galligans.
3) Segueix la segiient inscripcio : 21 de Febrer del 1739. Dr. Ignasi Dadeu, beneficiat resi-
dent en el reial monestir de S. Pere de Galligans en la ciutat de Girona.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749)
125
Abril 28 ' Josep Gallart i de Pastor, abat de Breda.
Maig 26 Joan Copons, paborde major, prior Claustral i Vicari General
del reial monestir de St. Miquel de Cuixa, d' edat 46 anys i
29 d' habit.
Juny Ignasi Murgades, sagrista, tesorer i obrer de Ripoll.
Agost 8 Antoni Cabanes, convers de Banyolas.
15 Francesc de Cordelias, abat de Gerri.
Set. 6 Josep de Salvador, prior de Meya, d' edat 81 anys i 42 d' habit.
30 Francesc de Castella, almoiner de Banyolas.
Oct. 14 Joana Agustina Chizaque, abadessa de Lumbier, d'edat 55 anys,
41 d' habit i 8 de prelada.
Des. 13 Teresa de Sanjoan i Planellas, priora de Sta. Clara.
1740
Febrer 13 Carles Gualtero i de Queralt sagrista del priorat de St. Miquel
de Cruilles, unit ab autoritat apostolica al monastir de
St. Pere de Galligans, d' edat 70 anys i 38 de residencia
en el susdit priorat.
Abril 10 Agnes Esquerrer, de St. Pere de les PueHes, d'edat 66 anys,
60 d' habit, (sic) i 48 de professio.
Agost 3 Benet Conchs, camarer i Vicari General de Besalu, d'edat 52
anys i 35 de professio.
29 Francesc de Melianse i de Sulla, paborde de Breda, d' edat
66 anys i 48 d' habit.
Oct. 26 Francesc de Aguirre, sagrista major, prior i vicari general de
Ripoll, d'edat 51 anys i 37 d' habit.
1741
Febrer 27 Francesc de Rius i de Falguera, abat de la Portella i St. Pau
del Camp.
Marc. i Maria Teresa Lopez, de Sta. Creu de Jaca.
15 Agusti de Montoliu i de Ribas, prior i sagrista major de
St. Cugat.
31 Antonia Soler, del monestir de la Ensenyanca.
Juny 1 6 Teresa Torre j on, de Sta. Creu de Jaca, d' edat 60 anys i 44 d' habit
126 CATALONIA MONASTICA
Juliol 26 Dr. Rafel Soler i de Sabater, obrer, prior i vicari general de
Rodas, d'edat 52 anys i 36 d' habit.
Nov. 1 8 Manuela Fernandez Vizarra, priora de Lumbier, d'edat 63 anys
i 43 d' habit.
Des. 1 5 Teresa Agustina Mascaro, . de la Ensenyan^a, d' edat 76 anys i
63 d' habit.
1742
Gener 2 Francesc Saleta, subdiaca, sagrista de St. Marti de Canig6,
d' edat 41 anys i 10 d' habit.
1 8 Joan Campmany, camarer, prior i vicari general de Sta. Maria
de Rosas, d'edat 32 (?) anys i 22 d' habit. x '
Abril 2 Josep Climent, camarer d' Amer, d' edat j6 anys i 60 d' habit.
Maig i Emmanuel de Brac,6 i de Serra, subdiaca i camarer de Ripoll
d' edat 22 anys i 6 d' habit.
Maig 9 Anna Gonzales, del monestir de la Ensenyanga, d'edat 65 anys
i 15 de religio. 2
19 Benet de Sabater i d' Oriol, obrer de Ripoll.
Juny 29 Ferran de Zuniga i de Ribera, abat de Ripoll i jutge de
Competencies.
Juliol 1 1 Joan Boquedano, donat negre de St. Joan de la Penya, de
30 anys d j habit.
Agost 1 8 Domenec Moliner, de St. Joan de la Penya, prior de Cillas.
Set. 8 Tomas Lardus, convers de St. Joan de la Penya.
Nov. 27 Josep Cadiracs, sagrista d'Amer.
Des. 31 Josepa de Vega, subpriora de St. Pere de les PueHes. 3
1743
Mar? 14 Joana Mata, priora de Sta. Clara.
1) Aquesta inscripcio fou feta sense 1'any, tal vegada per oblit, per6 hi fou posat al final
seguit d' una nota que diu textualment: Ita approbat manu propria de Ravizza Secrets. El
caracter de lletra de la mateixa pertany a 1' inscriptor que segueix en 1' ordre cronol6gic.
2) Segueix la segiient inscripcio: 11 de Maig de 1742. Rnd. Ignasi Breca, beneficial de Gerri.
3) Segueix la seguent inscripcio: 8 de Febrer del 1743. L' Eminentfssim Sr. Cardenal D.
Pere Marcelf Corradini, protector de la Sda. Congregacio.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 127
Maig 3 Joana Baronte, de Sta. Creu de Jaca, d'edat 36 anys i 19 de
professio.
Maig 21 Lliberata Antonia Bresos, conversa de Sta. Creu de Jaca, d'e-
dat 62 anys i 44 de professid.
25 Matias de Pons i Perez de Aguirre, sagrista major de Ripoll.
Juny 13 Victoria de Lope, de St. Victoria, prior i senyor de Sta. Justa
i Escalona, d' edat 58 anys i 22 d' habit.
Agost 21 Joan de Vives i Vives, prior i vicari general de Roda, d'edat
66 anys 53 i d' habit.
Agost 26 Teresa de Montoliu i de Ribas, abadessa de St. Pere de les
PueHes. 1
Oct. Dr. Pere Romeu, paborde major i prior claustral de Canigo.
Nov. 7 Maria Francisca Sastre, del monestir de la Ensenyan^a.
Joan Lope, de St. Victoria. 2
1744
Gener 13 Teresa Desbach, de St. Pere de les PueHes.
13 Teresa de Castella i Desbacs, de St. Pere de les PueHes, d'e-
dat 74 anys, 59 d' habit i 56 de professio.
Febrer 20 Teresa Sans i de Miquel, priora de St. Pere de les PueHes.
Abril 12 Jacint Dulgat, camarer d' Aries.
30 Josep San Pau, paborde menor del Canigo.
Maig 5 Francesc de Brac.6, paborde de Llanza del monestir de Sant
Pere de Roda.
12 Maria Josepa Coll, del monestir de la Ensenyanc.a, d'edat 30
anys i 13 d' habit.
Juliol 26 Felix Bassa i Marques, camarer de la Portella i prior del no-
viciat comu de la Congregaci6, d'edat 67 anys 138 d' habit. s
1) Segueix la segiient inscripcio: 10 d'Octubre del 1743. Rnd. Pau Carreras, capellaner de
Galligans.
2) Inscrit sense data de defuncio en el foil corresponent entre les inscripcions dels anys
1742 i 1743.
3) Aquesta nota, inscrita a son temps, fou esborrada per 1' inscriptor del perfode segiient, el
128
CATALONIA MONASTICA
Agost 1 8 Segimon de Vails, abat de Canig6.
Set. 9 Bonaventura Paderon, cellerer de Camprodon.
Nov. 4 Joan Batista Descallar i Tort, abat de Banyolas.
30 Josep Bagur, sagrista de Rosas.
1745
Gener 9 Pere Antoni Sorrosal, prior de Huesia.
20 Melcior Ramon Valdes, abat de St. Joan de la Penya.
Mar? 20 Emmanuel Viader, infermer de Cuixa.
Juliol 5 Pascal Beltran, convers de St. Joan de la Penya.
12 Narcis Claramont, d'Amer; sagrista electe de Rosas.
29 Clara Arbiol, conversa de Sta. Creu de Jaca.
Agost 17 Engracia de Irigoien, conversa de Lumbier.
Oct. 26 Bonaventura de Arezo, (?) prior de Acumver de St. Joan de
la Penya.
Oct. 29 Francesc de Serra i de Portell, abat de St. Cugat.
Nov. 28 Ramon de Cellers, infermer de Rosas.
Blai Almuzara, convers de St. Victoria. 1
1746
Gener 3 1 Maria Josepa de Echenique, monja d' obediencia de Lumbier.
Febrer 19 Antoni Faves, convers de Ripoll.
25 Rossend de Casso, abat de St. Victoria 2
Maig 28 Josep de Taro, de St. Victoria, d'edat 77 anys i 51 d' habit. 3
Juny 9 Josep Almenara, prior conventual, sede vacant, del monestir
de St. Victoria.
qual, en inscriure-la segona vegada, fora de Hoc, la completa afegint-hi el segon cognom, per6
oblida notar-hi 1'edat, que nosaltres hem tret de la primera inscripcio.
1) Aquesta inscripcio esta posada sense data entre els anys 1740 i 1745 en el foli corresponent.
2) Segueix la inscripcio segiient: 10 de Mars de 1746. Rnd. Joan Blanch, Pvre., beneficial
diaconil i porcionari del monestir de S. Salvador de Breda.
3) Esta inscrit en dos llocs: en el foli de la lletra F (Faro) i en el de la T (Taro). Amb-
dues inscripcions semblen de la mateixa ma. Probablement es tracta d'un mateix individu.
OBITUARI DE LA CONOR. CLAUSTRAL (1672-1749) 129
Juliol 29 Didac Comas del Brugar, sagrista de St. Miquel de Cruilles. 1
Set. 13 Josep de Copons i Cordelles, camarer de Banyoles, d' edat
40 anys i 25 d' habit.
Oct. 20 Antonia de Lanuza, de St. Daniel, d'edat 56 anys i 48 d' habit.
26 Maria Anna de Camprodon i de Caramany, de St. Daniel,
d'edat 46 anys i 32 d' habit.
Oct. 27 Maria Anna Prats i de Batlle, de St. Daniel, d' edat 74 anys
i 60 d' habit.
1747
Gener 17 Bernarda de Sarassa, de Sta. Creu de Jaca, d'edat 68 anys
i 35 d' habit.
Febrer 23 Joan Guardiola, resident a St. Llorens de Baga, d' edat 78
anys i 41 d 5 habit. 2
Marc, 3 Antonia Jaruta, de Lumbier, d' edat 86 anys i 71 d' habit.
9 Maria Raimonda de Sastra, del monestir de la Ensenyanc,a,
d' edat 26 anys.
Abril 1 6 Roc Roher, sagrista de Roda, d'edat 39 anys in d' habit.
Maig 21 Josep Descallar i Tort, paborde, camarer i vicari general de
St. Pere de Galligans, d' edat 74 anys i 60 d' habit.
Juny i Josep de Gayola, abat de Breda i president de la Congre-
gacio, d'edat 71 anys i 49 d' habit.
Juliol 23 Pere Pla, de Banyolas, d'edat 76 anys i 33 d' habit.
Agost 4 Francesc Febres i de Salamo, sagrista de Rosas, d'edat 36
anys i 22 d' habit.
Set. 6 Geroni Benzi, sagrista menor d'Amer, d'edat 27 anys i 13 d'habit.
Oct. 1 6 Josep de Cahors i Rou, camarer de Rosas, d'edat 36 anys i
24 d'habit.
Nov. 4 Emmanuel Prats, infermer de Rosas, d'edat 43 anys i 28 d'habit.
1) Esta inscrit en dos llocs: en el foil de la lletra B i en el de la C. En aquest darrer, 6s
una altra ma la que 1'hi ha inscrit i en ordre cronol6gic endarrerit. En el primer diu: Coma i
en el segon Comas.
2) Segueix la segiient inscripcio: i de Mars de 1747. Rnd. Francisco Solsona, Pvre., resi-
dent en la capella de N. Dona del Coll.
130 CATALONIA MONASTICA
Des. 9 Antoni de Ameller i de Montaner, abat de Besalu, d' edat 47
anys i 27 d' habit.
1748
Febrer 1 5 Serafina Esquerrer, de St. Pere de les PueHes, d' edat 73 anys
i 62 d' habit.
Maig 9 Joan Tor, prior i vicari general de la Portella, d' edat 68
anys i 3 1 d' habit.
15 Josepa Sanz, de Lumbier, d' edat 59 anys i 36 d' habit.
Juny 4 Narcis Vives i Ximenez, prior i sagrista major de Gerri, d' e-
dat 72 anys i 48 d' habit.
Agost 5 Maria Alberta de Nago, abadessa de Sta. Creu de Jaca, d' edat
92 anys i 29 de prelada.
Set. 30 Dr. Silvestre Llorens, prior i sacrista de Breda, d' edat 77 anys
i 57 d 5 habit. 1
Oct. 9 Gracia Alabes, de Sta. Creu de Jaca, d'edat 75 anys i 56 de chor.
10 Emmanuel Campabadal, almoiner de St. Victoria, d'edat 49
anys i 30 d' habit.
1749
Jener 19 Domenec Lope, convers (manca el Hoc), d'edat 58 anys i 20
d' habit.
Abril 3 Joan Batista de Santjoan i de Planella, vicari general de
St. Cugat, d'edat 76 anys i 61 d' habit.
Set. 15 Dr. Marc Benet Cuella, de St. Joan de la Penya, d'edat 53
anys i 23 d' habit.
i) Segueix la seguent inscripcio : 4 d'Octubre del 1748. Rnd. Salvi Simon, beneficiat de Ga-
lligans.
DUES ACTES CAPITULARS DELS ANYS
1227 i 1229
PER
DOM ANTONI M. a TOBELLA
EXAMTNANT el fons de Ripoll a TArxiu de la Corona d'Ara-
go amb Fesperanca de trobar-hi noves dates per comple-
tar la cronologia dels Capitols Generals de la Congregacio Claus-
tral Tarraconense i Cesaraugustana, que fa temps venim estudiant,
en fullejar el manuscrit 41, tinguerem la sort de descobrir-hi en
dos fulls afegits al comenc, les Actes de dos Capitols Generals dels
anys 1227 i 1229 que els Abats i Priors Conventuals de nostra
provincia eclesiastica celebraren per manament apostolic a Tarrago-
na i Barcelona respectivament. 1
Aquest Manuscrit, tot de lletra del s. XIII, es un recull de
diversos tractats i fragments, com molts altres d'aquesta epoca. Al
Horn diu : Liber de penis infernalibus, que es el primer tractat que
segueix als dos folis esmentats. A aquest segueixen: Liber gestorum
Barlaam et Yosaphat (foli 34 v.), Vita beati Brandani abbatis (f. 105
r.) i Beati Francisd actus et vita (f. 142 r.). 2 Son en conjunt 178
folis de pergami, escrits a dos corondells.
1) Vegeu: R. Beer, Die Handschriften des Kloslers Santa Maria de Ripoll, Wien, 1907-1908.
II, p. 68; i Z. Garcia, Bibliotbeca Patrum Jatinorum Hispaniensis, II, Wien, 1915. n. 41, qui,
mal guiats per una nota marginal que hi ha al v. del primer foli, dedu'iren que foren celebrats
en 1 220, sense tenir paciencia per comproyar-la, car les dues dates son ben paleses. Ber-
liere, Dom U., Revue Benedictine, 1907, p. 126.
2) Vegeu: Alencon, E. d', Vita et miracula Sancti Francisd, auctore Thoma de Celano, Romae,
1906, p. XLVIII.
132 CATALONIA MONASTICA
En aquests dos folis de ma i lletra ben diversa de la res-
ta del manuscrit, hi ha Iranscriles, de lletra del s. XIII tambe,
les dues Actes Capitulars de referenda. U estat d' aquests dos folis
molt defectuos, dificulta bon xic la lectura del sen contingut. Al-
gunes rallies apareixen inlencionadamenl esborrades, com lambe
alguna que altra paraula, que no es possible llegir sense un reac-
tiu. Per sort, pero, la semblanca dels dos textos ens ha permes
la seva gairebe complete transcripcio.
La primera Ada fineix al v. del primer foli, corondell 2. on Es
incompleta, mancant-li el final, on hi ha cine rallies esborrades.
Segurament que hi conslava el nomenamenl dels Visiladors i la
designacio del Hoc del vinenl Capilol General.
El Capitol es celebra a Tarragona, en el Monestir de Santa Ma-
ria Magdalena, a les afores de la ciutal, on avui s' ha descoberl la ne-
cropoli romano-crisliana. * Per unanimitat de tots els abats assislenls
foren elegits Presidents del Capitol 2 els abats de St. Pere de Rodas, 3
St. Cugat del Valles, 4 Sta. Maria d'Amer 5 i St. Salvador de Leire. 6
1) L' historiador dels Arquebisbes de Tarragona, En Josep Blanc, en parlar d' En Bernat de Tort
(1146-1163) diu que porta monjos de Sant Pere de Besalu a Tarragona, i els dona I'esgle'sia
de Santa Maria Magdalena 1'any 1155, que anomena tambe Santa Maria de Bell-Hoc (Archiep.
Tarracon. cap. XVII). Sembla, per6, que no hi estigueren molt temps, no sabem per qui-
nes causes. En 1213 encara hi eren, perque tenim noti'cia que s'hi celebra un Capitol General
de monjos negres de les dues provincies, Tarraconense i Cesaraugustana. En 1255 ja hi havia
en son Hoc monjes Damianites, com es dedueix d'una butlla d'Alexandre IV de 13 de juliol
del mateix any adregada a Farquebisbe de Tarragona. Aquestes comunicacions devem agrair-les
a 1'iHustrat arxiver de la Sen de Tarragona, Mn. Sang Capdevila.
2) En el canon XII del Concili IV del Latera es mana que en els primers Caprtols Generals
s'inviti a dos abats cistercienses veins, els quals s'esculliran altres dos abats assistents i tots
quatre presidiran el Capftol. Vegeu: Mansi, Collectio maxima Condliomm, v. XXII, col. 999-
1002; Corpus juris canonici, c. 7, X, de statu monachonim, (III, 35).
3) Era abat Ponf, Villanueva, Viaje Literario, t. XV, p. 50.
4) Arnald de Palou, Villanueva, Hoc cit., t. XIX, p. 34.
5) Bernat, Villanueva, Hoc cit., t. XIV. p. 229.
6) Mabillon en els Annales Ordinis Sti. Benedicti, i Yepes en la Cordnica General de la Or-
den de S. Benito. identifiquen el monestir Legerense amb St. Salvador de Leire.
DUES ACTES CAPITULARS (1227 i 1229) 133
Les ordinacions fetes per a la reforma de les Abadies i Prio
rats de la provincia son, si fa o no fa, les mateixes que en sem-
blants documents trobem: la interdiccio absoluta, sota les mes se-
veres penes, del peculi i propietat en totes ses formes; obligacio
de donar tothom cada any rao de llurs administracions; determina-
cio dels vestits regulars i supressio de tot ornament munda; re-
torn a F estabilitat monastica, prohibint el girovaguisme dels mon-
jos; abstinencia de earn, segons 1' esperit de la Regla. Als Visitadors
se'ls dona tambe amplies facultats per la reforma de les cases
visitades, inclus el traslladar els monjos poc regulars a altres
Abadies mes observants.
Aquestes ordinacions que son, mes o menys modificades, les
mateixes en ambdues Actes, indiquen be prou 1' estat en que es
trobaven nostres monestirs en aquest temps. Cal remarcar que to-
tes dues son gairebe calcades sobre les que es feren en un Capi-
tol General de la provincia Narbonesa, celebrat 1' any 1226, i que
foren aprovades per Gregori IX. 1 A mes en la segona hi hem
notat tambe la influencia dels decrets reformatoris del Concili de
Lleida de I229- 2
Aquesta segueix immediatament la primera, pero de ma dife-
rent. Comenca repetint Hteralment la introduccio, digue-m' ho aixi,
de la primera, fins a les paraules: uisum fuerit expedire.
El Capitol de 1229 es celebra, potser degut al canon XXIII 3
1) Vegeu: Luc d' Achery, Spicilegium sive Collectio veterum aliquot Scriptorum, t. I, p. 707-
710; Eullarium Taurinense, t. Ill, p. 434-438.
2) Vegeu: Espana Sagrada, t. XLVII, p. 162-169 i t. XL VIII, p. 308-325; Ramiro i Tejado,
Cdnones de la Iglesia de Espana, t. Ill, p. 329-342. Els canons 22-26 son particularment so-
bre la reforma dels regulars.
3) Quoniam raonasteria multiplici correctione et reformatione indigent, praecipimus juxta
formam generalis concilii, ut tarn monachorum quam canonicorum regularium generalia capitula
fiant .
134 CATALONIA MONASTICA
de F esmentat Concili de Lleida del mateix any, en el Priorat de
Sant Pau del Camp de Barcelona, al mateix dia de Sant Marti.
Les seves Actes son senceres. Foren elegits Presidents els abats
de Ripoll, 1 Sant Benet de Bages, 2 Sant Salvador de Breda 3 i el
Prior de Sant Pau del Camp. 4
Cal remarcar en aquesta Acta les facultats especials que hom
dona als Presidents ; ells seran tothora F unic tribunal d' apel-
lacio en els conflictes que sorgissin en la interpretacio i aplica-
cio dels decrets reformatoris del Capitol i dels Visitadors. Berne's,
a ells pertocara d' aci en avant el convocar els Capitols Generals.
S' estatui, a mes a mes, que el Capitol es Celebris sempre el
3 de maig, festa de F Exaltacio de la Santa Creu ; 90 que regular-
ment s'observa en la Congregacio Claustral fins a Fany 1832,
data del darrer Capitol celebrat i tres anys abans de la seva su-
pressio.
Foren nomenats Visitadors de la provincia els abats de Rodas
i de Sant Benet de Bages i Bernat de Puig Perdinas, monjo de
Ripoll. Per Visitador de Rodas es nomena Tabat de Ripoll; per
Sant Benet de Bages, el Prior de Montserrat, 5 i per Ripoll F abat
de Sant Esteve de Banyolas.
El vinent Capitol quedava convocat a Sant Pau del Camp.
El text es continu. L/us de majuscules es poc regular, com
en semblants documents s' acostuma ; aixi com tambe la puntuacio.
Algunes irregularitats ortografiques, molt propies de Fepoca, i que
1) Ramon de% Bach, vegeu: Villanueva, Hoc cit., t. VIII, p. 14 i Pellicer, El monasterio de
Ripoll, Gerona, 1872. p. 75.
2) Raimundus electus, Villanueva, Hoc cit., t. VII, p. 222-223.
3) Arnold, Villanueva, Hoc cit., t. XIV, p. 202.
4) Guillem de Cartella, ViHanueva, Hoc cit., t. XIV, p. 258.
5) Berenguer de^ Bach, Arxiu de Montserrat, Cat. a 1769.
DUES ACTES CAPITULARS (1227 i 1229) 135
be" podrien indicar-nos 1'origen de 1'escriptor, les hem respectades;
senyalem nomes les me"s caracteristiques amb un (sic) la primera
vegada. Les paraules esborrades, impossibles d'esser llegides, les
indiquem amb tres punts . . . convencionals. Les restitucions evi-
dents del text, o almenys suficientment fundades per la compa-
ranca de les dues Actes, les posem en tipus italics.
En fi, donem integralment el text, inclus la repeticio de la pri-
mera Acta que hem dit es troba al comenc de la segona, per
fer-se'n en aquesta aHusio directa. Pel denies hem desfet les abre-
viatures i rectificat la puntuacio i 1'us de majuscules, per facilitar
la seva lectura. On el text ho reclama, hem procurat aclarir-lo i
anotar-lo convenientment, indicant les possibles fonts d'aquestes
ordinacions.
Seria endebades que volguessim remarcar la importancia i va-
lor historiques d'aquestes dues Actes. Documents d' aquesta mena
escassejen molt, * car han sigut sempre victimes de la negligencia
o menyspreu de nostres avantpassats, qui mes es preocuparen dels
seus benifets i prebendes que no pas de la documentacio de llurs
arxius que poc els interessaven.
Sempre s havia cregut que la nostra Congregacio Claustral co-
menca amb la celebre Butlla de Benet XII Summi Magistri digna-
tio de 20 de juny de 1 3 3 6. 2 Les dues Actes, pero, que avui
publiquem, i T existencia d' altres Capitols Generals anteriors a aques-
ta data, dels quals tenim noticia certa, podrien indicar-nos tal vegada,
1) Berltere, Dom. U. , Revue Benedictine, 1901, p. 365-398; 1902, p. 38-75, 268-278,
374-411, dona una cronologia de tots els Capitols generals de 1' Orde de Sant Benet i no en
cita ni un sol dels celebrats a Catalunya.
2) Vegeu : Cocquelines, C. , Bullarum, privilegiorum ac diplomatum Romanorum Pontificum
amplissima Collectio., Roraae, 1739, t. Ill, part2. a p. 214-291; Bullarium Taurinense, t. IV, p.
347-387-
136 CATALONIA MONASTICA
co que el P. Yepes sembla ja insinuar * co es que els decrets del
Concili IV del Latera en temps de Innocenci III (1215) i dels seus
successors Honor! Ill i Gregori IX, reformant 1' Orde benedictina, fo-
ren immediatament executats a Catalunya, donant origen a nostra
Congregacio; i que la Butlla Benedictina no feu altra cosa que
continuar-la, com havia fet amb la Congregacio anglesa.
Mentre noves troballes no ens permetin concretar mes aques-
ta tesi, creiem molt profitosa la publicacio Integra de aquests dos
documents, per la gran importancia que tenen per la historia mo-
nastica de Catalunya, segurs que sera grat als estudiosos, a qui
agrairem ens comuniquin co que en llurs investigacions trobin,
per completar la serie de capitols de la Congregacio Benedictina
Tarraconense.
i) Coronica General de la Orden de San Benito. Irache i Valladolid 1609-1621, t. Ill, foli
267.; Dom Besse, La Congregation benedictine . . . des Claustrales. Revue Benedictine, 1900, p.
273-289.
DUES ACTES CAPITULARS (1227 i 1229) 137
In nomine domini. Anno eiusdem .M. cc. xx. septimo. Die scilicet sancti
Martini, abbates et priores ordinis sancti Benedicti per terragonensem prouin-
ciam constituti, aput Terragonam ex peciali (sic) mandate apostolico 1 conue-
nerunt in monasterio sancte Marie Magdalene, 2 ut iuxta mandatum apostoli-
cum ad reformationem ordinis eorumdem generale capitulum celebrarent. In
quo capitulo, de comuni assensu omnium abbatum, electi fuerunt presidentes
abbates, videlicet Rotensis, 3 et sancti Cucuphatis, 4 Ameriensis 6 et Legerensis, 6
ut quicquid per ipsos .iiii., deliberatione prouida, pro reformatione ordinis
constitueretur, ab omnibus inuiolabiliter obseruetur. 7 Fuit idem comuni assensu
omnium eisdem concessum, quod ipsi possent addere uel minuere in con-
stitutionibus precedentibus, 8 secundum quod eisdem melius et utilius uisum
fuerit expedire. Nos igitur .iiii. supradicti, zelo ordinis et equitate pre occulis
habita, auctoritate apostolica qua fungimur in hac parte, diffiniendo statuimus:
quod omnes proprietarif excomunicentur sollepmniter annuatim in quolibet
capitulo nostri ordinis. Et si, quod absit, aliquis proprium sibi in aliquo pre-
sumpserit retinere, siue successione parentum, seu feudis, seu aliquibus alijs
beneficijs que non sint alicui aministrationi (sic) anexis, in fine non tradatur
ullo modo ecclesiastice sepulture. 9 Item statuimus, quod in omnibus monasterijs
nostri ordinis statuatur certa dies capituli, in quo omnes decani et ofEciales
reddant computum sue uillicationis annuatim suo maiori, et hoc tarn de rece-
ptis omnibus, quam expensis. 10 Et cum ofEciales ab aministrationibus suis amoti
1) Innocenci III mana en el Concili IV del Latera c. XII, (1215), que aquests Capftols es cele-
bressin regularment cada tres anys. Honor! Ill, segons testimoni de Gregori IX en sa lletra apro-
vant els Estatuts del Cap. Gen. de Sant Tiber! d'Agde, (1226), disposa que fos cada any.
Vegeu: d' Achery i Bull, Taurinense Hoc. cit.
2) Priorat de Santa Maria Magdalena de Bell-Hoc, a les afores de Tarragona.
3) Abadia de Sant Pere de Rodas, bisbat de Girona.
4) Sant Cugat del Valles, del de Barcelona.
5) Santa Maria d'Amer, del de Girona.
6) Vegeu la nota 6 de la p. 132.
7) Concili del Latera c. XII, llocs citats ; Honor! Ill, als Abats de Lombardia i Marcha reunits
a Treviso ( Decret. Gregori IX, lib. Ill, tit. 3$, c. 5).
8) Es fa al'lusio als Capitols generals que anteriorment es celebraren en nostra provfncia Tar-
raconense en virtut del decret del Cone, del Latera. No hem tingut fins ara la sort de poder
precisar llur nombre i data.
9) Sta. Regla, cap. 33; Innocenci III en sa lletra de Reforma als monjos de Subiaco de
1202 (P. L. t. 214, col. 1064-1066); Decret. Gregori IX, libr. Ill, tit. 35, c. 6; Pothast, Reg.
Pont. Rom., vol. I, n. 1734; Honori III als monjos de Monte Casino (1219), Bull. Taur. ,
III, p. 357; Estatuts de Sant Tiber! d'Agde, n. IX, llocs citats.
10) Honori III, Hoc citat, p. 559.
138 CATALONIA MONASTICA
fuerint, quicquid habuerint eidem aministrationi penitus relinquatur. * Statuimus
etlam quod abbates et priores, secundum sue domus facultates, sufficienter suis
monachis aministrent, ne monachi siue sani fuerint, uel infirmi, uel debiles, de
suis maioriobus rationabilem habeant materiam conquerendi. 2 Et ubi sufEciens
monachorum conuentus non fuerit, ibidem ad uisitatorum arbitrium tsatuatur.
Item statuimus firmiter et mandamus, ne aliquis extra monasteria nostri ordinis
carnibus aliquomodo uescatur, nisi infirmitate uel debilitate ... fuerit aliquomodo
detentus; et hoc etiam suo maiori confiteatur, et ipse sibi consulat secundum
quod sibi uiderit expedire. 3 Addimus etiam ne infra monasteria carnibus
uescantur, nisi in abbatis camera et in infirmitorio; 4 et hoc de abbatis uel
prioris licentia speciali. Transgressores autem huius tarn necessarie constitu-
tionis, pro qualibet comestione carnium, in pane et aqua una die abstineant.
Item clerici et laici qui prebendas habent in monasterijs, de cetero sint con-
tenti comuni reffectione monachorum ; et deinceps in monasterijs clerici non
recipiantur, nee layci nisi regularem habuerint tunicam et scapulare. Stauimus
etiam quod secularibus ospitibus in monasterijs et prioratibus carnes nullomodo
ministrentur, 5 nisi die dominica et tertia et quinta feria; et tune etiam duabus
tantum carnibus sint contend, exceptis tamen episcopis et alijs personis reli-
giosis, secundum quod maior uiderit expedire. Omnis qui in huius consti-
tutionis transgressor fuerit, .vii. consecutiui s .vi. ferijs in pane et aqua abstineat;
et in capitu/o coram omnibus grauissimam suscipiat disciplinam. Insuper
quare silentium clausis est nostri ordinis, statuimus iuge silentium tenea-
tur semper in ecclesia, reffectorio, dormitorio et in claustro horis incom-
petentibus, prout in regula continetur. 6 Quicumque in hoc repertus fue-
rit in aliquo uitiosus, eidem non parcatur, quando in cotidiano capitulo
coram omnibus regularem disciplinam accipiat. In monasterijs uero in qui-
bus uota fidelium occurrunt, custodibus tamen ipsarum ecclesiarum cum mo-
deramine loquendi licentia permitatur. 7 Item indumenta et calciamenta et
equitaturarum ornamenta sint regularia et honesta omnibus monachis et ab-
1) Estatuts d' Agde, n. IX.
2) Sta. Regla, cap. 34 ; Estatuts d' Agde, n. XXII.
3) Sta Regla, cap. 36 i 39; Innocenci III, als monjos de Subiaco, Hoc citat; Estatuts d' Ag-
de, n. XV.
4) Innocenci III, Decret. Gregori IX, lib. Ill, tit. 35, c. 6.
5) Estatuts d' Agde, XIV.
6) Sta. Regla, cap. 38, 42, 48, 52; Innocenci III Hoc. cit. ( Pothast, n. 1734) Estatuts
d' Agde, n. IV, on s' especifiquen els mateixos llocs regulars.
7) Entre aquests Santuaris devia contar-s' hi el Priorat de Santa Maria de Montserrat.
DUES ACTES CAPITULARS (1227 i 1229) 139
batibus. Nee aliquis presumat secum defferre coopertoria serica, linea linteamina,
bursas cum serico, corrigias cum diuersis custuris, nee aliqua alia, nisi regularia
et honesta. x Item statuimus etiam ne monachi alicubi sine breuiario uel psalte-
rio dirigantur. 2 Item statuimus ut cum aliquis monachus loci alterius ad aliquod
nostri ordinis accesserit monasterium, recipiatur in monaster/o humilher et de-
uote, et cum omni offitio karitatis eidem necessaria ministrentur. 3 Quod
si hoc factum non fuerit, prior et cellerarius domus et alij maiores, in quibus
tanta irregularitas inuenta fuerit, tribus diebus continuis sint in pane et aqua et
expensas illius diei restituant ospitibus non receptis. Item Monachi etiam uel
abbates non riant aduocati nisi in causis proprie domus, uel sui ordinis, nee
etiam iudices, nisi ex delegatione maiorum. 4 Quod qui presumpserit, pro quali-
bet transgressione sit una die in pane et aqua; et restituant penitus que inde
receperint quoquomodo. Item statuimus quod in omnibus abbatijs et prioratibus
conuentualibus nostri ordinis celebretur cotidianum capitulum, in quo sententie
regule cotidie similiter exponatur; 5 et instituantur ibidem priores secundum
quod in monasterijs discretiores magis religiosi potuerint inueniri. 6 Visitatores
etiam possunt libere de monasterijs in quibus maioi fuerit religio, de consensu
abbatis, monachos religiosos assumere et in alijs minus religiosis monasterijs
ad tempus transmitere, ut ibi ordinem doceant et informent. Et de minus reli-
giosis ad religiosa monasteria monachos transferant, ut ibi regulariter... uiuant.' 1
Item statuimus etiam ne monachi uel offitiales exeant monastery yanuam. Nee
pedites intrent uillam iuxta proprium monasfcnww sitam sine abbatis pro-
prij uel prioris licentia speciali, et nisi causam expresserint sue uie. Quod si
aliter fecerint, in monasterio sine satisfactione nullatenus admitantur. 8 Statuimus
etiam ne aliquis aliquem in correctione presumat defFendere; et conspiratores,
contumaces, atque rebelles et percurtoes, 9 per uisitatores a monasterijs pro-
prijs excludantur, et in alijs monasterijs intrudantur, usque ad capitulum ge-
nerale; in quo disponatur, de comuni consilio, quid super talibus sit agendum.
1) Sta. Regla, cap. 55; Innocenci III, Hoc cit. ; Estatuts d' Agde, n. XVI.
2) Estatuts d'Agde, n. V.
3) Sta. Regla, cap. 61 ; Honori III, Hoc. cit., p. 357; Estatuts d'Agde, n. XIII.
4) Estatuts d'Agde, n. X.
5) Capitol de despre's de Prima on es llegeixen la calenda, i la Sta. Regla i es fa comme-
moracio dels difunts de la casa.
6) Sta. Regla, cap. 65 ; Estatuts d' Agde, n. II.
7) Estatuts d'Agde, n. XXV.
8) Sta. Regla cap. 67 ; Estatuts d' Agde, n. VI.
9) Sta. Regla cap. 23, 62, 69, 70, 71; Estatuts d'Agde, n. XVII.
140 CATALONIA MONASTICA
Fures equidem manifest! * a proprijs monasterijs perpetuo excludantur. Statuimus
item quod abbates et priores conuentuales ab inmoderatis abstineant. Mo-
nachi uero, siue simplices fuerint, uel officiates, ab omni donatione illicita
abstineant. 2 Nee peccuniam mutuam uel depositum aliquod per se uel per
alium suscipiant absque sui maioris licentia speciali. Officiales autem non pos-
sint ultra .xx. solidos de quaterno accipere mutuo; uel honores minuere, in-
pignorare, uel alienare, seu infeudare, uel homines gratis dare absque consensu
sui maioris speciali; 3 et consueta seruitia et statuta iuxta cognitionem abbatis
studeant ministrare. Quod qui contempserit, competent! amonitione premissa,
statim sine restitucionis spe, ab aministracione amoueatur; et loco ipsius
alteri fratri idoneo subrogetur. 4 Item statuimus quod in monasterijs nullum
regatur offitium inter monachos. 5 Statuimus etiam ut uisitatoresa udiant quo-
libet anno computum ab omnibus abbatibus et prioribus conuentualibus et
abbatisis. 6 Fuit etiam constitutum firmiter et districte, quod per omnia mona-
steria prouincie terraconensis, tarn prioratum in quibus monachi continuam
faciunt residentiary quam etiam aliorum, in Pascha et Pentecostes et alijs do-
minicis et festivis diebus, fiant de cetero .xii. lectiones sicut in regula conti-
netur. 7 Statuimus quod uniuersi habeant constitutiones infra tres menses. Item
statuimus quod uisitatores, non faciant uisitationem ultra quam .viii. equitatis. 8
Item statuimus quod si aliquis incontinentia fama publice laborauerit, per uisi-
tatores usque ad tempus ad aliud monasterium transfferatur. Statuimus quod
minus quam .ii. monachi in aliquo loco non resideant continue, si comode
potest fieri. 9 Statuimus etiam quod clericus ab aliquo monasterio a monasterio
a quo recedit secum penitus nichil portet, nisi ex abbatis et capituli licentia
speciali. Item statuimus quod in nullo loco in quo monachi continuam faciunt
residentiam stet aliqua mulier suspiciosa quoquomodo.
(En el MS. segueixen cine rallies esborrades).
1) Sta. Regla, cap. 57.
2) Sta. Regla, cap. 33 i 54.
3) Sta. Regla, cap. 33 i 54; Honor! Ill Hoc cit., p. 358; Estatuts d' Agde n. XI. Als
oficials se 'Is concedeix que puguin rebre fins a 100 sous.
4) Estatuts d'Agde, n. XVIII.
5) Sta. Regla, cap. 2, 63.
6) Estatuts d 1 Agde. n. XII.
7) Sta. Regla, cap. n, 12, 14.
8) Concili IV del Latera, can. XII.
9) Decret. Gregori IX, lib. Ill, tit. 35, c. 2; tit. 37, c. 3, 4; Pothast, I, n. 7820; Estatuts
d'Agde, n. XII diu que siguin al menys tres.
DUES ACTES CAPITULARS (1227 i 1229) 141
In nomine domini. 1 Anno eiusdem .M.cc.xx.vij. Die sancti Martini. Abba-
tes et Priores ordinis sancti Benedicti per Terragonam (sic) prouinciam constitu-
ti aput Terrachonam, ex peciali mandate apostolico, conuenerunt in monaste-
rio sancte Marie Magdalene, ut iuxta mandatum apostolicum ad reformationem
ordinis eorumdem generale capitulum celebrarent; in quo capitulo de comuni
assensu omnium abbatum electi fuerunt presidentes, abbates videlicet Rotensis,
et sancti Cucuphatis, Ameriensis et Legerensis; ut quicquid per ipsos .iiij., deli-
beratione prouida, pro reformatione ordinis constitueretur, ab omnibus inuiola-
biliter obseruetur. Fuit etiam de comuni assensu omnium eisdem concessum,
quod ipsi possent addere uel mjnuere in constitutionibus precedentibus, secun-
dum quod eisdem melius et utilius uisum fuerit expedire. Jn anno uidelicet
.m. cc. xx. viiij. Jn die sancti Martini capitulum fuit celebratum aput Barchi-
nonam, in monasterio sancti Pauli. 2 Jn quo electi fuerunt presidentes abbas
Riuipuli, 3 et abbas sancti Benedicti de Bages, 4 et abbas sancti Saluatoris de Bre-
da, 6 et prior sancti Pauli de Barchinona, quibus eadem fuit potestas conces-
sa, vt possent addere uel minuere, siue corrigere in constitutionibus capituli
generalis precedentibus, secundum quod eisdem melius et utilius uisum esset
saluti animarum expedire. Et si quid ab eis fuerit omissum, visitatores capi-
tuli generalis, secundum istam formam, deducant in effectum; et ubique inuio-
labiliter faciant obseruari. 6 A generali etiam capitulo fuit ibi statutum quod
constitutiones iste de cetero non mutentur, sed ab omnibus inuiolabiliter,
uisitatorum et presidentium arbitrio secundum formam regule sancti Benedicti
obseruentur. Et quicumque eas non seruauerit, uisitatorum arbitrio, regulari
discipline subdatur. Nos igitur supradicti quatuor, R. abbas Riuipulli, et R.
abbas sancti Benedicti, et A. abbatis sancti Saluatoris, et R. prior sancti Pauli,
zelo ordinis et equitate pre occulis abita (sic), auctoritate apostolica qua fun-
gimur in hac parte, diffiniendo statuimus : quod omnes proprietarij exco-
municentur sollempniter in quolibet monasterio ordinis nostri, quocumque ab-
bati uel priori cuiuslibet monasterij uisum fuerit expedire; et ita nullus contra
regulam sancti Benedicti proprium presumat habere, uel aliquid dare, uel reci-
1) Al marge es llegeix de lletra molt posterior, 1220, 50 que dona motiu a En Beer i G. Vi-
llada, com suara hem dit, a creure les Actes d'aquesta data.
2) Priorat de Sant Pau del Camp a les afores de Barcelona.
3) Abadia de Santa Maria de Ripoll, bisbat de Vich.
4) Sant Benet de Bages, del mateix bisbat.
5) Sant Salvador de Breda, del de Girona.
6) Per tal d' evitar repeticions ens abstenim de citar les fonts d' aquesta Acta quan corres-
ponen ses ordinacions a les de la precedent.
142 CATALONIA MONASTICA
pere. 1 Et, si quod absit, aliquis aliter facere presumpserit, uel pproprium
retinere uoluerit contra predictam formam, et ita sine penitentia decesserit,
corpus eius nullatenus tradatur eclesiastice sepulture. Immo ad terrorem ali-
orum ab orationibus fratrum sequestretur. 2 Item statuimus quod in omnibus
monasterijs nostri ordinis statuatur certa dies capitulum, in quo omnes decani
et ofEciales reddant rationem sue wz///cationis, et hoc tarn de receptis omnibus,
quam de expensis, prout abbatibus uisum fuerit expedire. Item statuimus
quod abbates et priores secundum sue domus facultates, sufficienter suis mo-
nachis aministrent, ne monachi sani uel infirmi uel debiles de suis ma-
ioribus rationabilem habeant materiam conquerendi. Simili modo statuimus
quod ubi sufficiens monachorum conuentus non fuerit, ad uisitatorum arbitrium
ibidem statuatur. Item firmiter mandamus atque statuimus, ne aliquis extra
monasterij nostri ordinis carnibus aliquo modo uescatur, nisi infirmitate uel
debilitate fuerit aliquo modo detentus; et si hoc aliter facere presumpserit suo
maiori confiteatur publice, et maior consulat ej secundum quod saluti anime
ipsius uiderit salubriter expedire. Addimus etiam ne infra monasteria carnibus
monachi uescantur, nisi infirmitorio, et tune de abbatis uel prioris licencia
speciali; uel [in] abbatis camera ubi quandoque causa rationabili debiles con-
uocentur et egroti; et modo uni, modo alij, prout discretion! abbatis uisum
fuerit expedire. Vbi quandoque uero abbas fuerit precatus in essu carnium
circa debiles ualeat moderiter, si expedient, dispensare, conseruata tamen
regule sancti Benedicti asperitate in constitutionibus generalis capituli statute et
mandato (sic). Transgressores autem huius tarn necessarie constitutionis, pro
qualibet comestione carnium in pane et aqua una die abstineant. Item clerici et
laici qui prebendas habent in monasterijs de cetera sint contenti de comuni re-
ffectione monachorum, et deinceps in monasterijs non recipiantur clerici nee laici
nisi regular em habuerint tunicam et scapulare. Item statuimus quod secularibus
hospitibus in monasterijs et prioratibus carnes nullo modo ministrentur, nisi
die dominica, tertia et .v. feria, et tune etiam duobus tantum carnibus
sint contenti, exceptis tamen episcopis et alijs personis Religiosis secundum
quod maior uiderit expedire. Jn precipuis uero altarium festiuitatibus nul-
li carnes preparentur nisi ualde fuerit debilis et egrotus. 3 Si quis huius
fuerit transgressus, una die in pane et aqua abstineat, uel uisitatorum arbi-
trio puniatur. Item quare silencium est tocius clauis ordinis, statuimus
1) Concili de Lleida de 1229, can. 26. Vegeu: Espana Sagrada, vol. 48, p. 321.
2) Honor! Ill, Hoc citat.
3) Innocenci III a 1'abat i monjos de Subiaco, llocs chats.
DUES ACTES CAPITULARS (1227 i 1229) 143
quod iuge silencium teneatur in ecclesia semper continue, reffectorio, dormito-
rio, et in claustro nisi oris ab antiquis patribus competenter constitutis, in
quibus tractatur super his que ad ordinis obseruationem et comunis status
reformationem uisa fuerint expedire. Quod si quis in multiloquio contra hanc
constitutionem et regule sancti Benedicti mandatum repertus fuerit uiciosus,
eidem non parcatur, qui autem in quotidiano capitulo coram omnibus accipiat
disciplinam regularem, prout abbati uel priori uisum fuerit expedire. Jn mo-
nasterijs uero in quibus uota fidelium occurrunt, custodibus ipsarum ecclesia-
rum loquendi licencia cum moderamine permitatur. Item indumenta et calcia-
menta et ornamenta equitaturarum sint regularia et honesta omnibus monachis
et abbatibus 1 nee aliquis presumat secum deferre coopertoria serica, uel linea
linteamina, nee bursas cum serico, corrigias cum diuersis custuris, nee aliqua
alia nisi regularia et honesta. Item statuimus ne monachi sine breuiario uel
psalterio in uia dirigantur, ut canonicas oras ualeat decantare. Item statui-
mus ut cum aliquis monachus loci alterius ad aliquod Monasterium nostri
ordinis accesserit, recipiatur in Monasterio humiliter et deuote; et cum omni
officio caritatis eidem necessaria ministrentur. Et si hoc factum non fuerit,
uisitatorum arbitrio puniatur. Item statuimus ne monachi uel abbates riant
aduocati nisi in causis proprie domus uel sui ordinis. Item statuimus quod in
omnibus abbatijs et prioratibus conuentualibus nostri ordinis celebretur quoti-
dianum capitulum, in quo sententia regule sancti Benedicti exponatur et in-
stituantur ibidem priores, 2 secundum quod in eisdem monastery's discretiores
et magis religiosi potuerint inueniri; quibus in quolibet monasterio unum de
melioribus et competencioribus officijs asignetur, et tales habeant subprio-
res. Visitatores etiam possint libere de monasterijs in quibus maior fuerit reli-
gio, de consensu abbatis, monachos religiosos assumere et in alijs minus religi-
osis monasterijs, ad tempus transmitter e, ut ibj doceant ordinem et informent
et de [minus] religiosis ad religiosa monasteria transmittere, et ut ibj regulari-
ter instituantur. Item statuimus etiam ne monachi uel offi dales exeant yanuam
monasterij, nee pedites intent uillam iuxta proprium monasterium sitam,
sine abbatis uel prioris licentia speciali et nisi causam expresserint sue uie.
Quod si aliter fecerint, in monasterijs sine satisfactione nullatenus admitantur.
Item statuimus ne aliquis aliquem presumat in correctionem defendere et
conspiratores, contumaces, atque rebelles et percussores, per uisitatores a mo-
nasterijs proprijs excludantur et in alijs monasterijs intrudantur usque ad
1) Cone, de Lleida, c. 25, Hoc citat, p. 320.
2) Id. can. 26,
144 CATALONIA MONASTICA
capitulum generale. Jn quo disponatur de comuni consilio quid super talibus
sit agendum. Fures equidem manifest! e proprijs monasterijs perpetuo excludan-
tur. Item statuimus quod abbates et priores conuentuales abstineant ab inmode-
ratis donationibus. Monachi uero, siue simplices fuerint uel officiates, ab omni
donatione illicita abstineant; nee pecuniam mutuo per se uel per alium uel
dcpositum aliquod recipiant absque maioris licentia speciali. Officiates autem
non possint ultra .xx. solidos de quaterno accipere mutuo uel honores minuere
inpignorare uel alienare uel homines gratis dare uel uendere 1 absque consensu
sui maioris speciali; et consueta seruicia et statuta, iuxta cognitionem abbatis
sui, studeant ministrare. Quod qui contempserit, amonicione premissa com
petentj, statim, sine spe restitutionis, ab aministratione amoueatur et in locum
ipsius alter frater ydoneus statuatur. Statuimus etiam ut uisitatores audiant
quolibet anno computum ab omnibus abbatibus et prioribus conuentualibus et
abbatisis. Fuit etiam constitutum firmiter et districte quod omnia monasteria
prouincie terrachonensis, tam prioratuum in quibus monachi continuam faciunt
residenciam, quam et aliorum, in Pascha et Pentecoste et alijs dominicis et fe-
stiuis diebus fiant de cetero .xij. lecciones, sicut in regula continetur.
Item statuimus quod si abbas uel prior uoluerit conuentum uel partem
extrahere ad manuum opera exercenda, in prouidencia sit ipsius hoc facere, se-
cundum quod in regula continetur. 2 Item statuimus quod in matutinis et ues-
pertinis oris, oratio dominica ab abbate uel priore dicatur, secundum quod
in regula contjnetur; 3 et in omnibus oris canonicis in fine orationis addatur:
et famulos tuos ab omni aduersitate custodj. Item constituimus quod in aliquo
monasterio de cetero nullus officialis alicuius monasterij presumat aliquam con-
stitutjonem facere 4 perpetuam uel aliquid in feudum dare, sine subscriptione sui
abbatis. Quod si quis facere uel atemptare presumpserit, irritum sit et inane;
et ille qui hoc facere presumpserit, abbatis sui arbitrio puniatur. Item constitu-
imus quod si aliquis monachus scienciam sui maioris contempserit et se [de] de-
uinis (sic) officijs tamquam ingesserit rebellis, 5 ab abbate suo uel a uisitatoribus
ad aliud monasterium transmitatur; et sit ibj usque ad sequens Capitulum ge-
nerale. Item constituimus quod si aliquis incontinencie et infamie publice lauo-
rauerit, per uisitatores usque ad tempus ad alius monasterium transferatur. Item
statuimus quod minus quam duo monachi in aliquo loco non resideant conti-
1) Sta. Regla, cap. 48, 53.
2) Sta. Regla, cap, 13 i 17.
3) Cone, de Lleida, can. 24, Hoc cit., p. 319-320.
4) Sta. Regla, cap. 21, 63 i 65.
5) Innocenci III, Hoc cit.
DUES ACTES CAPITULARS (1227 i 1229) 145
nue, si comode fieri potest. Item statuimus quod electus ab aliquo mona-
sterio, de rebus monasterij a quo recedit, secum penitus nichil portet, nisi ex
abbatis capituli et licencia speciali. Item statuimus quod in nullo loco in quo
monachi continuam faciunt residenciam, stet aliquam suspiciosam (sic) mulier
quoquomodo. Item statuimus quod uniuersi abeant (sic) has constitutions
infra .iij. menses. Item statuimus quod si monachus simplex siue ofKcialis, qui
non habeat equitaturas, electus fuerit uisitator, in equitaturis ej prouideat abas
(sic) suus. Item statuimus quod nullus de porcione sua cotidiana que ej in
refectorio ministratur, extra refectorium aliquid alicui conferat, nisi de solius
abatis licencia speciali. Item statuimus quod omnes pictancie speciales que in
refectorio afferuntur, abati uel priori primitus afferantur, qui eas misericorditer
distribuat prout sibi uisum fuerit expedire. Item statuimus quod si in prose-
cucione uisitationum et mandatorum Capituli generalis aliqua fuerit exorta du-
bietas, ad cognicionem presidencium recurratur. Item statuimus quod ullus mo-
nachus uocet alium monachum puro nomine; 1 et abbates uocent se fratres in
suis Ijtis. Item statuimus quod Capitulum generale celebretur in festo .iij. uen-
turo sancte Crucis madij, et interim singulis annis faciant uisitationes abates
sancti petri de Rodis, et sancti Benedict! 2 et B[erengarius] de Podio Perdinarum
Riuipullensis monachus. In monasterio sancti Petri de Rodis uisitet abas Ri-
uipullensis cum allijs predictis uisitatorebus (sic). In monasterio Riuipulli uisitet
abas Balneolarum 3 cum predictis. In monasterio sancti Benedicti uisitet prior
montiserrati 4 cum predictis alijs uisitatoribus. Et capitulum sequens celebretur
generale aput Barchinonam, in monasterij sancti Pauli. Et difEniendo mandamus
quod*de cetero presidentes conuocent Capitulum generale.
1) Sta. Regla, cap. 63.
2) Sant Benet de Bages.
3) Sant Esteve de Banyolas, bisbat de Girona.
4) Priorat de Santa Maria de Montserrat.
LLETRES REIALS REFERENTS AL MONESTIR DE
SANT JOAN DE LA PENYA
(1542-1777)
PER
DOM RAMIR AUGE
AQUESTES lletres estan contingudes en un Registre que, pre-
cedent del monestir de monges Benedictines de Sta. Creu
de Jaca, posseeix el nostre Arxiu signat: C. P. 8-9.
Son dos toms en paper, relligats amb pell, ambdos en molt
bon estat de conservacio.
Tom I. Medeix 284x205 mm. i consta de 222 pag. numera-
des + un index sense numerar. La portada diu : Registro de las
Curias Reales pertenecientes al Real Monasterio de San Juan de la Pena.
Tomo I. L' index dona un petit resum del contingut de cada
lletra indicant la pagina on es troba. Es, pero, incomplet, car so-
lament arriba a la lletra XXVIII ; els altres fulls en blanc. Titols
inicials i enquadradures de plana en vermeil : una sola ma. En el
marge hi han afegides algunes notes referents a 1' assumpte de la
lletra, o be indicant F existencia d' una altra no transcrita. Despres
de la signatura s' indica a voltes el Hoc on T original es troba,
amb els numeros del calaix i foli.
Tom II. Medeix 300 x 205 mm. Sense portada, index ni nu-
meracio de pagines; 3 fulls en blanc al principi i 2 al final, + 1 1 1
escrits. Com F anterior a dues tintes i enquadradura vermella.
Tres mans, predominant-hi la mateixa del torn primer. Les notes
son donades despre's de la lletra i amb tinta vermella: al marge
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 147
una lletra entera, fora de numeracio, me"s dos petites notes-avisos.
Al final ha estat arrencat tin plec de paper que era romas en blanc.
Les lletres van totes numerades llevat les 18 primeres. A la pri-
mera d'aquestes, no obstant, horn hi ha escrit Carta i, a les
seguents senzillament Carta i a les darreres res absolutament. Per
aixo en arribar a la lletra 19 diu Carta primera, seguint despres la
numeracio en xifres romanes,
El Registre conte les lletres reials des de Carles I fins a Car-
les III, inclusiu. No hi son, pero, pas totes. D' algunes, no obs-
tant, ens en dona la data i cbntingut en nota marginal (vol. I)
o despres de la lletra ( vol. II ); d' altres ens en consta 1' existen-
cia per referencies fetes en elles mateixes.
En el vol. I hi son contingudes les de Carles I fins a Carles
II incl. En total no lletres mes una copia de 'les clausules del
testament atorgat per Carles II, a favor del Due d' Anjou (Felip V).
En el vol. II les de Felip V fins a Carles III incl., mes 18 du-
plicades que ocupen el primer Hoc d'aquest volum : 5 de Carles II
corresponents a les lletres CVI-CX del precedent, i 13 de Felip V.
En total 134 lletres, mes una relacio, tramesa a Felip V pel
marques de Lede, de la victoria obtinguda el 9 de desembre de
1720 per les seves armes contra els moros; una copia, traduida al
castella, del Breu d'Innocenci XIII de 7 de gener de 1722, disposant
que St. Antoni de Padua sigui festa de precepte en els regnes del
mateix monarca, una altra de semblant de Benet XIII (14 Agost
1724), referent a la festa de St. Joaquim, i una tercera de les lletres
en forma de Breu del mateix Papa (6 Novembre 1724) a tots
els Professors de 1'Orde de Frares Predicadors amb motiu de les
calumnies propalades contra la doctrina de St. Agusti i St. Tomas,
148 CATALONIA MONASTICA
amb un passatje d'una de Clement XI ( i Setembre 1718) sobre
la mateixa mareria.
L' ordre en la transcripcio es el cronologic. En el vol. II,
pero, per be" que aquest sigui 1' intent, no ha estat pas ben reeixit.
Aixi trobem lletres de Felip V apre"s d'altres que notifiquen la se-
va mort, o be una de Ferran VI entre les de Carles II. En alguns
casos el copista . se n' adona, com en el present de la lletra de
Ferran VI, i adverteix al marge [pos] puesta por des [cu] ido del copian-
te i en la 67: Las car tas de los anos [2] 7, 36, 38, y dos del de [4\o
estan pospuestas a las de 42.
Les lletres son dels Reis o de llurs ministres i representants,
adrecades en sa majoria al monestir i monjos. A les primeries
la intencio sembla haver estat transcriure tan solament les lletres
propiament reials o les dels que en Tabsencia del monarca feien
les seves vegades, com es pot veure per les de Carles I i Felip
II; posteriorment es prengue el partit d' afegir-ne d' altres, sempre
provinents, pero, de person es constitu'ides en autoritat.
Abunden en aquest recull les circulars trameses per demanar
rogatives o fer celebrar festes per tal de commemorar esdeveni-
ments favorables a la Monarquia, o be tambe per altres motius
mes particulars.
La importancia d' aquest Registre per la historia de St. Joan
de la Penya es ben palesa. Ell ens amostra la considerable inter-
vencio dels monarques en la vida del monestir arribant de vegades
fins a coses minimes, com es ara la provisio de la sagristia, etc.
Ell ens amostra, tambe, les conseqiiencies, funestes a voltes, d 'aques-
ta intervencio. El monestir, ric de dependencies, quedava, per efecte
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 149
de la mateixa, redu'it a tal extrem que ni d' una miserable casa
per la collita de blat podia disposar. Els edificis s' enrunaven i les
propietats passaven a mans d' altri.
Amb aquests details ens dona, doncs, indirectament com un
inventari incomplet, es veritat, de les propietats i dependencies,
una petita ressenya de les multiples vicissituds per les quals pas-
saren els edificis del monestir, juntament amb els diferents intents
de reconstruccio i sumes esmercades per aital fi. Tot aixo, mes
els noms i anys de govern d' alguns Abats, la duracio i causes de
la provisio del mateix carrec, els noms d' alguns monjos i carrecs
per ells exercits en el monestir o en Priorats d' ell dependents, els
estatuts pels quals es regia la provisio d' aquests mateixos, i
finalment una altra munio de details interessants per la recons-
titucio integral de la historia del monestir en aquesta epoca, es el
que ens ofereix aquest Registre. Era molt natural, de consegiient,
que donada la seva importancia, pensessim en publicar-lo. L' haver
pertangut el Monestir de St. Joan de la Penya a la Congregacio
Claustral Catalan a durant tot el temps al qual es refereixen les lle-
tres presents, li assenyala un Hoc dins Catalonia Monastica.
Aquest recull de lletres reials es del segle XVIII. Aixo explica la
manca de certes lletres d' entre les mes antigues i forca interessants
per la casa. Forcosament 1' arxiu havia d' sser mes ric en al-
tre temps. L'estat de decade"ncia i miseria on algunes vegades
era arribat el monestir, degut a les circumstancies desus dites, fo-
ren, sens dubte, funestes per al mateix arxiu.
Malgrat i esser una copia, el nostre recull es ben fidedigne.
L'acurada transcripcio de les lletres, fins volent imitar a voltes
1' escriptura i signe caracteristic del signant, 1' escrupolositat en do-
nar el Hoc d' existencia de 1' original, calaix, lligall i foli, son proves
150 CATALONIA MONASTICA
ben garantidores de la fidelitat del copista. La mateixa coinciden-
cia de trobar-se-n'-hi de duplicades, seria un argument suficient
per bandejar tota malfianc,a envers aquest Registre, car, escrites
de diferent ma, presenten una exactitud gairebe immillorable.
En la present monografia donem les lletres dels Austries, co
es a dir, Carles I, Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II.
CARLES I. A aquest regnat pertanyen les lletres I-XII inclu-
siu. El Registre nomes en conte una propia del monarca, la
primera. Les altres son de la Princesa de Portugal, Joana cT Aus-
tria, Governadora d' Espanya en nom de Carles ( X - XII ), o
be del Princep Felip II, de la II -IX inclus. En el marge,
pero, de la pagina 8 ens dona el contingut d' una altra de Carles I
no transcrita. Diu aixi: La cartel reial de presentation de Abat hecha
por Carlos V a favor del Doctor Pere^ de Olivdn en Agnsta a 7 de
Settiembre del 551 se halla en el Registro de Juan de Tassa, Notario,
fol. 44, con cargo de die^ mil escudos para la fabrica en die^ ahos ; y
original c. 15, Lig. I.
FELIP II. Les lletres d' aquest, considerat com a Princep,
les hem ja incloses en el regnat anterior. D' ell, com a rei, son les
que van de la XIII -XLII incl. N'himanquen tres, 1'existencia
de les quals es dedueix del mateix Registre: una adrecada a Y Abat
del monestir, Joan Fener, ordenant-li apartar-se de tot el que ha fet
contra el Bisbe de Jaca, Pere del Frago, amb qui publicament es
censuraren amb motiu de la sentencia donada per Carles Munoz i
Joan Brusca, Comissaris Apostolics, de F ereccio dels bisbats de Jaca
i Barbastro ( lletres XXV-XXVI ); una segona del Rei al seu Am-
baixador de Roma, Joan de Zuniga, per tal d' arranjar Y afer de la
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 151
mateixa ereccio ( lletra XXXII ); i darrerament -una al Papa sobre
la disposicio de les butlles de 1'Abat (lletra XXXIII).
FELIP III. Son del seu regnat des de la XLIII-LIII incl.
N'hi manca una del 6 de desembre 1624, adrecada al Due de Tau-
risano, Ambaixador a Roma, manant-li impugnar, en conformitat
al que fou establert per Clement VIII, les col'lacions de priorats i
abadies units al CoHegi de Lleida, de la Congregacio Claustral,
fetes pel Papa a favor de persones estranyes a la Congregacio.
FELIP IV. D' aquest monarca el Registre conte" solament qua-
tre lletres de la LIV-LV1II incl., havent deixat el copista de
transcriure-'n una (LV) o algunes, com potser es podria de-
duir de la LVI, soHicitant rogatives i oracions pels felicos suc-
cesses de la monarquia. Denies al marge de la pag. 116 hi
afegeix el copista: A iy de Agosto de 651 carta licencia del
mismo Rey para poner nuevo rexado o laraustrado en los sepulcros reales
y para trasladar el cuerpo real del sepulcro mas ve^no al altar de la
Resurrection al immediate, como se nota fol. 28 del libro de la Cadena.
CARLES II. Tot el restant del volum el constitueix en les lle-
tres d' aquest monarca, co es a saber, de la LIX-CX. Precedides
les propies del rei per dues (LIX-LX) de la Reina Mare, Gover-
nadora en la menor edat de Carles, son completades per les del
Govern establert per ell al morir fins a 1' adveniment de Felip V
( CVI-CX ).
Hi manquen, pero, les lletres segiients:
i. La de la Reina Maria Mariana d' Austria, de 18 de juny
1675, manant suspendre la provisio de 1'Abadiat per tal d'aplicar-
ne els fruits i rendes a la reedificacio del monestir, i rellevar-los
per al mateix fi de la paga del suhidio y excusado (LIX).
152 CATALONIA MONASTICA
2. La del Rei al Marques del Capio, Ambaixador a Roma,
( 10 d'abril 1679), ordenant-li treballar per obtenir Fassentiment
del Papa a F aplicacio dels fruits del monestir per ell feta, i sus-
pensio d ? Abadiat ( LXVI1I i LXXXIII ).
3 . La lletra resposta del Rei a go que el Convent i Prior li escri-
gueren sobre F estat de la nova fabrica i necessitat de translacio a
la mateixa, car la present ( LXXIV ), en que va inclosa la del
Rei, va signada el 9 de setembre i la segiient, que semblaria la de
Carles que es troba a mancar, porta el 18 de setembre.
4. Probablement la del Due de Hijar, Lloctinent del Rei i Ca-
pita General d'Arago, assabentant al monestir del quan i com
deuen aportar llur contribut per a la guerra contra Franca (LXXIX),
car el Rei en la seva els ordena que res li trametin fins i tant
que siguin avisats pel seu Lloctinent.
5. Per la LXXX ens consta la manca de diferents lletres relatives
totes a la prorroga d'exempcio de la paga del subsidio i excusado
i suspensio de provisio d'Abat, co es a saber, una consulta del
Comissari Apostolic general de la Sta. Creuada, 9 de marc 1684,
una del Rei del 16 de gener, una altra del consell d' Arago i una
segona del Comissari. Darrerament es probable que manqui tambe
la de Carles II fent saber al monestir la gracia novament con-
cedida, car fins al 1 686 _( lletra LXXXI1) no veiem que ho faci,
i aquesta sembla una gracia diferent d'aquella que es tracta en
la LXXX.
6. La del Rei al seu agent a Roma, Quiros, pel mateix ob-
jecte del n. 2 ( LXXXVII ). El Registre ens en dona una dos
anys me" s tard ; llavors F agent es Perez de Rua.
7. Referents a una altra prorroga de la mateixa gracia, manquen
dues consultes del Consell d' Arago del 31 de maig 1685 i 16
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 153
d'octubre 1688 respectivament ; una reial ordre de 22 d'octubre
1688; probablement les lletres en que assabentaria al monestir i al
Consell d'Arago la seva anuencia a la consulta del 31 de maig
i a la present, i dues consultes del Comissari Apostolic de 4 i 30
de desembre 1688 (LXXXVIII).
8. El decret del Rei concedint les grades i socors necessaris per
la reedificacio del monestir que li demana el Virrei d' Arago (LXV).
Hem procurat esser fidels en la transcripcio. Solament ens
hem permes retocar la puntuacio per tal de fer mes facilment
llegible el text.
154 CATALONIA MONASTICA
De Carles I al Virrei d' Arag6 sobre jurisdicci6 criminal usurpada al monestir.
El Rey. Spectable Lugarteniente y Capitan General. For carta de nuestro
Advogado fiscal, habemos seydo informado que el Abadiado de Sanct Joan de
la Pena se ha hallado que, por los Lugares conbecinos, esta usurpada parte
de su jurisdicci6n criminal, a cuya causa se cometen muchos delictos, sin que
en ellos pueda haver castigo; y que de poco aca se ha hallado una vendicion
passada por acto de Corte, hecha por el Serenissimo Rey Don Juan, nuestro
visabuelo, de gloriosa memoria, al Abad y Convento del dicho Monasterio por
precio de tres mil y cient siieldos con carta de gracia; y que, despues del
dicho otorgamiento.de la vendicion, la dicha jurisdiccion criminal de los di-
chos Lugares y propios del Monasterio esta en poder de pueblos y de otras
particulars personas; y que como ha tanto tiempo que el Abad y Covento no
tienen el ejercicio de la dicha jurisdiccion criminal, ay mucha duda en la pro-
banza de ella; para remedio de lo qual diz que ha hecho aprehender la dicha
jurisdicci6n ha nombre del Abad y Convento; los quales han depositado para
este efecto la dicha suma en que fue vendida, y porque los dichos Lugares y
Jurisdicci6n estan en la frontera de Beanie, y en parte que cumple mucho a
nuestro servicio scan bien regidos y governados, os decimos y mandamos que,
bien informado del dicho nuestro Adbogado fiscal, y llamadas y oydas las partes,
proveais en ello lo que mas cumpla ha nuestro servicio, bien y pacificaci6n de
aquella tierra, probeiendolo de manera, que ninguna de las partes pueda con
razon quexarse, teniendo al dicho Abad y Convento, assi en esto como en
todo lo demas, por especialmente encomendados; que tal es nuestra voluntad.
Datis en Valladolid a quatro dias de marzo, ario de M. D. XLII.
Yo el Rey.
Vicecancellarius ( s. n. )
H. Urries. Secretarius.
Duplicata, Registrata.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 155
II
El Princep Felip mana als Monjos rebre a Fra Joan Robles com a Vicari General
i Prior,
El Principe. Devotos Religiosos y amados nuestros. Porque, aviendose vis-
to lo que result6 de la visita dessa Casa, que hizo el ano passado el Reveren-
do en Christo padre Obispo de Tropea, nuncio Apostolico en estos Reynos, en
virtud de la comissi6n que para ello tenia de su Sanctidad, ha parecido al Ve-
nerable Abad desa Casa Don Hier6nimo de la Nuza embiar al Padre fray Joan
de Robles que esta os dara, que es persona de muchas letras, religion y expe-
riencia, para que sea su Vicario General, y con el fin que tambien sea elegido
por Prior de ella, como el os lo dira, scribira, y por nuestra orden y manda-
miento se ha senalado .para ello el dicho fray Joan de Robles, por ser tal per-
sona, y de que essa casa recibira tanto beneficio y buen assiento, encargamos
os mucho que en lo de su elecci6n hagais lo que el Abad os dixere o scrivie-
re, y le recibais, trateis y respeteis y obedezcais, como es raz6n, en todo lo
que se ofresciere y conviniere, para que essa Cassa se ponga en la orden y con-
cierto que se requiere, y vosotros podais servir a Dios con mas sosiego y qui-
etud de spiritu, que es el fin que se pretende; que, demas que en esto cum-
plireis con lo que sois obligados, conforme a vuestro abito y professi6n, su
Magestad sera dello muy servido y a mi me dareis mucho contentamiento.
De Valladolid a XXII de Julio, ano 1548.
Yo el Principe.
Perez, Secretarius.
Ill
El Princep Felip ordena al Prior i Monjos atorgar poders a Diego Hurtado de
Mendoza, Ambaixador a Roma, per la soluci6 del conflicte d' Abats, etc.
El Principe. Venerables y amados nuestros. Por vuestras cartas y por lo
que el Abad de la O nos ha scripto mas en particular, habemos entendido la
buena voluntad con que habeis prestado la obediencia y dado la posessi6n dessa
Abadia al Doctor Olivan, que, aunque habeis hecho lo que debiades, conforme
a lo que se hos ha mandado por nuestro muy Santo Padre y por el Emperador
mi Senor, toda via hos agradescemos mucho el respecto y buen comedimiento
con que hos habeis habido en esto, y en escribir ha Roma que se casse y
156 CATALONIA MONASTICA
annulle lo que, por vuestra parte, se habia intentado, que todo es conforme a
la confianza que su Magestad y yo de vosotros tenemos, y a lo que hos obliga
vuestro habito y professi6n. Encargamos hos mucho que lo continueis, y para
que se acabe de concluir el pleito, otorgueis luego vuestro poder bastante a
Don Diego Hurtado de Mendoza, del Consejo de su Magestad y su Embaxador
en Roma, o, a la persona que el Doctor Olivan, vuestro Abad, nombrare para
que, en vuestro nombre, se aparten de la lite, pues hos consta ser essa digni-
dad del Patronazgo de su Magestad. Y, en lo que toca a Pedro Labes, aunque
su perpertinacia ha sido y es muy grande, como vosotros mismos lo conosceis
claramente, habida consideraci6n a lo que nos suplicais, siempre que hiziere de
su parte lo que debe, y se reduxere a la obediencia y viniere ha residir en essa
Casa, conforme a lo que le obliga vuestra Religion, intercederemos con su
Magestad y le suplicaremos que le perdone el desacato que ha tenido en lo
passado, y al Abad Olivan encargaremos que, en lo que vacare y fuere de su
provissi6n, le d alguna dignidad o beneficio con que se pueda sustentar ho-
nestamente; y assi se lo podreis avisar vosotros y persuadirle, como hos pares-
ciere, a que se reduzga y venga ha vivir en essa Casa, como es obligado;
porque, de otra manera, no podremos dexar de remediarlo como mas convenga
al servicio de Dios y de su Magestad, y a la reputacion de essa Orden, de
que tenemos particular cuidado. A su Sanctidad y al Embaxador de su Majestad
en Roma habemos scripto en conformidad de lo que avisais que conviene para
que cessen las molestias y vexaciones que se hos hazen, y que no se de lugar
a que se provean las Iglesias y Beneficios dessa Casa a personas no religiosas,
sino que se hos guarden vuestras ordinaciones y statutes, como es razon, y que
para ello se expida breve particular con las clausulas y firmezas necessarias, y,
de manera que, de aqui adelante, cese esta vexacion. Lo mismo scribimos so-
bre lo del Priorado de Salvatierra, suplicando a su Beatitud que lo mande re-
mediar de manera que el monge que lo possee no sea indebidamente molestado,
y al Lugarteniente General dese Reyno lo que vereis, y lo mismo se hara en
todo lo demas que entendieremos conviene al bien y aumento desa Casa, por
la particular devocion que le tenemos, y tambien por contemplacion de vues-
tro Abad, a quien, por lo que meresce, y por lo mucho y bien que ha servido,
tenemos voluntad de favorescer y hazer .merced. Datis en Madrid a XXIIII de
Hebrero, M.D.LII.
Yo el Principe.
Vidit de Colle, Vicecancellarius. Vidit Camaccius Reg. Vidit Giginta Reg.
Vidit Urgelles Reg. Vidit Jersanus Reg.
Perez, Secretarius.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 157
IV
El Princep Felip fixa a 1' Abat P<rez de Olivan la pensi6 d' En Pere Labes i mane-
ra de passar-la-hi.
El Principe. Venerable y amado nuestro, Doctor Martin Perez de Olivan,
Abad del Monasterio de Sanct Joan de la Pefia. Porque para la pacificaci6n y
sosiego del dicho monasterio, y por quietar el ammo de fray Pedro Labes,
Monge professo de la dicha Casa, que con color de cierta pretensa eleccion, per-
turbaba el Patronazgo de su Magestad, y ha renunciado ya cumplida y bastan-
temente todas sus pretensiones en favor de vuestro derecho y en reconosci-
miento del dicho Patronazgo, y, por otros justos respectos, que nuestro real
animo han movido, nos ha parescido mandarle dar algun entretenimiento con
que honestamente se pueda sustentar. Por ende, con tenor de la presente, hos
encargamos y mandamos, que de las mil libras, que spis obligados a gastar en
cada un afio, por tiempo de diez anos, conforme al breve de su Santidad, en
los usos, beneficio y utilidad del dicho Monasterio, pues esta lo es tanto, deis
y pagueis realmente y con effecto al dicho fray Pedro Labes, o, quien su poder
hubiere, quinientas libras jaquesas por una vez tan solamente; y tomareis su
conoscimiento de como los recibe: que, con 61 . y la presente, sin otro recaudo
alguno, hos lo recibiran en cuenta los Jueces comissarios por su Sanctidad nom-
brados para la execucion del dicho Breve; y, demas desto, os dezimos y man-
damos, que de los fructos y rentas de la dicha vuestra Abadia, deys y pagueis
al dicho fray Pedro Labes o ha quien su poder hubiere, dozientos ducados de
oro o su valor en cada un ano, para con que se puede sustentar, pagandole los
primeros dozientos ducados en esta manera: los ciento dentro de seys meses
primeros siguientes, que comienzen a correr desde el dia de la data desta nues
tra Cedula en adelante, y los otros ciento, en fin de los otros seys meses en que se
cumplira un ano, que como dicho es, se ha de contar desde la data desta; y assi,
successivamente, le pagareis, de alii adelante, los dichos dozientos ducados en ca-
da un afio, hasta tanto que, en una o muchas vezes, le hayais proveydo y da-
dole recompensa dellos, yendole descontando, por rata, el valor de lo que le
fuereis proveiendo de los dichos dozientos ducados, que, como dicho es, le ha-
beis de pagar de los frutos de la dicha vuestra Abadia, de manera que, de lo
que vos le proveyeredes y dieredes, haya de tener y tenga, en cada un ano,
Iso dichos dozientos ducados de renta para su sustentacion donde quiera que
licita y honestamente residiere y estubiere, y cumplireis con effecto lo uno y
158 CATALONIA MONASTICA
lo otro de la manera que aqui os lo ordenamos; que, por los respectos dichos,
precede assi de mi determinada voluntad. Datis en la villa de Monzon a quin-
ce dias del mes de Octubre, ano del nascimiento del Serior de Mil quinientos
cinquenta y dos.
Yo el Principe
Prez, Secretarius.
In Curias sigilli secreti secundo fol. XXXXI.
V
El Princep Felip suplica al Papa Juli III que siguin respectats els estatuts del mo-
nestir relatius a la col'lacio de beneficis i altres carrecs.
A nuestro muy Sancto Padre. Muy sancto Padre. Haviendo entendido que
algunas personas que residen en essa Corte, con siniestras relaciones, ban impe-
trado e intentan obtener de vuestra Sanctidad algunos Priorados y Beneficios
del Abadiado de San Joan de la Peiia, en el Reyno de Aragon, que son a col-
lacion del Abad, y que se han de dar a monges professes en el Monasterio
que los residan y sirvan personalmente, conforme a los statutes y Reglas de
su Orden; y que si ha esto se diese lugar, se despoblaria y desharia del todo
aquella santa Casa, porque, como esta en una montaiia muy aspera y fragosa,
si a los monges se les quitasse la esperanza de venir a tener estos Beneficios,
no habra quien quiera residir en ella. Por tocar a su Magestad, como a Pa-
tron que es de aquella Abadia, mirar a lo que toca a la conservacion della, y
de los que son a su provission por haber sido fundada y dotada de tan largos
tiempos por sus predecessores Reyes de Aragon, scribo a Don Joan Manrrique
de Lara, que informe particularmente a vuestra Sanctidad de lo que en esto
pasa y de las personas que son. Muy humildemente suplico a Vuestra Sancti-
dad le mande dar fee y creencia en lo que sobre esto le dixere de nuestra
parte, y proveherlo y remediarlo de manera que no se le perturbe al Abad su
preheminencia en lo que toca a la provissi6n de los beneficios del dicho Mo-
nasterio, ni, a los assi proveydos, se les hagan molestias ni vexaciones: que en
ello sera Dios servido, y su Magestad y yo lo rescibiremos singular gracia de vues-
tra Beatitud. Cuia muy sancta persona nuestro Senor guarde al bueno y pros-
pero regimiento de su Universal Iglesia. De la Coruna a diez de Julio
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 159
M. D. L IIII. De vuestra Santidad muy humilde y devoto hijo D&n Phelipe,
por la gracia de Dios, Principe de las Espanas y de las dos Sicilias etc. que
vuestros pies y manos besa.
El Principe.
G. Peresius.
VI
El Prfncep Felip mana a Jeroni de Moncayo que desisteixi de ses pretensions al
benefici de la sagristia del monestir.
El Principe. Noble y amado nuestro. Habiendo entendido que pretendeis ob-
tener la sacristia del Monasterio de Sanct Joan de la Pena, que de derecho y
razon la ha de tener Monge professo que resida en la dicha Casa y haga lo
que es a su cargo : Scribimos a Don Joan Manrrique de Lara que hos hable lo
que del entendereis, para que hagais y cumplais aquello sin excusa alguna,
porque assi conviene al bien de aquella casa, y servicio de su Magestad y nues-
tro; y a lo contrario no se ha de dar lugar. Datis en la Coruna a diez de
Julio de M. D. L IIII.
Yo el Principe.
Vidit Clariana de Sera, Vicecancellarius. Vidit Camaccius Reg. Vidit Urgelles
Reg.. Vidit Giginta Reg.
Perez, Secretarius.
VII
El Princep Felip mana a Hernando de Montosa que desisteixi de ses pretensions
al Priorat de Luesia.
El Principe. Amado nuestro. A Don Joan Manrrique de Lara escrivimos,
que de nuestra parte os hable lo que del entendereis, sobre que os desistais de
de la pretenssion que teneis al Priorado de Luesia, que es a provission del A-
bad de Sanct Joan de la Pena, como sabeis; encargamos y mandamos vos que
le deis fee y creencia y hagais lo que de nuestra parte os dixere, sin que en
ello haya falta ni excusa, porque, aquello es lo que cumple al bien de aquella
Casa, y de que su Magestad y yo seremos servidos. Lo qual vos soys mas obli-
160 CATALONIA MONASTICA
gado a cumplir y obedescer que otro, siendo natural de aquel Reyno y criado
nuestro, con advertiros que no se ha de dar lugar a lo contrario en manera
alguna, ni se dexaran de hazer las provissiones que convengan en caso que assi
no lo cumplieredes, lo qual tenemos por cierto que hareis, entendida nuestra
voluntad y la razon que nos mueve a ello. Datis en la Coruna a diez de Julio,
M. D. L IIII.
Yo el Principe
Vidit Claveria(sic) de Sera, Vicecancellarius. Vidit Camaccius Reg. Vidit Ur-
gelles Reg. Vidit Giginta Reg.
Perez, Secretarius.
In. d. Arag. ad. d. p. VIII. fol. CCLXX.
VIII
El Princep Felip mana a Damia Castillo que desisteixi de ses pretensions al Priorat
de Salvatierra,
El Principe. Amado nuestro. De Don Joan Manrrique de Lara entendereis
lo que le scribimos que hos liable, para que, dando os el Prior de Salvatierra
alguna honesta pension o recompensa por lo que pretendeis acerca de dicho
Priorado, le dexeis pacifico en su possession, pues esta bien y can6nicamente
proveydo por el Abad de S. Joan de la Pena, a quien tocaba de derecho.
Encargamos y mandamos vos que le deis entero credito en lo que sobre esto
os dixere de nuestra parte, y lo hagais y cumplais assi como el os lo
ordenare, sin excusa ni dilacion alguna, porque aquello es lo que conviene al
bien de aquella Casa, la qual su Magestad y yo habemos de favorescer y ampa-
rar como Patrones della, y si hiziessedes lo contrario, seriamos deservidos y no
podriamos dexar de proveer en ello de devido remedio, y no sin cargo vuestro.
Datis en la Coruna a diez de Julio M. D. LIIII.
Yo el Principe.
Vidit Clariana de Sera, Vicecancellarius. Vidit Camaccius Reg. Vidit Ur-
gelles Reg. Vidit Giginta Reg.
In d. Arag. ad. d. p. VIII, fol. CCLXXI
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 161
IX
El Princep Felip ordena a Joan Manrique de Lara, Ambaixador a Roma, que pro-
curl del Papa I'anul'laci6 de la col'laci6 de beneficis per ell feta, etc,
El Principe. Don Joan Manrrique de Lara, Mayordomo de su Magestad y
su Capitan General de la Artilleria. Bien debeis tener entendido c6mo la Aba-
dia de S. Joan de la Pefia, del Orden de S. Benito, en el Reyno de Aragdn,
es del Pratronazgo de su Magestad, fundada y dotada, muchos anos ha, de ren-
tas propias de los serenissimos Reyes de Aragon, nuestros predecessores de
gloriosa memoria, muchos de los quales se mandaron enterrar en aquella Casa
por ser tan antigua y de tanta devocion; la presentacion desta Abadia toca a
su Magestad y a nos como a Patrones della y la provission y collaci6n de
los Priorados y Beneficios particulares della, al Abad, que por tiempo fuere, el
qual los da y colla a Monges professes de su Orden, porque assi lo disponen
las reglas y estatutos della fundados en razon y en el derecho Canonico. Con
ser esto assi, y haberse guardado y observado siempre esta buena y loable cos-
tumbre, de algunos anos aca, segun me ha seydo referido por parte del Abad
y Monges del dicho Monasterio, diz que algunos clerigos seglares que residen
en essa Corte, se han hecho proveer por su Sanctidad de ciertos Beneficios
claustrales, que vacaron por muerte de algunos Monges del dicho Monasterio,
y que segun raz6n y derecho se habian de dar a los tales por su Prelado, a
quien tocaba la collaci6n y canonica institution; entre los quales, diz, que Her-
nando de Montosa obtubo el Priorado de Luesia, y Damian Castillo el de
Salvatierra, y en consequencia dellos, diz que Don Jeronimo de Moncayo
pretende tener la gracia de la Sacristia del dicho Monasterio, que puramente es
ofHcina y ha de residir en 61, y tener cargo del azeite y cera que se gasta en
la Iglesia y en la Casa, que seria fuera de toda raz6n y proposito que la tu-
biese ninguno que no fuese Monge y asistiese alii; y porque en lo uno y en lo
otro incumbe a su Magestad y a mi, en su nombre, obvenir a estos abuses e
inconvenientes, o poner el remedio que conviene, como a Patrones y Protec-
tores del dicho Monasterio y Abadia, os encargamos y mandamos, que dando
a su Sanctidad la carta que para con esta en vuestra creencia, y en virtud della,
particular noticia de todas estas cosas, le supliqueis y pidais de parte de su Ma-
gestad y de la nuestra, que con effecto mande revocar generalmente todas las
provissiones, gracias y concessiones que hubiere fecho de los Beneficios del
dicho Monasterio y Abadiado de Sanct Joan de la Peiia a qualquiere persona
11
362 CATALONIA MONASTICA
que no sea Monge profeso y residente en el, declarandolas por subrepticias y
nullas, y como tales, poner perpetuo silencio en la prosequucion dellas, y ex-
tinguir todas las lites que los interesados tubieren sobre esto con qualquiera
Monge del dicho Monasterio; y, para que en lo de adelante no succedan seme-
j antes abuses, mande confirmar, en quanto necesario sea, los statutes y conces-
siones que cerca desto tiene ab antique la dicha casa. Y en particular tratareis
con Montosa, al qual escribimos lo que vereis en vuestra creencia, que no mo-
leste mas, ni perturbe en su possession ni fructos al Prior de Luesia. Assi mes-
mo hablareis al dicho Damian Castillo lo que vieredes convenir, para que de-
sista, y no haga mas vexacion de la que ha hecho al Prior de Salvatierra so-
bre su Priorado, que con justo titulo possee ya muchos dias, o que venga a
tomar el habito y hazer profession, para servir, como los otros Priores, en el
dicho Monasterio: que le recibiran en el, teniendo las qualidades que se requie-
re. Y, si es assi, que el dicho Don Jeronimo pretende la Sacristia, hablarle
heis tambien de nuestra parte, para que desista della. Y quando no los pudieredes
atraher con bien a que hagan lo que es razon, y que se desistan de sus preten
siones, mandarselo heis estrechamente de parte de su Magestad y nuestra, y con las
penas y comminaciones que os paresciere, y apretarlos heis, conforme a justicia,
hasta que lo cumplan con effecto. Lo mesmo hareis con qualesquiere otras
personas seglares que intentaren de obtener los dichos beneficios por essa via
porque en ninguna manera se ha de dar lugar a ello; y assi habemos dado
orden al Viso Rey de Aragon y a los del Consejo, que no permitan que
se use de las bulks que los tales truxeren, pues seran derechamente en dero-
gacion del Patronazgo de su Magestad, y, somos cierto, que diziendose la ver-
dad a su Beatitud, no las otorgara; lo qual le habeis de pidir y suplicar con
lo de arriba, y hazer en lo uno y en lo otro la instancia y diligencias que
vieredes ser menester, y avisareis me dello y tambien a la Serenissima Prince-
sa, mi hermana, que, como sabeis, queda general governadora de estos Reynos,
para que lo sepa, y, si fuere menester alguna otra provission sobre esto, la man-
de hazer; que en ello seremos su Magestad y yo muy servidos. Fecha en la
Coruna a X de Julio de M. D. L IIII.
Yo El Principe.
Vidit Clariana de Sara [sic], Vicecancellarius, Vidit Camaccius Reg. Vidit
Urgelle's Reg. Vidit Giginta Reg.
Por mandado de su Alteza G. Prez.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 183
X
La Princesa Governadora, Joana d' Austria, sol'licita de Pau IV la nova ratificaci6
dels estatuts del monestir relatius a la provisi6 de beneficis.
A Nuestro Muy Sancto Padre. Muy Sancto Padre. Al Marques de Sarria,
Embaxador de su Magestad en essa Corte, he mandado scribir que liable a
vuestra Santidad sobre la provission de ciertos Priorados del Monasterio de
Sanct Joan de la Pena, del Reyno de Aragon, que es Patronazgo de su Ma-
gestad, co mo el informara mas largo. Muy humildemente suplico a vuestra
Beatitud, que dando entera fee y creencia al Embaxador en lo que dixere, se
scriva en condescender a ello, que, por ser un beneficio del Patronazgo Real
de su Magestad, lo rescibira en merced de vuestra Sanctidad. Cuya muy sancta
persona nuestro Senor guarde al prdspero y felice estado de su universal Igle-
sia. De Valladolid a diez y siete del mes de Deziembre, ano M. D. L V. De
vuestra Sanctidad muy humilde y devota hija Dona Juana, por la gracia de
Dios, Infanta de las Espanas, Princesa de Portugal, lugar teniente y Governa-
dora General, que vuestros muy santos pies y manos beso.
La Princesa.
Prothonotarius (s. n. ).
XI
La Princesa Governadora, Joana d' Austria, mana a 1' Ambaixador a Roma que
treballi per tal que siguin observats els estatuts del monestir per la col'laci6 de
beneficis.
El Rey, y por su Magestad la Infanta Princesa. Illustre Marques, Primo,
Embaxador por su Magestad en Corte de Roma: los Serenissimos Reyes de
Arag6n, de digna memoria, pfedecessores de su Magestad, quando fundaron
y dotaron al Monasterio de Sanct Joan de la Pena, en el Reyno de Arag6n,
instituyeron ciertos Priorados en aquella Montana para entretenimiento de los
Monges de aquel Monasterio, para que los hubiessen de posseer dichos Mon-
ges professes y no otras personas algunas. Y porque, segiin por parte del Abad
y Convento del dicho Monasterio me ha sido hecha relacion, algunos, movi-
dos por sus propios intereses, en perjuizio del Real Patronazgo de su Mages-
tad que tiene en aquel Monasterio, con falsas relaciones han procurado obte-
ner de su Santidad algunos de los dichos Priorados; y que senaladamente uno,
llamado Montosa, ha impetrado el Priorado de Luesia, por el qual tracta
164 CATALONIA MONASTICA
pleyto con ellos en essa Corte. Y otro llamado Damian Castillo, Can6nigo de
Nuestra Sefiora del Pilar de Zaragoza, ha impetrado el Priorado de Salvatierra,
y les ha citado a ellos para essa Corte, y como por causa de las guerras no
pudieron imbiar persona de aquella casa, diz que dieron poder a uno llamado
Amador Ros de Gongora, para que respondiesse por ellos y les defendiesse su
derecho y justicia; con el qual, el dicho Damian Castillo diz que tubo
tales formas que no salio a este pleyto, y, de esta manera, diz que tubo tres
sentencias en su favor contra ellos, sin haber sido oydos, defendidos, ni dedu-
zido en juyzio sus Privilegios, y ha despachado executoriales por virtud de di-
chas instancias dadas en rebeldia, y les ha vexado y molestado, vexa y moles-
ta con censuras eclesiasticas, queriendoles despojar de su possessi6n y derecho,
aunque no sea Monge professo el dicho Castillo, sino Cle"rigo Reglar, contra
tenor de la institucion del dicho Monasterio, conforme a la qual, habiendo a-
nos passados el Papa Sixto proveido el Priorado de Luesia a Sancho de Mu-
rillo, le mando que tomasse el habito e hiziesse professi6n en el dicho Monaste-
rio. Supplicandonos les mandassemos proveer de devido remedio para que se les
guarden sus Privilegios e institucion de aquella casa, y, porque demas y allen-
de de causarse perjuizio en esto al Patronazgo Real de su Magestad, los dichos
supplicantes son vexados y molestados indebidamente, a lo qual en ninguna
manera se ha de dar lugar, antes se ha de evitar lo posible, assi por observan-
cia de la institucion y Privilegios de aquella Cassa, como por el Patronazgo
Real: Scribimos a su Sanctidad la carta que sera con esta vuestra creencia, la
que le dareis de vuestra mano y supplicareis, de parte de su Magestad y la
nuestra, que no consienta que los beneficios y Priorados de aquel Monasterio
se den a Clerigos seglares, ni que los privilegios del dicho Monasterio scan en
ninguna manera derogados, dandole a entender la qualidad del dicho Monaste-
rio y la ocassion que tiene su Magestad de defender sus cosas, assi por su Pa-
tronazgo como por estar sepultados en aquel Monasterio muchos de los Reyes
de Aragon; y vos dareis todo el favor necessario a los dichos Monges o
a la persona que estubiere en essa Corte por ellos, para que puedan seguir sus
pleytos y defender su justicia, de manera que se les administre con brebedad
y se les guarden sus Privilegios, que en ello servireis a su Magestad y a mi
dareys contentamiento. Datis en la Villa de Valladolid a XVII de Deziembre del
ano M. D. L V.
La Princesa.
Vidit Clariana de Sera Vicecancellarius, Vidit Camaccius Reg. Vidit Urgelles
Reg. Vidit Giginta Reg. Prothonotarius.
In d. Arag. ad. et Lg. s. m. p. p. fol. C. LXIX.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 165
XII
La Princesa Governadora mana a 1' Abat P6rez de Olivan que despengui, en la
fabrica del monestir, la suma que li fou imposada a la seva elecci6.
El Rey. Y por su Magestad la Infanta Princesa. Venerable Abad, amado de
su Magestad. Aca habemos entendido que quando su Magestad del Rey, mi
Senor y hermano, os nombro Abad del Monasterio de S. Joan de la Pefia,
fue con cargo que los diez afios primeros que lo posseyessedes, gastasedes en
los edificios de la dicha Casa y Monasterio de S. Joan y en desempenarla y
cobrar lo que estubiese enagenado y otras cosas necessarias, como se contiene
en el Brebe de su Sanctidad, que esta en poder del Doctor Micer Caspar Cama-
cho, Regente del Supremo Consejo de Aragon, diez mil libras Jaquesas, mil
libras cada un afio, de las quales despues se commutaron las quatro mil y qui-
nientas para la fabrica del Monasterio de Santa Cruz de la Ciudad de Jacca, y
aunque en la fabrica del dicho Monasterio y otras cosas habeis gastado buena
summa pero no las quinientas libras que sois obligado, de que estamos mara-
villada que no se haya cumplido con el mandamiento del Summo Pontifice y
el de su Magestad, y porque no es justo que en esto haya mas dilacion, siendo
en tanto servicio de Dios y beneficio de la dicha Casa: os encargamos y man-
damos, que luego deis orden en gastar el restante que sois obligado de las
quinientas libras en la fabrica del dicho Monasterio; y lo que scribis al Pro-
thonotario que habeis gastado, lo creemos y tenemos entera satisfaction de vos
que assi lo habeis cumplido, toda via holgaremos que hagais Memorial parti-
cular de todo lo que dezis habeis gastado y obrado en el dicho Monasterio,
poniendo distincta y particularmente las obras que habeis hecho y la costa
della, y nos lo imbiareis, porque lo queremos imbiar al Obispo de Huesca, Juez
executor del dicho Breve. Y porque entendemos que los Priorados y beneficios
del dicho Monasterio, de la manera que estan, inquietan y molestan los Monjes
y los distraen del servicio de Dios y ami las impetraciones dellos, que obtienen
en Roma, causan grandes gastos al dicho Monasterio, debeis procurar se haga
suppressi6n, por todas las vias que pudieredes, de los dichos Priorados y Beneficios
a la Mensa del dicho Monasterio, y si para ello fuere necessario el for de
su Magestad y nuestro, nos lo avisareis para que scriba a su Sanctidad. Assi
bien os encargamos mucho, que el tiempo que pudieredes residir en el dicho
Monasterio, lo hagais; a lo menos los meses de Junio, Julio y Agosto no de-
geis de hazer residencia en el dicho Monasterio, porque, allende que los dichos
166 CATALONIA MONASTICA
Prior y Monges lo desean y piden, conviene al buen gobierno, administracion
y regimiento del, que lo hagais assi, mayormente que la crudeza de las aguas
se puede remediar con hazeros subir otra para vuestro mantenimiento, y no
es legitima excusa no haberlo hecho los Abades passados; que allende que
hareis lo que debeis en esto, su Magestad y Yo seremos muy serbidos dello.
Datis en Valladolid a cinco dias de Julio, ano M. D. LIX.
La Princesa.
Vidit Camaccius Reg. Vidit Luna Reg. Vidit Giginta Reg. Prothonotarius.
XIII
El Rei Felip II demana al Governador d' Arag6 informes sobre la manera d' apli-
car els fruits de 1'Abadia vacant.
El Rey. Governador: Por parte de los Prior, Monges y Convento de Sanct
Joan de la Pena, de la Orden de Sanct Benito, desse nuestro Reyno de Aragon,
nos ha sido presentada una peticion, supplicandonos les mandassemos dar los
fructos de la Abadia, a hora vacante, hasta que sea proveyda, y esto para re-
paros del dicho Monasterio, segiin que mas largamente lo entendereis por la
copia de dicha peticion, que dentro de esta se os imbia; y porque no tenemos
aca otra relacion, ni sabemos lo que en esto se ha acostumbrado, vos dezimos,
encargamos y mandamos, os imformeis, muy particularmente, de todo lo que
piden y suplican, y nos avisareis, juntamente con vuestro parecer. Datis en la
nuestra Ciudad de Barcelona a X de Marzo. M.D.LXIIII.
Yo el Rey.
Vidit Don Ber[nardus] Vicecancellarius, Vidit Clemens, Vidit Comes gene-
ralis Thesaurarius, Vidit Sentis, Vidit Luna, Vidit Loris Reg., S. Didacus
Talayero.
XIV
El Rei Felip II recomana als monjos que afavoreixin i ajudin a Joan P6rez de Ar-
tieda, subdelegat del Nunci, en el referent a sa missid.
El Rey. Amados y fieles nuestros. Su Sanctidad, por su Breve, ha cometido
a su Nunzio, que reside cabe nos, ciertas cosas, y el dicho Nunzio ha subde-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 167
legado y nombrado, por su Breve, a Joan Perez de Artieda, Canonigo y Fa-
briquero de la Seo de Zaragoza, para effectuar y cumplir lo que su Sanctidad
tiene probeido que se haga en esse Reyno, como mas largamente lo entendereis
por su relaci6n: encargamos y mandamos os, que en todo lo que se le offre-
ziere y pidiere, para effectuacion de lo que lleba a cargo, le favorezcais y assis-
tais conforme a la confianza, que de vosotros hazemos; que, por lo mucho que
desseamos tenga buen efFecto lo que su Sanctidad provee, lo reszibire en
accepto servicio. Datis en Madrid a VI de Marzo M.D.LXV.
Yo el Key.
Vidit don Bernar[dus] Vicecancellarius, Vidit Comos (sic) generalis Thesau-
rarius, Vidit Sora Reg., Vidit Loris Reg., Vidit Sentis Reg. Prothonotarius.
Registrata.
XV
El Rei Felip II fa saber als monjos que tindra presents llurs informes sobre 1' erec-
ci6 dels Bisbats de Jaca i Barbastro.
El Rey. Amados nuestros. Fray Joan Fener, Monge desse Monasterio, ha
doi a venesta Corte; al qual habemos oydo en todo lo que nos ha querido
proponer, por vuestra parte, acerca la informacion, que se ha tornado sobre la di-
vission y erection dessos obispados y cosas a ellos concernientes, y aunque
por ser esto en tanto servicio de nustreo Sefior y augmento del Culto divino,
he de tener la memoria que es razon, toda via, por lo que a vosotros toca,
se mirara a su tiempo y lugar lo que mas conviniere, y, entre tanto, nos ha
parescido, que el estar de Fray Fener en esta Corte no era necessario, pues ha
hecho las diligencias que a su cargo tocaban, y assi, porque no hiziese mas
costa, le habemos mandado que se vuelba dexando las memorias y advertimien-
tos de lo que, por parte vuestra, pretendia, que nos ternemos particular cuida-
do para con su Sanctidad, para anteponerle lo que mas cumpliere al servicio de
Dios y beneficio vuestro. Datis en el Escorial a XXV de Junio. Ano M.D.LXV1II.
Yo el Rey.
Vidit Don Ber[nardus], Vicecancellarius, Vidit Comes, generalis Thesaura-
rius, Vidit Sora Reg., Vidit Loris Reg., Vidit Sentis Reg., Vidit Sopena Reg.
Prothonotarius. Registrata.
168 CATALONIA MONASTICA
XVI
El Rei Felip II mana a D. Joan de Ziiniga. Ambaixador a Roma, que gestioni la
revocaci6 de la col'laci6 del Priorat de Luesia feta pel Papa a favor d' un dels seus
familiars, etc.
El Rey. Don Joan de Zuniga, nuestro Gentil hombre de la boca. Bien te-
neis entendido, como la Abadia de Sanct Joan de la Pefia, del Orden de Sanct
Benito, que esta en el Reyno de Aragon, es de nuestro Real Patronazgo, y
fundada y dotada, muchos anos ha, de los bienes y rentas proprias de los Sere-
nissimos Reyes de Aragon, nuestros predecessores de gloriosa memoria, mu-
chos de los quales se mandaron enterrar en aquella Casa por ser, como es,
tan antigua y de tanta devocion; y assi como la Pressentacion desta Abadia
nos toca a nos como a Patron della, la collacion y provission de los Priora-
dos y beneficios particulares pertenesce al Abad que por tiempo fuere, y, sede
vacante, al Vicario General del dicho Monasterio, creado por el Convento, y
aquellos se deben y acostumbran conferir a Monges professos de su Orden,
como disponen las reglas y statutes della. Estando, como esta de algunos anos
aca, vacante la dicha Abadia por no haberse podido nombrar por nos Abad en a-
quella, me ha sido referido por parte del Prior, Monges y Convento del dicho
Monasterio, que estando vacco el Priorado de Luesia, por muerte de un Mon-
ge professo, y pertenesciendo la collaci6n del, sede vacante, al Vicario General
del dicho Monasterio, y siendo por el collado, conforme a las constituciones
y statutes de la dicha Casa e immemorial uso y costumbre siempre observado,
a un Monge professo del dicho Monasterio, un criado o familiar del Papa ha
obtenido o pretende obtener la gracia del dicho Priorado, de su Sanctidad,
contra toda disposici6n canonica y contra las dichas Constituciones y costum-
bre immemorial; que si se diesse lugar que se pudiessen obtener beneficios en
aquella Casa por persona que no fuesse Monge y assistente en ella, seria en
grande perjuicio de los derechos y preeminencias de la dicha Abadia. Y por-
que a nos incumbe obiar esto y procurar el poner el remedio necessario, como
Patron y Protector que somos de aquella, os encargamos y mandamos que
deis particular noticia a su Sanctidad de todas estas cosas y le suppliqueis y
pidais, de mi parte, que con todo effecto mande revocar qualquiere provission
y gracia que hubiere hecho de dicho Priorado de Luesia a qualquiere persona que
no sea Monge professo y residente en el dicho Monasterio, declarandolas por su-
brepticias y nullas, poniendo perpetuo silencio al que fuere proveydo en el, o
que si no lo fuere, mande que no se de ni provea aquel ni se de pensidn so-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 169
bre el a persona que no sea Monge professo del dicho Monasterio, y mande
confirmar, a mayor cautela, la dicha collaci6n hecha por el dicho Vicario Ge-
neral, al Monge a quien el ha conferido el dicho Priorato y conferirsele de
nuevo, suppliendo qualquiere falta que haya habido en ella; en todo lo qual
hareis las instancias y diligencias que vieredes ser menester y avisarme heys
dello, y, a la persona que estubiere o fuere a essa Corte por el negocio, le fa-
vorescereis y encaminareis en todo lo que se le ofreziere, de manera que, con
la brevedad possible, pueda dispidir su negocio; que, por lo que toca al bien
de aquel Monasterio, yo rescibire dello mucho contentamiento y servicio. Da-
tis en el Pardo a XXI de Junio. M.D.LXVIII.
Yo el Key.
Vidit Don Bernardus Vicecancellarius, Vidit Comes Generalis Thesaurarius,
Vidit Sora Reg., Vidit Loris Reg. Vidit Sentis Reg., Vidit Sopena Reg.,
Prothonotarius.
XVII
El Vicecanceller d'Arag6 anuncia a Joan Fener el seu nomenament d'Abat del
monestir.
Muy Reverendo Senor. Por la dilaci6n que en Roma ha habido en despa-
char las Bullas de la divissi6n y nueva erecci6n de los Obispados y Abadiados
desse Reyno, no ha podido su Magestad proveer las dichas Iglesias hasta a
hora, que ha nombrado para ellas las personas que le han parescido mas con-
venientes, y entre ellas, la de Vuestra merced por Abad dessa sancta Casa de S.
Joan de la Pena, de cuya vida, exemplo y buenas partes se tiene bastante
relaci6n y entera satisfaction, con mil libras de renta, applicado lo demas de
essa Abadia y Claveria, desde luego, conforme a lo que su Santidad ha ordenado
con las Bullas que sobre esta materia ha concedido, las quales mostraran los
Comissarios que estan en Zaragoza y daran traslado dellas; van con esta las
cedulas de su presentaci6n a vuestra merced. Suplico me haga sabei- del rezibo
dellas, y de su acceptaci6n, para que la pueda hazer a su Magestad. Guarde nues-
tro Senor y acresciente la muy Reverenda persona de vuestra merced como
puede. De Madrid a XXVIII de Julio. M.D.LXXII. Servldor de vuestra merded
Don Bernaldo de Bolea.
170 CATALONIA. MONASTICA
XVIII
El Rei Felip II ordena a Joan de Zuniga, Ambaixador a Roma, que, en son nom,
faci al Papa la presentaci6 de Fra Fener, per Abat del monestir.
El Rey. Embaxador. Porque tenemos buena relacion y entera satisfaccion
de las letras, bondad, exemplar vida y experiencia y otras buenas partes que
concurrent en la persona de Fray Joan Fenero Clavero, del Monasterio de
Sanct Joan de la Pena, le habemos proveido, segun que con la presente le
proveemos, del Abadiado del dicho Monasterio que ha dias esta vaco por muer-
te de Martin Olivan, sin pension alguna, con la renta y por la orden, forma y
manera que, con las Bullas Apostolicas despachadas acerca de la nueva ereccion
de los Obispados y Abadiados de Aragon, esta dispuesto y ordenado, y con
que dexe lo que tiene para aplicarlo a la dicha nueva ereccion, segun que en
las Bullas della se refiere. Por ende os dezimos, encargamos y mandamos que,
cumpliendose por parte del dicho fray Joan Ferrero lo sobredicho, de nuestra
parte lo presenteis a su Sanctidad en nuestro nombre, como Patron que somos
del dicho Abadiado, y le pidais y suppliqueis le mande proveer del, y despachar
las Bullas necessarias; que con esta provission speramos que nuestro Sefior sera
servido y aquella Abadia bien governada. Datis en Madrid a XXVIII de Julio.
M.D.LXXII.
Yo el Rey.
Vidit Don Bernardus Vicecancellarius, Talayero locum-tenens Prothonotarii.
Sigillata sigillo regio.
XIX
El Rei Felip II mana a D. Joan de Zuniga, Ambaixador a Roma, que gestioni a
favor de 1'Abat Fener, la rebaixa de la tassa de les butlles de ndmina abacial.
El Rey. Embaxador. El electo Abad de Sanct Joan de la Pena dize que
ha hecho despachar sus Bullas, y no deviendo pagar por ellas sino conforme
a la renta que le queda, han compelido ay a su agente quedase a pagar lo
mismo que se pagaba antiguamente, teniendo quatro tanta renta, sin hazer di-
minucion por los tres mil escudos de renta y mas que se le an quitado,
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 171
lo qual es en grande y notorio agrabio suyo y de los futures Abades del di-
cho Monasterio, a que no se deve dar lugar, sino que la tasa antigua desta
Abadia y de la de Montaragon y tambien la de Sanct Victorian se reduzcan a
precio justo y moderado, conforme a lo que les queda de renta, pues por otra
parte se augmentan las expediciones de los officiales de Cancilleria y otros en
Bulks que ban de sacar los nuevos Obispos de Jacca y Balbastro. Encarga-
mos os mucho, que en esto hagais mucha instancia con todos los que con-
benga, y tambien con su Santidad si necesario fuere, suplicandole mande re-
mediar esto de manera que no se haya de pagar por estas Bulks sino lo que
justamente se deviere, conforme a la renta que queda a cada una de las di-
chas Abadias, ni por ello se aga vexaci6n alguna al agente del dicho nuebo
Abad de Sanct Joan de la Pena ni a otra persona alguna; y si acaso fuere, lo
que no crehemos, que su Sanctidad no mandase remediar esto, procurareis con
el que consienta que el coste de las Bulks y gastos, que el dicho Abad habra
sostenido en pleitearlos ay, se paguen de los frutos de dicho Monasterio de
Sanct Joan de la Pena, porque el Abad es tan pobre que no tendra forma de
pagarlos de otra parte. Datis en Madrid a XXVI de Abril del ano M.D.LXXIII.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. sig. secret. Arag. reg. IIII fol. XXIV.
XX
El Rei Felip II demana informes al Virrei d'Arag6 sobre la necessitat de reparar
el monestir i quantitat per aix6 requerida.
El Rey. Illustre, muy Reverendo en Christo Padre, Arzobispo, tio, nuestro
Lugarteniente General. Entendido habemos que la Casa y Monasterio de Sanct
Joan de la Pena esta en mucha ruina, assi por no haverse reparado muchos
afios a esta parte, como porque, estos dias atras, se cayo una pared de un quar-
to de la Casa que hizo mucho dano en elk, y que esta para dar en tierra
otra parte del sino se remedia; y porque, para probeher en ello lo que com-
benga y prevenir el dano que podria seguirse, queremos saver el gasto que en
esto se podra ofFrecer, os encargamos mucho que, en recibiendo esta, os in-
formeis de la necesidad que tiene dicho Monasterio de repararse y hechando la
cuenta de la cantidad de dinero que sera necesaria para los reparos que en el
se abran de hazer, avisandonos, assi mesmo, quanto dinero fue el que ulti-
172 CATALONIA MONASTICA
mamente se probeyo para reparos de dicho Monasterio y como se gasto y lo
que en el se hizo. Y con lo que hubiere hecho, y tuvieredes vos relaci6n de
lo uno y de lo otro, nos lo embiareis muy en particular con la brevedad que
fuere posible. Estos dias pasados os mandamos scrivir lo que abreis visto
para que diesedes orden como el Obispo de Jacca pudiese tomar posesion de
los bienes que le an sido aplicados en respecto de los drechos que por las
dichas Bullas Appostolicas le pertenecen en su Obispado, sin embargo del se-
cresto que esta puesto; y porque, segun entendemos, los frutos del Abadiadp
de Sanct Joan de la Pena montan mucho mas de lo que el y la Iglesia de
Jaca han de cobrar, conforme a las dichas Bullas, os encargamos mucho que,
comunicandolo con el Doctor Micer Juan Perez de Nueros, nuestro Advogado
fiscal, deis orden y probeais, como tomada la posesi6n por el dicho Obispo e
Iglesia en respecto de los drechos que a cada uno pertenecen y competen, el
Secrestador no alee la mano del dicho secresto, antes bien continue aquel, o
tome a su mano todos los frutos del dicho Abadiado, como hasta aqui lo ha
hecho, y que el responda al Obispo y los demas, segun que por las dichas
Bullas les pertenece y esta aplicado, conservando y deteniendo en su poder lo
que restare de los dichos frutos para combenirlo en lo que por las dichas Bu-
llas esta dispuesto; y esto hasta tanto que por nos sea otra cosa provehida. Y,
sea, Illustre y muy Reverendo en Christo Padre, Arzobispo, tio, nuestro Senor
en vuestra guarda. De Sanct Lorenzo el Real a XIX de Junio de M.D.LXXIII.
Yo El Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. sig. secret. Arag. reg. 1III, fol. XXIX.
XXI
El Rei Felip II ma.no. a D. Joan de Ziiniga, Ambaixador a Roma, que gestioni la
concessi6 de butlles assignant 200 ducats de renda sobre els fruits del Priorat de
Larraga, per les reparacions del monestir.
El Rey. Embaxador: La Casa y Monasterio de San Juan de la Pena es
de tanta grandeza, lustre y authoridad, por ser tan antigua y en donde estan
sepultados tantos Reyes, nuestros predecessores, y personas principales, que
nos parece cosa muy justa, razonable y necesaria se conserve, sustente y repa-
re, sin permitir ni dar lugar que en ningun tiempo este en peligro de caerse
y derruirse, como lo esta, pues, quedando tan poca renta a los Abades que
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 173
serin de aqui adelante del dicho Monasterio, no podran acudir a los reparos
de ella. Y asi sera bien, que se le senalen doscientos ducados de renta sobre
los frutos del Priorado de Larraga para la sustentaci6n, reparo y fabrica del di-
cho Monasterio 1 : sobre lo qual y la concesi6n de trecientos escudos para
las distribuciones de los can6nigos de Balbastro scrivimos a su Santidad
en vuestra creencia. Encargamos y mandamos os, que le dels nuestra carta, y su-
pliqueis de nuestra parte lo tenga por bien y que mande despachar las Bullas,
que fueren necessarias para lo uno y lo otro; que en hacerlo asi, seremos de
vos muy servido. Datis en el Pardo a XXII de Septiembre ano M.D.LXXIII.
Yo El Key.
Prothonotarius
Registrata: In reg. cur. sig. secret. Arag. IIII, fol. LXXIII.
XXII
El Rei Felip II suplica al Papa Gregori XIII vulgui condescendir a 90 que demana
en la de 1'Ambaixador (la segiient).
Muy Santo Padre. A Don Joan de Zuniga, mi Embaxador, scribo liable a
vuestra Sanctidad y le pida, de mi parte, ciertas cosas tocantes a la nueva erec-
ci6n de Obispados y Abadiados de Aragon y al reparo y fabrica del Monaste-
rio y Casa de S. Joan de la Pena, que es de las mas antiguas y principales
de estos Reynos de Espafia, en donde estan sepultados muchos de los Reyes
nuestros predecesores y otras personas notables. A vuestra Sanctidad suplico le
de credito, y tenga por bien condescender a lo que, de mi parte, le pidiere y
suplicare; pues a mas de ser cosa muy justa y razonable, lo tendre yo por
particular gracia y favor de vuestra Sanctidad, cuya muy santa persona nuestro
Senor guarde al prospero y felice regimiento de su unibersal Iglesia. Del Pardo
a XXII dias del mes de Septiembre, Ano M.D.LXXIII. De vuestra Sanctidad
muy humilde hijo, Don Phelipe, por la gracia de Dios, Rey de Espana, de las
dos Sicilias, de Jerusalem, etc. que sus santos pies y manos besa
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: d. reg. IIII, fol. LXXIIII.
i) Concedi6 el Papa esta gracia a 25 de febrero del 575 . (Nota marginal).
174 CATALONIA MONASTICA
XXIII
Felip II encarrega al seu Ambaixador de Roma, Joan de Zuniga, que li obtingui
la facultat d'invertir els fruits caiguts del monestir en la reparaci6 del mateix.
El Rey. Embaxador. En los Obispados y Abadias de Aragon, que se han
dividido y erigido de nuevo, ay muchas cosas que reparar, y entre ellas, algu-
nas Iglesias y Monasteries dirruidos de manera que el Culto Divino padece
mucho, y no se puede celebrar con la solemnidad y decencia que se requiere,
y los lugares circumbecinos son tan pobres, que no son parte para remedial' este
dano; y lo que mucho se ha de sentir es que los Hereges Luteranos, que es-
tan a quatro leguas, muestran mucho contentamiento de ello; y porque no ay
forma, ni se sabe de donde se pueda probeer estas cosas, y reparar las dichas
Iglesias y Monasteries, y bolberlas al ser que tenian, sino fuese tomando los
frutos secrestados de las Abadias de Sanct Joan de la Pena y de Sanct Victo-
rian, scribimos a su Sanctidad lo que va con esta en vuestra crehencia; sobre
ello encargamos y mandamos os que se la deis, y haviendole representado lo
sobre dicho, le pidais y supliqueis de nuestra parte tenga por bien de nos
conceder y dar facultad que podamos distribuir los frutos caidos de Sanct
Joan de la Pena y Sanct Victorian en el redrezo y reparo de las dichas Igle-
sias y Monasteries; y si todos no quisiere, procurareis que scan las dos partes de
ellos o lo mas que pudieredes, y en caso que se hiziere dificultoso, insistireis
que nos conceda la dicha facultad para distribuir los dichos frutos o la parte
que por bien tuviere, juntamente con parecer del Comissario Carlos Munoz, que
ha entendido en estos negocios; que de mas de ser obra muy santa y nece-
saria, lo reciviremos en particular favor de su Sanctidad, y de vos muy accepto
servicio. Datis en el Pardo a XXIX de Noviembre a no M.D.LXXIII.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. sig. secret. Arag. JIII, fol. LXXXVI.
XXIV
Felip II recomana el seu Ambaixador al Papa per 1' assumpte de la lletra precedent.
Muy Santo Padre. A Don Juan de Zuniga, mi Embaxador, scrivo hable a
vuestra Sanctidad sobre el reparo de algunas Iglesias y Monasteries de los
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 175
Obispados y Abadias de Arag6n que tienen necesidad de ser reparadas, y por
estar derruidas, no se puede celebrar en ellas el Culto Divino con la decencia
que conviene, de que los luteranos vezinos, que no estan lexos mas de qua-
tro leguas, muestran mucho contentamiento; a vuestra Sanctidad suplico le de
credito, y tenga por bien condecender a lo que, cerca dello, de mi parte le
pidiere y suplicare, que a mas de ser una obra muy sancta, recibire de vues-
tra Beatitud particular gracia y merced: cuya muy sancta Persona Nuestro Se-
fior guarde al prospero y felice regimiento de su universal Iglesia. Del Pardo
a XXIX de Noviembre ano M.D.LXXIII. De vuestra Beatitud muy humil-
de hi jo, Don Phelipe, por la gracia de Dios, Rey de Espafia, de las dos Sici-
lias, de Jerusalen, etc. que sus santos pies y manos besa.
El Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. sig. secret. Arag. IIII fol. LXXXVII.
XXV
Felip II tramet als comissaris Apost6lics, Carles Munoz i Joan de Brusca, dues
lletres per al Abat i per al Bisbe de Jaca.
El Rey. Amados nuestros. Vemos como imbiasteis al Obispo de Jacca y al
Abad de Sanct Joan de la Pena la declaracion y sentencia que hizisteis sobre
sus pretensiones, conforme a las decretaciones que os remitimos con Mossen
Balaguer, y la causa porque os apresurasteis, que fue porque, estando vos en-
tendiendo en la Informacion de Lerida, ellos passaron a censurarse publicamente;
y que despues, quando se notific6 al dicho Obispo la dicha sentencia, se apelo
della : y porque lo uno y lo otro se pudiera bien escusar, scribimos al dicho
Obispo que se aparte de la dicha apelacion y censuras, y al Abad que entienda
en apartarse de todo lo hecho contra el Obispo, y en adelante tengan mucha
correspondencia ; y asi les imbiareis nuestras cartas que iran con esta. Datis
en Aranjuez a XX de Ebrero ano M.D.LXXIIII.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata : In Cur. sig. Arag. IIII, fol. LXXXXVIII.
176 CATALONIA MONASTICA
XXVI
Felip II ordena al Bisbe de Jaca, Pere del Frago, retirar la apel'lacid contra la
sentencia del Comissari Apost61ic.
El Rey. Reverendo en Christo Padre, Obispo de Jacca : Al Abad de S.
Joan de la Pena scribimos lo mal que ha parecido el haver procedido contra
vos de la manera que lo a hecho, para que se aparte de todo y tenga en
adelante toda conformidad y buena correspodencia con vos, con quien la ten-
dr y vos tambien. Assi nos a referido, que habiendo os imbiado el Dotor
Carlos Munoz, Comissario Apost61ico, la declaration y sentencia que, con or-
den y parecer nuestro, dio acerca de las pretensiones que ha habido entre vos
y el dicho Abad, e intimandoos aquella, abeis interpuesto appellaci6n, no em-
bargante que teniades dado vuestro consentimiento expreso de estar a todo lo
que por los Comissarios se declarase; y por que atendido que lo dispuesto, or-
denado y declarado por la dicha sentencia es para pacificacion de estas Igle-
sias y la appellacion, que abeis interpuesto, es grande inpedimento y estorbo
para lo que se pretende, olgaremos mucho que, por lo que Dios nuestro Senor
sera servido, os aparteis de ella y de todas las otras cosas que pueden estorvar
el buen asiento y conclusion de los negocios; y assi os encargamos lo hagais
y cumplais con todo effecto, y que passeys por lo que sea declarado, pues
parece tan justo y conveniente que, por los respetos arriba dichos, recibi-
remos mucho contentamiento y serbicio. Datis en Aranjuez a XX de Ebrero
M.D.LXXIIII.
Yo el Rey.
Post dat. El dicho Abad de S. Joan de la Pena no tiene en donde recoger
los frutos dezimales; y pues vos teneis otras casas, y no os haze falta el Cas-
tillo de Martes, se le prestareis al dicho Abad por tiempo de tres anos,
en los quales podra hazer graneros para recoger los dichos frutos. Datis . ut
supra.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. sig. secret. Arag. IIII, fol. CI.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 177
XXVII
Felip II demana al Virrei d' Aragd informes sobre la quantitat necessaria per la
reparacid del monestir.
El Rey. Illustre, muy Reverendo en Christo Padre, Arzobispo, tio, nuestro
Lugarteniente General. La rekcion, que nos embiastes, de los Maestros que
fueron a ver y tantear lo que es menester para reparar el Monasterio y Casa
de S. 'Joan de la Pena, se ha visto y comunicado, por nuestro mandado, con
el Nuncio de su Sanctidad, que en esta Corte reside; y, considerada la nece-
sidad que aquella Casa tiene de ser reparada, ha parecido, que luego, sin mas
ikdci6n, se entienda en ello, conforme a la Bulk de su Sanctidad, que disp.one
que, del dinero procedido de los frutos del Abadiado de S. Joan de la Pena,
que estan en poder de Martin Iniguez, se tome y gaste todo lo que fuere
ecessario para el reparo del dicho Monasterio; y para que, lo que a esto toca,
se haga con el miramiento que conviene, os rogamos y encargamos affectuosa-
mente, que veais la orden que se abra de tener para que no se gaste en ello
sino lo nebesario y que toca al feparo del dicho Monasterio y Casa, sin pasar
a otras cosas voluntarias y que se podra escusar, y mucho menos a las que
tocaren al dicho Monasterio y Casa. Y amas de esto, considerareis si seria mas
xpediente dar esta obra a estajo; y atendidas todas cosas, avisareis a los de
las ciudades de Jacca y Barbastro para que vean y entiendan la relacion del
gasto que se offrece en el reparo del dicho Monasterio y Casa, que, pues se
trata de su interese, sera bien que embien, si quisieren, una persona que assis-
ta por ellos a ver lo que se gastare; lo qual todo guiareis y encaminareis como
os pareciere que mas conbenga al beneficio del negocio, y dello nos avisareis,
para que se os embien los recaudos necessarios para proveer del dinero que se
havra de dar; y porque, segun la Bulk de su Sanctidad, lo que sobrare de
de los dichos frutos, reparado el dicho Monasterio y Casa de S. Joan de la
Pena, ha de servir para la construction y edifficio de las casas que se han de
hazer en las dichas ciudades de Jacca y Balbastro para los Obispos, embiareis
a las dichas ciudades una persona experta [que] con assistencia de los que los de
las dichas ciudades senalaren, vea el sitio donde se podran hazer las dichas Ca-
sas, y la traza de elks, y haga la quenta del dinero que sera menester para
hazetlas de manera que, con comodidad y decencia, los dichos Obispos puedan
habitar en elks, ebitando toda superfluidad y excesso, pues, lo que faltare pa-
ra el dicho edificio, lo habian de proveer y suplir los de las dichas ciudades.
12
178 CATALONIA MONASTICA
Proveerlo eys assi, y, de lo que en ello hizieiedeis, nos habisareis con vuestro
parecer: e sea, muy Reverendo en Christo Padre, Arzobispo, tio, nuestro Senor
en vuestra guarda. De St. Lorenzo el Real a VII de Abril de M.D.LXXIIII.
Yo el Rey.
Vidit Don Bernardus Vicecancellarius, Vidit Comes Generalis Thesaurarius,
Vidit Sapena ( sic ) Reg. Vidit Sends Reg. Vidit Camp. Reg., Talayero locum
tenens Prothonotari.
Registrata : In IIII cur. sig. Arag. fol. CXXII
XXVIII
Felip II encarrega al Virrei d' Arago posar pau entre 1' Abat i el Bisbe de Jaca.
El Rey. lllustre muy Reverendo en Christo, Arzobispo, tio, nuestro Lu-
garteniente General. Por parte del Abad de S. Joan de la Pena se nos a
dado un Memorial acerca de las diferencias que tiene con el Obispo de Jac-
ca, suplicandonos muy humildemente fuesemos serbido mandar ver y probeer
sobre los agrabios que pretende recebir del dicho Obispo; y porque no es bien
que entre dos Prelados tan vezinos a los Hereges aya tantas diferencias, sino
que se aten y quiten los escandalos que de ella se pueden seguir, habemos a-
cordado imbiaros traslado de las memorias, y rogamos affectuosamente, como
lo hazemos, en recibiendo la presente os pongais de por medio y procureis
de avenir y concertar al dicho Abad tiene hechos ( sic ) pues el dicho Abad se
ha apartado de lo que abia instado contra el dicho Obispo; en lo qual os a-
breis de suerte que el uno y el otro y sus Iglesias queden con toda paz y
tranquilidad, y sin pleytos ni differencias algunas. A mas de esto, los dias pasa-
dos scribimos al dicho Obispo de Jacca, que diese la Casa de Martes al dicho
Abad para que pudiese tener en ella recogidos los panes y frutos de Abadiado,
atento que tenia cinco, y todas se le han quitado y dado al Obispo, y esta esta
en parte donde el dicho Abad tiene sus frutos y rentas, y el Obispo no tiene
cosa alguna; y segun se nos ha referido, no lo ha hecho, y porque olgaremos
que el Obispo haga lo que le havemos scripto, os encargamos se le digais de
nuestra parte, e insteis que lo cumpla con efecto, que en ello reciviremos de
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 179
vos mucho contentamiento. E sea Illustre, muy Reverendo en Christo Padre,
Arzobispo, tio, nuestro Sefior en vuestra guarda. De Madrit (sic) a XXX de Abril
de M.D.LXXIIII.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. sig. secret. Arag. II1I fol. CXXIIII.
XXIX
Felip II encarrega a Joan de Ztiiiiga, Ambaixador a Roma, que sol'liciti el permi's
de prendre dels fruits del monestir per pagar les butlles de 1'Abat,
El Rey. Embaxador. Los dias pasados os mandamos scrivir procurasedes
se moderase la tasa de las Bulks del Abadiado de St. Joan de la Pena, porque
no le quedaba sino la quarta parte de los fratos del dicho Abadiado, por haver-
se aplicado las otras tres partes al Obispo de Jacca: y no pudiendo vos obte-
ner esto, nos embiasteis un Breve de su Sanctidad, para que los frutos del
Abadiado de St. Joan de la Pena que sobrasen, hechos los reparos y casas de
los Obispos de Jacca y Balbastro y otros gastos que se ban de hacer, se toma-
se de ello lo que fuese necesario para despachar las dichas Bulks ; y como
los dichos frutos no vasten con mucho para lo que se ha de gastar de ellos,
no ha sido ni es posible socorrer al dicho Abad de los dichos frutos. Y por-
que tambien es pobre, y deseamos acomodalle, os encargamos y mandamos que
procureis con su Sanctidad tenga por bien se tome de los dichos frutos que
ay en ser lo que fuere menester para pagar las Bulks del dicho Abad de St.
Joan de la Pena, haciendo despachar para lo uno y lo otro las provisiones y
Breves necesarios los quales nos embiareis, que en ello seremos de vos muy
servido. Datis en Madrit a XXII de Junio de M.D.LXXIIII.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. sig. secret. Arag. IIII fol CXXXVIII
180 CATALONIA MONASTICA
XXX
Felip II demana al Comissari Apost61ic, Carles Mufioz, informes secrets sobre la
dotaci6 del Bisbat de Jaca.
El Rey. Amado nuestro. El Obispo de Jacca, como deveys saver, a venido
a esta Corte ; entre otras cosas nos ha pidido y suplicado mandasemos alzar el
sequestra, que esta puesto en los frutos y diezmos de la Villa de Tauste Lu-
na Erla, y las Pedrosas, que antes eran del Abadiado de St. Joan de la Pena,
para que libremente pueda el y el Cavildo tomar la possession de todos ellos,
en virtud de los executoriales que vos les teneis conzedidos, por quanto, se-
gun pretenden, por la Bulla y Breve de su Sanctidad, estan sefialados y perte-
nezen al dicho Obispo y Cavildo de Jacca por dotacion de su Obispado y aug-
mento de las rentas del dicho Cavildo todos los dichos frutos y porque, con
el dicho breve de la erecci6n del dicho Obispado, tan solamente se le senalan
en dote al dicho Obispo tres mil libras: las mil en las rentas que antes tenia
en tierra de Jacca, y las dos mil en los frutos y diezmos de Tauste Luna Erla
y las Pedrosas, y, para la ereccion de dos Canonicatos y augmento de los de-
mas Canonigos y Clrigos de aquella Iglesia, mil libras en los dichos frutos y
diezmos, y segun se tiene relacion de el Obispo y Cavildo, [si] se les diese todos
los frutos, tendrian mucha mas renta de la que el Papa les senalo en la dicha
Bulla, y sera en perjuizio de las rentas, y sobre que su Sanctidad se a reservado a
su disposicion, y de la que con ellos se a de suplir en otras partes y cosas, havemos
mandado scribiros la presente, para que, pues vos estais tambien en este negocio y
en todo lo que se a hecho, nos informeis de todo lo que en esto ay, y lo que teneis
entendido segun la relaciones que a Roma se embiaron y los despachos que
de alii vinieron. Encargamos -os mucho que assi lo agais, y nos deys noticia
de todo muy particularmente, combuestro parecer, sin que nadie venga
a entender que os havemos escrito sobre esto, para que visto, mandemos
probeer lo que mas combenga; que en ello seremos de vos serbido. Datis en el
Pardo a VIII de Julio M.D.LXXIIII.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
In Cur. sig. secret. Arag. IIII, fol. CXLVI.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 181
XXXI
Felip II notifies al Virrei d' Arag6 la tramesa de la provisid per poder invertir 1500
ducats en la reparaci6 del monestir.
El Rey. Illustre, muy Reverendo Padre, Arzobispo, tio, nuestro Lugar-
teniente General. Haviendo scrito la relacion de Maestros, que nos abeys embiado,
de lo que es necessario y combiene reparar en el dicho Monasterio y Casa de St.
Joan de la Pena y conferido lo que a esto toca con el Nuncio de su Sanc-
tidad, a parecido, que desde luego se empieze a entender en los dichos repa-
ros ; por. la grande necesidad que nos dizen ay en el havemos mandado des-
pachar la provision que hira con sta, para que Martin Miguel de a la persona
que vos ordenaredes, para que empiezen a entender en los dichos reparos, asta
la suma de mil y quinientos ducados; los quales sera bien que vos encomen-
deys a la persona o personas que os pareciere, para que los destribuya
con mas comodidad y utilidad del dicho Monasterio y Casa; y pareciendo
os encomendar lo que se a de azer al Abad del dicho Monasterio, pues el
mejor que nadie lo ara y tambien sabra lo que es necesario repararse, lo po-
dreis, advirtiendole que solamente repare lo que es necesario y no se puede
excusar, y que todo lo superfluo se dexe, con apercibimiento que vos imbieis
a visitar y reconozer lo que se hiziere, y que hallando que se hazen gastos su-
perfluos, no se le probeeran mas dineros de los que haora se dan; y de lo que
se hiziere, nos abisareis, que en ello recibieremos contentamiento. Et sea Illustre y
muy Reverendo en Christo Padre, Arzobispo, tio, nuestro Senor en vuestra
guarda. De Madrit a XXX de Septiembre de M.D.LXXIIIL
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. secret, sig. Arag. IIII fol CLXIII.
XXXII
Felip II demana al Comissari, Carles Munoz, que procuri els consentiments que
manquen a les declaracions d' ereccio de Bisbats i Abadies.
El Rey. Amado nuestro. Aviendose de imbiar a Roma los instrumentos
de declaracion que vos y Guillen Joan hizisteis tocantes a la division y nueba
erection de los Obispados y Abadias dese Reyno de Aragon, para obtener con-
182 CATALONIA MONAST1CA
firmacion de ellas de su Santidad, se han hallado menos los consentimientos
que las partes han hecho a las dichas declaraciones. Y porque parece sera ne-
cesario embiarlos a Roma para que, con mas facilidad, su Santidad confirme
las dichas declaraciones, os embiamos, con esta, traslado de la carta que have-
mos scrito a nuestro Embaxador sobre esta materia; encargamos y mandamos
os, que la veais, y considereis los consentimientos que falta y sera necesario
embiar a Roma, y de quien an de ser, y no los teniendo en vuestro poder,
scribais luego a los Notaries que los tienen, para que os los embien, y
como estuvieren en vuestro poder, nos los remitireis con toda brevedad; y si al-
guna otra cosa habii que advertir, nos lo avisareis. Y no sera menester que
imbieis el de dicho obispo de Jacca y Abad de Sanct Joan de la Pena, por-
que ya le tenemos aca. Datis en Sanct Lorenzo el Real a VI de Deziembre
de M.D.LXXIIII.
* Yo el Rey.
ProthonotariuSi
Registrata: In d. r. IIII fol. CLXXX.
XXXIII
Felip II mana al seu Ambaixador insistir en la reduccio de la tassa de les butlles
de 1' Abat.
El Rey. Embaxador. A XXII de Junio os mandamos scribir, y tambien a
su Sanctidad en vuestra creencia, sobre la disposition de la Bullas del Abad de
Sanct Joan de la Pena; y como, asta aora, no tengamos habiso buestro del re-
cibo de las dichas Cartas, con la presente se os embia duplicado de ellas. En-
cargamos y mandamos os que si, para quando esta llegue, no havreis recibido
las dichas Cartas, o si las habeys recibido, no se a acabado lo que por ellas
os mandamos, que con la mas brevedad y presteza que pudieredes, procureis
que se haga y cumpla lo que por ellas os tenemos encargado, assi en respecto
del Abad de Sanct Victorian, como del de Sanct Joan de la Pena; que dello
seremos de vos serbido. Datis en Madrit a XXII de Enero ano M.D.LXXV.
Yo el Rey.
Prothonotarius
Registrata: In Cur. sigil. Arag. IIII, fol. CLXXXVIII.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 183
XXXIV
Felip II regracia als Presidents de la Congregagi6 Claustral tot el que han fet per
la reforma de la mateixa.
El Rey. Venerables Abades amados nuestros. Con el Abad de Sanct Joan
de la Pena recibimos vuestra carta del primero de Enero, por la qual y su
relation, havemos entendido el buen cuydado que haveis puesto en lo que to-
ca a la reformation de los Monasteries de vuestra Orden, que estan en esse
nuestro Principado, y lo que en ello haveis hecho; lo qual os agradezemos
mucho, y os encargamos lo continueis, como de vosotros lo confiamos; y
quanto a las otras cosas que el dicho Abad de Sanct Joan de la Pena nos ha
reputado y suplicado de vuestra parte, mandaremos tener la cuenta que se deve,
para que se haga lo que combenga al beneficio de la religion y serbicio de
nuestro Senor, como es raz6n. Datis en Sanct Lorenzo el Real a XVI de Mayo.
M.D.LXXV.
YoelRey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. secret, sigil. Arag. IIII fol. CCXXXIII.
XXXV
Felip II mana a 1' Abat Fener complir les ordres del seu Lloctinent d' Arag6.
El Rey. Venerable Abad. Al Conde de Sastago, nuestro Lugarteniente y
Capitan General en esse Reyno, scribimos os diga lo que del entendereis; en-
cargamos y mandamos os le deis credito, y hagais lo que de nuestra parte os
dixere y encargare, que, demas de ser lo que combiene al beneficio universal
desse Reyno., seremos de vos muy serbidos. Datis en Sanct Lorenzo el Real
a XXII de Junio. M.D.LXXV.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. secret, sigil. Arag. IIII, fol. CCL.
184 CATALONIA MONASTICA
XXXVI
Felip II al seu Ambaixador de Roma, Joan de Zuniga; acusanMi rebut del Breu
per 1' aplicacid d' algunes rendes dels Bisbats i Abadies d' Aragd, etc.
El Rey. Embaxador. Con vuestra Carta de XI de Marzo mas cerca pas-
sado, recebimos el Breve que nos embiastes de la aplicacion de algunas ren-
tas que estavan por aplicar de los Obispados y Abadias de Aragon; y quanto
mayor dificultad a habido en obtener el breve, tanto mas quedamos de vos
servido; mas, porque aim faltan otras cosas, que sin ellas no se puede bien
acabar de asentar lo que toca a las dichas Iglesias, os encargamos y manda-
mos, que con todo el cuydado y diligencia posible procureis con su Sanctidad
conceda lo que falta, y nos lo embiareis con la brebedad que pudieredes, que
en azerlo assi recibiremos muy particular servicio. Datis en Madrit a III de
Agosto de M.D.LXXV.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: in. Cur. sigil. Arag. secret. IIII, fol. CCLVII.
XXXVII
Felip II ordena al Virrei d'Aragd que siguin lliurats altres mil ducats per 1* acaba-
ment de les reparacions del monestir.
El Rey. Egregio Conde, Pariente, nuestro Lugarteniente y Capitan Gene-
ral. De XIII y XV del presente son las ultimas cartas vuestras que havemos
recibido; y por la de XIII entendimos en el estado que estaba lo de la rebo-
cacion de las sentencias que los lugares tenientes del Justicia de Arag6n dezian
en lo de la Carta mia de Tamarit contra nuestro Procurador Fiscal; y
porque cerca de esto se ha scrito y encargado lo que combenia, no habia que
dezir por haora senaladamente, que, a lo que crehemos, quando esta lle-
gare, ya sera rebocada o confirmada la dicha sentencia. Lo que escribo
por la de XV tocante a lo que en particular se a gastado en el
reparo del dicho Monasterio de S. Joan de la Pena, se ha visto y la
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 185
diligencia que haveis hecho en mirar si estaban bien gastados los mil
Ducados que se mandaron dar al Abad para ello, y si con los otros mil se
acabaria de reparar el dicho Monasterio; y pues, por la relation del Maestro
que imbiasteis, nos consta haverse bien gastados los dichos dineros, y que
con los dichos mil Ducados se acabaran de reparar las cosas mas necesarias
del dicho Monasterio, podreis dar orden como se entreguen al dicho Abad del
dinero que esta en la Tabla de esa Ciudad procedido de los frutos del secres-
to del dicho Abadiado, como se os ha scrito, y quando se le entregaren orde-
nareis que haga la mesma seguredad y obligacion que hizo quando le dieron
los mil y quinientos ducados, y como lo aya gastado imbiareis al Maestro que
os pareciere para que vea si estara bien hecha la obra, y de la relaci6n, que
hiziere nos avisareis, que como la huviesemos visto, si fuere lo que se espera
y deve, os ordenaremos lo que se abra de hacer a cerca del dar por libre al
dicho Abad, como lo pide, de la obligacion que hizo de los mil y quinien-
tos ducados que se le dieron y de la que ha de hacer de los mil que se le
an de dar. Con esta se os imbia una provisi6n para que el receptor de
la Baylia general del Reyno de Valencia pague al Governador de ese Reyno
mil Ducados a cuenta de lo que se le deve de su salario, para que por falta
dinero no dexe de salir por el Reyno; darsela eis y encargareis haga y cum-
pla lo que sobre esto tenemos scrito en la ultima que os embiamos para que
le diesedeis, y de lo que huviere hecho avisareis, que en ello seremos muy
servido. Datis en Sant Lorenzo el Real a XXVIII de Julio de M.D.LXXVI.
Yo el Rey.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. Arag. secret, sigil. IIIII. fol. [s. n.]
XXXVIII
Felip II mana a 1'Ambaixador de Roma, Joan Ziiniga, que procuri del Papa la
confirmaci6 de totes les supressions i apHcacions fetes per Pius V.
El Rey. Embaxador. La diligencia que pusisteis para que su Santidad revoca-
se el Priorato de Estella, fiie" muy buena; y porque en caso de vacaci6n de otros
que estan suprimidos y aplicados a la division y nueva ereccidn de los obis-
pados de Huesca, Jacca y Balbastro y Abadias de Montaragon, Sanct Joan de
186 CATALONIA MONASTICA
la Pena y Sanct Victorian, algunas personas no intenten de impetrallos y ob-
tenellos, procurareis con su Santidad que confirme todas las supresiones y appli-
caciones, que hizo la buena memoria de Pio Quinto, como por otra os lo
tenemos scrito, que en ello asi seremos de vos servido. Datis en Sanct Lo-
renzo el Real a IX de Octubre afio M.D.LXXVII
Yo el Key.
Prothonotarius.
Registrata: In Cur. Arag. secret, sigil. Reg . VI, fol. XXXVII.
XXXIX
Felip II mana al Virrei d'Arag6 que s' enllesteixi el plet del monestir amb el Hoc
d' Acamuer.
El Rey. Egregio Conde, pariente, nuestro Lugarteniente y Capitan General,
magnificos y amados Consejeros. Por parte del Abad del Monasterio de Sanct
Joan dela Pena nos ha sido referido que ha muchos dias que trata pleyto en
essa Real Audiencia contra el Lugar de Acumuer, sobre ciertos derechos y titulos
pertenecientes a la dicha Abadia, la qual dize que recibe mucho dafio por los
gastos excesivos que haze en la prosecucion desta causa, y para que cesen, nos
ha suplicado que os mandemos que la despacheys con toda brebedad; por con-
sideracion de lo qual os dezimos, encargamos y mandamos que con particular
estudio y diligencia entendays en ello, y sin dar lugar a dilaciones adminis-
treys a las partes breve y entero cumplimiento de justicia. Datis en Aranjuez
a XXIII de Abril. MD.LXXX1III.
Yo el Rey.
Vidit Comes, Generalis Thesaurarius, Vidit Campi Reg. Vidit Frigola
Reg. Vidit Sapena Reg. Vidit Jerca Reg. Vidit Marzilla Reg.
M. Clemens, Prothonotarius.
In diversorum Aragorum XIII, fol. CXCV.
XL
Felip II al Virrei d' Aragd: li encarrega que faci de manera que el plet es resolgui
favorablement pel monestir.
El Rey. El Abad de Sanct Joan de la Pena me escribe que ha compro-
metido en el presente Priorato Malonda de la Compania de Jesus las differen-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 187
cias que ha tenido con el lugar de Acumuer, que es de aquel Abadiado, y que
seria bue.no prevenille de que no perjudique a la dicha Abadia por la sentencia
que diere, antes sea abentajada a cerca de algunos drechos, atento que es
Patronado Real; y, pues con este titulo se puede bien hazer esta diligencia,
holgare" que tengais cuenta con ello y de mi parte lo digais y encargeis a las
personas que hos pareziere, afin de que se consiga lo que se pretende de que
no queden disminuidos los drechos de aquella Abadia. Datis en Sanct Loren-
zo el Real a XXV de Agosto M.D.XC.
Yo el Key.
D. M. Clemens, Prothonotarius.
XLI
Felip II demana al Papa Climent VIII la revocacid de la provisi6 del Priorat d' Es-
tella per ell feta.
Muy Sancto Padre. Haviendo entendido que Luis Polo, de la Diocesi de
Pamplona, residente en esa Corte, con sinistra relacion ha impetrado el Priorado
de Estella, en mi Reyno de Navarra, que es de la Abadia de Sanct Joan de
la Pena, poseyendolo pacificamente Fray Joan Bandres, Monje profeso della:
Escrbio al Duque de Sessa mi Embaxador que hable sobrello y otras cosas
tocantes al dicho Monasterio a vuestra Sanctidad, a la qual suplico mande re-
mediarlo y revocar la dicha provision; pues no es justo, que habiendose de
probeer este Priorato en Monges profesos de la mesma Orden que lo residan
y sirvan, conforme a sus estatutos y reglas, se entrometan en el personas se-
glares. Y en lo demas que suplicara a vuestra Santidad por parte del dicho
Monasterio, le haga vuestra Santidad toda la merced que se pudiere, que por
tocarme, como Patron y Protector del, el mirar por su conservation, lo resci-
vir en singular gracia de vuestra Beatitud, cuya muy sancta persona nuestro
Senor guarde al prospero y felize regimiento de su universal Iglesia. De Sanct
Lorenzo el Real a XXIIII de Octubre M.D.XCIIII. De vuestra Beatitud muy
humilde y devoto hi jo, Don Phelipe, por la gracia de Dios, Rey de Castilla,
de Aragon, de Leon, de las dos Sicilias, de Hierusalem, de Portugal etc. que
sus muy sanctos pies y manos beso.
El Rey.
Agustinus Villanueva, Secretarius.
188 CATALONIA MONASTICA
XLII
Felip II ordena al Due de Sessa, Ambaixador a Roma, que treballi per la revoca-
ci6 de la provisi6 del Priorat d'Estella feta pel Papa etc.
El Rey. Illustre Duque, Primo, de nuestro Consejo y Embaxador. La
Abadia de Sanct Joan de la Pena, de la Orden de Sanct Benito, en mi Reyno
de Aragon, es de mi Patronazgo Real (como sabeis) y dotada de rentas pro-
pias de los Serenissimos Reyes de Aragon, mis predecesores. Tiene en el Rey-
no de Navarra el Priorato de Estella, que, conforme a sus reglas y estatutos,
se ha de proveher en Monge profeso de la mesrria Casa, y estando haora
en pacifica possessi6n del (despues de muy grandes pleytos) Fray Juan Ban-
dres, Monge professo del dicho Monasterio, se entiende que lo ha impetrado
Luis Polo de la Diocesi de Pamplona residente en esa Corte con muy grande
perjuizio y dano suio, sobre lo qual le invian hay el Abad y Monges para suplicar
a su Sanctidad que mande revocar la dicha provision, y no de lugar a que de
aqui adelante se entrometan personas seglares en estos Beneficios; y porque
como a Patron y Protector del dicho Monasterio me toca la conservaci6n del,
os encargo y mando que dando a su Sanctidad la carta que ba con sta en
vuestra creencia, le supliqueys v pidays de mi parte que mande revocar con
effecto la provission que se huviere hecho del dicho Priorato en favor del dicho
Luis Polo, o de qualquier otra persona; y que, para que se eviten estos abu-
sos y inconvenientes, mande que de aqui adelante no se hagan semejantes
provisiones sino en personas que scan Monges profesos de la misma Casa de
Sanct Joan de la Pena, y residentes en ella; y embiareis a llamar al dicho Luis
Polo, y le mandareis en mi nombre que desista luego de su pretension, y no
moleste mds al dicho Fray Joan Bandres sobre su Priorato, que con justo titu-
lo posee, desenganandole que no se ha de dar lugar a ello. Tambien lleva a
su cargo suplicar a su Sanctidad mande suprimir algunos Beneficios rurales
para ayuda a la Fabrica del dicho Monasterio de Sanct Joan de la Pena, por-
que lo que se le consign6 sobre el Priorato de la Raga en el Reyno de Nava-
rra no ha tenido hasta agora cumplido efecto. Favorescerle eys en todo lo
que fuere necesario para ello y assi mismo para que su Sanctidad autorize y
confirme una concordia que el Abad y Convento han hecho sobre ciertas
Pardinas, que se entiende sera en muy grande beneficio de la Casa: que del
cuidado que en todo pusieredeis quedar muy servido. Datis en Sanct Lorenzo
el Real a XXIIII de Octubre M.D.XCIIII.
Yo el Rey.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 189
Vidit Frigola Vicecancellarius, Vidit Comes Generalis Thesaurarius Vidit Bap-
tista Reg. Vidit Sans Reg. Vidit Covarrubias Reg. Vidit Munoz Reg.
Villanueva, Secretarius.
In diversorum Aragorum XXIII, fol. CXIX.
XLIII
Felip II demana al Virrei d' Arag6 informes sobre la conveniencia de la venda del
Honor de Senegue i altres llocs que el monestir fa a Joan Baguer.
El Rey. Illustre Marque's, Primo, mi Lugarteniente y Capitan General.
Dias ha que se rescivio vuestra carta de tres de Marzo de este ano sobre el
concierto que el Monasterio de San Juan de la Pena ha hecho con Juan Baguer
para venderle el Honor de Senegue y otros Lugares y fue muy bien advertir-
me de ello y lo demas que probeisteis en razon de esto. Aora han venido
aqui por parte del dicho Monasterio a suplicarme sea servido darlicencia para
que se ponga en execucion la dicha vendicion, como vereis por el traslado de
su memorial que va con esta, el qual ha parescido remitiros, para que, co-
municandolo con la Audiencia y Advogado fiscal y oydas las partes del Con-
vento y de Juan Baguer y de los Vezinos y Moradores de los dichos Lugares,
veais lo que conviniere y me aviseis particularmente de lo que parescera,
para que, entendido, se pueda probeher me] or lo que fuere justo. Datis en
Valladolid a primero de Agosto de M.DC.XV.
Yo el Rey.
Agustin Villanueva, Secretario.
XLIV
Felip III ordena al seu Ambaixador de Roma, Due de Taurisano, que faci dili-
gencies per tal que el Pirorat de Ruesta sigui restitui't al monestir.
El Rey. Illustre Duque de Taurisano, de mi Consejo y mi Embaxador. Por
parte del Abad y Monges del Monasterio de San Juan de la Pena, en mi
Reyno de Aragon, me ha sido hecha relacion, que entre otros Prioratos que
aquella Casa tiene por dotacion y merced de los Serenissimos Reyes, mis Pre-
decessores, es el de la Villa de Ruesta en la Val de Onsella, y que haviendole
190 CATALONIA MONASTICA
tenido siempre Monges de la misma Casa, abra mas de sessenta anos que
esta agenado de ella, y su Santidad lo ha probehido in commendam en Cleri-
gos seglares; haviendo tenido este abuso principio de la renunciaci6n que hizo
del dicho Priorato un Monge de aquella Casa en un Clerigo seglar, Deudo
suyo, lo qual se ha ido continuando hasta el dia de oy, que lo tiene el Doc-
tor Viturian Garces de Barbastro, por resignacion de un tio suyo. Suplicandome
que, teniendo consideracion con que aquella Casa es la mas antigua del Reyno de
Aragon, y dotacion de los Serenissimos Reyes de el, favorescida con particula-
res privilegios y gracias, muy probre de fabrica por no haversele aumentado
desde su principio cosa alguna y crescido los precios de todas las cosas y las
necesidades, sea servido mandar que se restituya a la dicha casa el dicho Prio-
rato; y porque, por la devocion que tengo a ella, y deseo que no solo se
conserve sino que vaya en aumento por el servicio que en ella se hace a nuestro
Senor, y ser tan antigua y principal, olgare que se le restituya el dicho Prio-
rato: Os encargo y mando que hagais para esto todas las diligencias necessa-
rias, hablando a su Santidad sobre ello de mi parte, y a las demas Personas
que conviniere; que en ello sere muy servido. Datis en Valladolid a XXII de
Agosto de M. DCXV.
Yo el Key.
Agustin de Villanueva, Secretario.
XLV
De Felip III al mateix Ambaixador per tal que les col'lacions dels beneficis del
monestir siguin fetes mitjan<pant lletres testimonials de 1' Abat.
El Rey. Illustre Duque de Taurisano, de mi Consejo. Por parte del Abad,
Monges y Convento de San Juan de la Perk, en mi Reyno de Aragon, me
han dado un Memorial, en que refiere que hay en el algunos Beneficios Re-
glares, que se instituyeron en tiempos passados de los bienes y hazienda que
dieron los serenissimos Reyes de Aragon, mis predecesores, que los fundaron,
y que la provision y colacion de dichos Beneficios la acostumbraba hazer y
haziari los Abades en todos los meses, proveiendo en los Monges que les pa-
rescian mas a proposito y benemeritos, sin traer jamas Bulks de Roma para
ellos; y que de treyta afios a esta parte se ha introducido, que en los ocho
Meses reserbados conforme a reglas de Canzilleria se probehen los beneficios
que bacan en ellos, en esa Corte: de lo qual se siguen muy grandes inconve-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 191
nientes, anssi para la dicha Casa como para otras en que se a introducido
esta costumbre; porque, demas que se probehen en algunas personas que no
son religiosas y muchas veces no de la satisfaccion y partes necesarias y que
son causa de inquietudes a los Monasteries, los Monges viven desasosegados,
atendiendo a procurar favores en Roma para ser proveidos por su Santidad
en las vacantes; por lo qual se les dan los dichos beneficios muy cargados de
pensiones, porque cada uno, por salir con su intento, ofrece que consentira la
que se le impusiere, con que no les queda para emplearla en beneficio del
Monasterio, y que muchos viven desconsolados, porque, haviendo servido y
trabajado en la Religion, nunca alcanzan semejantes premios por no tener fa-
vores y berse preferidos de quien los tiene, lo qual es ocasion que algunos
Religiosos se atreben a hir a esa Corte a solo pretender y aguardar semejantes
vacantes, con grande escandalo y dafio de sus Monasteries; pues, demas de la
falta que hazen en ellos, piden alimentos y que se les imbie el sustento nece-
sario, so color de algunos titulos que representan. Suplicandome, en conside-
raci6n de lo sobredicho, sea servido de favorecerles para que su Santidad de
facultad a la dicha Casa y Convento, que todos los Beneficios regulares de
ella, se probean en los meses reservados, con letras testimoniales del Abad o
Capitulo, en sede Vacante, como se probehen los Beneficios Curatos por los
Ordinaries conforme al santo Concilio de Trento; pues, demas que con esto
se evitaiin los inconbenientes referidos, no se hard dano a la Camara Apos-
t61ica, pues, en todos los dichos Meses se despachaiin Bullas de su Santidad
con las letras testimoniales, y se pagaran los drechos dellas. Y haviendose
visto particularmente y considerado lo que refieren, y que de ponerse en ege-
cucion lo que los dichos Abad y Convento pretenden, se sigue servicio de
nuestro Seiior, en beneficio de aquella Casa: por la aficion y devocion que le
tengo, y las razones que ay para mirar por su conservation y aumento, sere
muy servido. Y assi os encargo y mando, que hableis a su Santidad en mi
nombre sobre ello, y le supliqueis tenga por bien conceder al dicho Abad y
Convento de S. Juan de la Pena: que la provision de los dichos Beneficios
se haga en Monges de aquella Casa con letras testimoniales del Abad, o Ca-
pitulo, sede vacante, de la manera que lo suplican ; y para facilitarlo hareis
todas las demas diligencias que fueren necesarias, que en ello seremos de vos
muy serbido. Datis en Valladolid a XXII de Agosto de M. DCXV.
Yo el Rey.
Agustin Villanueva, Secretario.
192 CATALONIA MONASTICA
XLVI
Felip III demana al Virrei d'Arag6 informes sobre la conveniencia d'una almoina
que el monestir sol'licita per 1'acabament d'un edifici.
El Rey. Illustre Marques, Primo, mi Lugarteniente y Capitan general. El
Abad y Monges de S. Juan de la Pena me han representado en un Memorial,
que por su parte me han dado, la antiguedad, devocion y calidad de aquella
casa, lo que se sirve a Dios en ella, quan poco aumentada esta de lo que fue
en sus principles, y la necesidad precisa que tienen de labrar un quarto para
tener mas comoda habitacion y poder llevar la aspereza de la tierra, el qual
han comenzado, y por no tener con que continuar la obra, ha parado, y supli-
candome que por todo lo dicho y otras razones que vereis por el traslado
del dicho Memorial que va con esta, sea servido mandarles hazer alguna li-
mosna para acabar el dicho quarto ; y porque antes de hazerlo quiero tener
vuestra informacion, os encargo y mando que tomandola de lo que refieren,
me aviseis de lo que hallaredes, con vuestro parescer. Datis en Valladolid a
XXIX de Agosto de M. DCXV.
Yo el Rey.
Agustin Villanueva Secretario.
XLVII
El Virrei d f Arag6 tramet a Felip III els informes demanats en la precedent.
Sefior. Para satisfacer a lo que Vuestra Magestad me manda por su Real
Carta de XXIX de Agosto sobre la merced que el Abad y Monges del Mo-
nasterio de San Juan de la Pena suplican a Vuestra Magestad les haga li-
mosna y merced de alguna cantidad para poder continuar y acabar la fabrica
del quarto de Casa que tienen comenzado a labrar, me he informado de testi-
gos fidedignos, de lo que el Memorial que han dado- a Vuestra Magestad re-
fiere, cuyo traslado se ha servido remitirme; y de la dicha informacion resulta,
que el dicho Monasterio es fundacion Real del Patrimonio de Vuestra Mages-
tad y antiquissimo, en el qual hay sepultados trece Reyes, y que el sitio del
es muy aspero y fragoso y casi inhabitable, porque en todo el Inbierno no le
da el sol, y es frigidissimo y muy sugeto a niebes, y el ir a el es con algun
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 193
peligro por ser el camino por muchas partes de sueite que le han de reparar con
maderos y tablas: la Casa esta fundada debajo de una peiia, como una cueba
grande, y tiene dentro algunas fuentes, por ser el sitio muy luimedo, que es
ocasidn caygan de ordinario algunos pedazos de la pena que unden y maltra-
tan los tejados, que es ocasion de ofrecerseles muchos gastos, y alii son muy
mayores que en otras partes los de las obras por ser muy costosos los portes
de los materiales por la aspereza y peligro del camino, a mas de los muchos
que cada dia se les ofrecen con los pleytos continues que con los Lugares ve-
zinos y otros tienen, sin poderlos escusar, y su renta es tan tenue que -no
pueden acudir con ella a lo uno ni lo otro, despues que le dismembraron
sus rentas para erigir Obispo en Jacca, que casi se hizo con ellas, porque en-
tonzes las tenia muy abundantes, y que para la habitation del Abad y Mon-
ges y de otras personas principales que ban a dicha Casa es necesario labrar
el dicho quarto; que para metello en perfecci6n son men ester tres mil escudos
o mas; sin tener con que poder acudir a ello por los continuos y ordinaries gastos
que se les ofrecen en las cosas arriba referidas, en la ospitalidad y limosna de
los Pobres y Pasageros que alii acuden, y estos dos ultimos anos., por haver
sido tan esteriles y caros, ha sido con exceso; y ansi esta empenado el Mo-
nasterio en algunas cantidades. Y por haberse quemado en tres ocasiones, se
le han perdido muchas rentas. Esto es lo que e hallado por la information
que e hecho; en consideration de lo qual y de ser un convento de tanta au-
toridad y donde ay tantos Reyes sepultados, paresce que Vuestra Mages-
tad justissimamente deve mantener y engrandecerlo y estimarlo y hazelle
la merced que en la presente ocasion suplican respeto de su necesidad, que
representan, en la cantidad que a Vuestra Magestad juzgare convenir y fuere
servido. Dios guarde a Vuestra Magestad muchos anos como la Christiandad
ha menester. Zaragoza XIX de Deziembre del afio M.DCXV.
El Virrey de Aragon.
XLVIII
Felip III suplica al Papa Pau V que no permeti es donguin in commendarn els
beneficis i Abadies de la Congregacid Claustral.
Muy santo Padre. Al Duque de Taurisano, Conde de Castro, del mi. Con-
sejo y mi Embaxador, he mandado escribir lo que del entendera Vuestra San-
tidad sobre que no se de lugar a que, con siniestras relaciones, se obtenga de
13
194 CATALONIA MONASTICA
Vuestra Santidad gracias de las Abadias, Prioratos y otros Beneficios de la Orden
de San Benito de la Congregacion Tarraconense, que ha peticion del Rey, mi
Padre y Senor que haya gloria, y con gasto de muchos millares de Ducados
en tiempo del Papa Clemente VIII se unieron al Colegio de Lrida y otras
Abadias de dicha Religion, como se entiende lo a hecho Bernardo Villaseca
impetrando la Abadia de San Lorenzo de Baga y Priorato de San Ponce uni-
do a dicho Collegio, y que haran lo mesmo otras personas inquietas en essa
Corte, las quales las ban impetrando en encomienda, y no en titulo, aim en
cosas prohibidas por el Concilio de Trento, de que resulta muy grande dafio
a las dichas Abadias y Beneficios, anssi en lo temporal como en lo espiritual.
Suplico a Vuestra Santidad que, dando entera fee y crehencia, tenga por bien
de mandar que ansi se haga, que en ello rescivire singular gracia y beneficio
de Vuestra Beatitud. Cuya muy Santa persona nuestro Senor guarde al prospero
y felice regimiento de su universal Iglesia. De Madrid a XIX de Henero
M.DCXVI. De Vuestra Santidad muy humilde y devoto hijo, Don Phelipe,
por la gracia de Dios, Rey de Castilla, de Aragon, de Leon, de las dos Sici-
lias, de' Hyerusalem, de Portugal, de Navarra y de las Indias etc. que sus
muy santos pies y manos beso.
El Rey.
Don Francisco Gasol, Secretario.
XLIX
Felip III ordena al Due de Taurisano, Ambaixador a Roma, que urgeixi al Papa
el compliment dels estatuts referents als beneficis del Col'legi de Lleida, etc.
El Rey. Illustre Duque, del nuestro Consejo y nuestro Embaxador. Con
mi Carta de los seis de Deciembre de mil seiscientos y catorce os mande es-
crivir, como por parte de los Presidentes de la Orden de San Benito de la
Congregacion Tarraconense me avia sido hecha relacion, que haviendo la
Santidad del Papa Clemente VIII, a instancia del Rey, mi Padre y Senor que
aya gloria, erigido un Colegio en la ciudad de Lerida para estudiar los Mon-
ges de dicha Religion, y para sustento de ellos unido algunas Abadias y Prio-
ratos de la mesma Religion al dicho Colegio: y en virtud de la Bulk de la
dicha union tomadose possession pacifica de ellos como han ido vacando, por
lo qual ha florecido y florece el dicho Colegio en letras, virtud y christiandad:
Haviendo vacado en dias pasados la Abadia de Sanct Lorenzo de Baga y Prio-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 195
rato de Sanct Ponce, unidos al dicho Colegio, y tornado, en virtud de la di-
cha Bulk, el Retor de dicho Colegio possessi6n de la dicha Abadia y Priora-
to, Bernardo Vilaseca les avia impetrado de su Santidad: y que convenia a
mi Real servicio, representasedes a su Santidad tubiese por bien de no dar lu-
gar en manera alguna, que a nadie se hiciesen seme j antes gracias de Abadias
y Prioratos unidos a dicho Colegio, y que salisedes a impugnarlas como sub-
repticias y en notable perjuicio de dicho Colegio, y uniones canonicamente
hechas. Y como de nuevo se aya entendido, que sin embargo de esto el dicho
Vilaseca ha obtenido de su Santidad un Breve Cameral, en virtud del qual
pretendio tomar possession de la dicha Abadia y Priorato: y haviendose contra-
dicho la dicha possesion, en doce de Noviembre passado ha obtenido decla-
racion de la Rota de que el dicho Breve Cameral se aya de executar no
obstante la dicha union, y que para ello vastaba haverse justificado que el
ultimo posehedor de la dicha Abadia la tenia en encomienda y ser muerto
en possesion de ella, no atendiendo que en la Bulla de la dicha union quiso
y expresamente declare su Santidad que las dichas uniones tuviesen lugar aun-
que los Beneficios unidos se obtuviesen en encomienda, ni a otras razones y
fundamentos, que por parte de dicho Colegio se propusieron; a la qual decla-
racion se entiende no diera lugar su Santidad si por mi parte, con las diligen-
cias y veras que convenia, se le representaran las razones arriba dichas y los
notables inconvenientes y perjuicios que se seguian a estas y a todas las demas
uniones hechas a peticion de mi Padre y Senor, con gasto de tantos millares de
ducados que, por razon de ellas, an entrado en la Camara Apostolica y a sus
Ministros. Y siendo este negocio de tanta consideration, no solo se ha llevado
de mi parte con poco calor, pero ni ha havido cuidado de avisarme de lo que
en esto avia passado; de que resulta tener asidero las Personas interesadas
en las dichas uniones de quexarse justamente, y lo peor es que no ha de
parar en esto el dano, pues, con el exemplar de dicha Abadia y Priorato, se
entiende que otras Personas inquietas van impetrando las Dignidades y Bene-
ficios que van vacando, ansi los unidos a dicho Colegio como otras Abadias,
con menos respeto de lo que deven a mi servicio, siendo vasallos mios los que
procuran estas gracias; y porque no es justo que cosas como estas se disimu-
len, os encargo y mando que de nuevo deis vivas quexas y hagais muy apretados
officios con su Santidad en virtud de la Carta de crehencia que sera con esta,
para que no de lugar a semejantes atrevimientos, reprimiendo a sus Ministros
que favorescen y fomentan tan injustas pretensiones ; y vos deis orden a mi
Agente en esa Corte, y a las Personas que en mi Real nombre huvieren de
tratar mis negocios, que lo hagan con el calor y veras, que la calidad de ellos
196 CATALONIA MONASTICA
requiere; y de lo contrario quedare tan deservido, como obligado de procurar
el remedio. Tambien representareis a su Santidad de mi parte que he entendi-
do que se probehen algunas Abadias, Prioratos y otros Beneficios Regulares en
encomienda, no solo los que posehian en la misma manera los ultimos pose-
hedores, pero aun los que obtenian en titulo, contra lo que esta dispuesto por
el sagrado Concilio de Trento; y que pues los dafios que resultan de esto,
ansi en lo temporal como en lo espiritual, son tantos y tan notables, se sirva
mandar que no se den las Abadias, Prioratos y Beneficios Regulares, cuia pro-
vision tocare a su Santidad, sino en titulo, pues de ello sera nuestro Seiior
muy servido, y se evitaran los dichos dafios que de semejantes provisiones ve-
mos cada dia resultar. Datis en Madrid a XXII de Febrero de M.DCXVI.
Yo el Key.
Don Francisco Gasol, Secretario.
El Secretari del Consell suprem d'Aragd manifesta, en nom del mateix, al Due
de Taurisano les queixes de la Congregaci6 contra Pere Cosida.
Por la carta que sera con esta de su Magestad, vera vuestra Excelencia que
por parte de los Presidentes de la Religion de Sanct Benito de la Provincia
de Tarragona se ban representado a su Magestad muchas quexas del- poco cui-
dado que en esa Corte tiene Pedro Cosida de los negocios de los Reynos
de la Corona de Aragon, y particularmente en lo que agora se escrive a
Vuestra Excelencia a cerca de la Abadia de Sanct Lorenzo y Priorato de
Sanct Ponce, Orden de Sanct Benito, que aun no se ha avisado a su Magestad
ni al Consejo de lo que se ha hecho, atribuyendo las Partes la culpa de esto
solamente al dicho Pedro Cosida, diciendo que quiere contemporizar y corn-
placer al Datario y otros Ministros de ay para tener Beneficios en que cargar
pensiones, alcanzando la posesion de los Beneficios, o no, o por otros particu-
lares respetos; y ansi el Consexo me ha dado orden que con esta lo signifique
a Vuestra Excelencia, encaresciendole la calidad de estos negocios, como lo hago,
porque es grande y en ellos se interesa el Patronazgo Real, y es bien comun
de aquella Congregacion. Suplico a Vuestra Excelencia se sirva de tener la
mano muy apretada para que se cumpla el thenor de dicha carta, procurando
el reparo de estos danos, como se confia de Vuestra Excelencia, cuya Persona
nuestro Senor guarde. De Madrid a XXII de Febrero, afio M.DCXVI.
Don Francisco Gasol, Secretario.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 197
LI
Del mateix Pere Cosida, Agent del Rei a Roma, exposant-li les queixes de la Con-
gregaci6 contra d'ell.
For p.arte de los Presidentes de la Religion de Sanct Benito 'de la Provincia
de Tarragona se ha representado a su Magestad muchas quexas del poco cuida-
do, que en esa Corte se tiene de los negocios de los Reynos de la Corona
de Arag6n, y el descuido, que particularmente se ha tenido en lo que haora
se escrive de la Abadia de Sanct Lorenzo y Priorato de Sanct Ponce, Orden de
Sanct Benito, que aim no se ha avisado a su Magestad ni al Consejo de lo
que se a hecho ; pesame por lo que soy servidor de vuestra merced, y que las
partes le atribuian la culpa desto, porque dicen que vuestra merced quiere
contemporizar y complazer al Datario y a sus ministros en essa Corte para
tener beneficios en que cargar pensiones, como los cargan, alcanzada la possession
de los Beneficios, o no, o por otros fines particulares; y ansi el Consejo me ha
dado orden que lo escriba al Sefior Embaxador acompanada la que va para su
Excelencia con otra en crehencia a su Santidad, encargandole que tenga la ma-
no muy apretada en el remedio, y a vuestra merced se lo advierto para que pueda
reparar los daiios y escusar las quexas; olgare yo, que sea satisfaciendo de ma-
nera que no fake vuestra merced a sus obligaciones, siendo cierto, que en todo
lo que yo valiere, he de servirle y he procurado disculparle. Dios guarde a
vuestra merced. En Madrid a XXII de Febrero de M. DC. XVI.
Don Francisco Gasol, Secretario.
LII
Felip III remet al Virrei d'Arag6 1'afer de la venda de 1* Honor de Senegue que
el monestir fa a Joan Baguer.
El Rey. Illustre Marques, Primo, mi Lugarteniente y Capitan general. Hase
visto vuestra carta de XIII de Enero y el parescer dessa Real Audiencia y
Advogado fiscal sobre la honor de Senegue que ha tratado de vender el Mo-
nasterio de San Juan de la Pena a Juan Baguer, y ansi mismo lo que por am-
bas partes se ha representado y alegado en razon de esto; y porque dizen que
todavia tienen cosas de nuebo que alegar y privilegios que mostrar en confir-
198 CATALONIA MONASTICA
macion de su pretension, ha parescido bolber a remitiros este negocio para
que, oyendo de nuebo a todas las partes en todo lo que quisieren dezir y re-
presentar de palabra y por escrito, y comunicandolo con los de la Audiencia cri-
minal y Advogado fiscal, me aviseis de su parescer, para que visto, se tome
la resolucion que conviniere a mi servicio. Datis en Madrid a XVII de Marzo
de M.DCXVI.
Yo el Key.
Agustin Villanueva, Secretario.
LIII
Felip III encarrega al Virrei d'Arag6 que procuri la renuncia de Pere Garcfis al
Priorat de Ruesta, etc.
El Rey. Illustre Marques, Primo, mi Lugarteniente y Capitan general. Por
parte del Abad, Monges y Convento de- San Juan de la Perm me ban hecho
relacion que entre otros Prioratos de que lo dotaron los Serenissimos Reyes
desse Reyno, mis predecessores, me el de Villa de Ruesta, el qual ha mas de
sesenta anos que lo provee su Santidad en clerigos seculares in comendam, y
haora por renunciacion de Victorian Garces, Canonigo de Barbastro, lo tiene
el Doctor Pedro Garces su sobrino, y antes lo tubo el Doctor Juan Garces,
Canonigo de Huesca, todo por regresso, sin dar lugar a que vaque, porque el
dicho Monasterio no puede cobrarlo, de que se le sigue muy grande dano.
Suplicanme, sea servido escriviros y encargaros que procureis que el dicho
Doctor Pedro Garces, que haora lo tiene, lo renuncie desde luego en fabor
del dicho Monasterio, dandole alguna pension congrua, durante su vida, y que
ansi mesmo deis orden se acabe con brebedad el pleyto que el dicho Monasterio
ha mas de diez anos que trata con los Canonigos y Cavildo de Barbastro so-
bre las rentas del Priorato de la Raga; y haviendo parescido justo lo uno y
lo otro, os encargo y mando que por los medios que os parescieren mas apro-
posito procureis que el dicho Doctor Pedro Garces renuncie desde luego el
dicho Priorato de Ruesta en favor del Monasterio de Sanct Juan de la Pena,
dandole por el la pension que fuere justo durante su vida, y dareis orden que
se despache y acabe el pleyto que trae con los Canonigos y Cavildo de Bar-
bastro con tbda la brevedad que se pudiere y la Justicia diere lugar, que de
todo quedare muy servido. Datis en Aranjuez a VII de Mayo de M. DCXVI'
Yo el Rey.
Agustin Villanueva, Secretario.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 199
LIV
Felip IV demana al Bisbe de Pamplona el autos de col'lacio del Priorat de La-
rraga a favor de Miquel Martin.
El Rey. Muy Reverendo en Christo Padre, Obispo de Pamplona, mi fiel con-
sejero, o a vuestro Provissor, o Vicario general, o a qualquier otra persona a
quien lo contenido en esta mi cedula toca o puede tocar en qualquier mane-
ra: saved que el Licenciado Don Miguel Martin, a quien presente al Priorato de
Larraga, me ha hecho relacion que, en virtud de mi presentacion, haviendo pro-
vado la narrativa de ella, le haveys hecho colacion y dado la possession de
dicho Priorato, y, para que en todo tiempo conste de mi drecho, combiene
se traygan los autos de colacion y possession y los demas que se hubieren
caussado ante vos en razon del dicho Priorato, todo ello originalmente, a mi
Consejo de la Camara; y, haviendose visto en el, lo e tenido por bien, y os
ruego y encargo que luego como con esta mi cedula fueredes requeridos, em-
bieis al dicho mi Consejo de la Camara, a manos de Jorge de Tovar, mi se-
cretario en el, todos los autos que en razon de lo sobredicho se han hecho
y caussado ante vos, originalmente, que assi combiene a mi servicio y al dre-
cho de mi Patronadgo, y no hagais lo contrario en manera alguna. Fecha en
Aranjuez a diez de Mayo de mil y seyscientos y veinte y dos.
Yo el Rey
Por mandado del Rey nuestro Senor.
Jorge de Tovar, Secretario.
LV
Felip IV demana rogatives pels successes de la monarquia.
El Rey. Venerable y amado nuestro. Por la confianca tan grande con que
estoy de que ha de ayudar Dios mis direcciones, las he puesto todas en sus
manos, y le he supplicado y supplico instantemente las govierne y apadrine
con su Divina providencia para que de todas se consiga su mayor servicio,
y desseando que propicio oyesse nuestros ruegos, os escrivi los dias passados
200 CATALONIA MONASTICA
encargando os se hiziessen continuas oraciones, castigando peccados publicos
corrigiessen los vicios y se reformassen las costumbres, y aun que devo fiar
de vuestro cuydado el zelo de la execuci6n, todavia con ocassion de crezer
tanto los riesgos y las contingencias segun los avisos, y temiendo justamente
no tengamos a Dios enojado, me ha parecido que se aviven las rogativas, y
que con mayor calor se trate de estorvar pecados, y enmendar los vicios, pro-
curando que el exemplo de los que goviernan facelite la reformacion de los
subditos, y que el castigo de los malos prevenga el escarmiento en todos.
Para lo qual, demas de bolver a escriviros lo mismo que con las pasadas y
tanto con mayor aprieto quanto obligan las necesidades y riesgos presentes:
He querido encargaros de nuebo, que, continuandose las mismas oraciones
muy frequentes en essa casa, se particularize el pedir en ellas por los succesos
de toda mi Monarquia este ano, velando mucho en lo que es tan proprio
vuestro y en amonestar a la virtud a todos; y de quince a quince dias me
dareis quenta de lo que en esto se fuere haziendo y de los excesses y peca-
dos que se fueren castigando, en que me servireis. Datis en Madrid a 1III de
Marzo, M.DCXXXIX.
Yo el Key.
Vidit Car. tis (sic) Vidit Vico Reg., Vidit Magarola Reg., Vidit Bayetola Reg.
Petrus de Villanueva, Secretarius.
LVI
Felip IV encarrega noves rogatives amb motiu de la guerra d' Italia.
El Rey. Venerable y amado nuestro. El principio que este ano ha tenido
la campana en Italia ha sido tan poco afortunada con la perdida de Don
Martin de Aragon, que nos obliga a pidir a Dios con afectuosas oraciones to-
me por su quenta su divina Magestad el amparo de toda mi Monarquia, co-
mo causa tan unicamente suya, y, aunque por otras ordenes he mandado con
el mismo intento que se hagan particulares rogativas y oraciones universales,
oy que parezen se avezinan mas los riesgos, y que llega el caso de verlos mas
de cerca, despues de haver hecho de nuestra parte lo que cave en la humana
providencia en todo genero de prevenciones para todas partes, que deviendo
esto y fiando mas de la fidelidad y amor con que me han assistido mis vasa-
llos en todas partes, con todo esso confio menos en -los succesos acordandome
de lo poco que tenemos obligado a Dios, y confesandolo todo inutil si nos
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 201
faltase un solo instante su divino auxilio; y assi quiero que con mayor effi-
cacia se hagan nuevas y mas apretadas oraciones particulars y universales, y
assi os encargo ordeneys en essa Casa se cumpla con ello con el cuydado y
desvelo que acostumbrays, estando con mucho cuydado y celo de trabajar en
que se quiten los peccados publicos y escandalosos, reformar las costumbres y
vicios, y administrar justicia, en que me servireis. Datis en Madrid a seis de
Mayo, M.DCXXXIX
Yo el Key.
Vidit Car. tis (sic) Vidit Vico Reg., Vidit Magarola Reg. Vidit Bayetola Reg.
Petrus de Villanueva, Secretarius.
LV1I
Felip IV al Mestre Racional d'Arag6: mana-li lliurar al nou Abat la meitat dels
fruits i rendes de la vacant.
El Rey. Magnifico y amado Consejero. En nombre del Abad y Monasterio
de Sanct Juan de la Pefia de la Orden de St. Benito, en esse Reyno, se me
ha representado, que, con mi Real Provission dada en essa ciudad de Zaragoza
a siete de Deziembre de seiscientos quarenta y tres, les hize merced de conce-
derles que un Religioso del tenga el govierno de las vacantes de aquella Aba-
dia, y que de lo que quedare liquido de la administracion de sus fructos y rentas,
pagados los cargos ordinarios della, se aplique la mitad en beneficio del mis-
mo Monasterio, y la otra mitad se reserve para el Abad que fuere nombrado
en dicha Abadia. Y que havi6ndose acudido haora por parte del dicho Monas-
terio a dar quentas en esse officio (como estan obligados por la mesma pro-
vission arriba calendada) de la administracion desta ultima vacante, se les ha
puesto reparo en tomarselas con motive de que unas palabras generales pues-
tas en el dicho despacho que son: quedando la otra mitad en beneficio de los a
quien tocare: suponen que puedo aplicar esta metad a quien fuere servido y
que assi no ha de ceder en beneficio del Abad successor en la Abadia. Y me
suplican les haga merced de mandar expressar la inteligencia de dichas palabras
y ser mi Real voluntad que lo que quedare de la dicha administracion (paga-
dos los cargos ordinarios) se aplique la metad en beneficio del dicho Monas-
terio y la otra metad al Abad que fuere nombrado para la dicha Abadia ( co-
mo ba dicho) para que cese la duda que se les ha puesto en esse officio y no
la haya por dicha razon en la admission desta quenta, ni en las que adelante
202 CATALONIA MONASTICA
se offrecieren de dichas vacantes. Y porque lo he tenido por bien, os encargo
y mando que executeys el despacho de esta gracia arriba calendada en la con-
formidad que me supplican el Abad y Monasterio porque esta [es] mi intencidn.
Y que si teneis algunas razones en contrario, las digays, para que vistas, pueda
ordenar lo que mas convenga a mi servicio. Datis en Madrid a VIII de Fe-
brero. M.DC.XXXXVIII
Yo el Rey.
Vidit Bayetola Vicecancellarius, Vidit Comes de Robres Reg. Vidit Castellot.
Reg., Vidit Francisco de Villanueva, Vidit xpl Crespfc, [sic] Reg. Vidit Hortigas
Reg. Vidit Don Petrus de Villacampa Reg. Petrus de Villanueva, Protonotarius.
In div. Arag. XIX, folio CCXXXX.
LVIII
Felip IV demana informes al Virrei d'Arag6 sobre I'agregaci6 al monestir del
Benefici de Latiesas i Priorat de la Raga.
El Rey. Muy Reverendo en Christo Padre Arzobispo de Zaragoza, de mi Con-
sejo de Estado, mi Lugarteniente y Capitan general. Por parte del Monasterio
Real de S. Juan de la Pena, en esse Reyno, se me ha representado lo mucho
que convendria, para el mayor culto Divino, agregar al Monasterio el Be-
neficio de Latiesas y el Priorato de la Raga, para anadirle dos Monges mas
(como largamente vereis por la copia del Memorial que se os remite con es-
ta). Y antes de tomar resolucion, ha parecido encargaros, que me informeis y
digais vuestro parezer sobre esta materia, para que, con noticia de todo, man-
de lo que mas convenga. Datis en Madrid a XX de Junio M.DCLVII1.
Yo el Rey.
Hieronimus Villanueva, Protonotarius.
LIX
La Reina Governadora Mariana d'Autria assabenta al Comissari General de la
Croada, Antoni de Benavides, de la condonacid feta al monestir de la paga del sub-
sidio y escusado, suspensi6 d'Abadiat.
La Reyna Governadora. Licenciado Don Antonio de Venavides y Vazan,
Caballero del Orden de Alcantara, Arzediano de Alcaraz, Dignidad y Canonigo
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 203
de la santa Iglesia de Toledo, Sumiller de Cortina del Rey mi hijo, de su
Consejo, y Comissario Apost6lico general de la Santa Cruzada y demas gracias,
y los del Consejo y Contaduria Mayor de ella. Vien saveis que, por orden
mia de diez y ocho de Junio proximo pasado, mande que, para que se pueda
reedificar con toda brevedad el Real Monasterio de san Juan de la Pefia, ha-
via resuelto (por la memoria de estar sepultados en el los primeros Reyes de
Aragon, y su antiguedad) que se suspenda por aora la provission de su Abadia,
que esta vaca, aplicandose sus frutos y rentas para la fabrica, y assi mismo,
que mientras durare esta aplicacion se le deje la parte que contribuye por el
subsidio y excusado de ella, y de las rentas del Monasterio y Monges; y,
visto en este Consejo, fue de parecer podia relevarles por cuatro anos del
subsidio y excusado; y en esta comformidad dareis los despachos necessarios,
para que, de lo que se reparte de subsidio y excusado al dicho Monasterio de
San Juan de la Pefia, no se cobre maravedis algunos por tiempo de cuatro
anos, que an de empezar a correr desde el dia de la fecha desta mi Cedula,
aplicandose ' esta cantidad para la fabrica del dicho Monasterio ; que yo lo tengo
asi por vien, y os relievo de qualquier culpa o cargo que por ello se os pueda
imputar. Fecha en Madrid a IX de Julio de M.DC.LXXV anos.
Yo la Reina.
Por mandado de su Magestad.
Joseph de Torres, Secretario.
LX
La Reina Governadora Mariana d' Austria participa al monestir la condonacio de
la paga del subsidio y escusado i suspensi6 d'Abadiat.
La Reina Governadora. Amados nuestros, el Prior Mayor del Claustro y
Monges del Real Monasterio de S. Juan de la Pena. Haviendome representado
el Dr. F. Miguel Jordan, monge de esse Real Monasterio, en vuestro nombre,
el desconsuelo y sentimiento con que os hallais por el incendio y ruina que
padecio esa Real Casa y que no teneis medios para reedificarla, suplicandome
mande aplicar los que mas fueren de mi Real servicio para este efecto. Y con-
descendiendo con tan piadosa suplica, y deseando se continue siempre en ese
venerable santuario y Real casa el culto con que se ha alabado a nuestro Se-
nor, rogando y suplicandole, con vuestras oraciones y sacrificios, por el descanso
y felicidad eterna de los Serenissimos Reyes, nuestros progenitores, que estan
204 . CATALONIA MONASTICA
sepultados en elk, y juntamente por los buenos sucesos de esta Monarquia; y
que sera muy propio de mi Real obligation el procurar la restauraci6n de esta
ruina, y que no padezcays la descomodidad presenter en consideration de esto,
he resuelto suspender por agora la provisi6n de la Abadia, que esta vacca por
muerte de Fray Juan Geronimo Embid, y que se apliquen sus frutos y rentas
para la fabrica; y assi mismo, he mandado que, por tiempo de cuatro afios,
no se cobre el subsidio y excusado que paga la Abadia y rentas del Monasterio
y Monges; y hazeros merced de seys mil ducados por una vez en expe-
dientes que se beneficiaren por este mi Conssejo Supremo de Aragon. Y para
que se administren las rentas y hazienda de la Abadia con el cuydado que
combiene, y por persona de la misma Casa, he nombrado por Economo y
Administrador dellas, mientras durare la dicha vacante y aplicacion, al Prior
Mayor que es o fuere del Claustro de dicho Monasterio. Y porque todo ceda
en mayor beneficio de la fabrica, he mandado escrivir a D. Juan de Austria,
mi Primo, disponga con el officio de Maestre Racional de esse Reyno, os de
el arbitrio possible en la paga de los drechos de las quentas del Economato.
De que he querido avisaros para que lo tengays entendido, y asseguraros que,
si en adelante se ofrecieren otros effectos que puedan aplicarse para esta obra,
lo hare, para que pueda acabarse y ponerse en su antiguo lustre y perfection.
Datis en Madrid a XIII de Setiembre, M.DC.LXXV.
Yo la Reina.
Vidit D. Melchior de Navarra, Vicecancellarius. Vidit D. Petrus de Villa-
campa, Reg. Vidit D. Michael de Qalba. Vidit Marchio de Castelnovo. Vidit
D. Laurentius Matheu, Reg. Vidit Exea, Reg. Vidit Fernandez de Heredia,
Reg. Vidit D. loseph de Boxadas, Reg. D. Hieronimus Villanueva, Marchio
de Villalva, Protonotarius.
LXI
Carles II fa saber al monestir la seva presa de possessio del Goven i sol'licita
oracions pel seu fell? regnat.
El Rey. Venerable y amado nuestro. Haviendo sido nuestro Senor servido
de que haya llegado el dia de cumplir los arios de mi menor edad para entrar
(como he entrado) al govierno de mis Reynos, he querido daros esta noticia
para que lo tengays entendido y pidais a nuestro Senor, con la eficacia y de-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 205
mostraciones publicas que se deve, enderece mis acciones a su santo servicio
y al bien universal de mis vasallos, como su divina Magestad save que lo de-
seo. Encargoos que por vuestra parte concurrais a este fin, haziendo que en
vuestra iglesia se hagan muy fervorosas oraciones a nuestro Senor, que en ello
sere servido. Datis en Madrid a XXIIII de Deziembre de M.DCLXXV.
Yo el Rey.
Vidit D. Melchior de Navarra, Vicecancellarius. Vidit D. Petrus Villacampa,
Reg. Vidit D. Michael de de Qilba. Vidit D. Laurentius Matheu, Reg. Vidit
Exea, Reg. Vidit Don Joseph de Boxades, Reg. D. Hieronimus Villanueva,
Marchio de Villalva, Protonotarius.
LXII
Carles II demana altra vegada oracions per tal que Deu encamini el seu regnat.
El Rey. Venerable y amado nuestro. Siendo Dios, nuestro Senor, el ori-
gen y manantial de todos los bienes, y la oracion el medio mas eficaz y a-
gradable a sus ojos para conseguirlos; atendiendo a la obligation en que su
Magestad divina me ha puesto y el deseo que tengo de que se encaminen
mis operaciones a su mayor gloria y servicio y a la mayor felicidad de mis
vasallos: he resuelto encargaros que en todos los conventos de vuestra juris-
diction se hagan, a este fin, publicas y privadas oraciones, pues la caussa es
publica y particular, y que especialmente se hagan rogativas en aquellos Lu-
gares, Capillas, Hermitas y Templos que fueren de mas devotion, y donde
Dios, nuestro Senor, con demostraciones de particular misericordia, hubiere
dado a entender se agrada mas de ser venerado, como lo fio de vuestro
amor a mi servicio y a la causa publica, en que le recivire de vos. Datis en
Buen Retire a XXVII de Febrero M.DCLXXVII
Yo el Rey.
Vidit Car. Praeses. Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit Marchio de
Castelnovo. Vidit D. Laurentius Matheu, Reg. Vidit Exea, Reg. Vidit Fernan-
dez ab Heredia, Reg. Vidit D. Joseph, de Boxadas Reg. D. Hieronimus Vi-
llanueva, Marchio de Villalba, Protonotarius.
206 CATALONIA MONASTICA
LXIII
Carles II ordena al Prior corregir, dintre la seva jurisdicci6, els pecats i abuses
per aplacar D6u.
El Rey. Amados nuestros. Siendo el medio mas seguro para que se con-
sigan las felicidades comunes recurrir a nuestro Senor implorando su divino
auxilio, particularmente cuando tanto le hemos menester en el tiempo presen-
te, y el camino mas cierto de lograiie es escusar escandalos y pecados publi-
cos, exercitando la rectitud de la justicia en la distribucion del premio y el
castigo, y cultivando el exercicio de las virtudes con el establecimiento de las
buenas costumbres, detestacion de vicios y emmiendas de los perjudiciales a-
busos que se ban introducido: os encargo que, dandoos la mano con el Go-
vernador, Prelados y Ministros de esse Reyno, pongais sumo cuydado en el
remedio de los danos publicos, atendiendo por todos los caminos possibles a
la correccion de pecados en los distritos de vuestra jurisdiccion, sin excepcion
de personas, inclinando al amparo de los pobres en resguardo de la opresion
de los poderosos, para solicitar los efectos de la divina misericordia a benefi-
cio de mis Reynos y Dominios en la trabajosa constitution en que se hallan.
En todo lo qual os encargo la conciencia, pues, aunque deveis hazerlo assi
por vuestras indispensables obligaciones, se recrece a ellas la circunstancia de
satisfacer yo a la mia. Executareislo en esta conformidad, porque assi combie-
ne a mi servicio, y en que me dare por muy servido. Datis en Madrid a
XXVII de Marzo de M.DC.LXXVII
Yo el Rey.
Vidit D, Petrus Villacampa, Reg. Vidit D. Laurentius Matheu, Reg. Vidit
Exea, Reg. Vidit Fernandez Heredia, Reg. Vidit D. Joseph de Boxadas, Reg.
D. Hieronimus Villanueva Marchio de Villalba, Protonotarius.
LXIV
Carles II ordena processons i rogatives per tal d' aturar la peste declarada a Car-
tagena.
El Rey. Amado nuestro. Si bien se hacen quantas diligencias caven en la
prudencia humana para atajar y preservarnos del mal contagioso que se pade-
ce en la ciudad de Cartagena y su campo, haviendose ya extendido a la de
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 207
Murcia y villa de Totana, devemos passar a implorar los medios de la divina
misericordia, pidiendo a Dios nuestro Senor que, usando de ella, nos asista
en tan gran tribulacion, para que el dafio no pase adelante ni penetre a otras
provincias; a cuio fin he tenido por -conveniente encargaros (como lo hago)
que, luego que recivais esta, dispongais se hagan en ese Monasterio procesio-
nes y rogativas con la mayor brevedad y devocion que fuere posible, en la for-
ma que se ha hecho en semej antes ocasiones, que me sera de toda gratitud.
Datis en Madrid a XII de Junio de M.DC.LXXVII.
Yo el Key.
Vidit D. Petrus de Villacampa, Reg. Vidit Fernandez ab Heredia, Reg.
D n . Francisco Izquierdo (?) de Berbegal, Secretario.
LXV
El President a Corts d'Arago suplica al Rei vulgui concedir una pensio de mil
ducats, durant 15 anys per la reedificacio del monestir.
Senor. El antiguo y real Monasterio de San Juan de la Peiia me a dado
el memorial incluso, en que hace memoria de sus glorias y antiguedades,
Panteon de los senores Reyes de Aragon, y de los muchos hijos que ha te-
nido, en virtud y letras, grandes; y concluye con la pobreza y falta de me-
dios con que se halla para la rehedificacion: y en consideration de ser cassa
y sepulchre de los senores Reyes, suplica a V. Magestad sea servido hazerle
merced de dos mil ducados de pensiones para este effecto, sobre el Arzobispa-
do de Zaragoza, Obispados y demas Dignidades de este Reyno, con antelacion
a las concedidas.
La antiguedad y lustre de esta Cassa es tan notoria, que excusso referirla
a vuestra Magestad. Tambien es notoria la pobreza con que se halla, que le
sera imposible la rehedificacion si V. M., con su soberana grandeza, no la so-
corre; porque los cortos utiles de la vacante de la Abadia fructifican muy po-
co para esto. Y respecto de lo que combiene que cuanto antes se vuelba a su
antiguo ser y esplendor, y que siendo V. M. patron y senor de ella debe fa-
vorecerla y ampararla con su gracia, entenderia que seria digna action de la Real
benignidad y grandeza de V. M. concederla mil ducados de pension por tiem-
po de XV anos, con antelacion a todas las mercedes concedidas, pues, siendo
causa publica la de esta rehedificacion, deve ser preferida, para que, con este
socorro y el de la vacante de la Abadia, vuelba el edificio a su ser primero y
208 CATALONIA MONASTICA
*
esten con aquella reverencia y decencia, que se deve, los huesos de los seno-
res Reyes antecesores de V. M., que mandara lo que mas convenga. Zaragoza
a IV de Octubre de M.D.C.LXXVII.
D. Pedro de Aragon.
D. Josep de Molina, Secretario.
Nota: El decreto del Rey dice: Como parece. (Nota del copista)
LXVI
Carles II comunica al Prior el seu intent de fer proclamar St. Josep Patr6 dels
seus dominis.
El Rey. Venerable" y amado nuestro. Por la devotion que profeso al glorioso
S. loseph, he resuelto que sea declarado y recibido por tutelar en todos mis
dominios, esperando que lograran continuas felicidades por la intercession de
tan gran Santo; y he escrito participando a su Santidad para que venga en
aprovar este religiose intento. Tendreislo entendido para dar cumplimento a
esta mi resomcion, que assi es mi voluntad. Datis en Madrid a XXXI de
Deciembre M.DCLXXVIII.
Yo el Rey.
Vidit Petrus, Praeses. Vidit Petrus Villacampa, Reg. Vidit D. Michael de
alva. Vidit D. Raphael de Vilosa, Reg. Vidit Xulve, Reg. Vidit D. Georgius
de Castelvi. Vidit Antonius de Calatayud. D. Hieronimus de Villanueva, Mar-
ch io de Villalba, Protonotarius.
LXVII
Carles II relleva al moiiestir per quatre anys mes de la paga del subsidio y excu-
sado i provisio de 1'Abadiat.
El Rey. Venerables, Devotos Religiosos y Amados mios. Por lo que Fray
Miguel Jordan, monge de ese Real Monasterio, me ha representado, he enten-
dido el estado de la fabrica y nueva reedificacion de el, los medics que aveis
gastado, demas de los que yo mande aplicar, y todo lo demas que se os ofrece
para adelantarla como deseais. Y teniendo yo consideration a vuestras suplicas
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 209
y a la satisfacci6n con que procedeis en la distribuci6n de los medios de que
os hize merced, consumiendo no solo ellos sino otros muchos que vosotros
haveis aplicado, quitandoos el vestuario: he resuelto daros las gracias que me-
rece vuestro zelo y aplicacion, fiando que la continuareis con un mismo cuidado,
pues, para que lo podais hacer me] or, os he hecho merced de relevaros por
otros quatro anos de la paga del subsidio y escusado, ordenando al Comissario
General os de los despachos necessarios. Tambien he resuelto que se suspenda
la provision de esa Abadia para que sus rentas se empleen en la fabrica de ese
Santuario, y que por escusar cualquier escrupulo, se escriba (como se ha exe-
cutado) al Embaxador en Roma, lo ponga en la noticia de su Santidad, para
que se sirva de dar su asenso. Y queda encargado este mi Consejo supremo
de procurar hacer effectives, cuanto antes, los seis mil ducados que estan con-
cedidos a ese Convento para el mismo fin. De que ha parecido avisaros para
que lo tengais entendido. Datis en Buen Retiro a X de Abril M.DC.LXXIX.
Yo el Rey.
Petrus, Praeses. Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit D. Michael de (Jalva.
Vidit D. Raphael de Vilosa, Reg. Vidit D. Gregorius de Castelvi. Vidit Mar-
chio de Castelnovo. Vidit Xulve, Reg. D. Hieronimus de Villanueva, Marchio
de Villalba, Prot.
LXVIII
Carles II comunica al Comissari de la Croada, Antoni de Benavides, el mateix
de la lletra precedent.
El Rey. Licenciado Don Antonio de Benavides y Bazan, Cavallero de la
Orden de Alcantara, Arcediano de Alcaraz, Dignidad y Canonigo de la santa
Iglesia de Toledo, mi Sumiller de Cortina, de mi Consejo, Comissario Apos-
tolico General de la Santa Cruzada y demas gracias en todos mis Reynos y
Senorios etc.
Bien sabeis que la Reyna, mi Senora y Madre, por su Real Cdula de
nueve de Julio del ano pasado de mil y seiscientos y setenta y cinco, fue
servida de hacer merced al Real Monasterio de San Juan de la Pena, para
ayudar a la reedificacion del Convento, de que no se cobrasen maravedis al-
gunos de lo que se le reparte de subsidio y excusado, por quatro anos, que
cumpliran en nueve de Julio de este presente ano, en consideration de estar
14
210 CATALONIA MONASTICA
en el sepultados los primeros Reyes de Aragon. Y por orden mia de quatro
de Abril de este ano he sido servido de prorrogarles la gracia por otros quatro
afios mas, que cumpliran en diez de Julio del ano que viene mil seiscientos y
ochenta y tres en la misma consideracion. Y assi os encargo y mando deis y
hagais dar al dicho Real Monasterio de San Juan de la Pena los despachos
necessaries para que no se cobre de 61 lo que se le repartiere de subsidio y
excusado hasta el dicho dia diez de Julio del ano que viene de mil y seiscientos
y ochenta y tres por las Santas Iglesias de Aragon y Pamplona y otras donde
tuvieren rentas que devan pagar subsidio o excusado; que assi es mi voluntad.
Y os relievo de qualquier culpa o cargo que por ello se os pueda imputar.
Fecha en Madrid a diez y seis de Abril de mil y seiscientos y settenta y nue-
ve aiios.
Yo el Rey.
Por mandado del Rey, nuestro Senor.
Antonio de Zupide Aponte.
LXIX
Carles II ordena rogatives amb motiu dels seus desposoris amb Maria Lluisa
d' Orleans.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. Entendindose que el dia veinte del
corriente se celebrara mi desposorio en Paris con la Serenissima Princesa Maria
Luisa de Orlians, mi sobrina, y deviendo yo recurrir a nuestro Senor implo-
rando de su divina gracia los favorables efectos de esta union, os encargo que,
en la conformidad que os dira mi Lugarteniente y Capitan General, se celebre
una missa solemne y se haga una procesion general a este intento ; en que me
dare por muy servido. Datis en Madrid a XIX de Agosto M. DC. LXXIX.
Yo el Rey.
Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit Fernandez ab Heredia, Reg. Vidit
Xulve, Reg. Vidit D. Michael de alva. Vidit jRaphael de Villosa, Reg. Vidit
D. Antonius de Calatayud. D. Heronimus Villanueva, Marchio de Villalva,
Protonotarius.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 211
LXX
Carles II encarrega al Prior de publicar dintre la seva jurisdiccio la festa de Nra.
Sra. del Patrocini.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. Haviendo su Santidad, a instancia
mia, venido en expedir el Breve cilia copia os entregara mi Lugarteniente
General en ese Reyno, estendiendo a que en todos mis Reynos se celebre la
festividad de Ntra. Sra. del Patrocinio, ha parecido encargaros (como lo hago)
dispongais que se publique esta festividad en las Iglesias de vuestra jurisdiccion,
para que todos se hallen con esta noticia y puedan concurrir a su mayor cele-
bridad; que en ello recibire de vos muy grato servicio. Datis en Madrid a
XXX de Agosto de M. DC. LXXIX. *
Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit Fernandez ab Heredia, Reg. Vidit
D. Michael de alva. Vidit D. Raphael de Vilosa, Reg. Vidit D. Laurentius
Matheu, Reg. D. Hieronimus de Villanueva, Marchio de Villalba, Prothono-
tarius.
LXXI
Carles II ordena rogatives contra la peste.
El Rey. Venerables y Amados nuestros. Continuandose tantos afios ha las
enfermedades contagiosas y pestilentes en diferentes ciudades y lugares de estos
Reynos, he resuelto que se hagan rogativas mui fervorosas a Dios, nuestro
Senor, por medio de su Santissima Madre, para que, por su intercession, se
sirva de aplacarlas y extenguirlas ; y assi os encargo que !o ejecuteis por vuestra
parte, fiando de vuestro celo del bien comun que lo dispondreis con la devo-
cion que se espera de vuestras obligaciones y se ha estilado en otras ocasiones:
en que me d&r6 por muy servido. Datis en Madrid a X de Agosto, M. DC.
LXXXI.
Yo el Rey.
Petrus, Praeses. Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit Xulve, Reg. Vidit
D. Michael Calva. Vidit Marchio Canales. D. Hieronimus Villanueva, Marchio
de Villalva, Prot.
i) Manca la signatura del Rei.
212 CATALONIA MONASTICA
LXXII
Carles II insisteix sobre el mateix.
El Rey. Amados nuestros. Haviendose tenido noticias ciertas de que las
enfermedades contagiosas se ban acercado a la Cone mas que el ano pasado,
pues se esta padeciendo este trabajo en la Puebla de Alcozer, he resuelto que
para implorar la divina misericordia, a fin de aplacar el enojo que manifiesta
nuestro Senor en la duracidm y permanencia de el, se hagan rogativas genera-
les en todas partes. Encargoos que en conformidad de ello, y que se ha acos-
tumbrado en otras ocasiones, dispongais que se hagan muy fervorosas rogati-
vas y oraciones a este fin, en las Iglesias de vuestra jurisdicci6n; y que todos
rueguen a Dios, poniendo por intercesora a su santissima Madre, para que
mitigue su ira, librandonos de las enfermedades pestilentes que en aquel Lugar
y otras partes se padecen, y que se digne de extinguirlas: como lo fio de
vuestro zelo y obligaciones a mi servicio, y beneficio comun de estos Reynos.
Datis en Madrid a IIII de Julio, M.DC.LXXXII.
Yo el Rey.
Vidit Xulve, Reg. Vidit D. Joseph Rull, Reg. Vidit Marchio de Castel-
novo. Vidit Pastor, Reg. D. Hieronimus Villanueva, Marchio de Villalva,
Protonotarius.
LXXIII
Carles II mana que es dediqui un dia en sufragis pels difunts.
El Rey. Venerable Religioso y Amado nuestro. Haviendose puesto en mis
manos el Memorial de que son copias las inclusas, que parece aver sido es-
crito por el Obispo de Canarias, en el qual persuade a que por todos medios
se frequenten los sufragios de las almas del Purgatorio, para que, como es
justamente devido, sean continuamente socorridas con ellos, y reconociendo
yo quan propia obligaci6n de todos los Catholicos es esta, lo acepta que sera
a los ojos de Dios, y quanto aplacara su ira, y lo que mi exemplo podra mo-
ver a tan gran piedad: He mandado que a este efecto se dedique, en mi nom-
bre, el dia que cumplo anos, y juntamente he resuelto se remitan de estos
papeles a los Prelados de las Iglesias y Religiones de mis Dominios, encargan-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 213
doles mticho que, cada uno en su jurisdiccion, persuada a que las personas,
de qualquier calidad y esta'do que scan, senalen un dia en el ano, en que
exerciten alguno o algunos de los sufragios que el memorial contiene. Encar-
goos que, por vuestra parte y vuestra juri.sdicci6n, dispongais se execute obra
de tanta piedad, bien vista de los ojos de Dios, y de alivio y socorro para las
almas del Purgatorio : que en ello me hareis muy agradable servicio. Datis en
Madrid a X de Septiembre de M. DC. LXXXII.
Yo el Key.
Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit Xulve, Reg. Vidit Pastor, Reg.
Vidit D. Josephus Rull, Reg. Vidit Marchio de Canales. D. Hieronimus Villa-
nueva, Marchio de Villalva, Prot.
LXXIV
El Protonotari remet al Prior una lletra del Rei.
Senor mio. Remito a Vuestra Senoria la carta inclusa de su Magestad en
orden a lo que Vuestra Senoria y esse Combento escrivio sobre el estado de
la nueva fabrica y necessidad de la traslacion; por el vera Vuestra Senoria la
resolucion de su Magestad, y- lo mucho que ha estimado lo adelantada que esta
la rehedificaci6n de la Iglesia. Suplico a Vuestra Senoria me avise de su
recivo, y me d muchos empleos de su servicio. Dios guarde a Vuestra Seno-
ria muchos anos, como desseo. Madrid IX de Setiembre, M. DC. LXXXII.
Besa la mano de Vuestra Senoria su mayor Servidor,
El Marques de Villalva,
Protonotario.
LXXV
Carles II atorga llicencia de traslladar-se al nou monestir.
El Rey. Venerable, Devoto Religioso y amado nuestro. Hasse visto vues-
tra carta de XXIII del passado, en que dais quenta del estado en que se halla
la fabrica del nuevo Monasterio, y las diligencias y medios que se aplican pa-
ra la restauraci6n de tan venerable Santuario, y que la necessidad insta ya
214 CATALONIA MONASTICA
para la traslacion de la Comunidad, a cuyo efecto pedis mi Real Hcencia. Y
ha parecido aprovaros lo que en esta obra haveis procurado adelantar, y da-
ros las gracias que merece el zelo y aplicacion que en su rehedificaci6n mos-
trais, y juntamente la licencia que pedis para la traslacion. Y me avisareis
quando sea tiempo de que se muden los cuerpos de mis gloriosos progenito-
res, porque quiero tenerlo entendido. Datis en Madrid a XVIII de Setiembre,
M.DC.LXXXIL
Yo el Key.
Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit Xulve, Reg. Vidit D. Josephus
Rull, Reg. Vidit Marchio de Canales. D. Hier6nimus Villanueva, Marchio de
Villalva, Protonotarius.
LXXVI
Carles II ordena rogatives amb motiu de la guerra dels turcs contra Alemania.
El Rey. Venerable, Devoto y Amado nuestro. La obstinacion del Turco
en Alemania es tan sensible y de tan malas consequencias para mis Reynos
como se deja considerar; y siendo el principal medio en este conflito acudir
a Dios, nuestro Serior, y desenojarle, para que mire con ojos de misericordia
toda la Christiandad, y, en particular, al Emperador mi tio, que se halla tan
apretado de aquellos Infieles: He resuelto que, a este fin, se hagan en todas
partes muy frequentes rogativas y oraciones, suplicando a su divina Magestad
se sirva de asistir a esta causa, y dar a las Armas Cesareas los buenos suces-
sos que hemos menester. Y assi os encargo dispongais que se execute en esta
conformidad en essa Iglesia y en las demas de vuestra jurisdiccidn; que a
mas de ser tan de las obligaciones de vuestro estado, lo tendre a particular agra-
do. Datis en Madrid a XXV de Setiembre, M.DC.LXXXIII.
Yo el Rey.
Vidit Marchio de Castellnovo. Vidit D. Josephus Rull, Reg. Vidit Va-
lero, Reg. Vidit Calatayud. Vidit D. Joanes Bta. Pastor, Reg. D. Hieronimus
Villanueva, Marchio de Villalva, Protonotarius.
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 215
LXXVII
Carles II ordena accions de grades per la victbria de 1'Emperador contra els turcs.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. Haviendo sido Dios servido de que
las Armas del Emperador, mi tio, hayan logrado una tan gran victoria contra
el Turco, no solo haziendoles levantar el sitio que tenian puesto a la Plaza
de Viena, sino derrotando su exercito, tomandoles la Artilleria, Tien das de
Campaiia y otros pertrechos de guerra, con mortandad de mucha gente: He
resuelto participar estas noticias, y encargaros (como lo hago) que ordeneis
en todas las Iglesias de vuestra jurisdiccton, que se den las gracias a nuestro
Senor que pide un sucesso de tantas consequencias como este, hazie"iidose
las demostraciones de regozijo que en semejantes cassos se acostumbra; en
que me dare por muy servido. Datis en Buen Retire a XXVII de Nobiembre
M.DC.LXXXIII.
Yo el Rey.
Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit Valero,, Reg. Vidit Calatayud.
Vidit D. Juannes Bta. Pastor, Reg. D. Hieronimus Villanueva, Marchio de
Villalva, Protonotarius.
LXXVIII
Carles II demana oracions per la guerra contra Franca.
El Rey. Venerable y Amado. Haviendo roto la guerra el Rey Christianis-
simo contra esta Corona, y siendo precise prevenir el remedio de los perjui-
cios de esta guerra, y acudir a Dios, nuestro Senor, para que favorezca la jus-
ticia de esta causa, os encargo dispongais que, en las Iglesias de vuestra
jurisdicci6n, se hagan muy fervorosas rogativas para implorar su divino auxi-
lio: en que recivire" particular servicio. Datis en Buen Re tiro a XI de De-
ciembre, M.DC.LXXXIII.
To el Rey.
Vidit D. Josephus Rull, Reg. Vidit D. Joannes Bta. Pastor, Reg. Vidit
Valero, Reg. D. Hieronimus Villanueva, Marchio de Villalva, Protonotarius.
216 CATALONIA MONASTICA
LXXIX
Carles II sol'ticita del monestir socors per la guerra contra Franca.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. For las muchas tropas y prevencio-
nes de guerra que conduze el Rey de Francia a las fronteras de Navarra, se
esta con grandes rezelos de su inbasion, y siendo tan devido el acudir a su
defensa como notorio el particular interes que en esto tiene esse Reyno,
por su mayor cercania a los confines: He resuelto daros esta noticia, (como
lo hago), con suma confianza de que, continuando la fineza y celo que siem-
pre he hallado en vuestra fidelidad y amor, le manifestareis en esta ocasion
tan urgente, y me servireis con el mayor numero de gente o dineros que
pudie"redes, y como lo hizo vuestro antecesor en el ano M. DC. XXXVIII, para
el socorro de Fuente Rabia; en que recivire de vos muy particular servicio,
como hecho en la necesidad presente, que es de la calidad que entendereis del
Duque de Hijar, mi Lugarteniente y Capitan General de esse mi Reyno, y a
essa proporcion experimentareis mi Real gratitud, en todo lo que fuera de
vuestras convenienzias. Datis en Madrid a VIII de Abril, M.DC.LXXXIIII.
Yo el Rey.
Vidit D. Josephus Rull, Reg. Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit
D. Joannes Bta. Pastor, Reg. Vidit Valero, Reg. D. Hieronimus Villanueva,
Marchio de Villalva, Protonotarius.
LXXX
Carles II comunica al Comissari General de la Croada, Antoni de Benavides, la
gracia novament acordada al monestir de condonaci6 de la paga del subsidio y ex-
cusado durant quatre anys.
El Rey. Muy Reverendo en Christo, Padre, D. Antonio de Venavides y
Bazan, Patriarcha de las Indias, Arzobispo de Tiro, de mi Consejo, mi Cape-
llan y Limosnero mayor, Comissario Apostolico General de la santa Cruzada,
y los del dicho mi Consejo y Contaduria mayor della. Vien saveis que, con
consulta vuestra de nueve de Marzo pr6ximo, me volvisteis otra del Consejo
de Aragon que con orden mia de diez y seis de Henero de este ano, os a-
via remitido, y me referistes lo que l me avia propuesto en ella, diciendo
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 217
seria muy de mi piedad prorrogar aora la gracia, que tuve por bien conceder
al Monasterio de San Juan de la Pena, perdonandole, por quatro anos, (en a-
tenci6n al grande incendio que padecid aquella Cassa) la parte que le tocava
de la quartadezima, subsidio y excusado, para que con este alivio pudiesse
volver a reedificarla: y que, haviendose cumplido en nueve de Julio de seten-
ta y nueve, volvi a hacerle la misma merced por otros quatro anos, que aca-
baron en diez de Julio pr6ximo pasado; sobre que erais de parecer, que por
los motives referidos, seria muy de mi benignidad y grandeza continuar al
Convento la misma gracia por otros quatro anos mas en la conformidad que
las dos refer! das; lo qual por mi visto, lo he tenido y tengo asi por bien. Y,
por la presente, os encargo y mando deis y hagais dar al dicho Convento de
San Juan de la Pena los despachos necessarios para que, de lo que deviere pa-
gar de subsidio, excusado y quartadezima en quatro anos, contados desde que
espiraren los otros quatro de la ultima merced, no se le pidan maravedis al-
gunos, por quanto yo se le liago de todo lo que esto importare, por el moti-
vo referido; que asi es mi voluntad. Y os relevo de qualquier culpa o cargo
que por ello se cs pueda imputar. Fecha en Madrid a veinte y dos de Ma-
yo de mil seiscientos y ochenta y quatro.
Yo el Key.
Por mandado del Rey, nuestro Seiior,
D. Antonio de Ubilla y Medina.
LXXXI
Carles II ordena es facin novament accions de grades per les victdries de 1'Em-
perador contra els turcs.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. Haviendome dado cuenta el Empe-
rador, mi tio, de las victorias que han tenido las Armas Cesareas contra las
Otomanas, y siendo esto de tanta consequencia para toda la Christian dad: He
resuelto participaros esta noticia, y encargaros que, en las Iglesias de vuestra
jurisdicci6n, se den gracias a nuestro Senor por tan felices sucesos. Datis en
Madrid a XXX de Septiembre de M.DC.LXXXV.
Yo el Rey.
Vidit D. Joannes Bta. Pastor, Reg. Vidit Valero, Reg. Vidit D. Josephus
Rull, Reg. Vidit Marchio de Villalva. D. Bernardus Pujol, locumtenens in offi-
cio Protonotarii.
218 CATALONIA MONASTICA
LXXXII
Carles II prorroga al monestir per den anys la condonaci6 de la paga del sub-
sidio y escusado i la suspensi6 d'Abadiat.
El Rey. Venerables, Devotos Religiosos y Amados nuestros. For lo que
se me ha representado, de vuestra parte, del estado que tiene la reedificaci6n
de ese Real Monasterio de la ruina que padecio con el incendio, y que no
ha vastado la aplicacidn que hize de los frutos de la vacante de la Abadia
por tiempo de diez anos, los quales estan pr6ximos a cumplirse, y que es
precise mas caudal para continuarla, aunque haveis procurado aplicar de vues-
tros vestuarios lo posible; y atendiendo a los motives que concurren en la
continuacion de esta fabrica, y lo que conviene que se acabe: He resuelto
haceros merced de prorrogar por otros diez anos mas los frutos de la dicha
Abadia, que an de empezar a correr desde el dia en que se cumplieron los
de la ultima concesi6n, para que, lo que procediere de ellos, se emplee en
esa obra, fiando de vuestro zelo y atenciones que concurrireis, por vuestra
parte, al mismo fin, con todos los medios que pudiereis, para que se restitu-
ya a su antiguo ser con la maior brcvedad que mere posible; en que me da-
re por muy servido. Que a mi Agente en Roma escrivo dandole noticia de
esta prorrogaci6n, y que passe los officios necessarios con su Santidad, para
que de su asenso, y para la suspension de la provision de esta Abadia. Y, por
lo que toca al nombramiento de Ec<5nomo para cobrar los frutos de la Abadia,
es mi voluntad que subsista el que hize el ano 1675 con despacho del 13 de
Setiembre, para que lo fuesse el Prior mayor que entonces era, y que por
tiempo fuesse del Claustro de ese mi Real Monasterio. Y, en virtud de la pre-
sente, declare que sea valido el referido despacho, y que con el, sin otro nue-
vo, pueda administrar y percivir las rentas del tiempo de la vacante, que le
concedo. Datis en Madrid a XX de Abril, M.DC.LXXXVI.
Yo el Rey
Vidit Valero, Reg. Vidit Marchio de Villalva. D. Josephus Rull, Reg.
LXXXIII
Carles II comunica al seu agent a Roma, Bernard de Quir6s, la prdrroga de la
lletra precedent per tal que procuri 1'assentiment del Papa a la mateixa.
El Rey D. Francisco Bernardo de Quiros, mi Agente en Roma. Con des-
pacho de X de Abril del ano pasado de M.DC.LXXIX, dirigido al Marques
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 219
del Carpio, mi Embaxador en esa Corte, tuve por bien de avisarle la aplica-
cion que avia hecho de los frutos de la Abadia de San Juan de la Pena, de
la Orden Claustral de San Benito, del Reyno de Aragon, para la reedificacion
de la consumida por el incendio que padeci6, por ser de mi Real Patronato,
y antiguo Panteon de los gloriosos Reyes de Arag6n, mis predecesores, para
que lo participase a su Santidad y le suplicase fuese servido dar su asenso por
escusar escrupulo, y para la suspension de esta provision. Y porque estan para
fenecerse los diez anos referidos, y estoi informado de lo bien que se ban
empleado no solo los effectos procedidos de esta vacante sino otros que los
mismos Monges ban aplicado de sus propios vestuarios: he venido en conce-
derles de nuevo la proirogacion de esta vacante por otros diez afios mas, des-
pues de fenecida la que concedi, para que continuasen esta fabrica, por nece-
sitarse de ellos para concluirla. Y assi ha parecido ordenar y mandaros (como
lo hago) que participeis en mi Real nombre a su Beatitud esta prorrogacion,
y le suplicareis que de su asenso para la suspensi6n de esta provissi6n, y a-
plicareis todas las diligencias que conduxeren a este fin y fueren necesarias; y
me dareis 'quenta de lo que resultare. Datis en Madrid a XX de Abril
M.DC.LXXXVI.
Yo el Rey.
Vidit Calatayud, Reg. Vidit Valero, Reg. Vidit D. Josephus Hull, Reg.
Vidtt Marchio de Villalva. D. Hieronimus Villanueva, Marchio de Villalva,
Protonotarius.
Duplicado
LXXXIV
Del Virrei d'Arag6 al Prior del monestir: acusa-li rebut de la seva lletra.
Recivo la carta que Vuestra Senoria me ha escrito en 28 de Abril, remi-
tie"ndome la inclusa de su Magestad de 20 del mismo mes, y quedo enten-
diendo su Real resolucion, que es muy conforme a la de tan gran Catholico
Rey y Monarcha; y, por lo que yo he podido influir con mis continuas re^
presentaciones, me doy a mi mismo la enhorabuena de ver tomada esta Real
resoluci6n, tan a beneficio de ese Illustrisimo y Real Escurial de Aragon. Y
porque el Dr. D. Fray Domingo La Ripa, Monge y Enfermero de esa Real
Casa, participara a Vuestra Senoria el gozo y carino con que le he hablado
en esta materia, me remito a su relacion quando llegue a verse con Vuestra
Senoria, a quien Dios guarde muchos anos. Zaragoza y Mayo a i de 1686.
El Conde Duque y Seiior de Ixar.
220 CATALONIA MONASTICA
LXXXV
Carles II mana al Prior subministrar al seu enviat totes les dates que sol'liciti
referents a 1'estat de reconstrucci6 del monestir.
El Rey. Venerables y Amados nuestros. Porque conviene tener entendido
lo que ha importado la vacante de esa Abadia, subsidio y excusado, y demas
rentas y frutos que estan aplicados para la reedificacidn de lo consumido por
el incendio, que ultimamente padecio ese Real Monasterio desde que hize la
gracia hasta aora, y lo que se ha gastado y obrado con ello, y quanto ha impor-
tado esto, y que fabrica falta de hacer, y el caudal que sera menester para a-
cabarla: he mandado al Dr. D. Manuel Martinez Bueno, Arcediano de Serra-
blo, en la Sta. Iglesia de Huesca y Cathedratico de aquella Universidad, por
la satisfaction que tengo de su persona, que vaya a ese Convento y haga
una relacion muy individual de todo lo referido y me la embie. Y, assi, os
encargo y mando le subministreis todas las noticias que os pidiere y conduz-
gan a este fin, asistiendole en lo que fuere necessario; que assi es mi volun-
tad. Datis en Madrid a XXX de Septiembre, M.DC.LXXXVI.
Yo el Rey.
Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit D. Joannes Bta. Pastor, Reg. Vi-
dit Comes de Torro. Vidit D. Josephus Rull, Reg. Vidit Valero, Reg. Vidit
Marchio de Villalva. D. Hieronimus Villanueva, Marchio de Villalva, Proto-
notarius.
LXXXVI
Carles II ordena rogatives amb motiu del terratremol de Napols.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. A vista del estado presente de las
c6sas y de las calamidades con que Dios se digna de aflixirnos (aunque, por
mi parte, procure se atienda a su remedio con todo lo que permiten las di-
ligencias rmmanas): He tenido por bien se implore el auxilio del Cielo, y
que se hagan rogativas para aplacar la ira Divina con los motibos referidos y
del estrago que ha hecho ultimamente en el Reyno y Ciudad de Napoles el
terremoto. Y assi os mando que, por vuestra parte, se coopere a este santo
fin con luegos por la intercession de Maria Santissima, disponiendo que se
diga una Missa y haziendo las oraciones acostumbradas en cassos de esta cali-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 221
dad. Y siendo vos quien, mas particularmente, debe promover a la reforma-
ci6n de costumbres, con la predicacidn de personas de espiritu y desengano,
avisandome de lo que huviere digno de remedio en vuestro Monasterio, y lo
que puede conducir a el, para el mayor servicio de Dios, a fin de suspender
el castigo ulterior de nuestros pecados. Espero lo executareis todo con mucha
puntualidad, pues, demas de ser tan conforme a vuestras obligaciones, sera
muy de mi agrado. Datis en Madrid a XXX de Julio, M.DC.LXXXVII1.
Yo el Key.
Vidit Marchio de Canales. Vidit Marchio de Hariza. Vidit Borgia, Reg.
Vidit Climente, Reg. D. Josephus de Villanueva, Protonotarius.
LXXXVII
L' Agent del Rei a Roma, P6rez de Rua, exposa al canonge Pascal Marton les
dificultats d'obtenir 1' as sentiment del Papa a I'aplicaci6 dels fruits del monestir
feta pel Rei.
Amigo y Senor mio: D. Jorge Sayala me entrego el despacho de su Ma-
gestad tocante a la dependencia del Real Monasterio de San Juan de la Peria.
Yo lo pase luego a las manos del Sr. Embaxador; y, despues de haverlo visto
su Excelencia, mand6 que volviese a las mias para que dispusiese las diligen-
cias. No es facil conseguir con brevedad la confirmacion de su Santidad en la
aplicacion de los frutos de la Abadia del dicho Monasterio, que ha hecho su
Magestad para reparo de la fabrica, porque esta materia se ha de ver en la
Congregacion del Concilio, en donde no se dexaiin de encOntrar muchas di-
ficultades, como yo las he experimentado en negocios semejantes. Y aunque
el Sr. Regente D. Martin Francisco Climente me escrive que no se juzgaba
necessario el consentimiento del Papa, que para mayor seguridad se pedia: es-
ta opinion no es aca probable, y su Magestad sigue la contraria en casos uni-
formes. La solicitud sera trabajosa, y la mayor parte de ella, por la obligaci6n
de mi ofKcio, me toca a mi; pero la aliviara mucho el deseo y gusto de ser-
vir a la Patria para la restauracion de tan illustre y venerable monumento,
que testifica el valor y piedad de nuestros antiguos Aragoneses y el origen
de nuestros Reyes. Y, assi, puede estar Vuestra Merced muy asegurado de que
aplicare las mas vivas diligencias para que se consiga el intento. Guarde Dios
a Vuestra Merced muchos anos, como deseo. Roma a 8 de Agosto de 1688.
Besa la mano 4e Vuestra Merced su mayor servidor y Amigo.
D. Antonio Perez de Rua.
222 CATALONIA MONASTICA
LXXXVIII
Carles II fa a saber a Antoni de Benavides la nova condonacio per a deu anys
de la paga del subsidio y escusado concedida al monestir.
El Rey. Muy Reverendo en Chiisto Padre, D. Antonio de Benabides y
Vazan, Patriarcha de las Indias, Arzobispo de Tiro, de mi Consejo, mi Cape-
Han y Limosnero mayor y Comissario Apost61ico General de la santa Cruzada,
y a los del mi Concejo y Contaduria mayor de ella. Bien saveis que, con mi
Real orden de 22 de Octubre del ano passado de 1688, os remiti una con-
sulta, que el Consejo de Arag6n me hizo en 16 del mismo mes, poniendo
en mis Reales manos copia de otra de 31 de Mayo de 1685, en que me re-
presento la pretenssion de los Religiosos de el Real Monasterio de San Juan
de la Pena, del Reyno de Aragon, sobre la prorrogacion de la gracia de la a-
plicacion de los efectos de quartadezima, subsidio y excusado, que paga aque-
lla Casa cada ano, para la redificacion de su Iglesia, por diez anos mas desde 3 1
de Mayo de 1685 para repararse las ruinas que padecio con un incendio el
ano de 1675. Y havie'ndome conformado con el parecer del Consejo de Ara-
gon, en la Consulta referida de 31 de Mayo de 1685, y repetidose nueba ins-
tancia en la citada de 16 de Octubre de 1688, por no haverse dado el despa-
cho necesario por ese Consejo a la parte del dicho Real Monasterio para que
gozase de la referida gracia, os mande vieseis la consulta referida del Consejo
de Aragon, y que me represents seis lo que se ofreziere y pareciese; y haviendo-
me informado, en consultas vuestras de 4 y 30 de Deziembre del referido ano
de 1688, lo que sobre esta materia ocurria, visto por mi, y lo que el Conse-
jo de Arag6n expresso en las consultas declaradas que justifican la buena apli-
cacion y distribution de los frutos destas gracias enpleandose en la reedifica-
ci6n del dicho Monasterio y Templo, para la qual pareze por las aberiguacio-
nes executadas de orden del Consejo de Aragon les faltaria el dicho ano de
1685 mas de 4000 libras de moneda de aquel Reyno, y atendiendo a los es-
peciales motibos de piedad y religion que concurren, y ser aquella Cassa de
mi Real Patronato, y Panteon de los senores Reyes de Aragon, mis gloriosos
progenitores, e venido en conceder al dicho Real Monasterio de San Juan
de la Pena, del Reyno de Aragon, y a sus Religiosos, la gracia de relevarles
de la contribution del subsidio y excusado, que se les huviere repartido des-
de el dicho ano de 1685, y que se les repartiere en adelante asta el ano de
1695 inclusive, por los frutos, rentas y propiedades que el dicho Real Monas-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 223
terio goza, a gozado y pudiere gozar en el tiempo referido, incluyendose, en
esta merced y gracia, las que antecedentemente le havia conzedido, para que
lo que importare lo que devia pagar y contribuir el dicho Real Monasterio,
por las gracias referidas del subsidio y excusado, se aplique, distribuya y com-
bierta, con los demas caudales destinados a este fin, en la continuaci6n de la
reedificaci6n del Templo de dicho Real Monasterio de San Juan de la Pena,
y no en otro alguno, con calidad que no se a de prorrogar esta gracia y
merced por otro trmino. Y, para que tenga cumplimiento lo resuelto por mi,
os encargo y mando deis las 6rdenes y despachos que scan nezesarios para
que, del dicho Real Monasterio de San Juan de la Pena, del Reyno de Ara-
gon, ni de sus Religiosos, no se cobre el dicho subsidio y excusado, por el
tiempo y en la forma y con la calidad y limitation referida, que lo tengo asi
por vien; y a los unos y a los otros os relevo de qualquier cargo o culpa que por
esta razon os pueda ser imputado. Dada en Madrid a 31 del mes de Enero
de 1689.
Yo el Rey.
Por mandado del Rey, nuestro Senor,
D. Antonio de Ubilla y Medina.
LXXXIX
Carles II d6na al monestir la nova de la mort de sa Esposa, i encarrega que es
facin sufragis per la seva anima.
El Rey. Venerable, Devoto y Amado nuestro. El sabado, 12 deste mes
de Febrero, fue Dios servido llevarse para si a la Reyna, mi muy chara y muy
amada esposa, haviendo recibido los sacramentos de la Iglesia con su acostum-
brada devocion, y sido su fin tan catholico y exemplar como su vida, y mi
sentimiento el que corresponde a la perdida que hemos hecho yo y todos mis
Reynos. Y por lo que interesais en ella, he querido daros noticia deste su-
ceso, y encargaros probeais y deis orden que, en esa Iglesia y las de vuestra
jurisdiction, se ruegue a Dios, nuestro Senor, por su alma, y por la direction
de mis acciones a su santo servicio, y se hagan las honrras, y digan missas
y otros sufragios y oraciones, que en seme] antes casos se ha costumbrado: que en
ello sere servido. Datis en Buen Retire a XXVI de Febrero, M.DC. LXXXIX.
Yo el Rey.
Vidit D. Petrus Villacampa, Reg. Vidit Marchio de Villalva. Vidit Marchio
de Canales. Vidit Climente. Reg. D. Hieronimus Villanueva, Marchio de Vi-
llalva, Protonot.
224 CATALONIA MONASTICA
xc
El Cardenal Aguirre anuncia al Prior la pr6rroga obtinguda de suspensio d f Aba-
diat per aplicar-ne els fruits a la restauracid del monestir.
Tres dias a que me entrego D. Jorge Solaya sic dos cartas de Vuestra Seno-
ria, atrasadas, de 28 de Junio de 88, y 2 de Henero de este ano de 89 en
orden a la dependencia de esa Sta. Comunidad en la Congregacion de Concilio;
y en medio de la brebedad del tiempo y convalecencia en que me hallo de mi
larga y trabajosa enfermedad procure compensar aquella con oficios personales
y por medio de mi Auditor; y ayer se resolvio el negocio como Vuestra Se-
noria deseava, asi de la prorroga de 10 anos futures de aplicarse la renta de
la Abadia a la fabrica de ese Real Monasterio, como la condonacitfn del tiem-
po pasado que ha estado vacante. Doy a Vuestra Senoria mil parabienes, y
me he alegrado de tener esta ocasion para manifestar mi agradecimiento al affec-
to, con que fui recivido quando visite esa Real Fundacion, y mi veneraci6n a
esas sagradas paredes, siendo cierto que sera summo mi gozo cuando llegue a
entender se ayan restituido al parage en que estaban quando yo las adore;
y si yo pudiere contribuir a causa tan justa, en adelante me hallara Vuestra
Senoria siempre con fina voluntad; y estimare no me niegue esta consolacion
Vuestra Senoria, cuyo estado prospere. Dios largos siglos como deseo (sic).
Roma a 15 de Mayo de 1689. Muy affecto servidor de V. S. Beso su mano,
El Cardenal de Aguirre.
XCI
Carles II demana al monestir socors per la guerra contra Franca.
El Rey. Venerable, Devoto Religiose y Amado nuestro. Con ocasion de la
peidida de Campredon, en Cataluna, y noticias que ha dado el Principe de
Cariati de los movimientos del Frances en el valle de Roncal, haviendo llegado
hasta el lugar de Fago, que es de ese Reyno, puede recelarse que se adelante,
intentando entrar mas adentro en el, y ocupando las Plazas de las fronteras; y
assi es necessario ocurrir con tiempo, poniendo en ellas la gente necessaria para
su oposicion. Y teniendo tan repetidas experiencias del zelo y amor con que
me aveis acudido en todas ocasiones de mi servicio, espero que, en sta, en
que esta interesada la defensa de ese Reyno y la causa publica, lo continuareis,
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 225
sirviendo con la cantidad de dinero que os permitieren vuestras fuerzas y como
lo hizo vuestro antecessor el ano de mil seiscientos treinta y ocho, para el
socorro de Fuenterrabia, para que, con el, se junte luego la gente necessaria,
y se les asista todo el tiempo que huviere de mantenerse en la defensa de los
pasos; asegurandoos que de todo lo que os adelantareis en este servicio, y en
lo que condugere a este efecto, le recivire muy particular, y quedare con toda
gratitud para mostrarla en quanto fuere de vuestras conveniencias. Pero os
advierto, que todo aquello con que determinareis servirme para la defensa de
ese Reyno, lo tengais prevenido, sin passar a la ultima execucion, hasta que,
por mi Virrey y Capitan General, se os avise; porque mi animo no es que
gaste el Pais antes de la ocasi6n precisa. Datis en Madrid a XVI de Junio,
M. DCLXXXVIIII.
Yo el Key.
Vidit Marchio de Canales. Vidit Marchio de Ariza. Vidit Climente, Reg.
Vidit Marchio de Tamarit. D. Josephus de Villanueva, Protonot.
XCII
Carles II ordena rogatives amb motiu de ses noces amb Ana Maria Palestina.
El Rey. Amados nuestros. Haviendo llegado la noticia y ajuste de mi ca-
samiento con la Serenissima Princesa, Maria Ana Palatina, hi] a del Elector Pa-
latino, y deviendo yo recurrir a nuestro Sefior, inplorando de su divina gracia,
los favorables efectos de esta union : os encargo que, en la conformidad que os
dira mi Lugarteniente y Capitan General, se celebre una missa solemne, y se
haga una procesion general a este intento: en que me dar por muy servido.
Datis en Madrid a VII de Octubre de M. DCLXXXIX.
Yo el Rey.
Vidit D. Felix de Marimon. Vidit Marchio de Ariza. Vidit Marchio de
Villalva. Vidit Climente, Reg. D. Josephus de Villanueva, Protonot.
XCIII
L' Agent del Rei a Roma, Perez de Rua, agraeix al monestir 1'aniversari institu'it
per la seva 6nima.
Muy Illustre Senor. La continua y travajosa tarea de mi empleo, y al-
gunas quiebras que mi salud ha padecido, no me han dexado manifestar a
is
226 CATALONIA MONASTICA
Vuestra Seiioria, hasta aora, mi sumo aprecio por los favores que se ha ser-
vido hacerme, significandome Vuestra Senoria la mucha acceptacion que le ha
merecido mi solicitud para conseguir de su Santidad la gracia de la aplicacion
de los frutos de la Abadia de ese Real Monasterio para la restauracion de su
fabrica. Y, haviendo yo cumplido en esto con la obligacion de executar los
6rdenes de su Majestad en la parte que me toca, no puedo haver adquirido
otro merito, que el del singularissimo gusto y afecto con que aplique las diligen-
cias, por unirse al Real servicio, el de ese tan insigne y venerable Santuario,
en cuia conservacion y aumento nos devemos interesar mucho los Aragoneses.
Pero Vuestra Senoria me ha recompensado excesivamente lo poco que he con-
tribuido en obra tan piadosa, fundando Vuestra Senoria un Aniversario con la
la maior solemnidad por mi alma : beneficio el mas apreciable de quantos puedo
lograr. Y aunque yo huviesse hecho a Vuestra Senoria los mas senalados, no
pudiera haverme dado premio mas rico y probechoso, siendo incomparable el valor
de los bienes espirituales a los temporales. Y no hallando yo palabras proporciona-
das para lendir devidamente a Vuestra Senoria las gracias, le suplico que, para po-
der dar sefias de mi estimacion y reconocimiento a la grande obligacion de que
Vuestra Senoria me ha constituido deudor, me favorezca, mandandome en todo
lo que me juzgare habil para servir a ese Real Monasterio, asegurandose Vues-
tra Senoria que ningunos ordenes me llegaran mas deseados que los suyos, y
que seran los que obedecere con mas eficacia y prontitud. Guarde Dios a Vues-
tra Senoria largos anos. Roma a 27 de Noviembre de 1689. Muy Illustre Se-
nor B. 1. m. de V. S. su mayor y mas obligado servidor.
D. Antonio Perez de Rua.
XCIV
Carles II demana rogatives recomanant a D6u 1' assumpte de la successi6 al tron.
El Rey. Venerable, Devoto Religiose y Amado nuestro. Siendo el principal
motivo para obligar a Nuestro Senor, acudir con ruegos y oraciones a su divina
Magestad para que nos mire con ojos de misericordia y se compadezca de tantos
trabajos como amenazan a la Christiandad : He resuelto apliqueis la gran soli-
citud y cuidado que deveis al govierno espiritual de vuestros subditos, apartandolos
de las ocasiones pr6ximas de las culpas por el medio que juzgareis conveniente,
y que se hagan rogativas y deprecaciones secretas y particulars en todos los
Monasteries de vuestra jurisdicci6n, de ambos sexos; y que en las sacristias
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 227
de ellos se pongan cedulas, para que los sacerdotes, en las misas privadas,
encomienden a Dios el remedio de las presentes calamidades, y ofrezcan sus
sacrificios por los buenos sucesos de la Christiandad contra los Infieles y> demas
enemigos, y por el restablecimiento de la justicia, direccion del govierno y la
succesion, que tan importante es al bien universal de la Christiandad y Monar-
chia ; en que hareis un gran servicio a Dios y le recivire muy particular. Datis
en Madrid a XXXI de Enero, M. DC. XCI.
Yo el Key.
Vidit Marchio de Tamarit. Vidit Marchio de Laconi. Vidit Marchio de Ariza.
Vidit Climente, Reg. D. Josephus de Villanueva, Protonot.
xcv
Carles II sol'licita del monestir una almoina per els hospitals del seu exercit de
Catalunya.
El Rey. Venerable Religioso y Amado nuestro. La estrechez de mi Real
Hazienda no permite assistir a los Hospitales de mi exercito del Principado de
Cataluna, con todo lo que necesitan en tiempo de campana ; y assi, para ayudar
a este gasto: He querido encargaros (como lo hago') procureis, por vuestra
p?rte, concurrir con alguna limosna, remitiendola al Duque de Medinasidonia,
mi Lugarteniente y Capitan General, para que la emplee en un fin tan del
servicio de Dios y mio; que en ello le recivire de vos muy agradable. Datis
en Madrid a VI de Abril, M. DC. XCI.
Yo el Rey
Vidit D. Felix de Marimon. Vidit Marchio de Tamarit. Vidit Marchio de
Villalva. Vidit Ozcauz, Reg. D. Josephus de Villanueva, Protonot.
XCVI
Carles II demana ajut per soc6rrer Catalunya contra els francesos.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. Con ocasion de la entrada que ha
hecho el exercito de Francia en Catalufia, y el sitio que puso a la Plaza de
Rosas, he procurado aplicar los medios para su defensa; y no haviendo bastado
228 CATALONIA. MONASTICA
para que se mantuviese mientras se hazian mayores esfuerzos, y por haver
llegado la noticia de su perdida, es precise con mas especialidad atender por
todos los medios possibles a reparar las malas consequencias que pueden resultar
en este contratiempo. Y assi, he resuelto encargaros (como lo hago), que en
consequencia del grande amor y zelo que siempre haveis mostrado a mi ser-
vicio, y en conformidad a lo que vos y vuestros antecesores haveis executado
en otras urgencias, os apliqueis, en la presente, a servir con la cantidad de
dinero y gente que os permitieren vuestras fuerzas, para socorrer aquel Princi-
pado, por lo afligidos que se hallan aquellos naturales, y tambien por el gran
beneficio que resulta a ese Reyno, por lo expuesto que esta a las mismas hos-
tilidades por su cercania; asegurandoos que, demas de la gratitud con que
quedare por todo lo que se adelantare vuestro zelo a que se consigan los
mayores esfuerzos, procurare aplicar los mios en todo lo que se pudiere por el
paternal amor con que siempre he atendido a mantener y conservar ese Reyno,
como lo merecen tan finos y leales vasallos; de que me dare por tan servido,
como experimentareis en las ocasiones que se ofrecieren de honraros y favore-
ceros. Datis en Madrid XXVI de Junio M. DC. LXXXXIII.
Yo el Key.
Vidit Comes et Torro. Vidit Marchio de Tamarit. Vidit Climente. Reg.
Vidit Ozcariz, (sic) Reg. D. Josephus de Villanueva, Protonot.
XCVII
El Virrei d'Arago sol'licita del monestir ajut per la recaptacid de diner i reclu-
tament de gent per oposar-se als francesos a Catalunya.
El Paternal amor con que su Magestad (Dios guarde) desea la major segu-
ridad de este Reyno, y que no pase a experimentar las violencias de las Armas
francesas hallandose tan proximas a el por las Plazas que dominan el Principado
de Cataluna desde el Puerto de Rosas hasta el Castillo de Belber, distante poco
mas de una Jornada de los confines de Ribagorza, y con las repetidas expe-
riencias de que estas adelantan sus operaciones: tiene prevenida su Magestad
armada numerosa de Navios y Galeras, para que, a los primeros de Abril, esten
a vista de Barcelona, y defendidas sus costas, se pueda dar calor al Exrcito,
que para este mismo tiempo procura aumentar su Magestad en Cataluna, a que
han de ayudar los donativos que tan liberalmente han contribuido por su innata
fidelidad el Consistorio de la Diputacion, Ciudades, Comunidades y demas
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 229
puestos de este Reyno, y que ha aumentado su Magestad con muy [crecidas
cantidades de dinero, que ha remitido para las levas de gente que se han
de hazer en el. Y considerando los excesivos gastos y cortas levas que se han
experimentado en los que por tiempo de mas de tres meses se estan haziendo,
me hallo precisado a dar mas eficaz providencia, por los repetidos ordenes que
tengo de su Magestad, eligiendo personas de la mayor suposicion y autoridad,
para que, divididas en los partidos del Reyno, las soliciten, y se logre, con su
actividad y cuydado, el sucesso y brebedad que conviene al beneficio y causa
piiblica; y espero que Vuestras Senorias assistiran a este efecto con su acostum-
brado zelo y fineza al Real servicio, en que se halla tan interesada la defensa
de este Reyno, valiendose, para consiguirlo, de la autoridad y facultades que
tienen y pueden aplicarse. Y las levas de Soldados que se hizieren, han de
servir esta Campana en Catalufia, corriendo por cuenta de su Magestad el gasto
de la conduccion, del sueldo y bestidos, con libertad de volberse a sus casas feneci-
da aquella, como lo tiene su Magestad ofrecido al Consistorio de la Diputacion,
y lo ratifico en su Real nombre ; de que se dara por muy servido, y yo corres-
ponded con toda mi gratitud y estimacion en todas las ocasiones que se ofre-
cieren del agrado de Vuestra Senoria. Dios guarde a Vuestra Senoria muchos
anos. Zaragoza. Marzo 31 de 1694.
El Duque de Juvenazo.
XCVIII
Carles II ordena que es resi i celebri missa de la Immaculada, com li ha conce-
dit el Papa.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. Haviendo mi devocion al purissimo
misterio de la immaculada Concepcion obtenido Breve de su Santidad, en que
manda se reze el OfEcio y celebre Misa de este Santo Misterio, con Octava,
en la universal Iglesia, Doble de segunda clase, os remito copia inpressa de el,
encargandoos lo hagais cumplir y executar; que en ello recivire muy particular
y agradable servicio. Datis en Madrid a VII de Septiembre de M. DC. XCV.
Yo el Rey
Vidit D. Josephus Rull. Reg. Vidit Marchio de Hariza. Vidit Comes et
Torro Reg. Vidit Marchio de Tamarit. D. Josephus de Villanueva, Protonot.
230 CATALONIA MONASTICA
XCIX
Carles II anuncia el traspas de sa Mare, encarregant ensems sufragis per la seva
anima.
El Rey. Venerable, Devoto Religiose y Amado nuestro. Miercoles, diez y
seis del corriente, fue Dios servido de llevarse para si a la Reyna mi Senora y mi
Madre despue's de la prolixa y penosa enfermedad que ha padecido, haviendo
recibido los Santos Sacramentos de la Iglesia con su acostumbrada devotion, y
practicado, en su muerte, las heroycas virtudes que tan exemplarmente execut6
en su ajustada y religiosa vida; cuyo suceso, aunque resignado en la voluntad
divina que lo ha permitido, me tiene con el dolor correspondiente a la prdida
que en el hemos hecho yo y todos mis Reynos. De que he querido daros
noticia, fiando de vuestro amor y fidelidad me acompanareis en tan justo sen-
timiento y encargandoos juntamente (como lo hago) proveais y deis orden
que, en essa Iglesia, y en las demas de vuestra jurisdiction, se ruegue a Dios,
nuestro Sefior, por su Alma, y por la direction de mis acciones en su santo
servicio, y se hagan las honras, y digan Missas y otros sufragios y oraciones,
que en semejantes casos se ha acostumbrado ; que en ello sere servido. Datis
en Buen Retire a XXVI de Mayo de M. DC. XCVI.
Yo el Rey.
Vidit Comes et Torr6, Reg. Vidit Marchio de Hariza. Vidit D. Josephus
de la Torre, Reg. Vidit Monter, Reg. Hieronimus Garcia, Locumtenens Protonot.
Carles II sollicita altra volta socors per la guerra contra Franca,
El Rey. Venerable y Amado nuestro. Considerando el imminente riesgo
que se halla el Principado de Cataluiia con la entrada del Enemigo, y adelan-
tamiento de su Exercito hasta la vista de la Ciudad de Barcelona, teniendo por
la parte maritima Armada de Navios y Galeras y otras muchas embarcaciones
que amenazan el sitio y bombardeo de aquella Ciudad, es preciso acudir a esta
urgencia con las probidencias y medios posibles; a cuyo fin se han dado las
que han parecido combenientes para su defensa y seguridad, estando siempre
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 231
con el cuidado de aplicar las que pide una importancia de tal magnitud y con-
sequencias. Y siendo justo que por todos mis vasallos se atienda a ella en
quanto estuviere de su parte, por lo que en el resguardo de aquella Provincia
interesa la causa comun, mayormente ese Reyno como mas immediate al peli-
gro : He resuelto encargaros ( como lo hago ) procureis servirme con el maior
numero de gente o dinero que pudiereis, preveniendola desde luego y tenien-
dola prompta para en caso de ser necesario socorrer a Barcelona; esperando de
vuestro zelo a mi servicio lo dispondreis con la fineza y puntualidad que pide
esta precision y haveis manifestado en las demas ocasiones que se han ofrecido
en cumplimiento de vuestras obligaciones; de que quedare con especial memoria
para honrraros y favoreceros. Datis en Madrid a XXII de Junio M.DC.XCVII.
Yo el Key.
Vidit D. Josephus Rull, Reg. Vidit Marchio de Tamarit. Vidit Comes et
Torr6, Reg. Vidit D. Sigismundus Monter, Reg. D. Joseph de Villanueva,
Protonot.
CI
Carles II anuncia al Comissari de la Croada la condonaci6 que fa al monestir de
la paga del subsidio y escusado,
El Rey. D. Gonzalo Fernandez de Cordoba, Cavallero del Orden de Alcan-
tara, mi Sumiller de Cortina, de mi Consejo, y Comissario Apostolico General
de la Sta. Cruzada y demas gracias, y a los de mi Consejo y Contaduria mayor
de ella. Vien saveis que con mi Real orden de 7 de Julio pasado deste pre-
sente ano, os remiti una consulta que el Consejo de Aragon me hizo en 3 del
mismo mes, para que, en vista de la proposicion que contenia en orden a que
me sirviese de prorrogar al Real Convento de San Juan de la Pena la releva-
cion de la quartadezima, subsidio y excusado que, con ocasi6n del inzendio
que padecio aquella casa el ano de 1675, fui servido de concederle para su
reparo y reedificacidn, desde el mismo ano, hasta el de 1695 inclusive, por
dife rentes Reales Cedulas, me representariais lo que se os ofreciere y pareciese;
y que haviendolo hecho en Consulta de 17 de Septiembre deste ano, dandome
quenta del imforme con que os hallais, de lo vien en que se a combertido
el importe de las gracias referidas, el estado que tiene la nueva fabrica, lo que
falta para su conclusion, y la suma cantidad de las rentas de los Religiosos
232 CATALONIA MONASTICA
deste Real Monasterio, para fenecer a sus expensas obra tan sumptuosa y tem-
plo a donde se ban de trasladar treinta y dos sepulcros Reales : lo qual visto
por mi, y atendiendo a los especiales motives de piedad y religion que con-
curren, y el ser aquella Casa de mi Real Patrimonio, y Panteon de los Se-
nores Reyes de Arag6n, mis gloriosos Progenitores, e venido en conceder
a dicho Real Monasterio de San Juan de la Pena, del mismo Reyno de Arag6n,
y a sus religiosos, la gracia de relevarles de la contribucidn de la quartadezima,
del subsidio y excusado que se les huviere repartido desde el ano 1696 y re-
partiere en adelante hasta el de 1700 inclusive (que son cinco anos) por los
frutos, rentas y propiedades que el dicho Real Monasterio goza, a gozado, y
pudiere gozar en el tiempo referido; para que lo que importare lo que devia
pagar y contribuir por estas gracias se aplique, distribuya y combierta, con los
demas caudales destinados a este fin, en la continuacicm de la reedificacion del
templo del dicho Real Monasterio, y no en otro alguno, con denegacion a
otra prorrogacidn desta gracia, y sin que sirva de exemplar; y para que tenga
cumplimiento lo resuelto por mi, os encargo y mando deis las ordenes y des-
pachos que sean necesarios para que del dicho Real Monasterio de San Juan
de la Pena, del Reyno de Aragon, ni de sus religiosos, no se cobre el dicho
subsidio y excusado por el tiempo y en la forma que con la calidad y limita-
cion referida, que yo lo tengo asi por vien; y a los unos y a los otros os rele-
vo de qualquier cargo o culpa que, por esta raz6n, os pueda ser imputado. Dada
en Madrid a nueve de Octubre de Mil seiscientos y noventa y siete anos.
Yo el Rey.
Por mandado del Rey, nuestro Senor,
D. Joseph de Mendieta.
CII
Carles II comunica al monestir la prbrroga per deu anys de la suspensid d'Aba-
diat, per tal d'aplicar els fruits a la restauracio de la Casa.
El Rey. Venerables, Devotos Religiosos y Amados nuestros. Por lo que
se me ha representado por vuestra parte del estado que tiene la reedificacion
desse Real Monasterio de la ruina que padecio con el incendio, y que no ha
vastado la aplicacion que hize de los frutos de la vacante de la Abadia por
tiempo de veynte anos, los quales estan proximos a cumplirse, y que es pre-
ciso mas caudal para continuarla, aunque aveis procurado aplicar de vuestros
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 233
vestuarios lo posible ; y atendiendo a los motives que concurren a la conti-
nuacion desta fabrica y lo que combiene que se acabe : He resuelto haceros
merced de prorrogar por diez anos mas, los frutos de la dicha Abadia, que
ban de empezar a correr desde el dia en que se cumplieren los diez de la
ultima concession, para que, lo que procediere dellos, se aplique y se emplee
en essa obra, fiando de vuestro zelo y atenciones, que concurrireis, por vues-
tra parte, al misino fin, con todos los medios que pudiereis para que se res-
tituya a su antiguo ser con la mayor brebedad en que fuere posible; en que
me dare por muy servido. Que a mi Embaxador en Roma escribo, dandole
noticia desta prorrogaci6n, y que passe los officios necessarios con su Santidad,
para que de su asenso, y para la suspension de la provissi6n desta Abadia; y
por lo que toca al nombramiento de Economo para cobrar los frutos de la
Abadia, es mi voluntad que subsista el que hize el ano 1675, con despacho de
1 8 de Septiembre, para que lo fuese el Prior Mayor que entonces era y por
tiempo fuese del Claustro desse mi Real Monasterio. Y, en virtud de la pre-
sente, declare que sea valido el referido despacho, y que con el, sin otro nue-
bo, pueda administrar y percibir las rentas del tiempo de la vacante que le
concede. Datis en Madrid a XXX de Marzo de M.DC.XCVIII.
Yo el Rey
Vidit Marchio de Tamarit. Vidit D. Sigismundus Monter, Reg. Vidit
Marchio de Castelnovo. Vidit D. Bakhasar Villalpando. D. Joseph de Villa-
nueva, Protonot.
In diversorum Aragonum IX, fol. CCL.
GUI
Carles II ordena al seu Ambaixador de Roma, Comte d'Altimira, de treballar
per assolir 1' assentiment del Papa a la nova suspensi6 d' Abadiat.
El Rey. Illustre Conde de Altamira, Primo, Gentilhombre de mi Camara
y mi Embaxador en Roma.Haviendo fenecido la prorrogaci6n de la aplicaci6n
que concedi de los frutos de la Abadia de San Juan de la Pena, de la Orden
Claustral de San Benito, del Reyno de Aragon, para la reedificacion de lo
consumido por el incendio que padecio, por ser de mi Real Patronato y anti-
guo Panteon de los gloriosos Reyes de Aragon, mis predecesores, y suplican-
dome sea servido de prorrogarle los dichos frutos por otros diez afios, en
atencion a su falta de medios, y a que sin este socorro no se puede concluir
234 CATALONIA MONASTICA
ni perfeccionar la dicha fabrica, lo he tenido por bien; y assi, os ordeno y
mando participeis, en mi Real nombre, a su' Beatitud esta nueva prorrogacion,
que he venido en conceder al referido Monasterio por otros diez anos ; y le
suplicareis, en la conformidad que se huviere hecho en las ocasiones anteceden-
tes, que d su asenso para la suspensi6n de la provissi6n de la Abadia, para
evitar qualquiera escrupulo, y aplicareis todas las diligencias que condugeren
a este fin, y fueren necesarias, y me dareis quenta de lo que resultare. Datis
en Madrid a 30 de Marzo, M.DC.XCVIII.
Yo el Rey.
D. Joseph de Villanueva, Protonot.
CIV
El Nunci d'Espanya tramet al Bisbe de Jaca una lletra de la Congregaci6 del
Concili demanant infomies sobre 1' estat de comptes del monestir per poder donar
1' assentiment a la suspensio d'Abadiat. Lletra reial demananl la suspensio.
Nos, D. Joseph Archinto, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Aposto-
lica, Arzobispo de Thesalonica, y de nuestro Santissimo Padre y Senor, Ino-
cencio, por la divina Providencia, Papa XII, Nuncio y Collector General
Apostolico en estos Reynos de Espana, con facultad de Delegado a latere, etc.
Al Senor Obispo de Jacca, salud en Nuestro Senor Jesu Cristo: Hacemos saber
que la Sagrada Congregacion del Concilio de Trento nos ha remitido la carta
y memorial del thenor siguiente :
Perillustri et Reverendissimo Domino uti Fratri, Nuncio Apostolico Hispa-
niarum. Perillustris et Reverendissime Domine uti Prater. Cum Sanctissimus
Dominus noster sacrae huic Congregationi Concilii remisserit adjuntas praeces,
nomine istius Majestatis Catholicae prorrectas (sic), Illustrissimi Patres, ante-
quam desuper aliquid statuant, Amplitudinem tuam audiendam esse censuerunt.
Ipsa, igitur, audito Episcopo laccense, Sacram Congregationem super expositis,
et signanter super praesenti statu fabricae Ecclesiae et Monasterii Sancti loannis
de la Pena, ad quam summam ascendant fructus Abbatiae, usquedum applicati,
seu durante decennio applicandi in usum dictae fabricae, quaenam summa
requiratur ad illius perfectionem; an adsint, ultra praedictos, alii redditus, qui
in eamdem fabricam quotannis erogantur, et quot isti sint; et denique ad quam
summam ascendant annui redditus dictae Abbatiae et an oeconomi supradi-
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 235
ctae fabricae unquam de eorum administratione rationem reddiderint, et a quo
tempore non fuerit reddita ratio : distincte reddat instructam, animique sui
sententiam exprimens, praeces ipsas remitat; dum ei omnia fausta praecamur
a Domino. Romae, 9 Augusti 1698. Amplitudini tuae uti Fratri, studiosus
J. Cardin, Sacripantes Praefectus. F. Nuptius, Sacrae Congregationis Concilii
Secretarius.
Beatissimo Padre. Por parte de su Magestad Catholica fu representado a
la santa memoria de Inocencio undecimo, de como se hallaba, en el Reyno
de Arag6n y Diocesis de Jacca, fundado por los Reyes sus predecesores, un
Monasterio de Monges Claustrales de la Orden de San Benito, con titulo y
imbocacion de San Juan da la Pena, que oi es Abadia y de su Real Patronato;
y que en el ano pasado de 1675 sucedi6 un incendio que casi arruin6 todo
el Monasterio y su Iglesia. Por lo qual la misma Magestad, para mantener
un Santuario tan antiguo y venerado en aquellas partes, y estar sepultados en
el muchos Reyes y Prmcipes de la Real Casa, aplico, para su reedificacion
los frutos y rentas de la misma Abadia, que poco antes havia vacado; y con
dichos frutos se dio principio a la restauraci6n y fabrica de el, concurriendo
los mismos Monges con lo que tenian asignado para su mantenimiento. Y
porque, haviendo considerado su Magestad que no podia suspender la provi-
si6n de dicha Abadia y aplicar los frutos a su reedificacion sin el consenti-
miento y beneplacito de la Santa Sede Apost6lica, recurri6 al mismo Pontifice
para el consentimiento, que se sirviese aprobar la aplicacion hecha en los tiem-
pos pasados y prorrogarla por otros diez anos venideros; y su Santidad venig-
namente concurrid con su beneplacito, como pareze del breve, su fecha del
25 de Maio de.i683 ; y porque, en el dicho espacio de los diez anos de su
prorrogacion que estan para cumplirse, no se a podido acabar la dicha fabrica,
nuevamente se suplica a Vuestra Beatitud, en su Real nombre, se digne pro-
rrogar dicha gracia por otros diez anos, que empezaran a correr desde el dia
que se acabe la antecedente, para efecto de que se pueda mantener dicho
Santuario tan antiguo de los Reyes de Aragon y sus predecessores, y su
sepulcro que en ella ay.
Y asi presentada dicha carta y Memorial de suso inserto, mandamos dar
y dimos las presentes, por las quales y la autoridad Apostolica a nos con-
cedida, de que en esta parte usamos, encargamos al dicho Sr. Obispo de Jac-
ca, que si6ndole presentadas las presentes vea la dicha carta y Memorial, y
de su contenido nos informe distintamente y nos le remita,para que, en .su
vista, le remitamos a la Sagrada Congregacion^ como se nos ordena. Dadas
236 CATALONIA MONASTICA
en Madrid, a siete dias del mes de Nobiembre de mil y seis cientos y 110-
venta y ocho anos.
For mandado de su lllustrisima Thomas Camerino.
Joseph Archintus, Hispaniae Nuntius Apostolicus.
Locus sigili
CV
El Bisbe de Jaca respon al Nunci, mostrant-se favorable a la suspensi6.
Al Illustrisimo y Reverendisimo Senor D. Joseph Archinto, por la gracia
de Dios y de la Sta. Sede Apostolica Arzobispo de Tesal6nica, y de nuestro
Santissimo Padre y Senor Inocencio, por la divina Providencia Papa duodci-
mo, Nuncio y Colector General Apost61ico en estos Reynos de Espana, con
facultad de Legado a later e etc., D. Miguel de Frias, por la gracia de Dios y
de la Sta. Sede Apostolica, Obispo de Jacca, del Consejo de su Magestad etc.
Certifica y haze fee a Vuestra lllustrisima que, haviendo recrvido el retro-
escrito despacho con la devida reverencia y beneraci6n, y como hijo de la
Iglesia obedientissimo, responde a Vuestra Illustrissima, que el Real Monasterio
de San Juan de la Pena dista de esta Ciudad dos leguas; esta situdo dentro
de esta Diocesi, en las faldas de los Montes Pirineos (tierra frigidissima); todo
lo que el Rey, nuestro Senor, represento a la Santidad de Inocencio undecimo,
de gloriosa memoria, era verdad; y, ante mi, se form6 processo y consto juri-
dicamente. Todos los anos vaja el Economo de la Abadia a Zaragoza, al oficio
del Racional del Rey, a dar quenta de la Abadia recibido y gastado, (que
fuera mejor dark al Obispo, o a otra Dignidad de mi Iglesia, y se aorrarian,
para la fabrica, cada ano, cinquenta Reales de a ocho y no faltaria al recogi-
miento un Monge). Lo que renta, a lo sumo, dicha Abadia, sera mil Reales
de a ocho cada ano; se gasta mucho mas en la fabrica de Iglesia y Monasterio,
por que los Monges dan lo que para su bistuario les asignan, que sera cada
un ano duscientos Reales de a ocho; la Iglesia necesita, para concluirse, mas
de seis mil Reales de a ocho, que ia estan subidas las paredes asta bolberse
los arcos de la Nabe Mayor (que de las colaterales ia estan bueltos), y, hecha
y concluida la Iglesia, faltan, para la avitacion de los Monges, mas de otros
ocho o nuebe mil Reales de a ocho; que, como el sitio de dentro [es] una
queba, se mudo a parte donde puedan tomar el sol, para mayoi recogimiento
LLETRES RE1ALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 237
se a fabricado de nuebo en otra parte distante medio quarto de legua. Este
es el Real Monasterio y Abadia de quien haze menci6n el Papa Inocencio
tercero, en el libro tercero de los Decretales, capite 19 de Censibus.
Mi parecer es, ser muy del servicio de Dios se conceda la pr6rroga por
otros diez anos. Lo primero, por ser esta tierra pobrissima ; de donde no ay
esperanzas de ayudas de costa de los fieles. Lo segundo, porque cesaria el
concluir la Iglesia, y la translation de tantos cuerpos de Reyes y principes.
Lo tercero, porque no haze falta Abad, pues en diez y seis anos que soi Obis-
po de Jacca, los officios divinos van con toda devotion, gravedad y puntuali-
dad a dicho de todos los Obispos y Prelados que passan por ai, que no ai
Cathedral ni Conbento en Aragon que le exceda. Lo quarto, porque se go-
bierna por un Prior de Claustro, que el Monasterio elige de tres en tres anos,
o, si combiene, lo reeligen por otros tres, del gremio del Monasterio. Lo
quinto, que despues que no ai Abad, esta llena la Comunidad de sugetos
escogidos, que podian en Cathedrales ser Lectorales, Magistrales, Penitenciarios
y Doctorales. Y yo me balgo de Sinodales pasa concursos de curatos y otros
examenes. Lo sexto, porque en tiempo de Abades llebaban Predicadores de
afuera, y oy, diferentes Monges de la Casa predican las festibidades, quaresmas,
y tal vez salen a esso a Jacca y otras partes. Todo lo sobredicho lo e visto,
oido y savido de personas de ciencia y conciencia de mi obispado y otras par-
tes. En fee de lo qual, doy a Vuestra Illustrissima el presente testimonio.
Datis en la ciudad de Jacca a diezinuebe dias del mes de Nobiembre de mil
seiscientos noveinta y ocho, firmada de mi mano, sellada con mi sello y re-
frendada de mi infraescrito Secretario. Miguel, Obipo de Jacca.
Por mandamiento del Obispo, mi Seiior,
el Licenciado Joseph Royo, Secretario.
Locus sigili *j-
CVI
Carles II recomana al monestir que sigui fidel al govern del Card. Portocarrero,
i al successor del iron.
El Rey. Venerable y Amado nuestro. Con mi Real orden de treinta de
Octubre proximo pasado, fui servido de resolver que el Cardenal Arzobispo
de Toledo, D. Luis Manuel Portocarrero governase en mi Real nombre, en
el interim que duraba el aprieto de mi enfermedad, y llegaba el caso de que
238 CATALONIA MONASTICA
Dios fuesse servido concederme la salud que mas convenga, u de que faltase
y se abriese mi testamento. Y porque lo que en este dispongo es lo que mi
obligacion paternal y bien de mis Vassallos ha juzgado puede conducir a que
se establezca y perpetue el que cordialissimamente les deseo, asi en lo que mi-
ra a la succesion de mis Dominios, como en lo que toca a la providencia inte-
rina del govierno de ellos: espero, que siendo esta disposicion tan conveniente
a mi Real servicio y al bien publico de ese Reyno, por lo mucho que impor-
ta que no se atrasen ni padezcan la menor confusion todas las providencias
en que interesare su conservacion y defensa, y mas en la positura presente,
en la qual es peciso prevenir todo lo que pueda contiibuir a la mayor union
asi de ese Reyno como de todos los denias de mi Monarchia. Y, teniendo
tan experimentado el innato amor y fidelidad de ese y sus naturales en con-
sequencia de que ban acreditado siempre a mis gloriosos Predecesores, fio que
por vuestra obligacion le adelantareis, concurriendo a la mas pronta execucion
de lo que dexare dispuesto; de modo qne en el interin que llegare el caso de su
cumplimiento, continue la planta de Gobierno que oy corre, asi en lo que
mira a la jurisdiccion contenciosa, como en la voluntaria, salvando qualquier
reparo que pueda offrecerse; pues el que principalmente precisa a la mayor
atencion, es el que no sobrevenga la mas leve nobedad, y que se mantenga
en toda la planta regular que al presente se halla establecida; pues, a mas de
intereserse en ello mi amor a tan buenos y fieles Vasallos, es lo que mas
conviene a vuestra mas segura defensa y conservacion de los fueros y privile-
gios, usos y costumbres de ese Reyno. Datis en Madrid a I de Noviembre de
M. DCC
Vidit D. Balthasar Villalpando. Vidit D. Simon Soro, Reg. Vidit Lopez
Reg. Vidit D. Michael de Jacca.
Certifico que por resolucion del Rey, nuestro Senor, estaba executada esta
Orden, y no la pudo firmar por la gravedad del accidente de que murio en
este dia de la fecha. D. Joseph de Villanueva, Protonot.
CVII
La Reina i Governadors comuniquen al monestir la mort del Rei i demanen su-
fragis per la seva anima.
La Reyna y Governadores. Venerable y Amado nuestro. Lunes primero de
este mes me Dios servido llevarse para si al Rey, nuestro Senor, D. Carlos
Segundo (que aya gloria), haviendo recivido los Sacramentos de la Iglesia
LLETRES REIALS DE ST. JOAN DE LA PENYA 239
con su acostumbrada piedad, y sido su fin tan catholico y exemplar como su
vida, y nuestro dolor igualmente correspondiente a tan crecida perdida como
la que han hecho todos estos Reynos, dexandonos por Governadores de esta
Monarchia durante la ausencia del que ha nombrado por succesor en ella,
como lo entendereis del Marques de Camarassa Lugarteniente y Capitan Ge-
neral de ese Reyno. De que nos ha parecido daros noticia para que lo se-
pais, como es justo, y rogar y encargaros deis orden y probeais que en los
Conventos de vuestra jurisdiccion, se ruegue a Dios por su alma y por la di-
reccion de las cosas a su santo servicio, y se hagan las honras y digan
missas y otros sufragios y oraciones que en semejantes casos se han acostum-
brado: que sera de nuestra gratitud. Datis en Madrid IX de Noviembre,
M. DCC.
Yo la Reina
El Cardenal Portocarrero. D. Manuel Areas. El Inquisidor General, D. Ro-
drigo Manuel Manrrique de Lara. El Conde de Benavente. 1
Vidit D. Joseph de Haro. Vidit Lopez, Reg. Vidit D. Michael de Jacca.
D. Joseph de Villanueva, Protanot.
CVIII
El Virrei d'Arag6 tramet al Prior la lletra precedent i c6pia de les clausules del
testament de Carles II.
La fatalidad nunca dignamenta ponderada ni sentida, de haber perdido al
Rey, nuestro Senor (questa en Gloria), no dexa aliento para nada; y ya
que no a proporcion de su importancia sino de nuestro amor y obligacion,
devo explicar mi gran dolor a Vuestra Senoria y pasar a sus manos la ad-
junta Carta y Copia de las clausulas del testamento de su Magestad, encar-
gando a Vuestra Senoria (como lo hago) disponga se executen las Exequias
correspondientes, pues, en medio de sus graves accidentes, ha mostrado bien
el amor paternal que ha tenido a sus Vasallos, dando para el mejor Govier-
no y conservacion de sus Reynos las providencias mas importantes y mas
u tiles, como lo manifiesta su ultima Real disposition. Dios guarde a Vuestra
i ) Segons la c6pia del vol. II, El Marques.
240 CATALONIA MONASTICA
Senoria muchos afios. Zaragoza, Nobiembre ro 1 de 1700. B. 1. m. de Vuestra
Senoria
El Marques de Camarasa Virrey de Aragon. For las ocupaciones del Con-
sejo Supremo no se ha podido despachar la carta citada; en llegando se remi-
tira a Vuestra Senoria.
Aqui segueix la Cbpia de les dausuks del testament de Carles II.
CIX
La Reina Governadora ordena manifestacions de joia per la successio de Felip V
al tron.
La Reyna. Venerable y Amado nuestro. Haviendo sucedido en estos Rey-
nos y los de la Corona de Aragon, el Sr. D. Phelipe, quarto de Aragon y
quinto de Castilla, como lo habeis entendido por las clausulas del testamento
de el Sr. Rey D. Carlos Segundo (que este en gloria), lo tendreis assi en-
tendido y passareis a hazer las demostraciones que en semejantes cassos se
ban acostumbrado, como se espera de Vos. Datis en Madrid a XXIII de
Noviembre de M. DCC.
Yo la Reina
El Cardenal Portocarrero. Fernando de Arag6n. El Obispo Inquisidor General.
Vidit Marchio Tamarit. Vidit D. Balthasar de Villalpando. Vidit D. Joan-
nes de la Torre, Reg. Vidit Lopez, Reg. D. loseph de Villanueva, Protonot.
CX
El Virrei d'Arag6 comunica al monestir 1'acceptacid de Felip V.
Habiendo sucedido en estos Reynos el Sr. D. Phelipe, quarto de Aragon
y quinto de Castilla, como lo participe a Vuestra Senoria con las clausulas
de el testamento de su Magestad (que esta en gloria), me previenen la Reyna,
nuestra Senora, y Governadores de la Monarquia la acceptaci6n de la Corona ;
noticia que no he querido dilatar a Vuestra Senora para que la celebre con el
gusto correspondiente a su amor y celo. Dios guarde a Vuestra Senoria mu-
chos anos. Zaragoza, y Nobiembre 30, de 1700. B. 1. m. de Vuestra Senoria,
El Marques de Camarassa, Virrey de Aragon.
Sres. Prior, canonigos 2 y Cabildo de S. Juan de la Pena.
1) En el vol. II, Noviembre 8, 1700.
2) En el vol. I, Canonigos, ha estat esborrat.
PROFESSIONS MONASTIQUES
EMESES AL MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
(1672-1833)
PER
DOM JORDI M, RIERA
EL monestir de St. Pau del Camp, de Barcelona, d' antiquissi-
ma data de fundacio i d' accidentada historia, ens interessa en
el present estudi exclusivament pel notable lot de cartes professio-
nals monastiques que d' ell ens ha pervingut, de quan era Col-
legi-Noviciat comu de la Congregacio benedictina de Catalunya.
La inauguracio d' aquest CoHegi-Noviciat data del' any 167 '2. 1
Era, pero, de temps molt mes llunya que Tesmentada Congrega-
cio havia projectat la instaHacio d' aquest Noviciat en el seu antic
priorat de St. Pau del Camp, i la hauria ja realitzat una centuria a-
bans, de no haver topat amb la rude oposicio que li feu la Con-
gregacio rival de Valladolid qui volia possessionar-se del priorat
barceloni, pretextant necessitar-lo per CoHegi del monestir de
Montserrat que, com s cosa sabuda, pertanyia llavors a la Con-
gregacio castellana. En realitat, pero, els motius eren mes intims.
Les lletres que els consellers de Barcelona adrecaren a Gregori
XIII pregant-li insistentment no volgues permetre 1' anexio del susdit
i ) ... comensant de 15 del mes de Mars del any 1672 que tinguS principi esta Casa del
Noviciat comii en lo present Monestir de St. Pau del Camp de Barcelona. MS. B. C. 23.
fol. i. Arxiu de Montserrat.
16
242 CATALONIA MONASTICA
Priorat al monestir de Montserrat, deixen prou albirar el fons po-
litic d' aquestes rivalitats. 1
La lluita dura, turbulenta i apassionada, una serie d' anys, fins
que, desateses les queixes i protestes dels monjos i dels consellers Ca-
talans, el favor de Roma es decanta per la Congregacio Vallisole-
tana, fortament auxiliada pel poder iHimitat de Felip II, i el mo-
nestir de St. Pau del Camp queda en possessio del de Montserrat.
El coHegi, pero, que aquest volgue instal'lar a St. Pau, a la llarga no
reeixi, i 90 anys despres, fos per la situacio local del CoMegi barcelo-
ni que els de Montserrat declararen nociva a 1' espiritualitat de
llurs joventuts, fos, com es tambe molt probable, per la pressio tenac
que continuaria exercint la Congregacio Catalana, Montserrat es
deseixi definitivament de 1' antic Priorat barceloni, no sense haver
obtingut abans de Felip II en commutacio, Fabadia de St. Benet
de Bages, de Patronat reial.
Retornat St. Pau del Camp als seus antics senyors, aquests no
trigaren en realitzar llur antic projecte, i en 1' any 1672 el dit
Priorat era declarat CoHegi-Noviciat comu de la Congregacio Claus-
tral Tarraconense. A ell anaren enviant els monestirs de la Con-
gregacio els seus joves postulants, els quals, en havent terminat
Tany de Noviciat, cursaven els estudis de la carrera monastica,
despres d' haver ernes cadascu sa Professio sole nine. Es precisament
la part que afecta a aquesta, co que constitueix, com ja deiem en
comencar, 1' objecte unic d' aquest treball.
La Professio es, com tothom sap, un dels actes mes impor-
tants en la vida de tot monjo. Fins prescindint de la importancia
i) Arxiu Vatica Principi, Vol. 32, p. 114, doc. 223, i p. 130. D' aquestes lletres n' exis-
teix una c6pia a F Arxiu de Montserrat.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 243
transcendental i unica que te en la vida particular i intima de ca-
da individu, per quant ella importa la formal i completa oblacio
de tot F esser al Creador i Y absoluta renuncia del segle, marcant
els trets caracteristics d'un segon baptisme, la Professio monasti-
ca, en les seves conseqiiencies externes presenta, a mes a mes, un
interes particular per la historia, per quant assenyala el nou estat o
professio de vida de la persona, i la incorpora a una familia mo-
nastica determinada, afiliant-lo a un dels monestirs de la mateixa.
Es per aixo que aquesta data memorable cal que mai no manqui
en la biografia de tot monjo, al costat de la del naixement i de la
del traspas.
El Hoc on 1' acte de la Professio solemne e"s fidelment consig-
nat es la Cedula o Carta de Professio que el professand escriu i
signa de sa propia ma i que despres de llegida publicament per
ell mateix, es posada damunt 1' altar. En ella, segons els trets
essencials de la Professio marcats en la Regla benedictina, 1 el
monjo promet 1' estabilitat, la conversio dels seus costums i la o-
bediencia, davant les reliquies del propi monestir i en presencia
del propi abat que accepta sa professio. Es amb aquests elements
essencials de la Regla que s' es establert una formula que podriem
dir-ne recepta, que en sa expressio mes simple esta compresa en
aquests mots que transcrivim d'una curiosa cedula en pergami
del seg. XIV precedent de St. Llorenc del Munt:
Ego frater Berengarius promitto stabilitatem meam et conver-
sionem morum meorum et obedientiam secundum regulam san-
i ) Suscipiendus. . . promittat de stabilitate sua et conversione morum suorum et oboedien-
tia coram Deo et Sanctis eius. . . De qua promissione sua facial petitionem ad nomen Sanctorum
quorum reliquiae ibi sunt, et abbatis praesentis. Qiiam petitionem manu sua scribal, . . et manu
sua earn super altare ponat. Reg. St. Benedicti, c. LVIII.
244 CATALONIA MONASTICA
cti Benedict! coram Deo et omnibus sanctis ejus quorum reliquiae
hie habentur in hoc loco qui Sanctus Laurentius vocatur construe-
to honore beati Laurentii martiris in presentia Domini Jacobi ab-
batis. Quod est actum idus febroarii anno Domini milesimo Tre-
centesimo Quinquagesimo.
Com es facil de veure, tota Carta de Professio ens proporcio-
na una serie de dades, moltes vegades aprofitables, sobre el pro-
fessand, les reliquies, els monestirs, els abats o superiors, els car-
recs o dignitats, etc., i es d' aqui d' on els ve tot llur interns
historic. Per aquesta rao, Y aplegament de les cartes professionals
de tots els monjos Catalans, per exemple, seria un bell contribut
per la historia del nostre Monaquisme i vindria a constituir un
llarg capitol del futur Monasticon Catalonicum que cal preparar des
d' ara, i que avui ens complaem d' iniciar en aquest I vol. de
Catalonia Monastica, transcrivint les Cartes de Professions provi-
nents de St. Pau del Camp, des del 1672 fins al 1833.
La nostra tasca ha estat facil, merces al MS. B. C. 12. de
T Arxiu de Montserrat. Es tracta d' un petit in foli en paper,
de 375 fols. numerats a llapis, relligat en pergami, contenint a la
coberta aquesta llegenda: Manual de Cartas de Profecia desde 1672
a 1792. No te portada, sino que comenca tot seguit el text de
les Professions, escrit uniformement a la primera pagina d'un
full de quatre. En ell hi son contingudes 189 cartes professionals,
totes elles autografes, escrites pel mateix professand, les mateixes
que en acabar d' esser llegides, foren posades solemnialment da-
rnunt T altar.
L' aplegament d' aquestes cartes de professions en un volum
tal com 1' acabem de descriure, e"s bastant posterior a la data de
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 245
la ultima professio en ell registrada. Els plecs forca marcats que es
noten en cada carta, ens permeten deduir que en un principi havien
estat arxivades en forma solta. Diverses mans posteriors les doblaren
en tres plecs i indicaren al dors el nom del professand, generalment
amb el dia i any de sa professio moltes vegades el monestir d' on
e"s fill i en casos mes rars, la dignitat o carrec que mes tard exerci.
Les 69 cartes restants que van des de 1792 a 1833 i que
hem pogut afegir a les de F esmentat manuscrit, provenen tambe
del nostre arxiu. Semblen esser una continuacio d' aquestes, escri-
tes, pero, en un sol full, sense cap nota en el revers i sense relligar.
Tenim, doncs, 258 cartes professionals que comprenen els 161
anys primers del CoHegi-Noviciat de St. Pau del Camp. En con-
frontar-les horn nota tot seguit la manca d' uniformitat en el text
de la formula, constatant-hi una serie de variants remarcables que
caldra anotar. Sense que modifiquin en res els elements fonamen-
tals i caracteristics de la professio monastica, aquestes variants in-
troduides en les cartes de professio de totes les epoques i de tots
els paisos, responen mes aviat a peculiars interpretacions acciden-
tals d'un monestir o d'una congregacio. Aixi, sense sortir de ca-
sa nostra, trobem la formula professional dels ermitans de Mont-
serrat notablement variada, redactada en aquests mots:
Ego frater talis de tali loco promitto stabilitatem meam et conversionem
morum meorum in montaneis istius monasterii beatae Mariae de Monteserrato
ordinis sancti Benedict! et oboedientiam et paupertatem et castitatem coram
Deo et sanctis ejus secundum regulam ejusdem sancti; in praesentia Rnd. P.
Fr. N. de tali loco prioris ejusdem monasterii locum tenentis Rnd. Prioris
St. Benedicti Vallis oleti. Clausuram vero perpetuam quam nos promittimus
ultra regulam promittere non tenentur. 1
i ) Analecta Montserratencia. Vol. III. L' Arxiu antic de Moutserrat, per D. A. Albareda.
Constitutiones Heremitarum Montiserrati. p. 130.
246 CATALONIA MONASTICA
Tambe la congregacio de Valladolid introduia una petita dife-
rencia en la seva formula de professio, prometent la stabiHtatem
perpetuae inclusionis... sub oboedientia Rmi. Generalis tothts Congrega-
tionis; 1 formula primerament acceptada i mes tard refusada per la
Congregacio de Montserrat a 1' Austria. 2
En el cas nostre el text ordinari de la professio a St. Pau del
Camp, es el seguent:
In nomine Domini nostri Jesu Christi. Amen. Anno a nativitate ejusdem
milesimo... die... mensis... Ego frater N. N. de tali loco promitto stabilita-
tem meam et conversionem morum meorum et oboedientiam secundum Re-
gulam Sti. Patris nostri Benedict! coram Deo et omnibus sanctis quorum re-
liquiae hie habentur in hoc Monasterio... de tali loco, in praesentia Illis. et
Rndmi. D. D. N. N. Abbatis (vel Prioris) Monasterii... et sub Congregatione
Tarraconensi. Ad cujus rei fidem hanc petitionem manu propria scripsi, die
quo supra.
En totes les cartes professionals del present recull, cap variant
no hi hem trobat que afectes als elements essencials de la profes-
sio; gairebe totes elles versen sobre la part variable de la formu-
la, com es ara el referent a les reliquies, als abats que accepten
la professio, a les dispenses pontificies, etc., o be sobre altres pe-
tits details de la part fixa o purament de formulari, com es ara
els titols que es donen als professands, als abats, als monestirs,
etc. Per tal, doncs, de procurar una mes rapida i clara consulta,
hem recollit i anotat en la present introduccio totes les variants
remarcables, preferint donar en el cos del treball la transcripcio
de les cartes professionals segons una norma fixa i uniforme que
1 ) Ceremonial Montis tico de la Congregation de Valladolid. Parfe 2*, Sec. III. La Profesion
de los Monjes.
2 ) Analecta Monlserratensia. Vol. V. La Congregacio de Montserrat, per D. A. Albareda.
III. B. Les professions.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 247
contindra nomes la part variable de cadascuna, algunes d' elles amb
la nota que portin al revers, en molts casos interessant.
Podriem classificar en dos grups aquestes variants, segons mi-
ren a la part variable o a la part fixa del text de la carta. En el
primer hi van compreses les variants que afecten:
A) A 1' us de les reliquies davant les quals s' emet la professio.
B) Als abats que 1' accepten.
c) A les dispenses pontificies relatives a F emissio dels vots
abans del temps prescrit.
En el segon, les que afecten al formulari en que van consignats:
A) El titol del professand.
B) La natalitat.
c) El titol dels abats o priors.
D) Els monestirs.
E) La Congregacio.
1. REUQUIES. - Com ja hem indicat, una de les prescripcions
de la Regla benedictina relatives a la professio, es que aquesta
es faci davant les reliquies del propi monestir, co que ha sigut
constantment practicat per tota la tradicio monastica, en tots els
paisos. Aquesta practica, pero, que en general cap dificultat no o-
fereix, en tractar-se d' adoptar-la en un Noviciat comu on hi ha
monjos de diversos monestirs, no es tan facil de complir, com si-
gui que si es vol servar al peu de la lletra la prescripcio de la
Regla, caldra que la Casa-Noviciat posseeixi de reserva reliquies
de tots els monestirs dels quals tingui novicis, o si mes no, que
en cada cas de professio el respectiu monestir li trameti ses reli-
quies. Com es facil de comprendre, una i altra cosa te els sens
248 CATALONIA MONASTICA
inconvenients. Res d'estrany, doncs, que en els primers anys de la
fundacio de St. Pau del Camp hi hagues algunes vacil'lacions so-
bre la practica a adoptar. Aquestes, pero, duren nomes durant els
primers 1 9 anys del Col'legi. Les variants, doncs, que afecten a
Fus de les reliquies estan totes compreses en les 30 cedules
d' aquests primers anys.
En les tres primeres cartes de F any primer, trobem que la
professio fou emesa davant les reliquies del" mateix monestir de
St. Pau, sense tenir en compte la filiacio del professand. Es a
Fany segon del Coliegi que es comenca a professar davant les
reliquies del propi monestir del profes (ce"d. 4), essent aquesta,
durant els susdits 19 anys primers, la practica me"s frequent, ex-
ceptuant 8 cartes (14, 15, 17, 18, 20, 21, 22, 24) en les quals
es professa davant les del Col'legi. Cal tambe fer notar una altra
variant, introduida en la ultima professio de Fany 1685, que com-
pren les ceds. 23, 26, 28, 29, 30. En elles s'emetla professio da-
vant les reliquies de St. Pau del Camp juntament amb les del
propi monestir.
En comencar, pero, 1'any 1691, com ja hem dit, la qiiestio
de les reliquies es definitivament solucionada, presentant-se des de
la primera professio del dit any fins a la ultima del present recull,
sense ni una excepcio, la practica de professar davant les .reliquies
del mateix CoHegi-Noviciat de St. Pau del Camp.
ABATS. - Qo mateix que provocava incertituds referent a 1' us de
les reliquies, havia, sens dubte, de provocar-les referent a F abat en
presencia del qual devia el novici emetre els seus vots. Com ja
hem vist en el text esmentat de la Regla, St. Benet prescriu que
la professio es faci en presencia de F abat del propi monestir. Ca-
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833; 249
lia, doncs, demanar cada vegada 1' abat a la professio del seu
monjo, o be* bastava la presencia del mateix abat o prior de Sant
Pau, o d'un altre monestir? En els dos primers anys del CoHegi
sembla que aixo no preocupa gens i en les 8 professions que s' hi
registren es professa en prese"ncia de 1'abat de St. Cugat potser
per esser aquest el monestir mes proper de St. Pau sense tampoc
distingir la filiacio dels monjos professands. Es, pero, a Fany 1674
en que sembla comenca d'inquietar el dubte de si s valida o
no la professio que no ha acceptat directament 1'abat o superior
propi del profes, i en les cedules que van des del susdit any
fins al 1691, exceptuant les 9, 10, 16, 19, 25, 28, 29, el monjo
professa en prese"ncia de 1'abat del propi monestir.
Des de 1' any 1691 fins al 1700, segueixen una serie de cartes
(3 1-48) de les quals, per manca de nota en el revers que ens
indiqui la filiacio del professand, no podem determinar res concret
referent a 1' abat que rep la professio.
En arribar a 1' any 1700 s'adopta ja definitivament un nou re-
curs que, a partir de la ced. 49, perdura fins a la ultima del recull.
Consisteix aquest en professar o be en prese"ncia del propi abat,
en cas de vacar la seu abacial, del prior o vicari general del pro-
pi monestir o be en presencia de 1'abat de St .Pau del Camp o
d' un altre monestir de la Congregacio, expressament comissionat ad
hoc per 1' abat o prior del professand; en aquest ultim cas cal que
aquesta especial delegacio vagi consignada en la carta de professio. in
La formula ordinaria usada en aquests casos es: Ego... promitto... prae-
sentia N. N., dbbatis monasterii N. N. ; ex comissione N. N., abbatis mo-
nasterii N.N., o sigui del monestir d' on es monjo el que professa.
Esmentem a continuacio alguns casos isolats que presenten al-
gunes singularitats en aquest punt.
250 CATALONIA MONASTICA
Ced. 63. Josep Puigdoura, Infermer i Vicari general de St. Esteve de
Banyoles, com a Prior que es tambe del Noviciat de St. Pau del Camp, es
comissionat pel sen superior ordinari de Banyoles per acceptar la professio de
Geroni Guitart, monjo del dit Monestir.
Ced. 97. Cas semblant a 1' anterior.
Ced. 113. Cas unic en que 1' abat que accepta la professions comissionat
pels abats de St. Pere de Besalu i de Sta. Maria d'Amer, presidents de la
Congregacio.
Anotem de passada tin fet que no deixa de cridar F atencio, i
es el que no abundin mes les professions en presencia de F abat
de St. Pau, donada F avinentesa de fer-ho, havent-hi, sembla, una
marcada preferencia per part dels abats comissionants, a servir-se
d' altres abats, de faiso que, a partir de F any 1746 (ced. 113), de
les 74 professions que segueixen, son nomes 506 on trobem
comissionat F abat o prior de St. Pau del Camp.
Les variants que afecten a la formula mes amunt esmentada
per expressar la delegacio dels abats, son les segiients:
Ex comissione sibi facia a N. N. abb., etc. (passim)
Virtute comissionis die to Domino Abbati factae a... (passim)
Ex speciali comissione N. N. (passim)
Me ad hanc sokmnem professionem admittentis nomine et ex comissione N.N. (ced. $j)
Hanc meam professionem acceptantis ex speciali comissione N. N. (ced. 58).
DISPENSES El temps present pel Noviciat es de dotze mesos
complerts. Quan per diversos motius, el monjo novici devia a-
vancar la professio, calia abans demanar a la Santa Seu, una dispen-
sa especial que ordinariament era facil d' obtenir. D' aquesta dispen-
sa concedida, devia el monjo fer-ne mencio en la seva carta de
professio.
En el nostre recull, son 8 les cedules que porten la dispensa
pontificia. Com sigui que, en aquest punt, totes variin en la re-
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 251
daccio del text, per no haver-hi una formula comuna, donem a
continuacio llur part variable.
Ced. 49. Josephus Puigdoura, Presbyter Barcinonensis, super sex mensi-
bus Probationis Anni a Sancta Sede Apostolica dispensatus, ut constat ex in-
dulto a Sacra Episcoporum et Regularium Congregatione, die quinta mensis
Februarii proximi elapsi emanate, mihique concesso. Promitto...
Ced. 72. En aquesta cedilla F esment de dispensa pontificia no
es fa en el seu comenc, com en els altres casos, sino al final
d' ella, en haver estat esmentat el nom de 1' abat en presencia del
qual es feu la professio, d' aquesta manera:
... hanc meam professionem, anno probationis non elapso, admittentis, ex
speciali comissione apostolica, expresse contenta et delegata in Bullis provisio-
nis Sacristiae Monasterii Stae. Mariae de Rosis in mei favorem, Romae apud
Stam. Mariam majorem quinto decimo Kalenda Septembris labentis anni ex-
peditis; et sub... etc.
Ced. 86, Stephanus Escariu... super sex mensibus probationis anni a Smo.
Dno. Nostro Cleraente Papa XII dispensatus, ut constat ex indulto die XXI
Mensis Aprilis proximo elapsi emanate, mihique concesso. Promitto...
CM. 93. Mathias de Pons et Perez de Aguirre... Super sex mensibus
.probationis anni a Smo. Dno. Nostro Clemente Papa XII dispensatus, ut cons-
tat ex indulto die septima anni Millesimi Septingentesimi Trigesimi Secundi
emanate mihique concesso. Promitto...
Ced. 113. Josephus de Ostos... super quinque mensibus Anni Noviciatus
dispensatus a Smo. D. N. Benedicto Papa XIV ut constat ex indulto Apos-
tolico dato Romae apud Sanctam [Mariam] Maiorem sub annulo Piscatoris
die XXX Augusti MDCCXLV. Promitto...
Ced. 115. Josephus Vilarrasa et Migjavila... super sex mensibus probatio-
nis anni a Sanctissimo Dno. Nostro Benedicto decimo quarto dispensatus, ut
constat ex indulto die 30 Martii 1746 emanate mihique concesso. Promitto...
Ced. 129. Franciscus Codina et Sola... super duobus mensibus probatio-
nis anni a Smo. Dno. Nostro Benedicto Papa XIV dispensatus, ut constat ex
indulto die XIII Mensis Maii proxime elapsi emanato mihique concesso. Pro-
mitto...
Ced. 145. Concordius Lliurella et Coll, Sacerdos... Super sex mensibus
anni Noviciatus dispensatus ex indulto Apostolico dato Romae apud Sanctam
252 CATALONIA MONASTICA
Mariam Maiorem sub annulo Piscatoris die vigesima septima augusti anni
Millesimi Septingentesimi Sexagesimi quart! declarans expresse in hoc actu pro-
fessionis, ut mihi injunctum est ab eodem indulto, me eo uti velle, promitto...
Encara un nov cas de dispensa pontificia tindriem en la ced.
20, en la qual, pero, cap esment no s' hi fa d' ella, essent aquest
cop la nota del revers la que ho consigna. Diu aixi 1'esmentada
nota:
(fCarta de profesia de fr. Nicolau Ros monjo del Noviciat novament creat
per la religio per a mestre dels religiosos de la Congregaci6 feta als 16 de
Juliol de 1684 amb dispensa que obtengue de Roma ab vuit mesos de Novi-
ciat com consta de dit buleto lo qual es en lo dit Arxiu. 1684.))
2. Seguint la classificacio mes amunt esmentada, podem reduir
les variants a la part fixa o formulari de la carta professional a
les segiients:
TITOL DEL PROFESSAND. - Ordinariament el nom del professand
va precedit del titol Prater, o Dominus Prater, expressat amb
aquestes abreviacions, D n . Fr. ; Fr.; Fr. D n .. Es en casos isolats on
aquestes expressions hi son omeses, comencant-se llavors simple-
ment per: Ego N. N. .
NATALITAT. - La manera ordinaria de significar el Hoc i dio-
cesi del naixement consisteix en emprar la formula adjectivada del
llati terminada en ensis, com BarcUnonensis; Figueriensis, diaecesis Ger-
undensis; o be el genitiu llati, com Gerundae; Campi Rotundi. Tam-
be trobem en infinitat de casos les formes segiients Films villac
vel civitatis X., diaecesis X.; a pago de X., vulgo dicto X. } DiaecesisX.
oriundus; Filius X. Ex oppido X. oriundus; Natus X.; e loco X.
TiTOL DELS ABATs i PRIORS. - El titol corrent que es dona als
abats es el de Admodum illustris o Illustrissimus o encara Perillustris
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 253
ac reverendissimus Dominus Domnus Fr. N. N., trobant-se indistinta-
ment ades amb totes les paraules explicites, ades en la forma a-
breujada: Admodum Illis. et Revmus. D. D. Fr. En algunes, per be
que contades vegades, s' hi noten Ileus alterations, com es ara:
Perillustris et admodum Reverendus D. D. Fr.', o encara: Perillustris
admodum D. D. Fr.
Quan un abat es a mes President o Visitador General de la
Congregacio no rep per aixo cap altre titol especial, aquesta dignitat
essent senzillament consign ada amb aquests mots : Praesidens o Visi-
tator Generalis totius Congregations. Un cas d' excepcio unic ens el do-
na la carta 85 en que es dona a Fabat el titol de Praesidis dignissimi.
Els Priors, Vicaris Generals, Cambrers, Sagristans majors, i al-
tres dignitats que, en cas de vacar la seu abacial d'un monestir,
reben la professio de llurs monjos, son anomenats ordinariament
Illustris D. D. Fr.; alguna vegada senzillament Prater.
El grau de Doctor que trobem en alguns dels nostres .perso-
natges, acompanya sempre els altres titols, en la forma abreujada
Dr. o be amb aquestes paraules: Sacrae Theologiae Dr. En la trans-
cripcio de les cartes professionals hem deixat consignat aquest ti-
tol cada vegada que es presentava, com ho hem fet tambe trac-
tant-se de les dignitats.
Esmentem a continuacio un petit detail que trobem amb fre-
quencia, especialment en les cedules on s' hi fa esment de 1' abat
que rep i de 1' abat que comissiona, consistint en assenyalar aquest
ultim com a Superior del subdit professand. Ordinariament es tro-
ba indicat en aquesta forma.... virtute comissionis facta a D. N. N.
Ablate Monasterii N. meoque praesuk ordinario; tractant-se d' un prior:
meoque Superiore ordinario. Tambe ^s frequent la forma: ex cowissio-
ne N. N. , Abbatis Monasterii N. et mei.
254 CATALONIA MONASTICA
Finalment, hem deixat per 1' ultim Hoc, per tractar-se cT un cas
particular, 1' esment de les variants amb que es consignat el titol
de Reial Conseller i Canceller de Y abat de St. Cugat, en Francesc
Bernat de Pons i Furell. Son les segiients:
Regii Conciliarii ac Cancellarii Catholicae et Regiae Magestatis. (ceds. i, 3).
Regii Conciliarii et Cancellarii in Principatu Cathalauniae. (ced. 2).
De Concilio Catholicae Magestatis et Cancellarii ejus. (ceds. 5, 6, 7, 8).
ELS MONESTiRS.-El titol coiTent que en les nostres cartes es
dona als monestirs es el de Monasterium: algunes vegades Coenobium.
En les primeres cedules no van precedits de cap titol especial; mes
endavant, pero, es troben molt sovint, indistintament sembla, des-
pres dels mots imperiale, regale o regium.
Ordinariament el nom del monestir el trobem en esser men-
cionades les propies reliquies i tambe al costat dels propis abats
que reben la professio i que comissionen. En algnns casos, a mes,
el trobem esmentat pel professand, fent-lo constar com a mones-
tir de sa filiacio, en el comenc de la carta, abans de indicar el Hoc
de sa natalitat (ceds. 23,26) o be tot seguit d'haver-ho fet (ceds.
57,59,61,62). Aquest petit detail Them deixat consignat en el
text de les cartes.
Una altra singularitat que afecta als monestirs, la trobem en
les cedules 22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, consistint en la formula: nul-
litis, sed intra limites diaecesis X. , afegida al nom de tots els mo-
nestirs que en elles s'hi esmenten.
CON GREG AGIO. - En tota carta de professio cal que es faci cons-
tar la Congregacio a la qual el no veil profes s' adscriu mitjancant
la emissio dels seus vots. En el cas nostre aquesta es la Congre-
gacio Claustral Tarraconense i Cesaraugustana. Tampoc en aixo
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 255
no tenim en les nostres cedules una formula fixa, podent consta-
tar-hi, indistintament adoptades, les segiients variants:
sub Congregatiom Tarraconensi.
sub Congregatiom Claustralium, o Claustrali.
sub Congregatiom Claustrali Tarraconensi et Caessaraugustana.
Aquesta ultima forma la trobem per primera vegada en la ced.
86 i despres en moltes d'altres ocasions.
A voltes aquestes expressions no es troben en la ultima clau-
sula de la cedula, com es el mes ordinari, sino dintre el cos de
la mateixa, adjuntes al nom del monestir que s'hi esmenta, o en
les mes de les vegades, al costat del nom de 1' Abat, President o
Visitador de la mateixa Congregacio, sempre que aquest s' hi tro-
bi citat. En aquests casos, son suprimides al final de la cedula o
resten limitades a aquests mots: et sub praedicta o eadem Congrega-
D' aquestes normes generals apuntades resten desplacades les
ceds. 50, 52,1 101, on cap esment no s'hi fa de Congregacio.
Hem deixat per Y ultim Hoc 1' esment de les segiients variants
que, per afectar a details particulars, no han pogut esser encabits
dintre la classificacio general mes amunt adoptada.
En la ced. 221, a mes de la creu que solia posar el profes-
sand al final de la mateixa, hi trobem la seva propia firma.
La ced. 141 ens ofereix un cas unic de renovacio o repeticio
d' una professio ja emesa, pero que per haver-s'hi constatat una error
substancial per part dels Superiors, fou declarada invalida o al
menys dubtosa. Donem aqui Integra la part variant.
Anno a nativitate ejusdem millesimo septingentesimo sexagesimo quarto,
Die vigesima tertia August!: Ego Prater Franciscus de Esteve et Sabater, a ci-
vitate et diaecesi Barcinonensi, quoniam juxta Congregationis nostrae statuta
256 CATALONIA MONASTICA
et, quod maximum est, juxta sacras et canonicas constitutiones, religiosa Pro-
fessio per me sub die trigesima Novembris acta et emissa (quaeque manu mea
scripta habetur et jurejurando firmata in antecedente pagina) nulla et irrita sit
aut minus dubia censeatur ob substantialem dumtaxat errorem pro parte su-
perioris et Capituli Balneolarum earn tune acceptantis commissum: Igitur re-
bus omnibus pro meritis et gravitate causae mature perpensis ad praedictum
errorem pro merito et in quantum res ipsa petat, sanandum, Admodum Illus-
tris Dominus Abbas et Capitulum Balneolarum (convocatis prius omnibus
Monachis convocandis) capitulariter legitime congregati et sanum ac legitimum
Capitulum representantes, Die sexta currentis mensis et anni, me de novo ad
professionem admiserunt, meamque Professionem de novo laudarunt, atque
approbarunt. Ideo Ego praedictus Franciscus de Esteve et Sabater de nullitate
meae anteactae Professions, aut de ejus dubio plene conscius, nullo metu
nullaque vi aut coactione motusj sed omnimode libera et spontanea voluntate,
renovo aut de novo promitto stabilitatem meam etc.
Finalment, nomes ens cal fer constar que hem adoptat sempre
1'ortografia moderna, llevat en la transcripcio dels cognoms i en
les citacions directes dels documents, on hem servat les grafies
originals. Hem procurat, tambe, identificar els nom geografics,
donant-los segons llur denominacio actual.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 257
1672 1
Nov. 1 3 Didac d' Ol^ina, de Barcelona, en presencia de Francesc Bernat
de Pons, Abat de St. Cugat.
D. Alzina, sagrista de St. Pau del Camp.
2
Des. 19 Miquel Guanter, de Prats de Mollo, dioc. de Perpinya, en
presencia de Francesc Bernat de Ponts, Abat de St. Cugat.
Abat de Sta. Maria de Serrateix.
1673 3
Set. 10 Joan de Marimon i Tord } de Barcelona, en presencia de Fran-
cesc Bernat de Pons, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
4
Oct. 15 Pere Pau Carlondl, de Selva de St. Pere de Roda, dioc. de
Girona, davant les reliquies de Sta. Maria de Roses, de la
mateixa dioc., en presencia de Francesc Bernat de Pons i
Furell, Abat de St. Cugat.
Monjo Infermer de Sta. Maria de Roses.
5
15 Baltasar Viladomat, de Berga, dioc. de Solsona, davant les
reliquies de St. Llorenc de Baga de la mateixa dioc., en pre-
sencia de Francesc Bernat de Pons i Furell, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Lloren$ de Baga.
6
29 Josep Despalau, de Barcelona, davant les reliquies de St. Salva-
dor de Breda, dioc. de Girona, en presencia de Francesc
Bernat de Pons i Furell, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Salvador de Breda.
7
Nov. i Salvador Milsocos, de Figueres, dioc. de Girona, davant les
reliquies de St. Pere de Roda, de la mateixa dioc., en
258 CATALONIA MONASTICA
presencia de Francesc Bernat de Pons i Furell, Abat de
St. Cugat.
Monjo de St. Pere de Roda.
8
Nov. i Antoni Floren$a } de Madrid, dioc. de Toledo, davant les reli-
quies de St. Pere de Roda, dioc. de Girona, en presencia
de Francesc Bernat de Pons i Furell, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Pere de Roda.
1674 1 9
Maig 20 Josep Pi, de Barcelona, davant les reliquies de St. Miquel de
Crui'lles, dioc. de Girona, en presencia de Jaume de Maga-
rola, Abat de St. Pere de Galligans.
Monjo de St. Miquel de Crui'lles.
10
20 Benet Brandia, de Camprodon, davant les reliquies de St. Pere
de Camprodon, dioc. de Girona, en presencia de Jaume de
Magarola, Abat de St. Pere de Galligans.
Monjo de Camprodon.
11
20 Joan Soler, de Barcelona, davant les reliquies de St. Pere de
Galligans, dioc. de Girona, en presencia de Jaume de Ma-
garola, Abat del mateix Monestir.
Monjo de St. Pere de Galligans.
12
Oct. 28 Miquel de Gilabert, de Montfalco, dioc. d'Urgell, davant les
reliquies de St. Pere de Besalii, dioc. de Girona, en presen-
cia de Josep Castello, Abat del mateix monestir.
1676 13
Febr. 12 Josep Teixi&or, de Moya, dioc. de Solsona, davant les reliquies
de Sta. Maria de Roses, dioc. de Girona, en presencia de
Joan Antoni Clement, Dr., Abat del mateix Monestir.
i ) En el revers una ma posterior corregf 1670.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 259
1681 1 14
Abr. 27 Bonaventura Pader, de Figueres, dioc. de Girona, en presencia
de Benet de Roca Berti, Abat de St. Pere de Camprodon.
Monjo de St. Pere de Camprodon.
15
Maig 8 2 Antoni de Tord i Gmnollachs, de Vich, en presencia de Fran-
cesc de Pons, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
16
Agost. 28 3 France.sc Castello, de Barcelona,, davant les reliquies de St. Pere
de Besalii, dioc. de Girona, en presencia de Francesc Bernat
de Pons, Abat de St. Cugat.
Monjo de Besalti.
1682 17
Set. 6 Manuel de Vega i Rovira, de Balaguer, dioc. d' Urgell, en
presencia de Francesc Bernat de Pons i Furell, Abat de
St. Cugat. 4
Monjo de St. Cugat.
1683 18
Nov. 21 Josep Polau, de Barcelona, en presencia de Jaume de Magarola,
Abat de St. Pere de Galligans.
Dr. en dret. Monjo de St. Pere de Galligans.
1684 19
Febr. 10 Celdoni Boix, de Cardona, dioc. de Solsona, davant les reli-
quies de St. Llorenc de Baga, de la mateixa dioc., en pre-
sencia de Francesc Bernat de Pons i Furell, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Llorenc. de Baga.
1 ) En el MS. aquest n. i el 15 van invertits. En el revers s' ha tradu'it equivocadament
la data de la cedula : quinto Calendas Mai, per 5 de Maig.
2 ) En la carta original s' hi llegeix : octavo idus nonas Mai, probablement en Hoc de : octa-
vo idus Mai. En el revers va corregit.
3 ) En el revers, 29.
4) En aquesta carta de professio el monjo indica emetre els seus vots: secundum ReguJam
et Constitutiones S. P. B., formula unica que no es troba en cap mes carta.
260 CATALONIA MONASTICA
20
Juny 19 Antoni Novell i de Nadal, de Barcelona, en presencia de
Francesc Bernat de Pons i de Furell, Abat de St. Cugat.
Antoni Mariano Novell i Nadal, monjo de St. Cugat.
21
Jul. 1 6 Nicolau Ros, de Terradelles, dioc. de Girona, en presencia de
Francesc Bernat de Pons i Furell, Abat de St. Cugat.
1685 22
Maig 21 fosep Bach, de Perpinya, dioc. d' Elna, en presencia de Josep
Codina, Prior, sede abb. vacante, de St. Pere de Camprodon.
Monjo de St. Pere de Camprodon.
23
Oct. 1 8 Placid de Montoliu, Monjo de St. Cugat. de Bartadeu, dioc.
d' Urgell, davant les reliquies d' aquest Monestir i de St. Cu-
gat, en presencia de Francesc Bernat de Pons, Abat de
St. Cugat i men.
1686 24
Set. 29 Joan Baptista Dcscallar i Tord, de la Pobla, dioc. de Solsona,
en presencia de Jaume de Magarola, Abat de St. Pere de
Galligans.
J. B. Casllar, monjo de St. Pere de Galligans.
1687 25
Abr. 24 Carles de Gualtero i de Qucralt, de Tremp, dioc. d' Urgell,
davant les reliquies de St. Pere de Galligans, en presencia
de Baltasar de Montaner i (Jacosta, Abat de St. Pere de
Camprodon.
Monjo de St. Pere de Galligans.
26
Oct. 12 Josep Tord i Granollachs, monjo de St. Cugat, de Vich, davant
les reliquies d' aquest monestir i de St. Cugat, en presencia
de Francesc Bernat de Pons, Abat de St. Cugat i meu.
27
Nov. 19 Ignasi Falguera, de Barcelona, davant les reliquies de St. Esteve
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 261
de Banyoles, en presencia d' Antoni de Planella i Cruilles,
Abat del mateix Monestir 1 .
1688 28
Des. 5 Josep Descallar i Tor A, de la Pobla de Lillet, dioc. de Solsona,
davant les reliquies d'aquest Monestir i del de St. Salvador
de Breda, en presencia de Francesc Bernat de Pons, Abat
de St. Cugat.
J. de Casllar i Tord, monjo de St. Salvador de Breda.
1689 29
Abr. 3 Francesc Vails, de Sisquella, dioc. de Vich, davant les reliquies
d' aquest Monestir i del de St. Pere de Camprodon, en
presencia de Francesc Bernat de Pons, Abat de St. Cugat.
Monjo i cambrer de Camprodon.
30
Juny 29 Manuel Cavalier, de Barcelona, davant les reliquies d' aquest
Monestir i del de St. Pere de Besalu, en presencia d' Antoni
de Planella i Crui'llas, Abat del mateix monestir.
Monjo dc Besalu.
1691 31
Agost. 29 Baptista de Sant Juan i Planella, de Barcelona, en presencia
d' Antoni de Planella, Abat de St. Pere de Besalu.
32
Des. 16 Ramon Meca i de Berardd, de Vergos, dioc. de Solsona, en
presencia de Francesc Bernat de Pons, Abat de St. Cugat.
1692 33
Mars 25 Olaguer de Maries, de Barcelona, en presencia de Francesc de
Mungai, Prior Major i Vicari General de St. Cugat.
34
Maig. 26 Joan de Fluvia i Aguilar, de Fasa, dioc. de Barcelona, en pre-
i ) En 1' inici d' aquesta carta el monjo indica trobar-se malalt : quia infirmitate detent us,
promitto etc. remarcant al final no haver pogut escriure de sa pr6pia ma la seva pcticio, amb
aquestes paraules : Ad cujus rei fidem hanc petitionem propter infirmitatem manu aliena scripsi, die
quo supra. Per aquesta mateixa rao, sens dubte, no va subsignada amb la creu que, com a
signatura autografica, el novell profe"s posa al capdavall de la seva carta de profcssio.
262 CATALONIA MONASTICA
sencia d' Antoni de Planella i de Cruilles, Abat de St. Pere
de Besalu.
35
Jimy i Ramir de Verder i Grau, de Barcelona, en presencia d' Antoni
de Planella i de Cruilles, Abat de St. Pere de Besalu.
1693 36
Set. 27 Joan de Vivet i Palol, de Girona, en presencia de Dimas de
Malla i Gualbes, Abat de St. Esteve de Banyoles.
1694 37
Febr. 4 Narcis Anglosell i de Corlada, de Barcelona, en presencia de
Baltasar de Montaner i Qacosta, Abat de St. Pere de Cam-
prodon i President dels Monjos Claustrals.
38
Mars 15 Felix de Vilaplana, de Barcelona, en presencia de Francesc de
Mongai, Prior major de St. Cugat.
39
Juny 2 Francesc de. Melianta i de Sulla, de Lleida, en presencia de
Dimas de Malla i Gualbes, Abat de St. Esteve de Banyoles.
1695 40
Febr. 13 Francesc de Rius i Falguera, de Barcelona, en presencia de
Geroni de Mora i Navarro, Abat de St. Pere de Galligans
i Pres. de la Congregacio.
1696 41
Febr. 5 Ramon de Josa, de Solsona, en presencia de Baltasar de Mon-
taner i Sacosta, Abat de St. Cugat.
42
5 Francesc de Rovira, de Solsona, en presencia de Baltasar de
Montaner i Sacosta, Abat de St. Cugat.
43
Agost 28 Josep Gallart i de Pastor, de Barcelona, en presencia de Geroni
de Mora i Navarro, Abat de St. Pere de Galligans.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 263
1697 44
Febr. 2 Josep Sant Joan i de Planella, de Barcelona, en presencia d'An-
toni Planella i de Crui'llas, Abat de St. Pere de Besalii.
1698 45
Maig 25 Francesc Alba i Marques, de Barcelona, en presencia de Geroni
Nadal i de Novell, Abat de St. Salvador de Breda.
46
Agost 15 Francesc Pastor i Descallar, de Barcelona, en presencia de Joan
Soler, Abat de St. Pau del Camp.
1699 47
Juny 1 8 Josep Sola i Mitja, de Barcelona, en presencia de Rafel de
Moner, Abat de Sta. Maria de Ripoll.
48
Oct. 29 Josep Gayold, de Figueres, dioc. de Girona, en presencia de
Geroni Nadal i de Ripoll, * Abat de St. Salvador de Breda.
1700 49
Mars 28 Josep Puigdoura. Prev. de Barcelona, en presencia de Joan
Soler, S. T. Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere
de la Portella; per comissi6 de Dimas de Malla i Gualbes,
Abat de St. Esteve de Banyoles, i prelat meu ordinari.
50
Jul. 2 Ramon Padro, d'Igualada, en presencia de Joan Soler, S. T.
Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de la Portella;
per comissi6 de Dimas de Malla i de Gualbes, Abat de
St. Esteve de Banyoles i prelat meu ordinari.
51
Des. 12 Josep de Lupia i de Roger, de Barcelona, en presencia de Bal-
tasar de Montaner i de acosta, Abat de St. Cugat.
1701 52
Jul. ii Joan Roig i de Malla, de Barcelona, en presencia de Joan Soler,
S. T. Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de la
i ) En la ced. 45, el segon cognom es Novell.
254 CATALONIA MONASTICA
Portella; per comissi6 de Dimas de Malla i de Gualbes,
Abat de St. Esteve de Banyoles i prelat meu ordinari.
1702 53
Des. 17 Maria Gallart i Pastor, de Barcelona, en presencia de Joan
Soler, Dr., Abat de St. Pau del Camp; per comissi6 de Igna-
si Soler, Prior i Vicari General, sede abb. vacante, de St. Es-
teve de Banyoles.
Monjo de Banyoles.
1703 54
Jul. 2 Antoni de Queralt i de Reart, de Barcelona, en presencia d 5 An-
toni de Planella, Abat de St. Pere de Besalu.
A. Reart i de Queralt, monjo de Besalti.
55
Des. 22 Rafd Soler i Sabater, de Barcelona, en presencia de Joan So-
ler, Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de la Por-
tella.
56
22 Antoni Villaro i Serra, * en presencia de Joan Soler, Dr., Abat
de St. Pau del Camp i de St. Pere de la Portella.
1704 57
Abr. 6 Antoni Febres i d' Artal, de Barcelona, monjo de St. Salvador
de Breda, en presencia de Joan Soler, Dr., Abat de St. Pau
del Camp i de St. Pere de la Portella; per comissio de Ge-
roni de Nadal, Abat de St. Salvador de Breda.
Monjo de St. Salvador de Breda.
58
Set. 20 Ee.net Conchs i Maset, d 3 Amer, dioc. de Girona, en presencia
de Joan Soler, Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere
de la Portella; per comissio de Jaume Felip, Cambrer, Prior
i Vicari General, sede abb. vacante, de St. Maria de Roses.
1706 59
Febr. 7 Joan Guard-tola, de Baga, dioc. de Solsona, monjo de Sant
i ) No s' indica el Hoc de procedencia.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 265
Llorenc de Baga, en presencia d' Antoni de Planella i
Crui'lles, Abat de St. Pere de Besalui, Dega i Pres. de la
Congr.
60
Jul. 22 Franccsc Serra i de Portell, de Barcelona, en presencia d 5 An-
toni de Planella i Cruillas, Pres. i Abat de St. Pere de
Besalu; per comissio de Josep Gros, Prior i Vicari General,
sede abb. vacantc, de Sta. Maria d' Amer, i superior ineu
ordinari.
61
Set. 26 Francesc de Pastor, de Vich, monjo de St. Pere de Roda, en
presencia de Joan Soler, Dr., Abat de St. Pau del Camp i
de St. Pere de la Portella; per comissio del Prior i Vicari
General, sede abb. vacante, de St. Pere de Roda.
1708 62
Mars 4 Miquel de Ramon i Magarola, de Barcelona, monjo de St. Cu-
gat, en presencia de Josep Despalau, Preposit del mateix
monestir, electe Abat de St. Pere de Roda; per. comissio
de Caspar de Sem'spleda i de Tord, Prior, Sagrista Major i
Vicari General de St. Cugat.
1711 63
Mars 21 Geroni Guitart i de Ferrer, de la Bisbal, dioc. de Girona, en
presencia de Josep Puigdoura, Dr., Infermer i Vicari General
de St. Esteve de Banyoles, i Prior comu del Noviciat de la
Congregacio, construi't en aquest monestir de St. Pau del
Camp; per comissio del superior del mateix monestir de
Banyoles i ordinari meu.
1716 64
Abr. 23 Antoni Despujol i de Pons } d 3 Olot, dioc. de Girona, en presen-
cia de Joan Soler, Dr., Abat de St. Pau del Camp i de
St. Pere de la Portella i Pres. de la Congr.; per comissio
d' Antoni de Solanell, abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
65
23 Antoni de Miqitel, de Barcelona, en presencia de Joan Soler,
266 CATALONIA MONASTICA
Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de la Portella
i Pres. de la Congr.; per comissio d' Antoni de Solanell,
Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
1718 66
Nov. 13 Guillem Ramon Barrels, de Barcelona, en presencia de Josep
Puigdoura, Dr., Abat electe de St. Pau del Camp i de
St. Pere de la Portella; per comissi6 de Manuel de Mir i
Cadena, Abat de St. Pere de Galligans, de Girona.
Monjo de St. Pere de Galligans.
1718 1 67
Des. 8 Ramon Cellers i Rossell, de Barcelona, en presencia de Josep
Despalau, Abat de St. Pere de Roda.
1721 68
Gen. 1 5 Josep de Farnis i de Magarola, de Sta. Coloma de Fames, dioc.
de Girona, en presencia de Caspar de Senispleda, Prior,
Vicari General i Dega de St. Cugat.
69
Maig 1 8 Manuel Prats i Ge-ner, de Barcelona, en presencia de Francesc
de Pastor i de Descallar, Abat de St. Pere de Besalii i
Pres.
70
Jul. 2 Esteve Clarassd i Lleotart, de Granollers, en presencia de Josep
Puigdoura, Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de
la Portella i Pres. de la Congr.; per comissio de Manuel de
Mir i Cadena, Abat de St. Pere de Galligans, de Girona.
Monjo de Galligans.
71
20 Francesc de Mascara i Gallarl, de Barcelona, en presencia de
Francesc de Pastor, Abat de St. Pere de Besalu i Pres. de
i ) En la ced. original 1' any indicat 6s 1712, pel que sembla, equivocal, car en el revers
havent estat escrit aquest mateix any, una ma posterior 1'ha esborrat, posant-hi 1718, i en
esser relligades posteriorment les cedules, aquesta ha estat inclosa segons 1' ordre que per aquest
any li pertocava.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 267
la Congr.; per comissi6 de Joan Baptista de Descallar i Tord,
Abat de St. Esteve de Banyoles.
Monjo de Banyoles.
72
Nov. 13 Joan Campmany i Mir, de Girona, en presencia de Josep
Puigdoura, Dr.; Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de
la Portella i Pres. de la Congr.
Sagrista de Roses.
1722 73
Jul. 1 1 Adjutori Obiols i Forns, de St. Cugat del Valles, dioc. de Barce-
lona, en presencia de Josep Puigdoura, Dr., Abat de St. Pau
del Camp i de St. Pere de la Portella i Pres. de Congr.
1723 74
Febr. 7 Josep de Copons i de Cordelles, de Malmercat, dioc, d' Urgell,
en presencia de Francesc de Pastor, Abat de St. Pere de
Besalu i Pres. de la Congr.; per comissi6 de Joan Baptista de
Descallar i Tord, Abat de St. Esteve de Banyoles.
Monjo de Banyoles.
1724 75
Abr. 1 8 Pere de Vinas i Escarrer, de Barcelona, en presencia de Josep
Puigdoura, Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de
la Portella, Pres. de la Congr.; per comissio de Manuel de
Mir i Cadena, Abat de St. Pere de Galligans.
Monjo de St. Pere de Galligans.
1725 76
Des. 26 Josep de Chaors i Rou, d' Urgell, en presencia de Josep Puig-
doura, Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de la
Portella i lloctinent de Pres. de la Congr.; per comissio de
Francesc Pastor i Descallar, Abat de St. Pere de Besalu.
J. de Cahors, monjo de St. Pere de Besalu.
1726 77
Gen. 15 Nicolau Milsocos i Carbonell, de Llanc,a, dioc. de Girona, en
presencia de Josep Puigdoura, Dr., Abat de St. Pan del Camp
i de St. Pere de la Portella i lloctinent de Pres. de la
268 CATALONIA MONASTIGA
Congr.; per comissio de Josep de Gayola, Abat de St. Pere
de Roda, Pres. de la Congr.
1727 78
Juny 8 Rafel Vidal, de Barcelona, en presencia de Josep Puigdoura i
Pi, Dr., Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de la Por-
tella i Pres. de la Congr.; en virtut del decret del Sgr. Capi-
tol General celebrat a Barcelona a St. Pau del Camp, en
la sessio del 20 de Maig del mateix any.
1728 79
Nov. 7 Antoni Grimau i de Grimau, de Barcelona, en presencia de
Josep de Lupia, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
1729 80
Mars 13 Antoni de Bru i Descallar, de Berga, dioc. de Solsona, en
presencia de Francesc de Pastor i Descallar, Abat de St. Pere
de Besalu i Pres. de la Congr.; per comissio de Joan Bapt.
Descallar i de Tord, Abat de St. Esteve de Banyoles.
Monjo de St. Esteve de Banyoles.
81
Oct. 1 6 Antoni dc Ravi%%a i de Montaner, de Barcelona, en presencia de
Josep de Lupia, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
1730 82
Abr. 27 Josep Planas i drams, de Barcelona, en presencia de Francesc
de Pastor i Descallar, Abat de St. Pere de Besalu i Pres.
de la Congr.; per comissio de Joan Bapt. Descallar i Tord,
Abat de St. Esteve de Banyoles.
Monjo de St. Esteve de Banyoles.
83
Maig 2 Jaume Puigdoura i Planell, de Barcelona, en presencia de Ma-
nuel Mir i Cadena, Abat de St. Pere de Galligans.
84
Oct. 29 Cosme Freixa, de Sta. Cecilia de Mollo, dioc. de Girona, en
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 269
presencia de [Josep] 1 de Llupia i de Roger, Abat de St. Cu-
gat i Pres. de la Congr.; per comissio de Galdric de Senjust
i de Pages, Abat de St. Pere de Camprodon.
Monjo de St. Pere de Camprodon.
85
Nov. 26 Joan Tord i de Morer, de Vich, en presencia de Josep de Lu-
pia, Abat de St. Cugat.
1731 86
Gen. 10 2 Francesc de Febres i de Salamo, de Barcelona, en presencia de
Francesc de Serra i de Portell, Abat de St. Salvador de Breda.
Monjo de St. Salvador de Breda.
87
Juny 10 Esleve Escariu, de Baga, dioc. de Solsona, en presencia de Josep
de Lupia i de Roger, Abat de St. Cugat i Pres. de la Congr.
88
Agost 19 Bonaventura de Gayola i de Vilossa, de Figueres, dioc. de Girona,
en presencia d' Antoni de Portell i de Font, Abat de St. Pau
del Camp i de St. Pere de la Portella; per comissio de
Josep de Gayola, Abat de St. Pere de Roda.
Monjo de St. Pere de Roda.
89
19 Ignasi de Brctfd i de Serra, de Barcelona, en presencia d' An-
toni de Portell i de Font, Abat de St. Pau del Camp i de
St. Pere de la Portella per comissio de Manuel de Mir,
Abat de St. Pere de Galligans.
I. de Brasso, monjo de Galligans.
90
Set. 24 Francesc Portell, de la parroquia de St. Pere de Montgrony,
dioc. de Vich, en presencia d' Antoni de Portell i Font,
Abat de St. Pau del Camp i de St. Pere de la Portella.
Monjo de la Portella.
1 ) Manca en 1' original.
2 ) Manca en 1' original el mes i el dia, per6 es troben en el revers.
270 CATALONIA MONASTICA
1732 91
Mars 9 Felip de Vilaplana i de Gros, de la Bisbal, dioc. de Girona,
en presencia de Felix de Vilaplana, Abat de Ripoll i Pres.
de la Congr.
Sagrista de Ripoll.
92
Maig 4 Jaume Planella i Teixidor, de Vich, en presencia de Francesc
de Pastor i Descallar, Abat de St. Pere de Besalu; per co-
missio de Josep de Lupia, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
93
Oct. 1 6 Mafias de Pons i Pere% de Aguirre, de Barcelona, en presencia
de Josep de Lupia i de Roger, Abat de St. Cugat i Pres.
de la Congr., per comissio de Joan Bapt. Descallar i de Tord
Abat de St. Esteve de Banyoles.
Monjo de Banyoles.
1733 94
Abr. 23 Antoni Barrera i Teixidor, de Moya, dioc. de Vich, en presen-
cia de Francesc Pastor i Descallar, Abat de St. Pere de Besalii.
Monjo de Besalu.
95
Maig i Francesc Guanter i Pi, de Ribalta, dioc. de Perpinya, en pre-
sencia de Josep de Lupia i de Roger, Abat de St. Cugat i
Pres. de la Congr.; per comissio de Jaume Mestres, Prior,
sede abb. vacantt, de Sta. Maria d'Amer.
Monjo d' Amer.
96
i Miquel de Trelles i Alba, de Barcelona, en presencia de Josep
de Lupia i de Roger, Abat de St. Cugat i Pres. de la Congr.;
per comissi6 de Jaume Mestres, Prior, sede abb. vacante, de
Sta. Maria d'Amer.
Monjo d' Amer.
1735 97
Juny 24 Ignasi de Francoli i de Sabater, de la parroquia de Sta. Coloma
de Marata, dioc. de Barcelona, en presencia d'Agusti de
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 271
Montoliu i Ribas, Prior de St. Cugat i del Noviciat comu
de la Congr. ; per comissio de Josep de Lupia i de Ro-
ger, Abat del mateix monestir.
98
Des. 19 Benet Colldl, de Sta. Maria de Riudaura, dioc. de Girona, en
presencia de Joan Bapt. de Berart i de Cortiada, Abat de
Sta. Maria de Serrateix i Pres. de la Congr.
Monjo de St. Lloren$ del Mont.
99
20 Ignasi de Villalva i Fiviller, de Cervera, dioc. de Solsona, en
presencia de Josep de Lupia i de Roger, Abat de St. Cugat,
Visitador General de la Congr. i Bisbe electe de Lle6.
Monjo de St. Cugat.
1736 100
Mais 20 Geroni de Bensi i Mascaro, de Barcelona, en presencia de Fran-
cesc de Rius i Falguera, Abat de St. Pau del Camp; per
comissi6 de Francesc de Serra i de Portell, Abat de St. Sal-
vador de Breda i Superior meu ordinari.
Monjo de St. Salvador de Breda.
101
Abr. 19 Josep Sans i Ros, de St. Pere de Figueres, dioc. de Girona, en
presencia d' Antoni d' Ameller i Montaner, Abat de St. Pere
de Besalu i Superior meu.
Monjo de St. Pere de Besalu.
1737 102
Agost 28 Lluis Vall-llaura, de Casserras, dioc. de Solsona, en presencia
d' Antoni d' Ameller i de Montaner, Abat de St. Pere de
Besalu, i Pres. de la Congr.
Monjo de St. Lloren? de Baga.
103
Des. 15 Manuel de Bratf i de Serra, de Granollers, dioc. de Barcelona,
en presencia de Francesc de Rius i de Falguera, Abat de
St. Pau del Camp i de St. Pere de la Portella; per comis-
sio de Josep de Gayola, Abat de St. Pere de Roda i Visitador
General de la Congr.
Monjo ds St. Pere de Roda.
272 CATALONIA MONASTICA
1739 104
Gen. 26 Josep Bard, de Balaguer, dioc. d' Urgell, en presencia de Fran-
cesc de Copons i de Copons., Abat de St. Pere de Camprodon
i Pres. de la Congr..
Monjo de Camprodon.
105
Agost 24 Antoni Baby i Llobd, S. T. Dr., de Castell de Pira, dioc. de
Girona, en presencia d' Antoni Ameller i Montaner, Abat
de St. Pere de Besalu i Pres. de la Gongr.
Cambrer Coadjutor de Besalu.
1740 106
Agost 7 Pan Salvador i Morgades, de Barcelona, en presencia de Fran-
cesc de Serra i de Portell, Abat de St. Cugat i Pres. de la
Congr.; per comissio de Josep de Gayola, Abat de St. Pere
de Roda i President de la mateixa Congr.
Monjo de St. Pere de Roda.
1741 107
Mars 7 Manuel Pasqual i de Regas, de Girona, en presencia d' Antoni
d' Ameller i Montaner Abat de St. Pere de Besalu ; per
comissio de Jaume Mestra, Sagrista major, Prior i Vicari
General, sede abb. vacanU, de Sta. Maria d'Amer.
Monjo d' Anier.
1742 108
Oct. 28 Oleguer Martine^ i de Pom, de Cervera, dioc. de Solsona, en
presencia de Felix Bassa i Marques, Cambrer de St. Pere
de la Portella i prior del Noviciat comu de la Congr.; per
comissio de Francesc de Cortada i de Bru, abat de St. Pere
de Roda.
109
Nov. 1 8 Ramon Maurido Sola i de Movilla de Baldemoria, arquebisbat
de Toledo, en presencia de Felix Bassa i Marques, Cambrer
de St. Pere de la Portella i Prior del Noviciat comu de la
Congr.; per comissio de Josep de Gayola, Abat de St. Sal-
vador de Breda i Pres. de la Congr.
R. Sala monjo de St. Salvador de Breda.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 273
1744 110
Set. 29 Narcis Pasqual i de Regas, de Girona, en presencia d' Antoni
d'Amatlleiy Abat de St. Pere de Besalu, i Pres. de la
Congr.; per comissio de Joan Bapt. Descallar i Tord, Abat
de St. Esteve de Banyoles.
Monjo de Banyoles.
1745 111
Abr. 20 Lied de Vilossa i de Gayola, de la Bisbal, dioc. de Girona, en
presencia d' Antoni d' Amatller, Abat de St. Pere de Besalu
i Pres. de la Congr.; per comissio de Josep de Gayola, Abat
de St. Salvador de Breda.
Monjo de St. Salvador de Breda.
112
Des. 1 6 Francesc Pa% i de Soti, de Tarrasa, dioc. de Barcelona, en
presencia de Francesc Cortada i de Bru, Abat de St. Pere
de Roda, i Visitador General de la Congr.
1746 113
Gen. 14 Josep de Ostos, d'Ecija, dioc. de Sevilla, en presencia de Pere
de Llinas i d' Escarrer, Sagrista i Vicari General de St. Pau
del Camp i Prior del Noviciat comu ; per comissio d' Anto-
ni d'Ameller i de Montaner, Abat de St. Pere de Besalu,
i de Caspar de Queralt i de Reart, Abat de Sta. Maria
d'Amer i de Roses i Pres. de la Congr.
1746 114
Agost n Gaspar Salla i de Tar an, de Mataro, dioc. de Barcelona, en
presencia de Francesc de Cortada i de Bru/ Abat de St. Pere
de Roda i Pres. de la Congr.; per comissio de Pere de
Trelles, Abat de St. Pere de Camprodon.
115
Nov. 30 Josep Vilarrasa i Mitgjamla, de Bellver, dioc. d' Urgell, en
presencia d' Antoni d' Ameller i de Montaner, Abat de St. Pe-
re de Besalu ; per comissio d' Oleguer de Marie's i de
Massana, Abat de St. Pere de la Portella i de St. Pau
del Camp.
Monjo de la Portella.
274 CATALONIA MONASTICA
1747 116
Maig 12 Josep de Montero i de Aids, de Barcelona, en presencia de
Francesc de Cortada i de Bru, Abat de St. Pere de Roda,
i Pres. de la Congr.; per comissio de Francesc de Rovira,
Vicari General de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
117
Oct. 22 Pelegri Verihamon i Carreras, de Barcelona, en presencia de
Francesc Cortada i de Bru, Abat de St. Pere de Roda i
Pres. de la Congr.; per comissio de Bonaventura de Gayola
i de Villossa, Abat de St. Cugat.
1748 118
Mars 21 Francesc d' Escofct i de Roger, de Barcelona, en presencia de
Francesc Cortada i de Bru, Abat de St. Pere de Roda i
Pres. de la Congr.; per comissio d'Antoni de Barrera i de
Teixidor, Dr., Prior, sede abb. vacante de St. Pere de Besalu.
Monjo de St. Pere de Besalu.
119
Maig 7 Francesc Padro i Argullol, d' Igualada, dioc. de Vich, en pre-
sencia de Francesc de Montaner, Preposit de Palau, de
St. Cugat i elegit Abat de St. Salvador de Breda; per co-
missio de Ramon de Padro i Serrals, Abat de St. Esteve
de Banyoles.
Monjo de Banyoles.
120
Jul. 25 Francesc Paguera i de Sala, d' Anglesola, dioc. de Solsona, en
presencia de Francesc Cortada i de Bru, Abat de St. Pere
de Roda i Pres. de la Congr.; per comissio d'Antoni Barrera
i de Teixidor, Dr. Prior, sede abb. vacante de St. Pere
de Besalu.
1750 121
Gen. 23 Gayeta de Xammar i de Copons, de Barcelona, en presencia de
Bonaventura de Gayola i de Vilossa, Abat de St. Cugat.
122
Oct. 1 8 Antoni Prim i Bahy, de Bordils, dioc. de Girona, en presencia
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 275
de Bonaventura de Gayola i de Vilossa, Abat de St. Cugat
per comissi6 de Ramon de Padr6 i Serrals, Abat de St. Es-
teve de Banyoles i Pres. de la Congr.
Monjo de Banyoles.
123
Nov. 6 Antoni de Don, i de Bassols, de Barcelona, en presencia de
Bonaventura de Gayola i de Vilossa, Abat de St. Cugat.
124
Des. 13 Francesc Llobet i Mas, de Barcelona, en presencia de Bernat
de Urtusaustegui, Abat de St. Pere de Besalu i Pres. de la
Congr.; per comissio de Francesc de Miranda i Testa, Abat
de Sta. Maria de Gerri.
1751 125
Febr. 10 Manuel Perthamon i de Carreras, de Barcelona, en presencia
de Bernat de Urtusaustegui, Abat de St. Pere de Besalu i
Pres. de la Congr.; per comissio de Bonaventura de Gayola
i de Villossa, Abat de St. Cugat.
1754 126
Febr. 10 Josep Histosella i Arbat, Anciensis, dioc. de Girona, eri presen-
cia de Bonaventura de Gayola i de Vilossa, Abat de St. Cu-
gat i Pres. de la Congr.; per comissi6 de Caspar de Queralt
i de Reart Abat de Sta. Maria d* Amer i de Roses.
J. Jistodella.
127
Juny 9 Josep Vails i Sarrat, d'Urgell, en presencia de Francesc de
Montaner i de Ramon, Abat de St. Salvador de Breda i Pres.
de la Congr.
Monjo de St. Salvador de Breda.
128
Oct. 1 6 Didac de Pedrolo i de Castellvi, de Cervera, dioc. de Solsona,
en presencia de Bonaventura de Gayola i de Vilossa, Abat
de St. Cugat i Pres. de la Congr.
1757 129
Set. 2 Francesc Codina i Sola, de St. Privat de Bas, dioc. de Girona,
276 CATALONIA MONASTICA
en presencia de Francesc de Cortada i de Bra, Abat de
St. Pere de Besalu; per comissio de Manuel Holiart, Prior
sede abb. vacante, de St. Pere de Roda.
130
Oct. 12 Ignasi Guanter i de Bassols, de la vila i abadiat de Ripoll, en
presencia de Francesc de Guanter i de Pi, Abat de St. Pere
de Roda i Vice-Pres. de la Congr.; per comissio de Francesc
de Cortada i de Bru, Abat de St. Pere de Besalu i Pres.
de la Congr.
Monjo de Besalu.
131
12 Josep Guanter i de Bassols } de la vila i abadiat de Ripoll, en
presencia de Francesc de Guanter i de Pi, Abat de St. Pere
de Roda i Vice-Pres. de la Congr.; per comissi6 de Bonaven-
tura de Gayola i de Vilossa, Abat de St. Cugat i Visitador
General de la Congr.
Monjo de St. Cugat.
132
Nov. 6 Antoni de Carles i de Quintana, de Torroella de Montgri, dioc.
de Girona, en presencia de Josep d' Areny i de Cartella,
Abat de Sta. Maria de la O; per comissio d' Antoni Grimau
i de Grimau, abat de St. Pere de Galligans.
Monjo de Galligans.
1758 133
Maig 2 Miquel Malet i Majored, de Camprodon, dioc. de Girona, en
presencia de Francesc de Cortada i de Bru, Abat de St. Pere
de Besalu i Pres. de la Congr.; per comissio de Caspar de
Queralt i de Reart, Abat de Sta. Maria d' Amer, i de Roses.
Monjo d'Amer.
134
Febr. 20 Francesc de Casanova i de Parrdla, de Moya, dioc. de Vich,
en presencia de Bonaventura de Gayola i de Vilossa, Abat
de St. Cugat i Visitator General de la Congr.
135
a 20 Fortunat de Casanova i de Parrella, de Moya, dioc. de Vich,
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 277
en presencia de Bonaventura de Gayola i de Vilossa, Abat
de St. Cugat i Visitador General de la Congr.
1759 136
Gen. 8 Joaquim de. Salla i de, Tarau; de Mataro, dioc. de Barcelona,
en presencia d' Antoni Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere
de Galligans.
1760 137
Set. 1 5 Joan Padro i Argullol, d' Igualada, dioc. de Vich, en presen-
cia d' Antoni Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere de
Galligans i Pres. dc la Congr. per comissio de Francesc Pa-
dro Argullol, Vicari general, sede abb. vacante, de St. Esteve
de Banyoles.
138
Oct. i Joaquim de Parrella i de Rialp, de Torello, dioc. de Vich, en
presencia d' Antoni Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere
de Galligans i Pres. de la Congr.
J. Parella.
139
Nov. 2 Francesc de Oriola i de Mir, de la vila i abadiat de Ripoll, en
presencia d' Antoni Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere
de Galligans i Pres. de la Congr.; per comissio de Bonaven-
tura de Gayola i de Vilossa, Abat de St. Cugat.
140
30 Francesc de Esteve i Sabater, de Barcelona, en presencia de
Antoni Ravizza i de Montaner, Abat de St. Salvador de
Breda i Pres. de la Congr.; per comissio de Francesc de Pa-
dro i Argullol, Vicari General, sede abb. vacante, de St. Es-
teve de Banyoles.
1762 141
Febr. 25 Pere de Moner i Plana, de Castellnou, terme de St. Salvador
de Tolo, dioc. d' Urgell, en presencia de Pere de Trellas,
Abat de St. Pere de Camprodon i Visitador General de la
Congr.; per comissi6 de Josep d' Areny i de Cartella, Abat
de Sta. Maria de Gerri:
P. Monner.
278 CATALONIA MONASTICA
1764 142
Juny 15 Josep de Cruillas i de Tord, de Puigcerda, dioc. d'Urgell, en
presencia de Pere de Trellas, Abat de St. Pere de Campro-
don i Pres. de la Congr. per comissi6 d 3 Anselm de Rubi6,
Abat de St. Pere de Besalii.
Monjo de Besalti.
143
Agost 23 France.sc de Esteve i Sdbater, de Barcelona, en presencia de
Josep d' Areny i de Cartella, Abat de Gerri, i Vice-pres de
la Congr.; per comissio d'Ignasi de Francoli i de (^abater,
Abat de St. Esteve de Banyoles.
1765 144
Mars 10 Jaume d' Espona i Pujols, de St. Boi del Llussanes, dioc.
de Vich, en presencia de Pere de Trellas, Abat de St. Pere
de Camprodon i Pres. de la Congr.; per comissio de Josep
d' Areny i de Cartella, Abat de Sta. Maria de Gerri.
145
Abr. 25 Concordi [LHurella i Coll, Prev. de St. Marti de Capelladas,
dioc. de Girona, en presencia d' Antoni Grimau i de Grimau
Abat de St. Pere de Galligans.
Sagrista de Cruillas.
1767 146
Gen. 15 Domenec Benet i Soler Dr., de la parroquia de St. Hilari, di6c.
de Vich, en presencia d' Antoni de Revissa, Abat de St. Sal-
vador de Breda.
Monjo de Breda.
1768 147
Febr. 10 Felip Escofet i Roger, de Barcelona, en presencia de Josep d'A-
reny i de Cartella, Abat de Sta. Maria de Gerri i Pres. de
la Congr.; per comissi6 d' Ignasi de Francoli i de Sabater,
Abat de St. Esteve de Banyoles.
148
28 Benet de Olmera i de Despral, de Les-Planes, dioc. de Girona,
en presencia de Francesc de Guanter i de Pi, Abat de St. Pere
de Roda i Pres. de la Congr.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 279
149
Set. ii Ramon Maceli i Milsocos, de Castell6 d' Ampuries,, dioc. de
Girona, en presencia d' Antoni Grimau i de Grimau, Abat
de St. Pere de Galligans; per comissi6 de Francesc Guanter
i de Pi, Abat de St. Pere de Roda.
R. Macelis i Milsocos.
150
Des. 22 Ramon Gayola i de Serra, de Figueres, dioc. de Girona, en
presencia de Bonaventura Gayola i de Vilossa, Abat de
St. Cugat; per comissio de Francesc Guanter i de Pi, Abat
de St. Pere de Roda.
Monjo de St. Pere de Roda.
1769 151
Oct. i Antoni Canal i de. GibU, de Puigcerda, di6c. d' Urgell, en pre-
sencia d' Antoni Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere de
Galligans i Pres. de la Congr.
1770 152
Juny 3 Antoni Pan Pages i Sans, de Figueres dioc. de Girona, en
presencia de Pere de Trelles i de Giiell, Abat de St. Pere
de Camprodon.
1771 153
Maig 1 6 Bonaventura Buixarons i Pons, de Girona, en presencia de Pere
de Llinas i d' Escarrer, Prior de St. Pau del Camp ; per
comissio de Caspar de Queralt i de Reart, Abat de Sta. Ma-
ria d'Amer i de Roses.
Monjo de Ntra. Sra. del Coll del Monestir de Sta. Maria d' Amer.
154
Oct. 13 Gaieta de Manegat i de Pastors, de Puigcerda, dioc. d' Urgell,
en presencia de Francesc Xavier de Guanter i de Pi, Abat
de St. Pere de Roda; per comissi6 d' Antoni de Grimau i
de Grimau, Abat de St. Pere de Galligans.
155
13 Joaquim Llander i Matas, de Mataro, dioc. de Barcelona, en
presencia de Francesc de Guanter i de Pi, Abat de St. Pere
de Roda; per comissi6 d' Antoni de Grimau i de Grimau,
Abat de St. Pere de Galligans.
280 CALALONIA MONASTICA
1772 156
Jul. 1 6 Toinds de Tord i de Ossorno, de Puigcerda, dioc. d' Urgell, en
presencia de Francesc Xavier de Guanter i de Pi, Abat de
St. Pere de Roda; per comissi6 de Bonaventura de Gayola
i de Vilossa, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
157
Agost 6 Joan d' Alba, Planes i de Martine^, de Barcelona, en presencia
de Marti Martinez de Aspurz, Abat de Sta. Maria de Serra-
teix; per comissio de Cristofol de Tord, Prior i Vicari
General de Sta. Maria d' Amer.
Monjo de Sta. Maria d' Amer i Roses.
158
Nov. i Faust de Prat i Moret, de St. Feliu de Pallarols, dioc. de Girona,
en presencia de Marti Martinez de Spur, Abat de Sta. Maria
de Serrateix; per comissio de Bonaventura de Gayola i de
Vilossa, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
1773 159
Mars 31 Francesc Puig i Beranguer, de la Parroquia de Sta. Eulalia de
Berga, dioc. de Solsona, en presencia de Francesc Guanter
i de Pi, Abat de St. Pere de Roda i Pres. de la Congr.
Prior de la Vadella.
1774 160
Febr. 24 Baltasar de Baldrich i de Vallgornera, de Raurell, dioc. de
Tarragona, en presencia de Francesc Xavier de Guanter i de
Pi, Abat de St. Pere de Roda; per comissio de Bonaventura
de Gayola i de Vilossa, Abat de St. Cugat.
161
Abr. 10 Ignasi de Vilallonga i de Manresa, de St. Joan de les Abadesses,
dioc. de Vich, en presencia d' Antoni de Raviza i de Mon-
taner, Abat de St. Salvador de Breda.
1775 162
Nov. i Josep Viladecans i Ferrer, de St. Boi del Llussanes, dioc. de
Vich, en presencia d' Antoni de Raviza i de Montaner,
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 281
Abat de St. Salvador de Breda; per comissid de Francesc
Xavier Guanter i de Pi, Abat de St. Pere de Roda.
Monjo de St. Pere de Roda.
1776 163
Maig 27 Felip Alemany i de Ben& de Barcelona, en presencia d' Antoni
de Raviza i de Montaner, Abat de St. Salvador de Bre-
da; per comissi6 d' Eustaqui d' Assara, Abat de Sta. Maria
d' Amer.
Monjo de Sta. Maria d' Amer.
164
Nov. 30 Maria de Siscar i de Rocabruna, d' Agramunt, dioc. d' Urgell, en
presencia de Josep d'Areny i de Cartella, Abat de Sta. Ma-
ria de Gerri; per comissio de Bonaventura de Gayola, Abat
de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
1779 * 165
Abr. 6 Ignasi de Desprat i de Busquets, de St. Esteve de Bas, dioc. de
Girona, en presencia d' Antoni de Grimau i de Grimau,
Abat de St. Pere de Galligans; per comissi6 de Francesc
de Guanter, Abat de St. Pere de Roda.
Monjo de St. Pere de Roda.
166
Abr. 19 Joan de Martin i de Martine^, de Sta. Maria de Balsareny,
dioc. de Vich, en presencia d' Antoni de Grimau i de Gri-
mau, Abat de St. Pere de Galligans; per comissi6 de Bona-
ventura de Gayola, Abat de St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
167
Abr. 19 Benet de Moxo i de Francoli, de Cervera, dioc. de Solsona, en
presencia d' Antoni de Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere
de Galligans ; per comissi6 d 5 Ignasi de Francoli i de Qaba-
ter, Abat de St. Esteve de Banyoles.
Monjo de Banyoles.
i ) Aquesta carta de professio i les dues segiients, es troben en el manuscrit tres numeros
ms avail entre el 170 i el 169.
282 CATALONIA MONASTICA
1780 J 168
Febr. 24 Melcior de Rocabruna i Taverner, de Barcelona, en presencia
d' Antoni Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere de Galli-
gans, per comissi6 de Bonaventura de Gayola, Abat de
St. Cugat.
Monjo de St. Cugat.
169
Juny 5 Ignasi Pla i Gucirdia, de Barcelona, en presencia d' Antoni de
Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere de Galligans; per
comissi6 de Joaquim de Parrella, Prior i Vicari General de
St. Pere de Camprodon.
Monjo de Camprodon.
1781 2 170
Nov. 1 3 Josep Sagui i Terradellas, de Barcelona, en presencia d' Antoni
de Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere de Galligans.
Monjo de Galligans.
1782 171
Oct. 19 Tomas Berart i Eva, de Castell6 de Farfanya, arxiprestat
d' Ager en presencia de Bonaventura de Gayola i de Vilossa,
Abat de St. Cugat i Pres. de la Congr.
Monjo de St. Cugat. 3
1782 4 172
Oct. 19 Antoni Balparda i Pascal^ de Barcelona, en presencia de Bona-
ventura de Gayola i de Vilossa, Abat de St. Cugat i Pres.
de la Congr.
Monjo de St. Cugat.
1 ) En el revers 1778. Aquest niimero 168 i els 170 i 172 porten en el revers 1'any de
la professio canviat, essent relligats en el vol. MS. segons 1' ordre dels anys en el revers cor-
regits. Nosaltres, per6, no podent judicar de la valor d' aquestes corrections, hem preferit
d'ordenar dites cedules segons els anys indicats pel mateix monjo profes.
2 ) En el revers 1778.
3 ) Per una equivocacio d' aquesta carta de professio del catalogador, aquesta cedula i la se-
guent tenen les notes del revers transposades, la del 171 contenint la corresponent a la del 172
i vice versa.
4) En el revers 1778.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 283
1783 173
Abr. 20 Joan Massot i Estrada, de Darnius, dioc. de Girona, en pre-
sencia d' Eustaqui d' Assara i de Perera, Abat de Sta. Maria
d' Amer, i Pres. de la Congr.
Monjo de St. Pere de Roda,
1787 174
Febr. 10 Lluis Ortega i Mena, de Figueres, dioc. de Girona, en presen-
cia d' Antoni Grimau i de Grimau, Abat de St. Pere de
Galligans.
1788 175
Abr. 6 Francesc Codina, de St. Privat, dioc. de Girona, en presencia
de Francesc d' Escofet i de Roger, Abat de St. Pau del Camp.
176
Oct. 29 Josep Ramon de Fontcitbcrta, de Vich, en presencia de Francesc
d' Escofet Abat de St. Pau del Camp.
1789 177
Febr. n Salvador de Ciurana i Ros, de la Bisbal, dioc. de Girona, en
presencia de Manuel de Regas, Prior del CoHegi i Noviciat
de la Congr.; per comissi6 de Josep Gregori de Montero,
Abat de St. Esteve de Banyoles i Prelat meu ordinari.
178
Set. 2 Jaume, de, Llan^a i de Vails, de Mataro, dioc. de Barcelona, en
presencia de Manuel de Regas, Prior del CoHegi i Noviciat
de la Congr. ; per comissio de Josep Gregori de Montero i
d' Alos, Abat de St. Cugat, i Prelat meu ordinari.
179
Nov. 17 Bartomeu Corominola i Massegur, de St. Privat de Bas, dioc.
de Girona, en presencia de Francesc d' Escofet i de Roger,
Abat de St. Pau del Camp; per comissio de Pelegri de Ber-
tramon Abat de Sta. Maria de Serrateix, Prelat meu ordinari.
1791 180
Jul. 26 Joan Viola i de Domenech, de St. Feliu de Pallarols, dioc. de
Girona, en presencia de Caspar de Salla i de Tarau, Abat
de St. Salvador de Breda i Pres. de la Congr. ; per comissi6
de Lleo de Vilossa i de Gayola, Abat de St. Pere de Besalu.
284 CATALONIA MONASTICA
181
Oct. 9 Joan Filar i Vila, de St. Feliu de Torello, dice, de Vich, en
presencia de Joaquim de Parrella i de Rialp, Abat de St. Pere
de Camprodon, i Pres. de la Congr.
182
Nov. 3 Josep Ferrer i Pons, de St. Pere de Figueres, dioc. de Girona,
en presencia de Joaquim de Parrella i de Rialp, Abat de
St. Pere de Camprodon i Pres. de la Congr.; per comissi6
de Francesc de Guanter i de Pi Abat de St. Pere de Roda.
183
27 Josep de Tord i de Padro, de Sta. Maria de Vilafranca del
Penades, dioc. de Barcelona, en presencia de Joaquim de
Parrella i de Rialp, Abat de St. Pere de Camprodon i Pres.
de la Congr.; per comissio d'Ignasi de Gras i de Taberner,
Abat de St. Esteve de Banyoles.
1792 184
Gen. 12 Domenec Corominas i Llorensi, de Manresa, dioc. de Vicb, en
presencia de Joaquim de Parrella i de Rialp, Abat de St. Pere
de Camprodon i Pres. de la Congr.; per comissi6 de Miquel
de Niguesa, Abat de Sta. Maria de Serrateix. 1
185
22 Josep de Castells i de Tora, de Barcelona, en presencia de Josep
Gregori de Montero i d' Alos, Abat de St. Cugat.
186
22 Lluis de Fluvia i de Berart, de Barcelona, en presencia de Josep
Gregori de Montero i d' Alos, Abat de St. Cugat.
187
26 Ignasi Ribot i Font, de Girona, en presencia de Joaquim de
Parrella i de Rialp, Abat de St. Pere de Camprodon i Pres.
de la Congr.; per comissio de Pelegri de Berthamon, Abat
de Sta. Maria d' Amer.
i ) En el manuscrit 1' ordre de les cedules 184-187 esta invertit en aquesta forma: 187,
185, 186, 184.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 285
188
Febr. 10 Joaquim Puig i Ros, de St. Esteve de Vilademi, dioc. de Giro-
na, en presencia de Joaquim de Parrella i de Rialp, Abat
de Camprodon i Pres. de la Congr. ; per comissio de Fran-
cesc de Guanter i de Pi, Abat de St. Pere de Roda.
189
10 Josep Puig i Ros, de St. Esteve de Vilademi, dioc. de Girona,
en presencia de Joaquim de Parrella i de Rialp, Abat de
St. Pere de Camprodon i Pres. de la Congr.
1794 190
Oct. 2 Francesc Xavier de Bordons i Bergafcta, de Solsona, en presen-
cia de Lleo Benet de Vilosa, Abat de St. Pere de Besalu.
191
Nov. i Francesc Bojons i de Casteras, de Vich, en presencia de Josep
Gregori Montero i d'Alos, Abat de St. Cugat.
192
Des. 22 Melcior Duran i de Cerda, de Barcelona, en presencia de Josep
Gregori Montero i d'Alds, Abat de St. Cugat.
1797 193
Oct. 22 Baltasar Tura i de Falgas, de St. Aniol de Finestres, dioc. de
Girona, en presencia d' Ignasi de Vilallonga i de Manresa,
Prior del Noviciat de la Congr.; per comissio de Pelegri de
Barthamon, Abat d' Amer i Prelat meu ordinari.
194
Nov. 29 Domenec Coromina i Mata, de Sta. Pau, dioc. de Girona, en
presencia de Francesc de Codol i de Minguella, Abat de
Ripoll; per comissid de Joaquim de la Plana i de Natota,
Abat de St. Esteve de Banyoles.
195
29 Salvador Burch i Sayols, de Colltort, dioc. de Girona, en pre-
sencia de Francesc de Codol i de Minguella, Abat de Ripoll;
per comissi6 de Joaquim de la Plana i de Natota, Abat de
Banyoles.
286 CATALONIA MONASTICA
1798 196
Juny 8 Ignasi Desvilar i de Trias, de Sasgorgas, dioc. de Vich, en
presencia de Josep Gregori Montero i d' Alos, Abat de
St. Cugat.
197
Jul 3 Josep de Bordons i Lacavalleria, de Solsona, en presencia de
Francesc de Codol i Minguella, Abat de Ripoll; per comissio
de Ramon de Gayola, Prior de St. Pere de Besalu.
198
Oct. 1 6 Pere Martir d' Olsinellas i Miquel, d' Igualada, dioc. de Vich,
en presencia de Francesc de Codol i Minguella, Abat de
Ripoll i Pres. de la Congr.
199
1 6 Antoni Manuel de Llisac i d' Ol%ina, de Manresa, dioc. de Vich,
en presencia de Francesc de Codol i de Minguella, Abat de
Ripoll i Pres. de la Congr.
200
1 8 Antoni de Fluvia i de Berart, de Barcelona, en presencia de
Francesc de Codol i de Minguella, Abat de Ripoll i Pres.
de la Congr.; per comissio de Josep Gregori de Montero,
Abat de St. Cugat.
201
Nov. 1 3 Gaspar de Rovira i de Regas, d' Hostalrich, dioc. de Girona,
en presencia de Francesc de Codol i de Minguella, Abat de
Ripoll i Pres. de la Congr.; per comissio de Gaspar de Sa-
lla i de Tarau, Abat de St. Salvador de Breda.
202
Des. 19 Ramon de Maries i de Saleta, de Barcelona, en presencia de
Francesc de Codol i de Minguella, Abat de Ripoll i Pres.
de la Congr.; per comissio de Josep Gregori de Montero i
d' Alos, Abat de St. Cugat.
1799 203
Nov. 24 Eudald Pasqual i de Pons, de Ripoll, Nidlius diocesis, en
presencia de Francesc de Codol i de Minguella, Abat de
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 287
Ripoll i Pres. de la Congr.; per comissio de Melcior de Ro-
cabruna i de Taberner, Abat de St. Pere de Besalii.
1800 204
Gen. 30 Roc d' Olsinellas i Miquel, d' Igualada, dioc. de Vich, en pre-
sencia de Francesc de Cddol i de Minguella, Abat de Ripoll
i Pres. de la Congr.
1801 205
Marc 4 Ramon de Mena i de Ferran, de Barcelona, en presencia d' Ig-
nasi de Vilallonga i de Manresa, Prior del CoHegi i Noviciat
de la Congr. ; per comissio de Josep Gregori de Montero i
d' Aids, Abat de St. Cugat i Pres. de la Congr.
206
Oct. 1 8 Pan de Martin i d' Asprer, de Berga, dioc. de Solsona, en
presencia de Josep Gregori de Montero i d' Alos, Abat de
St. Cugat i Pres. de la Congr.
207
Nov. 8 Llucia de Bojons i Caster as, de Vich, en presencia de Josep
Gregori Montero i d' Alos, Abat de St. Cugat i Pres. de la
Congr.; per comissio de Francesc de Codol i de Minguella,
Abat de Ripoll.
208
15 Pan de Dublaisel i de Mascaro } de Barcelona, en presencia de
Josep Gregori de Montero i d' Alos, Abat de St. Cugat i
Pres. de la Congr.
1803 209
Marc 10 Segimon Coma i Mallolas, de Oris, dioc. de Vich, en presen-
cia de Benet d' Olmera, Abat de Sta. Maria de Gerri i Pres.
de la Congr.; per comissio de Caspar de Salla i de Tarau,
Abat de St. Salvador de Breda.
1804 210
Agost 12 Josep Mallol, Pou i Espona, de St. Hipolit de Voltrega, dioc.
de Vich, en presencia de Baltasar de Baldrich i de Vallgor-
nera, Abat ordinari meu i de St. Pere de Camprodon i Pres.
de la Congr.
288 CATALONIA MONASTICA
211
Oct. 14 Lluis de Ros i Bordas, de Olivas, dioc. de Girona, en presencia
de Baltasar de Baldrich, Abat de Camprodon i Pres. de la
Congr.; per comissi6 de Francesc de Codol, Abat de Ripoll
i Pres. de la Congr.
212
14 Miquel Sabater i Argullol, de Castello d' Ampuries, dioc. de
Girona, en presencia de Baltasar de Baldrich, Abat de Cam-
prodon i Pres. de la Congr.; per comissi6 de Joaquim de
Clavera, Abat de St. Pere de Roda.
213
21 Ignasi de Zafont i Ferrer, de Besalii, dioc. de Girona, en pre-
sencia de Baltasar de Baldrich, Abat de Camprodon i Pres.
de la Congr.; per comissio de Josep Gregori de Montero,
Abat de St. Cugat.
214
28 Domenec Guell i d' Alemany, de Vilafranca, dioc. de Barcelona,
en presencia de Baltasar de Baldrich, Abat de Camprodon
i Pres. de la Congr.; per comissio de Joaquim de Laplana,
Abat de Sta. Maria d'Amer.
215
Des. 23 Josep Felip d' Alemany i de Palleja, de Barcelona, en presencia
de Baltasar de Baldrich, Abat de Camprodon i Pres. de la
Congr.; per comissio de Caspar de Salla i de Tarau, Abat
de St. Salvador de Breda.
216
23 Benet Vilas i Puig, Dr., de St. Llorenc, dels dos Monts, dioc.
de Vich, en presencia de Baltasar de Baldrich, Abat de Cam-
prodon i Pres. de la Congr.; per comissi6 de Caspar de
Requesens, Prior de St. Esteve de Banyoles.
217
23 Antoni Font i Ros, de St. Esteve de Guialbes, dioc. de Girona,
en presencia de Baltasar de Baldrich i de Vallgornera, Abat
de Camprodon i Pres. de la Congr.; per comissio de Caspar
de Requesens, Prior de St. Esteve de Banyoles.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 289
1805 218
Juny 30 Felip Manuel de BaUrich i de Vcciana, de Vails, dioc. de
Tarragona, en presencia de Jaume de Guant6 i de Basols,
Abat de Banyoles; per comissio de Josep Gregori de Monte-
ro i d' Aids, Abat de St. Cugat que rebe de Francesc de
Codol i de Minguella, Abat de Ripoll i Pres. de la Congr.
1806 219
Nov.' 1 6 Josep Desvilar, de St. Bartomeu Sasgorgas, dioc. de Vich, en
presencia de Benet d j Olmera i de Desprat, Abat de Sta. Ma-
ria de Gerri i Pres. de la Congr.; per comissio de Josep
Gregori de Montero, i d'Alos Abat de St. Cugat.
1807 220
Nov. 8 Joan de afont i de Ferrer, de St. Vicents de Besalu, dioc. de
Girona, en presencia de Benet d' Olmera i Desprat, Abat
de Sta. Maria de Gerri i Pres. de la Congr.; per comissio
de Josep Gregori de Montero i d 5 Alos, Abat de St. Cugat.
1808 221
Maig 22 Pan, Conill i Lope^,- de Roda, dioc. de Vich, en presencia de
Benet d' Olmera i de Desprat, Abat de Sta. Maria de Gerri
i Pres. de la Congr.; per comissio de Francesc Xavier d' Es-
teve i de Sabater, Abat de St. Pere de Galligans de Girona.
1814 222
Oct. 8 Joaquim de Noguer i de Rocafiguera, de Sta. Maria de Sagaro,
dioc. de Girona, en presencia de Benet d' Olmera i de Des-
prat, Abat de Sta. Maria de Gerri, elegit pel Monestir de
St. Esteve de Banyoles, i Pres. de la Congr; per comissio de
Melcior de Rocabruna i de Taberner, Abat de St. Pere de
Besalu i tambe Pres. de la Congr.
1817 223
Set. 1 8 Josep de Gironella i de Puig, de Berga, dioc. de Solsona, en
presencia de Rafel de Parrella, Abat de St. Pau i Pres. de
la Congr. ; per comissio d' Andreu de Casaus, Abat de
St. Cugat.
224
Oct. 9 Manuel de Nicolau i de Folch, de Reus, dioc. de Tarragona, en
presencia d' Antoni de Rocafiguera, Prior del CoHegi de la
19
290 CATALONIA MONASTICA
Congr.; per comissio de Francesc de Portella, Abat de Ripoll.
225
Oct. 10 Francesc de Vinyals i de Guinart, de Flassa, dioc. de Girona,
en presencia de Jaume de Llanza i de Vails, Abat de Sta. Ma-
ria d' Amer.
226
26 Josep Vall-llobera i Llach, de Cassa, dioc. de Girona, en pre-
sencia de Rafel de Parrella, Abat de St. Pan i Pres. de la
Congr.; per comissio de Benet d' Olmera, Abat de St. Esteve
de Banyoles.
1818 227
Nov. 22 Narcis de Perramon i de Llauder, de Girona, en presencia de
Rafel de Parrella, Abat de St. Pau i Pres. de la Congr.; per
comissio d' Andreu de Cassaus, Abat de St. Cugat.
1824 228
Set. 5 Ignasi Garcia de Lamata i d' Alemany, de Barcelona, ' en pre-
sencia de Jaume de Llanza i Vails, Abat de Sta. Maria d'A-
mer i Pres. de la Congr.; per comissi6 de Francesc Xavier
de Portella i de Montagut, Abat de Ripoll.
1825 229
Juny 23 Llucia de Gironella i de Puig, de Berga, dioc. de Solsona, en
presencia de Rafel de Parrella, Abat de St. Pau del Camp i
Pres. de la Congr.; per comissio d' Andreu de Cassaus, Abat
de St. Cugat.
230
Oct. 1 6 Francesc Camsatilmas i Biern, de St. Lloren? de la Muga, dioc.
de Girona, en presencia de Faust de Prat, Abat meu i de
St. Pere de Galligans i Pres. de la Congr.
231
Nov. 20 Felicia Noguer i de Pages, de St. Julia de Llers, dioc. de Giro-
na, en presencia de Faust de Prat, Abat de St. Pere de
Galligans i Pres. de la Congr.; per comissio de Benet d' Ol-
mera, Abat meu i de St. Esteve de Banyoles.
1826 232
Agost 22 Bru Ribot i de Morato, de Moya, dioc. de Vich, en presencia
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 291
de Salvador de Ciurana i de Ros, Prior del CoHegi de
St. Pau del Camp i Mestre de Novicis; per comissio de
Rafel de Parrella, Abat de St. Pere de la Portella i de St. Pau
del Camp i Pres. de la Congr., que rebe de Josep Ferrer,
Abat de St. Pere de Roda, i Prelat meu ordinari.
233
Agost 22 Jusep Rovira, de Llado, dioc. de Girona, en presencia de Sal-
vador de Ciurana i de Ros, Prior del CoHegi de St. Pau
del Camp i Mestre de Novicis; per comissio de Faust de
Prat, Abat de St. Pere de Galligans, Pres. de la Congr. i
Prelat meu ordinari.
234
Set. 24 Carles Sala i Bach, de St. Feliu de Pallarols, dioc. de Girona,
en presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pe-
re de la Portella i de St. Pau del Camp, i Pres. de la Congr.;
per comissio de Jaume de Llanza i de Vails, Abat de Sta. Ma-
ria d' Amer i Prelat meu ordinari.
235
24 Josep Plandiura i Jutge, d' Argelaguer, dioc. de Girona, en
presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pere
de la Portella i de St. Pau del Camp, i Pres. de la Congr.;
per comissio de Melcior de Rocabruna, Abat de St. Pere de
Besalii i Prelat meu ordinari.
236
Nov. i Llal^er Molar i Vinas, de St. Julia de Llers, dioc. de Girona,
en presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pe-
re de la Portella i de St. Pau del Camp, i Pres. de la
Congr.; per comissio de Jaume de Llanza i de Vails, Abat
de Sta. Maria d' Amer i Prelat meu ordinari.
1827 237
Maig 6 Josep de Dalmau i Dalmau , de Sta. Eulalia de Riuprimer, dioc.
de Vich, en presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, A-
bat de St. Pere de la Portella i de St. Pau del Camp i
Pres. de la Congr. ; per comissio de Francesc de Portella,
Abat de Ripoll i Prelat meu ordinari.
292 CATALONIA MONASTICA
238
Oct. 15 Didac Masmitja i Heretcr, de Torello, dioc.de Vich, en pre-
sencia de Rafel de Parrella, Abat de St. Pere de la Portella
i de St. Pau del Camp i Pres. de la Congr.; per comissio
de Miquel de Parrella, Abat de St. Pere de Camprodon i
Prelat meu ordinari.
1829 239
Oct. ii Pan Caritg i AUvis } de Llorona, en presencia de Jaume de
Llansa i de Vails, Abat de Sta. Maria d' Amer; per comissio
de Josep Ferrer i de Pons, Abat de St. Pere de Roda.
240
25 Joaquim Ferrer i Pasqual, d' Olot, en presencia de Rafel de
Parrella i de Vivet, Abat de St. Pau del Camp; per comis-
sio de Benet d' Olmera i de Desprat, Abat de St. Esteve
de Banyoles.
241
25 Narcis Sanch i Guinart, de Vilablareix, dioc. de Girona, en
presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pau
del Camp ; per comissio de Benet d' Olmera i de Desprat,
Abat de St. Esteve de Banyoles.
1830 242
Gen. 17 Geroni Camps i Vilartimo, de Prats de Llussanes, dioc. de
Vich, en presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat
de St. Pere de la Portella i de St. Pau del Camp, i Vice-
pres. de la Congr. ; per comissio d' Antoni de Gudel, Abat
de Sta. Maria de Gerri, i Prelat meu ordinari.
243
Febr. 28 Modest de Cuevas i de Rovira, d'Urgell, en presencia de Rafel
de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pere de la Portella i
Pres. de la Congr.; per comissio de Joan de Marti i Mar-
tinez, Vicari General de St. Cugat.
244
Juny 6 Francesc Bassas i Campas, de Sta. Maria de Corco, en presen-
cia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat Vice-Pres. de St. Pau
del Camp; per comissio de Jaume de Llanza i de Vails,
Abat de Sta. Maria d' Amer.
PROFESSIONS EMESES A ST. PAU DEL CAMP (1672-1833) 293
245
Oct. 10 Jaume de Vilar i de Bbria, de St. Boi del Llussanes, en pre-
sencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pau
del Camp i de St. Pere de la Portella i Vice-Pres. de la
Congr. ; per comissio de Joan de Martinez i de Martinez,
Vicari General, sede abb. vacante, de St. Cugat.
246
10 Joaquim Irobat i de Bahy, de St. Sadurni de Garrigolas, en
presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pere
de la Portella i de St. Pau del Camp i Vice-Pres. de la
Congr.; per comissio de Francesc Xavier de Portella i de
Montagut, Abat de Ripoll.
247
13 Pere Gamissans i Rucinol, de Monistrol de Calders, dioc. de
Vich, en presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat
de St. Pere de la Portella i de St. Pau del Camp i Vice-Pres.
de la Congr.; per comissio de Jaume de Llanza i de Vails,
Abat de Sta. Maria d' Amer i Prelat meu ordinari.
1831 248
Febr. 6 Pekgri Gallifa i Ros, de Mataro, en presencia de Rafel de
Parrella i de Vivet, Abat de St. Pau del Camp i Vice-Pres.
de la Congr. ; per comissio de Melcior de Rocabruna i de
Taverner, Abat de St. Pere de Besalu.
1832 249
Oct. 7 Francesc d" Adell i de Bordas, de Valencia, en presencia de Rafel
de Parrella Abat Pres., per comissio de Linus Picado, Abat
de St. Cugat.
250
7 Antoni Vilas i Bach, de St. Llorenc de Dosmunts, sufragania
de la parroquial Esglesia de St. Andreu de Pruit, dioc. de
Vich, en presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat
de St. Pau del Camp i Pres. de la Congr.; per comissio de
Domenec Coromina, Vicari General, sede abb. vacante, de St.
Esteve de Banyoles.
251
7 Geroni de Franch i de Font, de Cardona, en presencia de Rafel
294 CATALONIA MONASTICA
de Parrella, Abat Pres.; per comissi6 de Josep de Borrell,
Abat de Ripoll.
252
Oct. 7 Ramon de Serralta i Guiu, de St. Joan de les Abadesses, en
presencia de Rafel de Parrella Abat Pres. ; per comissi6 de
Josep de Borrell, Abat de Ripoll.
253
7 Lhtis de Tord i de Crd, de St. Marti de Provensals, en pre-
sencia de Rafel de Parrella, Abat Pres. ; per comissi6 de
Josep de Borrell, Abat de Ripoll.
254
7 Teodor de Mas i Estanol, de Barcelona, en presencia de Rafel
de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pau del Camp i Pres.
de la Congr. ; per comissio de Faust de Prat i de Moret,
Abat de St. Pere de Galligans.
255
7 Jaume Cabot i Ferrer, de Mataro, en presencia de Rafel de
Parrella i de Vivet, Abat Pres. de la Congr.; per comissio
d'Isidor Santa Creu i d'Areny, Abat de St. Salvador de
Breda.
256
7 Gaieta de Dalmau i Dalmau, de Sta. Eulalia de Riuprimer, en
presencia de Rafel de Parrella, Abat Pres. ; per comissio de
Josep de Borrell, Abat de Ripoll.
257
Nov. i Tadeu de Carvallo i de Francoli, de Barcelona, en presencia de
Rafel de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pau del Camp i
Pres. de la Congr.; per comissi6 de Josep de Borrell, Abat
de Ripoll.
1833 258
Marc 17 Jaume Barcelo i Boada, de Llagostera, dioc. de Girona, en
presencia de Rafel de Parrella i de Vivet, Abat de St. Pau
del Camp i Pres. de la Congr.; per comissi6 de Jaume de
Llanza i de Vails, Abat de Sta. Maria d' Amer.
MISCEL'LANIA DOCUMENTAL
INDEX DE DIVERSOS DOCUMENTS OFICIALS DE LA
CONGREGACIO CLAUSTRAL
TRANSCRIPCI6 DE
DOM ROBERT GRAU
Transcrivim aquest important document de nostre Arxiu de Montserrat tola
vegada que is d' un remarcabk interns per refer la cronologia de les visiles canbni-
ques practicades en la Congregacio Claustral des dels anys 1441 a 1553. Consten
en un manuscrit de 220X160 mm., en quatre quaderns, lletra de finals del segle
XVIII o principis del XIX, d' una mateixa ma. Esta escrit en Hall, llevat les
recensions dels monestirs de monges que son fetes en vulgar catala. La transcripcio
s' is feta sobre I' original, fent constar que en algunes recensions havem remarcat
certa anomalia en les dates, que havem preferit, perb, deixar-les tal com ens les do-
nava el manuscrit. tinicament en algun cas, mis evident, ho hem anotat mit jane, ant
un sic. Per unificar ens hem permes de posar sempre p. en Hoc de fol. que port a
indistintament el manuscrit. Els textos Catalans els hem transcrit amb / 3 ortografia
moderna.
INDICE GENERAL PER LO ARXIU DE LA RELIGlO
IN LIBRO SIGNATO LITTERA A INVENIUNTUR SEQ.UENTIA!
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae Montisserrati, incoepta die 19 februarii,
anno 1441, et clausa die 20 februarii eiusdem anni, p. i.
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bagiis, incoepta die 21 februarii, anno
1441, et clausa die 23 eiusdem anni, p. 3.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Serratexio, incoepta die ultima mensis
februarii, anno 1441, p. 9.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta die 2 martii, anno
1441, et clausa die 2 martii eiusdem anni, p. 10.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii prope Baganum, incoepta die 3 martii,
anno 1441, et clausa die 4 martii eiusdem anni, p. 12.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae Rivipulensis, incoepta die 4 martii, anno
1441, et clausa die 4 mensis martii eiusdem anni, p. 14.
298 CATALONIA MONASTICA
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 8 martii, anno
1441, et clausa eadem die et anno, p. 17.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte, incoepta die 9 mensis martii,
anno 1441 et clausa eadem die et anno, p. 21.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 1 1 martii, anno
1441, et clausa die 13 mensis martii eiusdem anni, p. 23.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 14 mensis martii,
anno 1441 et clausa eadem die et anno, p. 25.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Rodis, incoepta die i/ mensis martii,
anno 1441 et clausa die 18 eiusdem anni, p. 27.
Commissio facta Domino Abbati Beatae Mariae Montisserrati a Dominis
Visitatoribus ordinariis nostrae Sacrae Congregationis circa querelam oblatam a
fratre Antonio de Vilalba, Cellerario Sti. Petri de Rodis, contra Abbatem eius-
dem Monasterii, p. 32.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Rosis, incoepta die 18 martii, anno
1441 et clausa eodem die et anno, p. 33.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Gallicantu, incoepta die 22 martii, anno
1441 et clausa die 23 martii eiusdem anni, p. 37.
Visitatio Monasterii monialium Sti. Danielis Gerundensis: incoepta die 24
mensis martii, anno 1441 et clausa die 26 mensis martii eiusdem anni. p. 39.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 27 mensis mar-
tii, anno 1441 et clausa die 28 mensis martii eiusdem anni. p. 43.
Visitatio Monasterii Sti. Felicis Guixolensis, incoepta die 30 mensis martii,
anno 1441 et clausa eodem die et anno, p. 48.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die I mensis aprilis,
anno 1441 et clausa die 3 aprilis eiusdem anni, p. 49.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 16 mensis apri-
lis anno 1441. Deficit pars huius visitationis, pp. 55 et 58.
Pars visitationis Monasterii Sti. Petri Puellarum, factae anno 1441, clausa
die i mensis madii, pp. 59 -et 60.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, incoepta die 2 madii, ann6 1441
et clausa eodem die et anno, p. 61.
Visitatio Monasterii Sti. Saturnini de Tabernolis, facta per fratrem Franci-
scum Abbatem de la Portella, ex comissione Dommorum Visitatorum, incoepta
die 19 mensis aprilis, anno 1441 et clausa die 20 mensis aprilis eiusdem an-
ni, p. 64.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 299
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, incoepta die 17 mensis februarii,
anno 1444 et clausa die 20 mensis februarii eiusdem anni, p. 69.
Visita del Monestir de St. Pere de les PueHes, comencada als 21 del mes
de febrer de 1'any 1444 i finida als 3 del mes de marc; del mateix any. p. 71.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 4 mensis martii,
anno 1444 et clausa die 7 mensis martii eiusdem anni, p. 73. 1
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Monteserrato, incoepta die VII men-
sis martii, anno 1444 et clausa die 10 mensis martii eiudem anni, p. 76.
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae de Monteserrato, incoepta die 10 men-
sis martii, anno 1444 et clausa eodem die et anno, p. 77.
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bagiis, incoepta die 10 mensis martii,
anno 1444 et clausa die 12 mensis martii eiusdem anni, p. 78.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serratexo, incoepta die 12 mensis
martii, anno 1441 et clausa die 14 mensis martii eiusdem anni, p. 80.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis in Monasterio Sti. Petri de Gallicantu,
incoepta die 3 mensis madii, anno 1444 et non invenitur finis, p. 82.
Visitatio Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 16 mensis februarii anno
1444 et clausa die 16 mensis februarii eiusdem anni, p. 67. 2
IN LIBRO SIGNATO L1TTERA B INVENIUNTUK SEQUENTIA B:
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die i mensis februa-
rii, anno 1447 et clausa die 4 mensis februarii eiusdem anni, p. i.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Monteserrato, incoepta die 4 mensis
februarii, anno 1447 et clausa die 6 mensis februarii eiusdem anni, p. 9.
Visitatio Monasterii Stae. Ceciliae de Monteserrato, incoepta die 6 mensis
februarii, anno 1447 et clausa die 7 mensis februarii eiusdem anni. p. u.
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bagiis, incoepta die 7 mensis februa-
rii, anno 1447 et clausa die 10 mensis februarii eiusdem anni, p. 16.
Supplicatio oblata a Rdo. Fratre Michaele, Abbate Monasterii Sti. Benedicti
de Bagiis Sacro Capitulo Provincial! nostrae Sacrae Congregationis, p. 23.
1) Una ma posterior ha afegit 75.
2) Aquesta recensio en 1' original clevia 6sser posada despres de la plana 64, tota vegada que
ja el MS. que transcrivim porta una indicacio de trasllat. Aixf correspond dcspriis de Visi-
tatio Monasterii Sti. Sat it mini de labernolis facia per...
300 CATALONIA MONASTICA
Commissio facta Rdo. Domino Abbati Sti. Cucuphatis Vallensis et Priori
dicti Monasterii circa supplicationem Rdi. Domini Abbatis Sti. Benedict! de
Bagiis, p. 25.
Altera supplicatio oblata a Rdo. Domino Abbate Sti. Benedicti de Bagiis, p. 72.
Commissio facta Rdo. Domino Abbati Sti. Cucuphatis Vallensis et Priori
dicti Monasterii circa praefatam supplicationem, p. 27.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Serratexo, incoepta die 10 februarii,
anno 1447 et clausa die 13 mensis februarii, eiusdem anni, p. 30.
Commissio facta Fratri Gaspari Reffets Camerario Monasterii Stae. Ceciliae
de Monteserrato a Dominis Visitatonbus ordinariis nostrae Sacrae Congregatio-
nis, ad visitandum monasterium Sti. Saturnini de Tabernolis, p. 36.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta die 13 februarii, anno
1447 et clausa die 14 mensis februarii eiusdem anni, p. 37.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii prope Baganum, incoepta die 16 februarii,
anno 1447 et clausa die 28 mensis februarii eiusdem anni, p. 41.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Rivipullo, incoepta die 18 mensis fe-
bruarii, anno 1447 et clausa die 21 mensis februarii eiusdem anni, p. 47.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 23 mensis februarii,
anno 1447 et clausa die 26 mensis februarii eiusdem anni, p. 50.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte prope Bisuldunum, incoepta
die 25 mensis februarii anni 1447 et clausa die 26 mensis februarii eiusdem
anni, p. 55.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 27 mensis fe-
bruarii, anno 1447 et clausa die 2 mensis martii eiusdem anni, p. 57.
Visitatio Monasterii Btae. Mariae de Rosis, incoepta die 3 mensis martii
anno 1447 et clausa die 6 mensis martii eiusdem anni, p. 66.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Rodis, incoepta die 6 mensis martii, anno
1447 et clausa die 10 mensis martii eiusdem anni, p. 72.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Colera, incaepta die 10 mensis martii,
anno 1447 et clausa die 13 mensis martii eiusdem anni, p. 80.
Visitatio Monasterii Monialium Sti. Danielis Gerundae, incaepta die 15
mensis martii, anno 1447 et clausa die 16 mensis martii eiusdem anni p. 86.
Visitatio Monasterii Btae. Mariae de Amerio, incaepta die 18 mensis martii
anno 1447 et clausa die 21 mensis martii eiusdem anni, p. 90.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Gallicantu, incoepta die 21 mensis martii,
anno 1447 et clausa die 24 mensis martii eiusdem anni, p. 98.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL . 301
Visitatio Monasterii Sti. Felicis Guixolensis, incoepta die 24 mensis martii,
anno 1447 et clausa die 28 mensis maitii eiusdem anni, p. 100.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 28 mensis martii,
anno 1447 et clausa die 3 mensis aprilis eiusdem anni, p. 104.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Puellarum Monialium Barcinonae, incoepta die
20 mensis aprilis, anno 1447 et clausa die 27 mensis aprilis eiusdem anni, p. in.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli Barcinonae, incoepta die 17 mensis aprilis,
anno 1447 et clausa eodem anno, p. 119.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis in Monasterio Sti. Pauli de Campo,
incoepta die 3 mensis Madii anno 1447 et non invenitur finis, p. 126.
Pars cuiusdam visitationis clausa die 28 mensis februarii anno 1450. p. 135.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii prope Baganum, incoepta die 28 mensis
februarii, anno 1450 et clausa die i mensis martii eiusdem anni, p. 136.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serratexo, incoepta die 2 mensis
martii, anno 1450 et clausa die 4 mensis martii eiusdem anni, p. 142.
Visitatio Monasterii Sti. Benedicti de Bagiis, incoepta die 5 mensis martii,
anno 1450 et clausa die 7 mensis martii eiusdem anni, p. 149.
Visitatio Monasterii Stae. Ceciliae de Monteserrato, incoepta die 8 mensis
martii, anno 1450 et clausa die 9 mensis martii eiusdem anni. p. 153.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae Montisserrati, incoepta die 9 mensis mar-
tii, anno 1450 et clausa die n mensis martii eiusdem anni, p. [57.
Pars Visitationis Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 12 men-
sis martii, anno 1450, p. 159.
Huius anni nihil aliud reperitur.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA C INVENIUNTUR SEQUENTIA :
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, incoepta die 14 mensis februarii,
anno 1459 et clausa die 16 mensis februarii eiusdem anni, p. 3.
Visitatio Monasterii Monialium Sti. Petri Barcinonae, incaepta die 17 men-
sis februarii, anno 1459 et clausa die 21 mensis februarii eiusdem anni, p. 8.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoapta die 25 mensis febnr
arii, anno 1459 et clausa die 27 mensis februarii eiusdem anni, p. 16.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae Montisserrati, incoepta die 4 mensis martii
anno 1459 et clausa die 7 mensis martii eiusdem anni, p. 20.
302 CATALONIA MONASTICA
Visitatio Monasterii Stae. Ceciliae Montisserrati, incoepta die 7 mensis
martii anno 1/169 et clausa die 8 mensis martii eiusdem anni, p. 23.
Visitatio Monasterii Sti. Benedicti de Bagiis, incoepta die 8 mensis martii,
anno 1459, et clausa die n mensis martii eiusdem anni, p. 27.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Serratexio, incoepta die n mensis mar-
tii, anno 1459 et clausa die 14 mensis martii eiusdem anni, p. 33.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta die 14 mensis martii,
anno 1459 et clausa die 16 mensis martii eiusdem anni, p. 38.
Visitatio Monasterii Btae. Mariae de Rosis, incoepta 19 mensis aprilis, anno
Domini 1459, et clausa die 21 mensis aprilis eiusdem anni, p. 44.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Rodis, incoepta die 21 mensis aprilis, anno
1459 et clausa die 23 mensis aprilis eiusdem anni, p. 47.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 23 mensis aprilis,
anno 1459 et clausa 24 mensis aprilis eiusdem anni, p. 51.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 24 mensis aprilis,
anno 1459 et clausa die 26 mensis aprilis eiusdem anni, p. 55.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii supra Bisuldunum, quae defectu Mona-
chorum ibi residentium, non potuit exequi, p. 63.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 26 mensis apri-
lis, anno 1459 et clausa die 27 mensis aprilis eiusdem anni, p. 71.
Relatio reram omnium gestarum in Monasterio Beatae Mariae Ameriensis
ocasione visitationis peragendae, anno 1459 a Dominis Visitatoribus, p. 74.
Visitatio Monasterii Sti. Felicis Guixolensis, incoepta die 30 mensis aprilis,
anno 1459 et non invenitur quo die fuit clausa, p. 87.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis a die 3 madii, anno 1459, et non
invenitur quo die fuit finita, p. 103.
Decretum Sacri Capituli Provincialis ne Abbates, Monachi et Moniales indu-
ant vestes lugubres in morte parentum, vel consanguineorum, p. in.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA D INVENIUNTUR SEQUENTIA :
Visita de St. Daniel prop de Girona, comengada als 14 del mes de febrer
de 1'any 1476, finida als 26 del mes de febrer del mateix any, p. i.
Visitatio Monasterii Sti. Felicis Guixolensis, incoepta die 17 mensis februa-
rii, anno 1476 et clausa die 19 mensis februarii eiusdem anni, p. 7.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 303
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 19 mensis februa-
rii, anno 1476 et cluusa die 21 mensis februarii eiusdem anni, p. 15.
Relatio rerum omnium gestarum in Monasterio Sti. Petri de Bisulduno,
occasione visitationis exequendae, p. 23.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii supra Bisuldunum, quae non potuit exe-
qui, p. 35.
Visitatio Monasterii Btae. Mariae de Rosis, incoepta die 13 mensis martii,
anno 1476 et clausa die 16 mensis martii eiusdem anni, p. 37.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Rodis, incoepta die 16 mensis martii, anno
1476 et clausa die 18 mensis martii eiusdem. anni, p. 43.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 18 mensis martii,
anno 1476 et clausa die 19 mensis martii eiusdem anni, p. 49.
Commissio facta Rdo. Abbati Beatae Mariae de Rosis super negotium inter
partes Rdi. Abbatis Sti. Quirici de Coleria et Dieterium Sti. Petri de Rodis, p. 52.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Gallicantu, Gerundae, incoepta die 27
mensis martii, anno 1476 et clausa die 28 mensis martii eiusdem anni, p. 56.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 28 mensis mar-
tii, anno 1476 et clausa die 29 mensis martii eiusdem anni, p. 62.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae Rivipulli, incoepta die i mensis aprilis,
anno 1476 et clausa die Dominica mensis aprilis eiusdem anni, p. 70.
Commissio facta Fratri Jacobo Albert Precentori Monasterii Stae. Mariae
Rivipulli, per Dominos Visitatores, ad visitandum Monasterium Sti. Petri de
la Portella, Sti. Laurentii de Bagano, et Sti. Saturnini de Tabernolis, p. 78.
Visitatio Monasterii St. Benedicti de Bagiis, incoepta die 7 mensis aprilis,
anno 1476, et clausa die 9 mensis aprilis eiusdem anni, p. 84.
Commissio facta Fratri Felici Soler, Infirmario Sti. Benedicti dc Bagiis, per
Dominos Visitatores ad visitandum Monasterium Beatae Mariae de Serratexio,
p. 90.
Monasterium Beatae Mariae de Montesserrato non potuit visitari anno 1477,
quia habebat Bullam summi Pontificis talem gratiam ipsi concedentis, p. 93.
Sequitur Bulk summi Pontificis Sixti, Concessa Monasterio Beatae Mariae
de Montesserrato, p. 96.
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae de Montesserrato, incoepta die n men-
sis aprilis, anno 1476. et clausa die 12 mensis aprilis eiusdem anni, p. 100.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Valensis, incoepta die 13 mensis apri-
lis, anno 1476 et clausa die 16 mensis aprilis eiusdem anni, p. 104.
304 CATALONIA MONASTICA
Visita del Monestir de St. Pere de les Monges de Barcelona, comenc.ada el
dia 1 6 del mes d'abril de 1' any 1476 i finida als 19 del mes d'abril del ma-
teix any, p. 116.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de campo in civitate Barcinonae, incoepta
die 19 mensis aprilis, anno 1476 et clausa die 22 mensis aprilis eiusdem an-
ni, p. 124.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis in civitate de Calatagubio a die 3
mensis Madii, et non invenitur finis, p. 130.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA E INVENIUNTUR SEQUENTIA:
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte prope Bisuldunum, incoepta
die 1 8 mensis januarii, anno 1497 et clausa eadem die, p. 3.
Visitatio Monasterrii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 19 mensis janua-
rii, anno 1497 et clausa eadem die, p. 6.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae Rivipulli, incoepta die 21 mensis janua-
rii, anno 1497 et clausa die 25 eiusdem mensis et anni, p. 14.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii prope Baganum, incoepta die 26 mensis
januarii., anno 1497 et clausa die 27 eiusdem mensis et anni, p. 24.
Visitatio Monasterii Sti.. Petri de Portella, incoepta die 28 mensis januarii,
anno 1497 et clausa die 30 eiusdem mensis et anni, p. 28.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serratexio, incoepta die 30 mensis
januarii anno 1497 et clausa die i mensis februarii eiusdem anni. p. 33.
Visitatio Monasterii Sti. Benedicti de Bagiis, incoepta die i mensis februarii,
anno 1497 et clausa die 5 eiusdem mensis et anni, p. 40.
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae Montisserrati, incoepta die 6 mensis
februarii, anno 1497, et clausa die 7 eiusdem mensis et anni, p. 49.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, incoepta die 8 mensis februarii,
anno 1497 et clausa die 12 eiusdem mensis et anni, p. 54.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Puellarum, que non potuit exequi propter ibi
relata, p. 65.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 12 mensis februa-
rii, anno 1497 et clausa die 15 eiusdem mensis et anni, p. 70.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 16 mensis februa-
rii, anno 1497 et clausa die 20 eiusdem mensis et anni, p. 81.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 305
Visitatio Monasterii Sti. Felicis Guixolensis, incoepta die 21 mensis februa-
rii, anno 1497 et clausa die 23 eiusdem mensis et anni, p. 88.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Gallicantu, Civitatis Gerundae, incoepta
die 23 mensis februarii, anno 1497 et clausa die 25 eiusdem mensis et anni,, p. 94.
Visitacio del Monestir de St. Daniel de Girona, comengada als 25 del mes
de febrer de 1'any 1497 i finida als 27 del mateix mes i any, p. 102.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 27 mensis februa-
rii, anno 1497 et clausa die i mensis martii eiusdem anni, p. 109.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die i mensis mar-
tii, anno 1497 et clausa die 4 eiusdem mensis et anni, p. 118
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Rosis, incoepta die 4 mensis martii,
anno 1497 et clausa die 6 eiusdem mensis et anni, p. 129.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Rodis, incoepta die 7 mensis martii, an-
no 1497 et clausa die n eiusdem mensis et anni, p. 137.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 12 mensis martii,
anno 1497 et clausa die 14 eiusdem mensis et anni, p. 152.
Commissio facta per Dominum Abbatem Visitatorem Domino Abbati Sti.
Petri de la Portella ad visitandum Monasteriorum Sti. Saturnini de Taberno-
lis, p. 157.
Visitatio Monasterio Sti. Saturnini de Tabernolis, incoepta die 22 mensis
aprilis, anno 1497, p. 160.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis in Monasterio Sti. Pauli de Campo a
die 3 mensis maji, anno 1497, p. 162.
INDICE GENERAL PER LO ARXIU DE LA RELIGlO
IN LIBRO SIGNATO LITTERA F INVENIUNTUR SEQJJENTIA:
Visitatio Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 26 mensis novembris,
anno 1502 (1503)? et clausa die 13 mensis decembris eiusdem anni. p. i.
Visitatio Sti. Petri Rodensis, incoepta die 14 mensis januarii, anno 1503
et clausa 16 mensis februarii (sic) eiusdem anni, p. 15.
Visitatio Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 17 mensis januarii, anno,
1503 et clausa die 18 eiusdem anni, p. 21.
20
306 CATALONIA MONASTICA
Visitatio Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 30 mensis januarii, anno
1503 et clausa die i februarii eiusdem anni, p. 27.
Visita del Monestir de St. Daniel de Girona, comencada als 3 del mes de
febrer de 1'any 1503 i finida als 6 del mes de febrer del mateix any, p. 35.
Visitatio Sti. Felicis Guixolensis, incoepta die 6 mensis februarii,, anno 1503
et clausa die 8 mensis februarii eiusdem anni, p. 45.
Visitatio Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 16 mensis' februarii, anno
1503 et clausa die 17 mensis februarii eiusdem anni, p. 51.
Visitatio Sti. Pauli Barcinonensis. incoepta die 18 mensis februarii, anno
1503 et clausa die 21 mensis februari eiusdem anni, p. 57.
Visita del Monestir de St. Pere de les PueHes, comengada el dia 21 del
mes de febrer de 1'any 1503 i finida als 24 de febrer del mateix any, p. 67.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 24 mensis febru-
arii, anno 1503 et clausa die 28 mensis februarii eiusdem anni, p. 79.
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae prope Montem-Serratum, incoepta die i
mensis martii, anno 1503 et clausa die 2 mensis martii eiusdem anni, p. 99.
Visitatio Monasterii Sti. Benedicti de Bagiis, incoepta die 2 mensis martii,
anno 1503 et clausa die 4 mensis martii eiusdem anni, p. 103.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serrateix incoepta die 4 mensis martii,
anno 1503 et clausa die 5 mensis martii eiusdem anni, p. 113.
Commissio facta Domino Abbati de Serrateix a Dominis Visitatoribus ordi-
nariis Nostrae Sacrae Congregationis ad visitandum Monasterium de la Portella,
de Bogano, et de Tabernolis, p. 117.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Rivipulli, incoepta die 23 mensis
martii, anno 1503 et clausa die 27 mensis martii eiusdem anni, p. 119.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 28 mensis martii,
anno 1503 et clausa die 30 mensis martii eiusdem anni, p. 131.
Visitatio Sti. Laurentii de Monte, incoepta die 31 mensis martii, anno
1503 et clausa eadem die eiusdem anni, p. 139.
Visitatio Monastetii Beatae Mariae de Rosis facta per Rdum. Abbatem Sti.
Quirici de Coleria per commissionem sibi factam per Rdum. Abbatem Sti.
Salvatoris de Breda, incoepta die 12 aprilis anno 1503, p. 149.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis in Monasterio Sti. Pauli de Campo,
ncoepta die 3 mensis madii, anno 1503 et finita die 13 eiusdem mensis eit
anni, p. 147.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 307
IN LIBRO SIGNATO LITTERA G INVENIUNTUR SEQ.UENTIA:
Visitatio Monasterii Sti. Stephani Balneolarum, ineoepta die 18 mensis mar-
tii, anno 1509 et clausa die 19 eiusdem mensis et anni, p. i.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, ineoepta die 21 mensis martii,
anno 1509 et clausa eodem die et anno, p. 5.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Rosis, ineoepta die 21 mensis martii,
anno 1509 et clausa die 23 eiusdem mensis et anni, p. 8.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Rodensis, ineoepta die 23 mensis martii, an-
no 1509 et clausa die 26 eiusdem mensis et anni, p. 10.
Visitatio Monasterii St. Petri de Gallicantu, ineoepta die 27 mensis martii,
anno 1509 et clausa die 28 eiusdem mensis et anni, p. 15.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, ineoepta die 28 mensis mar-
tii, anno 1509 et clausa die 31 eiusdem mensis et anni, p. 19.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, ineoepta die 30 mensis mar-
tii, anno 1509 et clausa die i mensis aprilis eiusdem anni, p. 22.
Visitatio Monasterii Sti. Felicis Guixolensis, ineoepta die 2 mensis aprilis,
anno 1509 et clausa die 4 eiusdem mensis et anni, p. 24.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Bisulduni, ineoepta die 9 mensis aprilis, an-
no 1509 et clausa die 10 eiusdem mensis et anni, p. 27.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte, ineoepta die n mensis aprilis,
anno 1509 et clausa eodem die et anno, p. 30.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Rivipullo, ineoepta die 13 mensis apri-
lis, anno 1509 et clausa die 15 eiusdem mensis et anni, p. 32.
Visitatio Monasterii Sti. Danielis de Girona, comengada als 19 del mes
d'abril de 1'any 1509 i finida als 20 de dit .mes i any, p. 36.
Visitatio Sti. Cucuphatis Vallensis, ineoepta die 22 aprilis, anno 1509 et
clausa die 24 eiusdem mensis et anni, p. 41.
Visitacio del Monestir de St. Pere de les PueHes, de Barcelona, comencada
als 24 d'abril de 1'any 1509 i no s' encontra la cloenda de dita visita, p. 49.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli civitatis Barcinonae, ineoepta die 26 mensis
aprilis, anno 1509 et non invenitur finis eiusdem, p. 69.
Visitatio Sti. Laurentii prope Baganum, ineoepta die decima septima mensis
aprilis, anno 1509 et clausa eodem die et anno, p. 75.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serrateix, ineoepta die 23 mensis a-
prilis, anno 1509 et clausa die 24 eiusdem mensis et anni, p. 83.
308 CATALONIA MONASTICA
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bagiis, incoepta die 27 mensis aprilis,
anno 1509 et clausa 1 eodem die et anno, p. 91.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis, anno 1509, a die 3 madii, (et ems
exordium invenitur in fine pag. 121 istius Libri), p. 99.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA H INVENIUNTUR SEQ.UENTIA:
Visitatio Monasterii Sti. Petri Rodensis, incoepta die 18 mensis februarii,
anno 1512 et clausa die 20 mensis madii [Al marge, de la mateixa ma]: De-
bet dicere eiusdem mensis, et anni, p. i.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Rosis, incoepta die 20 mensis februa-
rii, anno 1512 et clausa die 22 eiusdem mensis et anni, p. 5.
Visitatio in Monasterio Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 29 mensis
februarii, anno 1512 et clausa die 2 mensis martii, eiusdem anni, p. 7.
Visitatio in Monasterio Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 2 mensis
martii, anno 1512, et clausa die 4 eiusdem mensis et anni, p. 9.
Visitatio in Monasterio Sti. Petri Gallicantus, incoepta die 4 mensis martii,
et clausa die 6 eiusdem mensis et anni, p. n.
Visitatio Sti. Felicis Guixolensis, incoepta die 6 mensis martii, anno 1512
et clausa die 8 eiusdem mensis et anni, p. 13.
Visita del Monestir de St. Daniel de Girona, comencada als 13 de mars
de 1'any 1512 i finida als 15 de dit mes i any, p. 15.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 16 mensis martii,
anno 1512 et clausa eodem die et anno, p. 20
Visitatio in Monasterio Sti. Laurentii de Monte, prope Bisuldunum, incoep-
ta die 17 mensis martii, anno 1512 et clausa eodem die et anno, p. 24.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 23 mensis martii, 2
et clausa eodem die et anno, p. 26.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae Rivipulli, incoepta die 14 mensis aprilis,
anno 1512 et clausa die 15 eiusdem mensis et anni, p. 28.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii, prope Baganum, incoepta die 15 mensis
aprilis, anno 1512 et clausa die 16 eiusdem mensis et anni, p. 31.
1) El MS. posa die que omitim per e"sser una repeticio.
2) En el MS. manca 1'any.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 309
Visitatio Sti. Petri de la Portella, incoepta die 16 mensis aprilis, anno 1512
et clausa eodem die et anno, p. 33.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Serrateix, incoepta die 16 mensis apri-
lis, anno 1512, p. 35.
Visitatio in Monasterio Sti. Benedict! de Bages, incoepta die 17 mensis
aprilis, anno 1512 et clausa die 20 eiusdem mensis et anni, p. 38.
Visitatio Manasterii Stae. Caeciliae Montisserrati, incoepta die 20 mensis
aprilis, anno 1512 et clausa die 21 eiusdem mensis et anni, p. 42.
Visitatio in Monasterio Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 21 mensis
aprilis, anno 1512 et clausa die 23 eiusdem mensis et anni, p. 44.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, Civitatis Barcinonae, incoepta die
23 mensis aprilis, anno 1512, p. 49.
Visitacio del Monestir de St. Pere de les PueHes, de Barcelona, comengada
als 24 del mes d'abril de 1'any 1512 i finida als 27 de dit mes i any. p. 52.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 28 mensis aprilis,
anno 1512 et clausa die 29 eiusdem mensis et anni, p. 57.
Visitatio Sti. Saturnini de Tabernolis, incoepta die 7 mensis aprilis, anno
1512 et clausa eodem die et anno, p. 58.
Capitulum Provinciale anni millessimi quingentessimi duodecimi, in Mo-
nasterio Sti. Petri Gallicantus Gerundae, incoepta (sic) die 3 mensis madii. p. 62.
Subdelegacio de conservadors de 1'estudi, p. 69.
Visita del Monestir de St. Antoni, alias de Sta. Clara, de Barcelona, co-
mencada als 20 de setembre de 1'any 1513, i finida als 23 del mateix mes i
any, p. 79.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA I INVENIUNTUR SEQ.UENTIA :
Visitatio Monasterii Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 16 mensis ja-
nuarii, anno 1515 et clausa die 18 eiusdem mensis et anni, p. 4.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Biscelduno, incoepta die 18 mensis ja-
nuarii, anno 1515 et clausa die 20 eiusdem mensis et annni, p. 8.
Visitatio Monasterii Btae. Mariae de Rivipullo, incoepta die 20 mensis ja-
nuarii, anno 1515 et clausa die 25 eiusdem mensis et anni, p. 12.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii prope Baganum, incoepta die 25 mensis
januarii, anno 1515 et clausa die 27 eiusdem mensis et anni, p. 17.
310 CATALONIA MONASTICA
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta die 27 mensis ja-
nuarii, anno 1515 et clausa die 28 eiusdem mensis et anni, p. 19.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serrateixo, incoepta die 29 mensis
januarii, anno 1515 et clausa die i mensis februarii, eiusdem anni, p. 21.
Visitatio Monasterii B. Benedicti de Bagiis, incoepta die i mensis februarii,
anno 1515 et clausa die 5 eiusdem mensis et anni, p. 24.
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae Montisserrati, anno 1515, p. 28.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 6 mensis febru-
arii, anno 1515 et clausa die 10 eiusdem mensis et anni, p. 31.
Visitatio Sti. Pauli de Campo, Civitatis Barcinonae, incoepta die n mensis
februarii, anno 1515 et clausa die 14 eiusdem mensis et anni, p. 37.
Visita del Monestir de St. Pere de les PueHes, comencada als 14 del mes
de febrer de I 3 any 1515 i finida als 18 de dit mes i any, p. 42.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 20 mensis februa-
rii, anno 1515 et clausa die 21 eiusdem mensis et anni, p. 46.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 23 mensis fe-
bruarii, anno 1515 et clausa die 25 eiusdem mensis et anni, p. 48.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Rosis, incoepta die 27 mensis febru-
arii, anno 1515 et clausa die i mensis martii eiusdem anni, p. 53.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Rodensis, incoepta die i mensis martii, anno
1515 et clausa die 4 eiusdem mensis et anni, p. 57.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 5 mensis martii,
anno 1515 et clausa eodem die et anno, p. 62.
Visitatio Monasterii St. Petri de Gallicantu, Gerundae, incoepta die 6, anno
1515 et clausa die 8 eiusdem mensis et anni, p. 64.
Visita del Monestir de St. Daniel de Girona, comensada als 8 del mes de
mars de 1'any 1515 i finida als 10 del mateix mes i any, p. 68.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte, incoepta die n mensis aprilis,
anno 1515, p. 73.
Capitulum Provinciale celebratum in Monasterio Sti. Felicis Guixolensis,
anno 1515, p. 86.
Memoriale ad instruendnm animum recipientis Visitationem fiendam de
Monasteriis Ordinis Sti. Benedicti, p. 135.
Acta communia facta per Dominum Praesidentem praesentis Triennii et
Visitatores a principio Visitationis, usque ad capitulum provinciale, et post ce-
lebrationem eiusdem, p. 137.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 311
IN LIBRO SIGNATO LITTERA K INVENIUNTUR SEaUENTIA:
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Rosis incoepta die 12 mensis martii,
anno 1518 et clausa die 15 eiusdem mensis et anni, p. 4.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Rodis incoepta die 15 mensis martii, an-
no 1518 et clausa die 17 eiusdem mensis et anni, p. 9.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 18 mensis martii,
anno 1518 et clausa eodem die et anno, p. 13.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Gallicantu, Gerundae, incoepta die 19
mensis martii, anno 1518 et clausa die 20 eiusdem mensis et anni, p. 16.
Visitacio del Monestir de St. Daniel de Girona, comencada als 20 dies del
mes de mars de 1'any 1518 i finida als 22 del mateix mes i any, p. 19.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 25 mensis mar-
tii, anno 1518 et clausa eodem die et anno, p. 23.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 26 mensis mar-
tii, anno 1518 et clausa die 28 eiusdem mensis et anni, p. 25.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 7 mensis apri-
lis, anno 1518 et clausa die 9 eiusdem mensis et anni, p. 28.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 9 mensis aprilis
anno 1518 et clausa die 10 eiusdem mensis et anni, p. 31.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Rivipullo, incoepta die 10 mensis apri-
lis, anno 1518 et clausa die 13 eiusdem mensis et anni, p. 35.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii, prope Baganum, incoepta die 14 men-
sis aprilis, anno 1518 et clausa eodem anno, p. 40.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta die 14 mensis aprilis
anno 1518, et clausa eodem die et anno, p. 43.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serratexo, incoepta 1 anno 1518 et
clausa die 17 mensis aprilis eiusdem anni, p. 45.
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bagiis, incoepta die 18 mensis aprilis,
anno 1518 et clausa die 19 eiusdem mensis et anni, p. 49.
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae Montisserrati, incoepta die 19 mensis
aprilis, anno 1518 et clausa die 2 eiusdem mensis et anni, p. 53.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 22 mensis apri-
lis, anno 1518 et clausa die 24 eiusdem mensis et anni, p. 55.
1) En el MS. manca el dia i el mes.
2) Manca en el MS.
312 CATALONIA MONASTICA
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, Civitatis Barcinonae, incoepta
die 24 mensis aprilis, anno 1518 et clausa die 27 eiusdem mensis et anni, p. 61.
Visitatio Monasterii Stae. Clarae, Urbis Barcinonae, incoepta die 27 mensis
aprilis, anno 1518 et clausa die 29 eiusdem mensis et anni, p. 66.
Visita del Monestir de St. Pere de les PueHes, comengada als 29 dies del
mes d' abril de 1' any 1518 i finida el 2 del mes de maig del mateix any,
p. 70.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte, prope Bisuldunum, incoepta
die 6 mensis aprilis, anno 1518, p. 73.
Capitulum Provincial celebratum in Monasterio Sti. Pauli de Campo in
Suburbio Urbis Barcinonae anno 1518, p. 91.
Litterae ad Praepositum de Vilademat, p. 103.
Commissio ad visitandum Monasterium Sti. Saturnini de Tabernolis.
p. 103.
Commissio ad visitanda Monasteria Caesar-augustanae Provinciae. p. 104.
Mandatum factum Praeposito de Vilademat, p. 106.
Mandatum factum Praeposito Poenitentiario Monasterii Sti. Cucuphatis,
p. 106.
Constituuntur Procuratores aliqui ad interessendum Sacro Generali Capitu-
lo, p. 106 et 107.
Mandatum factum Revdo. Commendatario Monasterii Sti. Petri de Galli-
cantu, p. 1 08.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA L INVENIUNTUR SEQUENTIA:
Visita del Monestir de St. Daniel comenc.ada als 6 dies del mes de febrer
de 1'any 1521 i finida als 9 dies del mateix mes i any, p. 3.
Visitatio Sti. Stephani Balneolarum, incoepta die 9 mensis februarii, anno
1521 et clausa die n eiusdem mensis et anni, p. 8.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die n mensis februa-
rii, anno 1521 et clausa die 13 eiusdem mensis et anni, p. 12.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte, prope Bisuldunum, incoepta
die 13 mensis februarii, anno 1521 et clausa eodem die et anno, p. 17.
Visitatio Stae. Mariae de Rivipullo, incoepta die 14 mensis februarii, anno
1521 et clausa die 15 eiusdem mensis et anni, p. 18.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 313
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii prope Baganum, incoepta die 16 mensis
februarii, anno 1521 et clausa eodem die et anno, p. 22.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta die 18 mensis febru-
arii, anno 1521 et clausa eodem die et anno, p. 24.
Visitatio Stae. Mariae de Serratexo, incoepta die 19 mensis februarii, anno
1521 et clausa die 20 eiusdem mensis et anni, p. 26.
Visitatio Sti. Benedicti de Bagiis incoepta die 20 mensis februarii, anno
1521 et clausa die 23 eiusdem mensis et anni, p. 30.
Visitatio Monasterii Sti. Caeciliae Montisserrati, incoepta die 23 mensis fe-
bruarii, anno 1521 et clausa eodem die et anno, p. 35.
Visitatio Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 25 mensis februarii, anno
1521 et clausa die 28 eiusdem mensis et anni, p. 38.
Visitatio Sti. Pauli de Campo, Civitatis Barcinonae, incoepta die i mensis
martii, anno 1521 et clausa die 3 eiusdem mensis et anni, p. 46.
Visita del Monestir de St. Pere de les PueHes de la ciutat de Barcelona,
comengada el 4 del mes de mars de 1'any 1521 i finida el 6 del mateix mes
i any, p. 51.
Visita del Monestir de St. Antoni, alias de Sta. Clara prop del Portal de
St. Daniel de Barcelona, comen^ada el 6 del mes de man; de 1'any 1521 i
finida als 9 del mateix mes i any, p. 57.
Visitatio Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die n mensis martii, anno 1521
et clausa eodem die et anno, p. 62.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio incoepta die 12 mensis mar-
tii, anno 1521 et clausa die 13 eiusdem mensis et anni, p. 65.
Visitatio Sti. Petri Rodensis, incoepta die 19 mensis martii, anno 1521 et
clausa die 21 eiusdem mensis et anni, p. 69.
Visitatio Sti. Quirici de Coleria facta per relationem Rdi. Domini Abbatis
eo quia ibi tune vigebat pestis, incoepta die 21 mensis martii, anno 1521 et
clausa eodem die et anno, p. 77.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Rosis, incoepta die 21 mensis mar-
tii, anno 1521 et clausa die 23 eiusdem mensis et anni, p. 79.
Visitatio Sti. Petri Gallicantus, Civitatis Gerundae, incoepta die 23 mensis
aprilis, anno 1521 et clausa die 24 eiusdem mensis et anni, p. 82.
Capitulum Provinciale celebratum in Ecclesia Prioratus Beatae Virginis Ma-
riae de Gradibus, anno 1521, p. 83.
Litterae monitoriae expeditae per Dominos Visitatores. p. 97.
314 CATALONIA MONASTICA
Approbatio, confirmatio et perpetuatio Monachatus Fratris Joannis Utrolis
in Monasterio Sti. Benedict! de Bagiis, p. 99.
Licentia examinata pro Fratre Marco Matheo ad Diaconatus et Praesbitera-
tus Ordines promoveri cupiente, p. 99.
Mandatum factum Fratri Jacobo Juliani, Monasterii Sti. Cucuphatis Vallen-
sis super vestiario Monachis dicti Monasterii solvendo ac etiam super debito
certae quantitatis manu sua propia recognitae, p. 105.
Declaratio, sententia, mandatum super restitmione Monachatus et mona-
chalis portionis Fratris Chrissophori Spinosa in Monasterio Sti. Cucuphatis
Vallensis, p. 106.
Mandatum factum Fratri Jacobo Juliani Camerario Monasterii Sti. Cucu-
phatis Vallensis, p. 108.
Licentia examinata pro Fratre Michaele Domenech, Monacho et succentore
(sic) Monasterii Sti. Pauli de Campo ad sacrum Subdiaconatus Ordinem sus-
cipiendum, p. 108.
Licentia data duobus Monachis Sti. Petri Rodensis eundi ad studium,
p. 109.
Constituuntur Procuratores aliqui, pp. 109 et no.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA M INVENIUNTUR SEQUENTIA:
De divisione salariorum Visitationis, p. 2.
Forma receptionis Visitatorum, p. 3.
Forma absolutionis quae fieri debet in Capitulo, publicata et lecta visitatio-
ne, p. 3.
Parlamentum Generale super electione Visitatorum, p. 5.
Nominatio Convisitatoris, p. 6.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Rosis, incoepta die 4 mensis februarii,
anno 1527 et clausa die 7 eiusdem mensis et anni, p. 7.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Rodensis, incoepta die 7 mensis februarii, an-
no 1527 et clausa die 10 eiusdem mensis et anni, p. 15.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die u mensis febru-
arii, anno 1527 et clausa die 12 eiusdem mensis et anni, p. 25.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 12 mensis febru-
arii, anno 1527 et clausa die 14 eiusdem mensis et anni, p. 27.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 315
Visitatio Monasterii Beatae Mariae Rivipulli, incoepta die 23 mensis febru-
arii, anno 1527 et clausa die 26 eiusdem mensis et anni, p. 35.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii, prope Baganum, incoepta die 27 mensis
februarii, anno 1527 et clausa eodem die et anno, p. 40.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta et clausa die 28 men-
sis februarii, anno 1527, p. 42.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serratexo, incoepta die i mensis mar-
tii, anno 1527 et clausa die 2 eiusdem mensis et anni, p. 43.
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bages, incoepta die 2 mensis martii,
anno 1527 et clausa die 4 eiusdem mensis et anni, p. 46.
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae Montisserfati, incoepta die 4 mensis
martii, anno 1527 et clausa die 14 eiusdem mensis et anni, p. 51.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 6 mensis martii,
anno 1527 et clausa die 9 eiusdem mensis et anni, p. 53.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, Civitatis Barcinonae, incoepta
die 10 mensis martii, anno 1527 et clausa die 12 eiusdem mensis et anni, p. 61.
Visita del Monestir St. Pere de les PueHes, de la ciutat de Barcelona, co-
mengada als 12 del mes de mars de 1'any 1527 i finida als 15 de dit mes i
any, p. 57.
Visita del Monestir de St. Antoni, alias de Sta. Clara, prop del Portal de
St. Daniel de la ciutat de Barcelona, comencada als 16 de mars de.l'any 1527
i finida als 18 del mateix mes i any, p. 72.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 20 mensis martii,
anno 1527 et clausa die 22 eiusdem mensis et anni, p. 79 (sic).
Visitatio Monasterii Sti. Petri Gallicantus, incoepta die 23 mensis martii,
anno 1527 et clausa die 25 eiusdem mensis et anni, p. 81.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 26 mensis mar-
tii, anno 1527 et clausa die 28 eiusdem mensis et anni, p. 86.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte, prope Bisuldunum, incoepta
die 30 mensis martii, anno 1527 et clausa die et anno supra dictis, p. 91.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani, Villae Sti. Stephani Balneolarum, incoe-
pta die 26 mensis aprilis, anno 1527 et clausa die 1 eiusdem mensis et anni,
p. 103.
i) Manca en el MS.
316 CATALONIA MONASTICA
Visita del Monestir de St. Daniel fora dels murs de la cm tat de Girona,
comencada als 30 del mes d'abril de 1'any 1527 i finida el 2 del mes de maig
del mateix any, p. 108.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis, in Monasterio Sti. Petri Gallicantus,
Gerundae, facta anno 1527, (s. p.).
Aliqua instrumenta, mandata, Commissiones et Procurationes, p. 145.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA N INVENIUNTUR SEQ.UENTIA'.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, incoepta die 9 mensis januarii,
anno 1531 et clausa die u eiusdem mensis et anni, p. i.
Visitatio Monasterii Sti. Antonii, qui vulgo dicitur Sta. Clara, Civitatis
Barcinonae, incoepta die 12 mensis januarii anno 1531 et clausa die 14 eius-
dem mensis et anni, p. 4.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Puellarum, Civitatis Barcinonae, incoepta die
16 mensis januarii, anno 1531 et clausa die 18 eiusdem mensis et anni. p. 9.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 19 mensis janu-
arii, anno 1531, p. 14.
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bagiis, incoepta die 23 mensis janua-
rii, anno 1531 et clausa (no acaba), p. 23.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Serratexo, incoepta die 26 mensis ja-
nuarii, anno 1531 et clausa die 27 eiusdem mensis et anni. p. 28.
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae Montisserrati, incoepta die 29 mensis
januarii, anno 1531, p. 32.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 3 mensis martii,
anno 1531 et clausa die 5 eiusdem mensis et anni, p. 34.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Gallicantus, Gerundae, incoepta die 6 mensis
martii, anno 1531 et clausa die 8 eiusdem mensis et anni. p. 41.
Visita del Monestir de St. Daniel de Girona, comencada als 8 de mars de
1'any 1531, 1 als 10 del mateix mes i any, p. 48.
Visitatio Monasterii Btae. Mariae de Rosis, incoepta die 12 mensis martii,
anno 1531 et clausa die 14 eiusdem mensis et anni, p. 53.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Rodensis, incoepta die 15 mensis martii, an-
no 1531 et clausa die 18 eiusdem mensis et anni, p. 58.
i) Manca en el MS.: i finida.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 317
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 18 mensis martii,
anno 1531 et clausa die 19 eiusdem mensis et anni, p. 65.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani villae Balneolarum, incoepta die 20 men-
sis martii, anno 1531 et clausa die 22 eiusdem mensis et anni, p. 67.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 22 mensis mar-
tii, anno 1531 et clausa die 24 eiusdem mensis et anni, p. 71.
Relatio collapsus Monasterii Sti. Laurentii de Monte, prope Bisuldunum,
facta die 23 mensis martii,, anno 1531, p. 76.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae Rivipulli, incoepta die 28 mensis mar-
tii, anno 1531 et clausa die 31 eiusdem mensis et anni, p. 77.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die i mensis apri-
lis, anno 1531 et clausa die 2 eiusdem mensis et anni, p. 86.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta die 24 mensis aprilis,
anno 1531, p. 90.
Visitatio Sti. Saturnini de Tabernolis, incoepta die 26 mensis aprilis anno
1531 et clausa eodem die et anno, p. 93.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis in Monasterio Sti. Pauli de Campo,
anno 1531, p. 97.
Regestum litterarum et aliorum actorum communium Visitationis anni 1531
p. 112 et segs.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA O INVENIUNTUR SEQUENTIA:
Visitatio Monasterii Stae. Caeciliae Montiserrati, incoepta die 15 mensis
januarii, anno 1534 et clausa die eodem et anno, p. 2.
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bagiis, incoepta die 16 mensis janua-
rii anno 1534 et clausa die 19 eiusdem mensis et anni, p. 5.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serratexo, incoepta die 19 mensis
januarii, anno 1534^1 clausa die 21 eiusdem mensis et anni, p. 13
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii, prope Baganum, incoepta die 22 men-
sis januarii, anno 1534 et clausa die 23 eiusdem mensis et anni, p. 19.
Relatio Collapsi Monasterii Sti. Laurentii de la Portella, die 23 mensis
januarii, facto anno 1534, p. 22.
Visitacio del Monestir de St. Daniel, fora dels murs de Girona, comenca-
da als 28 dies del mes de febrer de 1'any 1534 i finida als 2 dies del mes de
mars del mateix any, p, 23.
318 CATALONIA MONASTICA
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 3 mensis mar-
tii, ano 1534 et clausa die 5 eiusdeum mensis et anni, p. 27.
Visitatio Monasterii St. Petri GalHcantus, incoepta die 6 mensis martii,
anno 1534 et clausa die 9 eiusdem mensis et anni, p. 33.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 10 mensis martii,
anno 1534 et clausa die 12 eiusdem mensis et anni, p. 39.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte, prope Bisuldumum, nostri
sacri ordinis olim collapsi, nunc vero divinitus erecti, incoepta die n mensis
martii, anno 1534 et clausa eodem die et anno, p. 45.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Rodensis, incoepta die 14 mensis martii, an-
no 1534 et clausa die 18 eiusdem mensis et anni, p. 48.
Relatio Monasterii Beatae Mariae de Rosis, facto die 17 mensis martii, an-
no 1534, p. 55.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 19 mensis martii,
anno 1534 et clausa eodem die et anno, p. 60
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, incoepta die 30 mensis martii,
anno 1534 et clausa die i mensis aprilis eiusdem anni, p. 64.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae Rivipulli, incoepta die 7 mensis aprilis,
anno 1534 et clausa die 10 eiusdem mensis et anni, p. 77.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 22 mensis apri-
lis, anno 1534 et clausa die 25 eiusdem mensis et anni, p. 84.
Visita del Monestir de St. Pere de les PueHes, comengada als 25 dies del
mes d'abril de 1'any 1534 i finida als 28 del mateix mes i any, p. 93.
Visita del Monestir de St. Antoni, vulgarment dit de Sta. Clara, comenga-
da als 29 dies del mes d'abril de 1 s any 1534 i finida el dia i del mes de
maig de de dit any, p. 104.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 21 mensis apri-
lis, anno 1534 et clausa eodem die et anno, p. 112.
Visitatio Sti. Saturnini de Tabernolis, incoepta et clausa die 5 mensis fe-
bruarii anno 1534, p. 112.
Celebratio Sacri Capituli Provincialis in Monasterio Sti. Pauli de Campo,
anno 1534, p. 113.
Declaratio impedimenti Domini Abbatis Visitatoris, facta die i mensis de-
cembris, anno 1533, p. 124.
Acta communia Visitationis, facta anno 1534, p. 125.
Acta communia sacri Capituli Provincialis facta anno 1534. p. 127.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 319
IN L1BRO SIGNATO LITTERA P INVENIUNTUR SEQUENTIA:
De divisione sala riorum inter Visitatores, p. 8.
Forma receptionis Visitatorum a Monasteriis observanda, p. 9
Forma absolutions quae debetur fieri in Capitulo publicata et lecta Visita-
tione, p. 10.
Parlamentum Generale, Celebratum in Monasterio Sti. Petri Gallicantus
die ii mensis januarii, anno 1537, p. 12.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Rosis, incoepta die 21 mensis februa-
rii, anno 1537 et clausa die 23 eiusdem mensis et anni, p. 13.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Rodensis, incoepta die 23 mensis februarii,
anno 1537 et clausa die eiusdem mensis et anni, p. 20.
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 27 mensis februa-
rii, anno 1537 et clausa die 28 eiusdem mensis et anni, p. 34.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Bisulduni, incoepta die ultima mensis februa-
rii, anno 1537 et clausa die 3 mensis martii eiusdem anni, p. 38.
Visitatio Monasterii Beati Laurentii de Monte, prope Bisuldunum, incoepta
die i mensis martii, anno 1537 et cl ausa die eodem et anno, p. 43.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae Rivipulli, incoepta die 3 mensis martii,
anno 1537 et clausa die 8 eiusdem mensis et anni, p. 45.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii, prope villam de Bagano, incoepta die 5
mensis martii, anno 1537 et clausa die 6 eiusdem mensis et anni, p. 50.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 9 mensis mar-
tii, anno 1537 et clausa die 10 eiusdem mensis et anni, q. 52.
Visitatio Sti. Petri Gallicantus, civitatis Gerundae, incoepta die 10 mensis
martii, anno 1537 et clausa die 12 eiusdem mensis et anni, p. 56.
Visitaci6 del Monestir de St. Daniel, fora dels murs de Girona, comenc,a-
da als 13 dies del mes de mars de 1'any 1537 i finida als 14 dies de dit
mes i any, p. 59.
Relatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, pacta anno 1537, p. 63.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani, Villae Balneolarum, incoepta die 6 men-
sis aprilis, anno 1537 et clausa die 7 eiusdem mensis et anni, p. 64.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 9 mensis aprilis
anno 1537, et clausa die 10 eiusdem mensis et anni, p. 67.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 1 1 mensis apri-
lis, anno 1537 et clausa die 13 eiusdem mensis et anni, p. 70.
320 CATALONIA MONASTICA
Visitatio Monasterii Sti. Benedict! de Bagiis, incoepta die 14 mensis apri-
lis, anno 1537 et clausa die 17 eiusdem mensis et anni, p. 77.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Serrateixo, incoepta die 15 mensis
aprilis, anno 1537 et clausa die 17 eiusdem mensis et anni, p. 83.
Visitatio Monasterii Stae. Coeciliae Montisserrati, incoepta die 17 mensis
aprilis, anno 1537 et clausa eodem die et anno, p. 86.
Visitatio Monasterii Sti. Pauli de Campo, incoepta die 18 mensis aprilis,
anno 1537 et clausa die 21 eiusdem mensis et anni, p. 88.
Visitacio del Monestir de St. Pere de les PueHes, comenc.ada als 21 dies
del mes d'abril de 1'any 1537 i finida als 23 dies del mateix mes i any, p. 94.
Visitacio del Monestir de St. Antoni, alias de Sta. Clara de la Ciutat de
Barcelona, comencada als 24 dies del mes d'abril de 1'any 1537 i finida als
26 dies del mateix mes i any, p. 103.
Celebratio Sacri Provincialis Capituli in Monasterio Sti. Petri Gallicantus,
Gerundae, anno 1537, p. 149.
Instrumentum creationis Prioris Monasterii Sti. Petri Rodensis, factum die
25 mensis februarii, anno 1537, p. 260.
Instrumentum creationis Prioris pro sede vacante Monasterii Sti. Quirici de
Coleria, factum die 27 mensis martii, anno 1537, p. 260.
Collatio Officii Pieteriae Monasterii Sti. Quirici de Coleria, facta die 27
mensis martii, anno 1537, p. 261.
Commissio ad visitandum Monasterium Sti. Saturnini de Tabernolis, facta
die 7 mensis martii, anno 1537, p. 262.
Aliquae procurationes ad interessendum et comparendum in Sacro Generali
Capitulo, anni 1537, p. 262 et 263.
Commissio facta super Monasterio Sti. Benedict! de Bagiis a Dominis Prae-
sidentibus, die 5 mensis mail, anno 1537, p. 264.
Commissio facta super Monasterio Sti. Petri Rodensis, die 5 mensis ma-
dii, anno 1537, p. 264.
Commissio pro Monasterio Sti. Joannis de Pinna, facta die 5 mensis ma-
dii, anno 1537, p. 266.
Commissio Provinciae Caesaraugustae pro Quarta Lateranensis et pro Ta-
lio, et Condempnatione illorum qui non venerunt, facta die 5 mensis ma-
dii, anno 1537, p. 267.
Commissio pro exigenda Quarta Lateranensis Concilii et Poenis in quibus
condempnati fuerunt Commendatarii, qui Procuratorem non miserunt, et pro
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 321
exigendo Talio a Monasterio Dioecesum Barcinonensis, Vici et Urgelli, facta
die 5 mensis madii, anno 1537, p. 268.
Commissio pro exigenda Quarta Lateranensis Concilii et Poenis, in quibus
condempnati fuerunt Commendatarii qui Procuratorem non miserunt, et pro
exigendo Talio a Monasterio Dioecesis Gerundensis, facta die 5 mensis madii,
anno 1537, p. 269.
IN LIBRO SIGNATO LITTERA Q. INVENIUNTUR SEQ.UENTIA:
Visitatio Monasterii Sti. Benedicti de Bagiis, incoepta die 25 mensis januarii,
anno 1553 et clausa die 26 eiusdem mensis et anni, p. i.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Serrateixo, incoepta die 26 mensis
januarii, anno 1553 et clausa die 28 eiusdem mensis et anni, p. 8.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de la Portella, incoepta die 29 mensis janua-
rii, anno 1553, p. 13.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Bagano, incoepta die 30 mensis ja-
nuarii, anno 1553 et clausa die 3 mensis februarii eiusdem anni, p. 15.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae Rivipulli, incoepta die 31 mensis ja-
nuarii^ anno 1553 et clausa die 4 mensis februarii eiusdem anni, p. 18.
Visitatio Monasterii Sti. Petri de Bisulduno, incoepta die 5 mensis februa-
rii, anno 1553 et clausa die 9 eiusdem mensis et anni, p. 25.
Visitatio Monasterii Sti. Laurentii de Monte, prope Bisuldunum, incoepta
die 7 mensis februarii, anno 1553 et clausa die 9 eiusdem mensis et anni,
p. 29.
Visitatio Monasterii Stae. Mariae de Rosis, incoepta die 9 mensis februarii,
anno 1553 et clausa die 14 eiusdem mensis et anni, p. 31
Visitatio Monasterii Sti. Quirici de Coleria, incoepta die 12 mensis februa-
rii anno 1553, p. 34.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Rodensis, incoepta die 15 mensis februarii,
anno 1553 et clausa die 18 eiusdem mensis et anni, p. 37.
Visitatio Monasterii Sti. Stephani, Villae Balneolarum, incoepta die 20
mensis februarii, anno 1553, et clausa die 24 eiusdem mensis et anni, p. 43.
Visitatio Monasterii Sti. Petri Gallicantus, incoepta die 24 mensis februarii,
anno 1553 et clausa die 27 eiusdem mensis et anni, p. 49.
Visitatio Monasterii Sti. Danielis, extra muros Gerundae, incoepta die 27
322 CATALONIA MONASTICA
mensis februarii, anno 1553 et clausa die 2 mensis martii eiusdem anni, p. 53.
Visitatio Monasterii Beatae Mariae de Amerio, incoepta die 2 mensis mar-
tii, anno 1553 et clausa die 4 eiusdem mensis et anni, p. 57.
Visitatio Monasterii Sti. Salvatoris de Breda, incoepta die 5 mensis martii,
anno 1553 et clausa die 7 eiusdem mensis et anni, p. 60.
Visitatio Monasterii Sti. Cucuphatis Vallensis, incoepta die 16 mensis mar-
tii, anno 1553 et clausa die 19 eiusdem mensis et anni, p. 64.
Visita del Monestir de St. Pere de les PueHes, comencada als 20 del mes
de mars de 1'any 1553 i finida als 23 del mateix mes i any, p. 67.
Celebratio Provincialis Capituli, celebrati in Monasterio Sti. Petri Oscensis
Regni Aragonum, 3 madii, anno 1553, p. 90.
Delegatio Officii Praesidentis facta die 13 mensis madii, anni 1553, p. 101.
Parlamentum celebratum in domo Dni. Praesidentis, die 22 januarii, anno
1556, p. 101.
Jnstrumentum Creationis nuntii, factum die n mensis madii, anno 1555,
p. 112.
Congregatio Parlamenti in Monasterio Sti. Cucuphatis Vallensis, die 26
mensis madii, anno 1555, p. 112.
Delegatio Officii Praesidentis facta die 26 mensis madii, anno 1555, p. 117.
Sequestrum appositum per Dominos Visitatores, super fructibus Abbatiae
Sti. Laurentii, prope Baganum, anno 1553, p. 164.
Commissio facta fratri Bernardo Cnxas pro visitatione Monasterii Sti. Da-
nielis extra muros Gerundae, facta die 27 februarii, anno 1553, p. 166.
Supplicatio oblata per Reverendum Dominum Abbatem et Conventum Mo-
nasterii Sti. Cucuphatis Vallensis circa recitationem Officiorum, Dominis Visi-
tatoribus die 18 mensis martii, anno 1553, quae postea fuit decretata per sa-
crum Generale Capitulum, p. 168.
DECRETUM PRO ADMINISTRATIONS SPOLII
ABBATIS GERRENSIS
(1689)
TRANSCRIPCI6 DE
DOM PLACID M. a FELIU
Francesc Bernat de Pons Abat de St. Gugat i President de la Congregacid
Claustral, decreta 1' administracid de 1'espoli de Miquel Guanter Abat de Sta.
Maria de Gerri.
Nos Prater Dominus Franciscus Bernardus de Pons 1 Decretorum Doctor,
Dei et Sanctae Sedis Apostolicae gratia Abbas Imperialis Monasterii Sancti Cu-
cuphatis, Praesidens Claustralium Sancti Patris Nostri Benedict! Congregatio-
nis Terraconensis et Caesaraugustanensis; hujnsmodi litteris visuris, lecturis, ac
inspecturis salutem in Domino. Viam universae carnis ingresso Perillustri Do-
mino Fratre Michaele Guanter 2 Abbate Monasterii Beatae Mariae Gerrensis,
insequendo Constitutionem antiquam de Spoliis, et Ordinationem factam in
Sacro Generali Capitulo celebrate Barcinone Anno millesimo sexcentesimo
septuagesimo quarto sessione habita die undecima Maii, coram Nobis comparuit
Reverendus Prater Josephus Llegat Infirmarius dicti Monasterii Gerrensis pro
parte, et in nomine Prioris et Capituli ejusdem Monasterii Gerrensis, et in
manibus nostris posuit duo Desapropria; unum scilicet factum a praedicto
Domino Abbate Guanter in secunda feria Pentecostensis Anno Millesimo sex-
centesimo octuagesimo octavo, et alterum ab eodem Domino Abbate factum
in articulo mortis suae. Obtulit etiam Nobis Inventarium sumptum post obi-
tum dicti Domini Abbatis: et visis exacte dictis Desapropriis, viso etiam dicto
Inventario inventum fuit constare totum Spolium his, quae sequuntur. Pri-
mo in pecunia effectiva sunt: Dos centes sexanta tres dobles sensilles. Item
quaranta y dos doblas de quatre. Item vuytanta y sis doblas de dos. Item
tretse reals de vuit Franceses. Item vint y un real de quatre. Item un real
1) Succef a Caspar de Sala 1'any 1670. (Cf. Villanueva, Viage Literario, vol. XIX, p. 38).
2) Fou Abat de Serrateix des de 1'any 1672 al 1686, que passa a esser-ne del Monestir de
Gerri, (Cf. Villanueva, op. cit., vol. VIII, p. 143), on mori 1'any 1688 o 1689 segons es des-
pren del present document.
324 CATALONIA MONASTICA
de dos, y dos Vintyuns; quae quidem quantitates faciunt summam trium
millium, et tercentarum librarum monetae Barchinonensis parum plus, vel
minus. Item inventum fuit in dicto Spolio: dos centes vuytanta quatre corte-
res de blat, poch mes 6 menos. Item tres cents noranta y tres caps de Bestiar.
Item cent sexanta carregas de vi. Item setanta vuit quartes de oli. Item cent
y deu carregas de Sal. Qui quidem fructus secundum communem valorem
aestimati sunt in mille tercentis septuaginta tribus libris ejusdem monetae
Barchinonensis parum plus, vel minus. Deinde Bona mobilia dicti Spolii jux-
ta valorem communem aestimata sunt in ducentis quinquaginta libris mone-
tae Barchinonensis parum plus vel minus: quae omnes praedictae Quantitates
simul sumptae sunt quatuor mille nongentae viginti tres librae dictae monetae
Barchinonensis. Igitur virtute dictae Constitutionis antiquae, et insequendo
Ordinationem Sacri Generalis Capituli celebrati dicto Anno millesimo sexcen-
tesimo septuagesimo quarto disponimus, et ordinamus, quod dictus Prater Jose-
phus Llegat una cum Fratre Thoma Castellar Camerario dicti Monasterii Ger-
rensis uti administratores dicti Spolii, ut quam citius possint adimpleant quod
in Desapropriis propositum, et supplicatum fuit a dicto Domino Abbate Guanter;
videlicet, quod solvantur Domnae Matianae Guanter viduae relictae a Domno
Emanuele Guanter Patre dicti Domini Abbatis octoginta librae monetae Bar-
chinonensis, quas dictus Dominus Abbas Guanter fatetur in altero ex suis
Desapropriis se debere dictae Domnae Matianae Guanter Viduae; et quod lar-
giantur etiam eidem Domnae Matianae Guanter quinquaginta duplia auri titulo
piae eleemosynae. Ordinamus etiam quod solvantur Tallia Religionis, Subsi-
dium Quartae, ac quantitates omnes et debita, quae dictus Dominus Abbas
Guanter confitetur se debere; nee non alia, de quibus vere et legaliter consti-
terit. Ordinamus etiam quod largiantur Isidore Coll del Ram famulo viginti
duplia auri, et vestimenta sua; et eodem modo Francisco Trullet etiam de fa-
milia dicti Domini Abbatis Guanter decem duplia auri cum suis vestimentis;
et Sorori Birgittae de la Creu Moniali Conventus Minimarum Civitatis Bar-
chinonis largiatur quod melius visum fuerit Capitulo Gerrensi secundum di-
spositionem dicti Domini Abbatis Guanter; aut solvendo scilicet sexaginta duplia
auri simul, vel per modum Censualis usque ad mortem dictae Sororis Birgittae
de la Creu; dummodo dictum censuale post mortem dictae Sororis Birgittae
redeat ad Monasterium Gerrense. Ordinamus etiam quod solvantur de dicto
Spolio Capellae Virginis Mariae del Coral decem duplia auri: et tandem quod
executioni mandentur ea opera pia, quae in suis Desapropriis dictus Dominus
Abbas humiliter supplicavit. Item quia Reverendus Prater Jacobus Ginestar 1
i ) Abat Successor de Jeroni Abric des del 1690 al 1704. Villanueva, op. cit. vol. VIII, p. 143.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 325
Sacrista Monasterii Beatae Mariae de Serrateix, et Prior Sede Abbatiali vacante,
Nobis fecit relationem de quadam Visura, quam mandavit facere Perillustris
Dominus Prater Hieronimus Abric 1 quondam Abbas dicti Monasterii de Serra-
teix, in primo suo ingressu, de quibusdam operibus necessariis faciendis in
Palatio Abbatiali de Serrateix, ad quae quidem opera solvenda praetendebat
dictus Dominus Abbas Abric teneri dictum Dominum Abbatem Guanter An-
tecessorem suum, eo quia per quatuordecim annos fuit Abbas dicti Monasterii
de Serrateix, et uti talis de jure tenebatur conservare Palatium Abbatiale, quod
non fecit, ut in dicta Visura plene constat: ideo Nos inhaerentes aequitati et
justitiae ordinamus quod de Bonis dicti Spolii Abbatis Guanter solvantur di-
cto Priori de Serrateix centum librae monetae Barcinonensis pro reparanda dicta
Domo Abbatiali de Serrateix. Item quia fuerunt etiam inventa in dicto Spolio,
praeter supradicta, haec quae sequuntur: Un Pectoral de Or, un Anell de Or, qua-
trecandeleros de Plata, una Bacina gran ab son Jarro de plata, dos servilletas, dos
canadellas de plata, una Palmatoria y un Calser; visum Nobis fuit ordinare, ut or-
dinamus, quod haec omnia (dempto Calice) consumantur, et expendantur pro
facienda Custodia Sanctissimi Sacramenti Eucharistiae, qua indiget dictum mo-
nasterium Gerrense. Item quia remanent aliqua debita solvenda ordinamus et
mandamus dictis Fratri Josepho Llegat et Fratri Thomae Castellar dicti Spolii
Administratoribus, ut quam citius possint, subhastent fructus et Bona mobilia
quae subhastanda sunt, ut Creditoribus caveatur. Ordinamus tandem, et stric-
te praecipimus, quod subhastatis Bonis, de pecunia, quae ex illis fuerit dedu-
cta, de exactis, de expensis, ac de solutis legitimam Nobis reddant rationem,
ut possimus ea, quae juxta Constitutionem de Spoliis sunt facienda. In quo-
rum fidem praesentes expediri jussimus manu nostra firmatas, sigilloque no-
stro munitas, et a Secretario infrascripto referendatas. Datum Barcinone die
octava mensis Octobris Anno millesimo sexcentesimo octuagesimo nono.
Locus -j- sigilli.
De mandate dicti Illustrissimi et Reverendissimi
Domini Praesidentis expedivit Prater Josepbus Pi
Philosophiae et Decretorum Doctor Secretarius Re-
ligionis.
i) Abat durant el curt lapse de 1686 al 1687. (Cf. Villanueva, op. cit. vol. VIII, p. 143.)
L'EMPERADOR LOTARI
CONFIRMA LES DONACIONS FETES AL MONESTIR DE
STA. MARIA DE RIPOLL
(982)
TRANSCRIPCI6 DE
DOM A. M. A.
En la Marca Hispanica, apendix CXXXI, cols. 929-931, trobem transcrita
una confirmacio de I' Emperador Lotari sobre Jes possessions atorgades al monestir
de Ripoll. Aquest document fou copiat, segons una nota explicativa, ex chartulario
monasterii Rivipullensis. Es una escriptura de gran importancia pel monestir
esmenkat, i sobretot pel de Montserrat } puix is en aquest document on una de les
primeres vegades es patia concretament de la Ecclesiae Sanctae Mariae Montis
Serrati. No is arribat encara el moment d' escatir T autenticitat d" aquesta confirma-
cid; tenim encara poques dades per emetre un judici definitiu; per aquesta rao
considerem d'un alt interns tot el que pugui aportar alguna claricia.
En el MS. Vat. Lat. 7530 de la Biblioteca Vaticana, en el v. del peni'dtim foli
i r. de V ultim actual, hi ha, escrit a" una ma del s. XI, aquest mateix document. Es
el que avid transcrivim. Hem anotat al marge les variants notables que ofereix amb
el pttblicat a la Marca ; no assenyalem les variants exclusivament ortogrdfiqttes,
puix que en I'obra esmentada no es conservarcn les grafies originals. Nosaltres, en
aquest document, les respectem.
In nomine sancte et individue Trinitatis. Lotarius, l divina opitulante cle-
mentia, francorum rex. 2 Noverint 3 omnium sancte Dei ecclesie fidelmm ac
nostrorum sollertia, quod Seniofredus, venerabilis abbas sancte Marie Rivipul-
lensis monasterii, una cum caterva ipsius cenobii, situm in comitatu Ausona,
audiens nostre serenitatis aulam, 4 humiliter deprecatus est quatinus ob nostra-
rum animarum seu antecessorum nostrorum remedium,, res et predia, que
i) Lotharius. 2) Rex Francorum. 3) noverint enim. 4) adiens aulani nostrae sere-
nitatis.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 327
t
monasterii ipsius possidebant, loci 5 nostri praecepti munimine corroboraren-
tur. 6 Cui assensum prebentes, more predecessorum nostrorum regum, omnes
proprietates sive possessiones ipsius loci, fines vel limites cum adiacentiis preci-
puorum prediorum, que beata et gloriosa Virgo Maria Mater Domini nostri
Jesu Christi, ex collationibus fidelium in cenobio Rivipollensis retinere videtur;
nostro regali confirmamus precepto. Concedimus, itaque, predicto monasterio
quod in circuitu eius habetur alaudem 7 ex latere uno pergentem qui discurrit
per Stamariz 8 et infundit in Tezer ; ab alio latere per aque ductum quod 9 di-
scurrit ultra villa 10 Molas et infundit in Tezer, deinde ascendit per torrentem
ultra in Gordanes et ascendit per Fornellos usque in serram sumper silvam de
Ordina et pervenit in pogium super Vilarzelum; 11 ab ipso Vilarzelo 12 perve-
nit usque in pogium Calvellum. Deinde pervenit in ipsa serra super Gausago
minore, et infundit in rivum sancti Laurentii usque in flumen Freber. Deinde
ascendit per rivolum qui discurrit a villa Balbos usque in ipsum collum de
Balbos et pervenit usque ad villam Stamarit 13 et infundit in Tezer et affrontat
in villa Arcamala; 14 ille 15 vero in pugium Salomonis usque in villa 16 Molas.
In eadem autem vallem alios alaudes que 17 ipsius cenobii in plurimis locis,
id est vallis de Tenrarios, 18 villa Animantias, Stivula maiore, ipsa Agrevolo-
sa 19 et alios per plurima loca. Simili modo constituimus, stationes 20 quoque
aquarum de tezer us [que]? ad ripa 21 mala usque ad ipsa Spata, et de Freber
de ipsa Corba usque in Tezer. Mercati vero prefati loci teloneum et omnem
iustitiam ibi peragenda ab integro concedimus. Parroechia 22 autem de ipsa val-
le ecclesiam sancti Petri cum ceteris ecclesiis sibi subditis, sicut Godmarus
episcopus ibidem concessit vel successores eius, id est Alcherius 23 et Georgius
episcopi, cum decimis et primitiis absque tribute delegamus. Alaudem 24 quod
dicitur Matamala cum 25 honore Sancte Marie et ecclesiam de Pugio Mazano-
so 26 cum decimis et primitiis concedimus. Et habet affrontationes latere uno
in pogio Trasvadoni, pergit per ipsum rivulum usque in rivulum qui pergit
per ipsas locas 27 et iniungit in torrentes qui discurrunt de serra Vineolas
usque ad ipsum cintum 28 contra ipsa tremolosa et pergit per ipsa serra. usque
5) ipsius loci possidebant. 6) corroboraremus. 7) alodem. 8) Tamarice. . 9) qui.
10) villam. u) Villarcellum. 12) Villarcello. 13) Tamarice. 14) ad villa Ar-
cha mala. 15) inde. 16) villam. 17) alodesque. 18) Teurarios. En el nostre manus-
crit damunt la e un signe d'abreviacio que generalment correspon a la o tn, a voltes tambe
a alguna altra, no mai per6 a la u. 19) Animancias, Struola maiore, ipsa Agrenolosa. 20)
Piscationes. 21) Tezer a ripa. 22) parrochiam. 23) eius Idalcherius. 24) alodem.
25) cum ecclesia in. 26) Macanoso. 27) Transvadoni pergit per ipsum ruvulum qui per-
git per ipsa loca. 28) cinctum.
328 CATALONIA MONASTICA
ad Portellam de Vila longa et descendit in torrente qui descendit de Lobaria
et iniungit in pogio Transvadoni et in eadem valle Matamala alodem qui fuit
Radolfi episcopi et parroechia de Vineolas cum decimis et primitiis quod Geor-
gius episcopus concessit ad domum sancti Salvatoris absque tribute sicut in
ipsa dote resonat Et alodem qui Pino dicitur cum terris, vineis, silvis, ecclesia
et decimis et primitiis. Alodem qui dicitur ecclesias Clavadas 29 cum ecclesia
sancti Cucuphati et decimis et primiciis cum finibus et terminis suis absque
tribute. Alodem vero quod dicitur Salselas 30 cum ecclesia sancti Petri cum
decimis et primiciis, finibus terminibus suis absque tributo. In pago Bergitano
locum Brositano, alodem sicut in illorum iuditio resonat et parroechia sancte
Marie cum ecclesiis sibi subditis id est, Palatium Rodgarium et ipsa Pera cum
decimis et primitiis absque tributo. Ecclesia sancti Vincentii que est in Albio-
los 31 cum ipso alode et decimis et primitiis Et in loco qui dicitur Suburbano,
alodem cum ecclesiis et villa que dicitur Gargalatas. 32 Et in loco qui dicitur
Pontus alodem cum ecclesiis quas dedit Guifredus comes Sancte Marie. In
civitate Minorisa alodem, id est, chasas, terras et vineas. In Monte Serrato,
alodem cum ecclesiis sancti Petri et sancti Martini, et in cacumine Montis
Serrati ecclesias 33 sancte Marie et sancti Asciscli cum terris, vineis, molendi-
nis, silvis atque garricis, et alodem qui dicitur Evolosa 34 cum terris, vineis,
molendinis. Et in civitate Barchinona chasas cum curtibus, ortis, puteis, terris
et vineis. In eodem comitatu quod 35 dicitur Vales, chasas cum curtes, ortos,
terras et vineas. In comitatu Ausona, alodem Palatium et alodem quod dicunt
Galamerios, et alodem Felgorolas, et alodem qui dicitur Oligo et Danielis
Villarem, alodem Saniliare 36 et alodem Eldelzello, Rocha Felicis, alodem Pla-
nedas. Et in eodem comitatu Ausona alios alodes in multis locis, id est, ipsa
Devesa. Et in Uristidano 37 kasas, terras, vineasque plurimas; In comitatu Cer-
daniense, valle Lilitense, villa Araionedo, ecclesia cum decimis et primiciis.
Alodem qui dicitur Liledo et Genebredo pogium et Meranegas 38 et Merola.
In loco qui dicitur Garexer ipsos alodes cum ecclesia, decimis et primitiis de
ipso portu usque Regulello, 39 cum terris, cum vineis, pratis, pascuis et silvis.
Ecclesia que est in Scharit 40 cum decimis et primitiis. In Ceritania, alodem
qui dicitur Luz 41 cum ecclesia, decimis et primitiis. Et alodem qui dicitur
Agine cum ecclesia, decimis et primitiis. Alodem Mosoliol et alodem Borr. 42
Et in eadem Ceritania, in plurimis locis, kasas cum curtis, 43 cum vineis et
29) Clavatas. 30) Salsellas. 31) Albiols. 32) Gurgalas. 33) ecclesiam. 34) Evo-
lesa. 35) In comitatu qui. 36) Siniliane. 37) Vistizano. 38) pogium Meranegas.
39) Regulelo. 40) Scarit. 41) Luc. 42) Luc cum ecclesiis decimis et primicis, et
alodem de Moleol et alodem Bor. 43) casa, casalibus cum vineis.
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 329
terris. Et in comitatu Urgellitanense alodem qui dicitur Exeduci et in multis
locis, in eodem comitatu, terras et vineas. In valle Confluenti, alodem qui
dicitur Evol, et in eadem valle, in multis locis, vineas. In locum qui dicitur
Bula, terras et vineas. Et in valle Petrariense alodem qui dicitur Planaezas cum
ecclesia, decimis et primitiis. In Ventolano, kasas et terras, vineas. In Camp-
mazonos 44 terras et vineas; et in Ribas, 45 kasas, terras et vineas. Et in Maza-
na, kasas, terras et vineas; et in eadem valle, in aliis locis, kasas, terras et
vineas. In comitatu Bisuldunensi alodem qui dicitur Pogium Malum et alodem
qui dicitur transculos. 4G Et Insula Rotunda et Begudano 47 et alodem qui di-
citur lovo et Argelagarios. Et in valle Alta et in luviniano cum kasis, vineis
et terris. In locum qui dicitur ludicas, kasas, terras, vineas et vernedas 48 cum
kasis, terris. In comitatu Gerundense, alodem qui dicitur Pera cum casis,
terris et vineis et ecclesia sancti Isidori que ibidem est cum decimis et primi-
tiis. In Valle Mala, kasas, terras, vineas. In valle que vocatur Basso, 49 locum
quern dicitur Ingelatus, kasas, terras, vineas, silyas. Et alodium quod dicitur
Pineda, alodem qui fuit Olibani presbiteri. In comitatu Ceritania 50 ipsum
alodem quod fuit Guadalli vice comitis, cum ecclesiis superposittis que ibidem
sunt superposite. In locum quern vocant in Valle Invente, 51 ecclesia sancti
Martini et sancti Saturnini cum finibus et terminis suis, decimis et primitiis.
In pago Bergitano, alodem quod dicitur Benevivere et Merles, Nabares et Ser-
ra. In Kardona, alodem, kasas, terras et vineas. In comitatu Barkinonensi alo-
dem quod fuit Egofredi quod vocant Kama cum ecclesia sancti Petri cum
finibus et terminis suis. In comitatu Confluente ecclesia sancti dementis cum
alodibus suis vel finibus ac terminis. In valle Asperi, villa quam dicunt Her-
mos cum finibus et terminis suis ac silvis. In Roveroso kasas, cum terris et
vineis et ermis.
Hec et omnia 52 que universaliter a fidelibus collata vel offerenda prepha-
to 53 cenobio sancte Marie constiterint, tarn in basilicis sacris quam in campis
cultis et heremis, necnon in 54 kastris atque universalibus stagnis et piscatio-
nibus, pratis, silvis, vineis et villuis 55 cunctis, sicut superius diximus confirma-
mus regali auctoritate, ut habat deinceps iam dictum monasterium potestatem
tenendi, possidendi sine omni contradictione. Et ut firmius maneat per tem-
porum curricula inconvulsumque servetur; hoc ei preceptum fieri iusimus ac
manu propria subter firmantes, annulo nostri Palatii insigniri precepimus.
44) Campo Manconos. 45) Ripas. 46) Transvolox. 47) Beguzano. 48) et Veine-
das. 49) Bosso. 50) Cerritaniae. 51) Vallevetere. 52) Haec omnia. 53) prefata.
54.) necnon et in. 55) villis.
330 CATALONIA MONASTICA
Aqiti acaba el text. La resta del full foil retallada; probdbhment seguia encara
la signatura i la data } poc mis o mmys, com la trobem en la Marca:
Signum domni Lotharii, gloriosissimi Regis. Arnulfus Notarius ad vicem
domni Adalberonis Remorum Archiepiscopi relegit. Actum apud Parintaniacum,
villam sitam in comitatu Arvernensi, subtus castrum Uzo anno dominicae In-
carnationis DCCCCLXXXII, regnante domno Lothario anno XXVIIII feliciter.
DOCUMENTS REFERENTS A MONESTIRS CATALANS
TRANSCRIPCI6 DE
DOM GREGORI M. a FIGUERES
Establiment en alou d' un hort, fet a En Pere Prixana per 1' Abat de St. Gugat.
Sit omnibus notum, quod Nos, Prater Petrus, Dei gratia Sancti Cucupha-
tis Abbas, et conventus eiusdem loci, damus et stabilimus tibi, Petro Prixane
de Sancta Oliva, uxorique tue Alicssendi et vestris vestreque proieniei ac
posteritati in perpetuum, indivisibiliter uni post alium, quendam ortum quern
habemus in orta Sancte Olive, qui ortus est sub dominio altaris Beate Ma-
rie, in ecclesia Sancti Cucuphatis construed; et affrontat: ab Oriente in mar-
gine iuxta viam qua itur apud Sanctam Mariam. A Meridie in via publica
qua itur apud Sanctam Mariam et Terrachiam. Ab Occidente in orto Petri de
Sancto Martino quern tenet pro dicto altari. A Cercio in orto Arnaldi Vitalis
et Bernardi Guaite. Sicut istis concluditur terminis et affrontationibus, sic da-
mus et stabilimus vobis et vestris dictum ortum, omni tempore, ad habendum,
tenendum, laborandum et meliorandum, cum introitibus, exitibus, terminis et
affrontationibus suis, et cum omnibus in se habentibus et habere debentibus,
cum arboribus diversi generis que ibi sunt vel erunt, et cum omnibus melio-
ramentis que ibi unquam fieri possint. In hunc modum, videlicet, et formam
quod vos et vestri semper tribuatis annuatim, in festo Natalis Domini, inde
pro censu, altari Beate Marie in ecclesia nostri Monasterii constructo, eius-
que rectoribus, novem solidos, et pro duabus partibus fructuum decime, duos
solidos barchinonenses quorum valet marchum argenti octoginta octo solidi
et ita vos et vestri teneatis et habeatis omni tempore, ad servicium et fideli-
tatem dicti altaris eiusque rectorum, predictum ortum; nullum dominum ibi
proclametis nee faciatis, nisi nos et rectores dicti altaris, et ex quo prius in
nobis et successoribus nostris et rectoribus altaris prelibati, post triginta dies fue-
ritis fatigati liceat vobis et vestris, hanc presentem donationem sive stabilimen-
tum, cum omni vestro melioramento, vestro consimili vendere, impignorare
sive alienare, salvo tamen [in omnibus] pleno ju[re, dominio] et fidelitate dicti
altaris, rectorumque eiusdem; hanc, vero, ,stabilitionem facimus vobis, in hunc
modum, quod si venerit Guilelmus Prixana, infra spacium duorum annorum,
332 CATALONIA MONASTICA
salva laboratione vestri, dictus Guilelmus Prixana recuperet dictum ortum. Et
nos Petrus Prixana et uxor mea Alicssendis, convenimus et promitimus vobis,
Domino Petro, Dei gratia Sancti Cucuphatis Abbati, et rectoribus dicti altaris,
omnia atendere et complere, ut superius dictum est, super omnibus bonis no-
stris, presentibus et futuris. Actum est hoc sexto kalendas Madii, anno Domi-
ni Millesimo Ducentesimo Quinquagesimo Secundo. Sig-j-num Petri Prixana.
Sig *j- num Alicssendis, uxoris eius, qui hoc laudamus et firmamus.
{Ego Prater Petrus, Dei gratia Sancti Cucuphatis Abbas, subscribe. Ego Fra-
ter Petrus Urgelli, monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Arnaldus
de Campo Llinedarum, monachus subscribe. Ego Prater Petrus de Palacio, mo-
nachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Arnaldus de Ameniis, monachus
Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Geraldus de Sancto Laurencio, mona-
chus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Bn. Umberti, monachus Sancti
Cucuphatis subscribe. Ego Prater Petrus de Serriano, Sancti Cucuphatis mona-
chus subscribe. Ego Prater Guilelmus de Calidis, monachus Sancti Cucuphatis
subscribe. Ego Prater Poncius Center, monachus Sancti Cucuphatis subscribe.
Ego Prater Guilelmus de Lacera, monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego
Frater Arnaldus de Saltellis, monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater
Arnaldus de Funelario, monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Frater Gui-
lelmus Gonterii, capellanus altaris Beate Marie subscribe. Ego Frater Berengarius
de Bisulduno, monachus subscribe.
Sig j- num Berengarii Balistarii de Sancta Oliva, manus passe (sic) et manu
dictus Petrus Prixana et uxoris eius Elicsendis firmaverit hanc cartam, presenti-
bus testibus, valent, Augustinus Decimerius, et F. Mercatoris, homines de Sancta
Oliva.
Sig -j- num Bernard! de Turello, clerici Sancti Petri Octaviani et notarii San-
cti Cucuphatis vallensis, qui hoc scribi fecit et clausit, die et anno quo supra.
Venda d'un cens, feta al sagristd. de St. Cugat per En Pere Llopard.
Notum sit cunctis, quod ego Petrus Leopardi et uxor mea Raimunda, per
nos et nostros, gratis et libera voluntate, vendimus vobis Domino Fratri Um-
berti Sacriste Cenobii Sancti Cucuphatis vallensis et sacristie eiusdem loci,
in perpetuum, decem denarios censuales, quos donat nobis Petrus Carbonel,
pro quadam pecia terre. quam tenet per nos et per vos: per nos ad dictum
censum, et per vos ad tasham (sic) et decimam, in parochia de Cervilione, inter
riariam de Aqua pulcra et regum molendini de libra, et inter honorem vestrum
' MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 333
et honorem Berengarii Durandi. Predictum, itaque, censum et totum jus quod
in dicta pecia terre habemus et habere debemus, vobis et dicte sacristie ven-
dimus in perpetuum, et inpresenti tradimus cum hoc instrument publico,
vobis et sacristie praedicte perpetuo valituro, ut melius dici et intelligi pos-
sit, ad vestrum comodum, sine aliquo nostro nostrorumque retentu; tene-
mur etiam vobis et successoribus vestris, omni tempore, de evicione et legali
guarentia, et obligamus, mde, vobis et successoribus vestris, nos et omnia bona
nostra habita et habenda, in quibus magis accipere volueritis: quod accepimus
a vobis, pro precio hujus vendicionis, quindecim solidos barchinonensis mo-
nete dobleche (?) valent marca argenti octoginta octo solidi, de quibus quod
bene a vobis paccati sumus, omni excepcioni pecunie non recepte et excep-
cioni duplici decepcionis et auxilio sponsalicii mei, Raimunde et iuri ypoteca-
rum mearum et omni alii cuilibet juri et rationi legum et consuetudinium,
que contra hoc inducere possimus, prenunciamus penitus et consulte. Actum
est hoc decimo quinto kalendas Decembris, anno Domini Millesimo Ducente-
simo Quinquagesimo Septimo.
Sig *{* num Petri Leopardi; Sig "f num Raimunde, eius uxoris qui hoc con-
cedimus et firmamus.
Hujus rey testes sunt R. de Revela et Berengarius Durandi.
Sig f num Gerladi, presbiteri de Cervilione, qui hoc sripsit.
Establiment en alou d'un hort, fet a En Bernat Ysarn per 1'Abat de St. Cugat.
Sit omnibus notum, quod Nos, Prater Petrus, Dei gratia Sancti Cucupha-
tis Abbas et conventus Nobis comissus, damus et perpetuo stabilimus tibi,
Bernardo Ysarni et tuis, omnique proieniei tue, indivisibiliter uni post alium,
unum ortum in orta castri nostri de Sancta Oliva, cum omnibus in se ha-
bentibus, et cum omnibus arboribus diversorum generum, que ibi sunt et
erunt, prout terminatur: ab oriente, in orto Bertrandi luliani, et a meridie,
in orto Ferrarii Leupardi, et ab occidente, in orto Petri Fabitge, et ex uno
latere, in novo orto. Predictum, itaque, ortum, simul cum arboribus, damus
et stabilimus tibi et tuis, omni tempore, cum introitibus, exitibus, terminis
et affrontationibus et melioramentis, que ibi unquam fieri possint, et cum
omnibus in se habentibus, ad habendum, tenendum, possidendum et expletan-
dum, laborandum et meliorandum. In hunc, videlicet, modum quo tu et tui
ipsum ortum teneatis, ad servicium et fidelitatem, nostri nostrorumque succes-
sorurn, et detis, inde, annuatim, in quolibet festo Natalis Domini, pro censu
334 CATALONIA MONASTICA
quinque solidos et octo denarios monete ternalis Barchinone, altari Beate
Marie, in nostro Monasterio constructo. Nullumque alium dominum, ibi faci-
atis nee clametis, nisi nos et successores nostros; et liceat tibi et tuis, dictum
ortum, cum omni vestro melioramento, vendere, impignorare sive alienare tuo
consimili, salva, tamen, prius, fatiga triginta dierum, et in omnibus aliis, pie-
no jure, dominio et fidelitate dicti altaris et rectorum ejus. Et ego predi-
ctus Bernardus Ysarni, promito vobis, Domino Petro, Dei gratia Sancti Cucu-
phatis Abbati, et conventui vestro, tenere dictum ortum, ad servitium et fide-
litatem vestram, et solvere predictum censum, annuatim in dicto termino,
iamdicto altari et rectoribus ipsius, pro quibus faciendis, obligo vobis totum
jus, quod in ipso orto habeo. Actum est hoc decimo secundo kalendas lanua-
rii, anno Domini Millesimo Ducentesimo Septuagesimo Primo. Sigfnum Ber-
nardi Ysarni, qui hoc firmo. Testes huius rei sunt: P. Ysarni, P. Arberti et
C. Arberti.
f- Ego Prater Petrus, Dei gratia Sancti Cucuphatis Abbas subscribe. Ego
Prater Guilelmus de Lacera, Prior mayor Sancti Cucuphatis et Doctor decre-
torum subscribe. Ego Prater Arnaldus de Ameniis, monachus Sancti Cucupha-
tis subscribe. Ego Prater Petrus de Serriano, Sancti Cucuphatis monachus
subscribe. Ego Prater Bn. Umberti Sancti Cucuphatis Sacrista subscribe. Ego
Prater Berengarius de Bisulduno, monachus Sancti Cucuphatis subscribe . Ego
Prater Geraldus de Castlarano, Prepositus penitentis subscribe. Ego Prater Pe-
trus Urgelli, monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Arnaldus de
Saltellis, monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Petrus de Bonastre,
monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Gaucerandus de Castro
veteri, monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Geraldus de Sancto
Laurencio, Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Arnaldus de Turricella,
Prepositus mayor Sancti Cucuphatis subscribe.
Sig { num Bernardi de Turello, clerici Sancti Petri Octaviani et notarii Sanc-
ti Cucuphatis vallensis, qui hoc scripsit, cum literis rasis et emendatis in linea
secunda, ubi scribitur: cum omnibus in se habentibus; et in quarta, ubi dici-
tur: simul cum; die et anno quo supra.
Establiment en alou d' una quarterada ' de terra, fet a En Joan Rextor per
1'Abat de St. Cugat.
Sit omnibus notum, quod Nos Prater Petrus, Dei gratia Abbas Sancti Cu-
cuphatis assensu et voluntate conventus nostri, damus et perpetuo stabilimus
tibi, Johanni Rextori de Villafrancha, et tuis et cui volueris, omni tempore,
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 335
unam quarteriatam terre in ilia periliata nostra, que vocatur gat savinos } quam
habenms infra terminum Castri Sancti Martini, satis prope podium Sancti
Valentini, prout terminatur inter honorem Petri Gener, et honorem Berengarii
Saval, et honorem Montisserrati de Selano, et honorem Petri Devesie. Sicut
terminatur et assignatur prefata quarteriata terre, cum terminis et arfrontacioni-
bus suis, ita tibi et tuis, et cui volueris, omni tempore, ipsam damus et sta-
bilimus, cum introytibus et exitibus omnibusque suis pertinenciis, et etiam cum
omnibus melioramentis, que ibi, aliquo modo, facere poteris, ad panem et
vinum et alia, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, laborandum
meliorandum et ad omnia alia que tu et tui ibi facere volueritis, in hunc, videlicet,
modum et formam quo tu et tui dictam quarteriatam terre ad servicium sem-
per et fidelitatem nostri Cenobii teneatis, et tribuatis, inde, annuatim in kalen-
dis mensis Augusti nostro preposito penitensis, pro censu, unam quarteriam
ordei boni receptibilis, aportatam in domibus quas habemus in Villafrancha,
sine omni missione nostra, ad rectam mensuram dictarum domorum: nullum-
que ibi, nee inde, alium dorriinum unquam tu nee tui clametis nee faciatis, nisi
nos et successores nostros; et ex quo prius tu et tui, post triginta dies, in
nobis et successoribus nostris, fueritis fatigati, liceat tibi et tuis, presens do-
num et stabilimentum cum omni tuo melioramento, tuo consimili vendere,
impignorare sive alienare, salvo tamen in omnibus pleno jure, dominio et fide-
litate nostri Cenobii. Pro hac donacione et stabilicione, accepimus a te, nume-
rando, quatuordecim solidos monete barchinonensis de terno, in quibus renun-
ciamus excepcioni non numerate pecunie. Et ego dictus Johannes Rextori
promito vobis, Domino Petro et conventui vestro, tenere semper dictam quar-
teriatam terre, ad servicium et fidelitatem vestri Cenobii, et solvere annuatim
in dicto termino, dictam quarteriam ordei pro censu, ut superius est compre-
hensum; pro quibus attendendis, oblige vobis omnia bona nostra que pro
vobis teneo. Actum est hoc decimo quinto kalendas Septembris, anno Domini
Millesimo Ducentesimo Septuagesimo Quarto.
Sig-j-num Fratris Gaucerandi de Castro veteri, prepositi penitensis, qui hoc
firmo. Testes huius rey sunt: Berengarius de Melione, A. de Melione et A.
Cardona.
J-Ego Prater Petrus, Dei gratia Sancti Cucuphatis Abbas subscribe. Ego Fra-
ter Guilelmus de Lacera, prior mayor Sancti Cucuphatis et doctor decretorum
subscribe. Ego Prater Guilelmus de Picalqueriis, monachus Sancti Cucuphatis
subscribe. Ego Prater Guilelmus Umberti, monachus Sancti Cucuphatis subs-
cribe. Ego Prater Arnaldus de Fagas, monachus Sancti Cucuphatis subscribe.
Ego Frater Dalmacius de Castro veteri, monachus Sancti Cucuphatis subscribe.
336 CATALONIA MONASTICA
Ego Prater Gaucerandus de Castro veteri, prepositus penitensis subscribe. Ego
Prater Poncius Burgeti, monachus Sancti Cucuphatis subscribe. Ego Prater Pon-
cius de Saltellis, monachus Sancti Cucuphatis subscribe.
Sig *{* num Mathei Ferrandelli, notarii qui hoc confirmat.
Sig *j- num Alexandri Nicholay qui hoc scripsit mandate Romei de Monte
olivo, clerici Ville franche, et Mathei Ferrandelli, notarii ejus.
Carta d'obediencia prestada al novell Abat de St. Gugat, Joan Armengol,*
pels monjos de dit monestir.
Noverint universi, quod die Jovis circa horam tercie vicesima quinta die
Junii anno a nativitate Domini Millesimo Trecentesimo Nonagesimo Quarto, in
presencia mei, Petri de Senahugia, notarii publici Sancti Cucuphatis vallensis,
et in presencia eciam honorabilium et providorum virorum, Petri de Podiolo,
licenciati in decretis, Johannis Serra, Berengarii Morey et Guilelmi de Busque-
tis, civium barchinonensium, et plurium aliorum pro testibus ad hec specia-
liter vocatorum et rogatorum, Reverendus in Christo Pater et Dominus Do-
minus Johannes, Dei gracia noviter provisus de Abbacia Monasterii Sancti
Cucuphatis vallensis, personaliter existens in claustro dicti Monasterii et in loco
in quo consuetum est celebrari capitulum per Abbatem et conventum dicti
Monasterii, sedendo in quodam scanno quod est in dicto claustro, et in quo
scanno, in celebracione dicti capituli consuevit sedere et sedet Abbas prefati
Monasterii, verbo requisivit venerabiles et religiosos Fratrem Guilelmum de
Seva, operarium, Fratrem Petrum de Podio mutone, Fratrem Petrum de Prato,
Fratrem Jacobum Hugueti, helemosinarium, Fratrem Berengarium de Rippis,
infirmarium, Fratrem Jaspertum de Tragurano, prepositum de palacio, Fratrem
Bernardum de Vallesicha, priorem Sancte Marie de Fonte rubeo, Fratrem
Petrum de Monte tornesio, camerarium, Fratrem Guilelmum Cagani, Fratrem
Franciscum a Guardia, sacristam minorem, Fratrem Johannem Tria, Fratrem
Jacobum Pontey, Fratrem Johannem Petri Giberti, Fratrem Franciscum Tortosa,
prepositum majorem, Fratrem Andream de Solerio et Fratrem Petrum Ferra-
rii, omnes monachos dicti Monasterii qui inibi hac de causa congregati erant,
quatenus incontinent! prestarent sibi obedienciam manualem, et alias pareant
et obediant tanquam eorum Abbati, Domino et Pastori, et prout ipsi consue-
i) En 1'any 1398 fou elegit per la Seu episcopal de Barcelona, que va governar fins a 1' any
de la seva mort, 1408. (Cf. Villanueva, Viage Literario, vol. XVIII, pp. 23-27).
MISCEL-LANIA DOCUMENTAL 337
verunt prestare, parere et obedire predecessoribus dicti Domini Abbatis in di-
cta Abbacia. Quiquidem venerabiles et religiosi, Prater Guilelmus de Seva, Prater
Petrus de Podio mutone, Prater Petrus de Prato, Prater Jacobus Hugueti, Prater
Berengarius de Rippis, Prater Jaspertus de Tragurano, Prater Bernardus de Val-
lesicha, Prater Petrus de Monte tornesio, Prater Guilelmus Cac,ani, Prater Fran-
ciscus a Guardia, Prater Johannes Tria, Prater Jacobus Pontey, Prater Johannes
Petri Giberti, Prater Franciscus Tortosa, Prater Andreas de Solerio, et Prater
Petrus Ferrarii responderunt quod erant parati predictam obedienciam manualem
prestare dicto Domino Abbati, et ei tanquam eorum Domino et Pastor! parere
et obedire. Attamen requisiverunt quod antequam prestarent dictam obedienciam
manualem, quod ipse Dominus Abbas promitteret et juraret eis et eorum Mo-
nasterio servare omnes ordinaciones, libertates et privilegia dicti Monasterii,
quas et que quilibet Abbas dicti Monasterii, in principio sui regiminis, promit-
tere et jurare tenetur. Et extemplo predictus Dominus Abbas, in presencia
mei dicti notarii, et testium predictorum, convenit et promisit dictis venera-
bilibus monachis et Monasterio, ac eciam sponte juravit per Dominum Deum
et eius Sancta quatuor Evangelia, manibus suis corporaliter tacta, se tenere et
observare omnes ordinaciones, libertates, consuetudines et privilegia, quas et
que servare teneatur et obligatus existat, et prout sui predecessores in dicta
Abbacia, tenere et observare consueverunt et promiserunt. Quibus omnibus sic
factis et gestis, incontinent! dicti venerabiles monachi pecierunt et requisiverunt,
de predictis omnibus et singulis, ipsi et cuilibet eorum, fieri et tradi unum et
plura publica instrumenta per me, notarium supradictum. Acta fuerunt hec
die, hora, mense, anno et loco quibus supra, presente me, dicto notario, et
presentibus eciam testibus supradictis ad hoc specialiter nominatis et vocatis.
Sig-j-num mei, Petri de Senahugia, notarii publici Sancti Cucuphatis val-
lensis, qui hec scripsi et clausi, cum litteris rasis et emendatis in lineis:
quinta, ubi dicitur: sedendo in quodam scanno quod; et in undecima: ma-
nualem et alias pareant; et cum superpositis in lineis, undecima: sibi; et in
decimasexta: prestarent; et in decima nona: consuetudines.
Butlla de Gregori IX, donant a 1'Abat de St. Benet de Bages facultat per
revocar les alienacions fetes amb jurament pels seus predecessors.
GREGORIUS Episcopus, Servus servorum Dei dilecto filio, Abbati Mona-
sterii Sancti Benedict! de Bagis, ordinis Sancti Benedict!, vicensis diocesis,
salutem et apostolicam benedictionem. Solet annuere Sedes Apostolica piis
votis, et honestis petencium precibus, favorem benivolum impertiri. Eapropter,
22
338 CATALONIA MONASTICA
dilecte in Domino fili, tuis justis postulacionibus grato concurrentes assensu,
ut ea que de bonis dicti Monasterii, per quosdam predecessores tuos, de
assensu conventus eiusdem cenobii, alienata sunt illicite vel distracta, ad ius
et proprietatem ipsius, non obstante iuramento quod iidem predecessores et
conventus predict!, de non revocandis ipsis, prestitisse dicuntur, legitime, co-
ram competenti iudice, tibi liceat revocare, auctoritate, tibi, preseritium, indul-
gemus. Nulli, ergo, omnino hominum, liceat hanc paginam nostre conces-
sionis infringere, vel ei, ausu temerario, contraire. Si quis, autem hoc attemptare
presumpserit, indignationem omnipotentis Dei et beatorum Petri et Pauli,
Apostolorum eius, se noverit incursurum. Datum Anagnie sexto kalendas
Martii, Pontificatus nostri anno sexto.
Donacid de tres oliveres, feta per En Guillem de Montcltis al Prior de Sant
Margal de Montseny.
Ad honorem Dei Omnipotentis, Patris et Filii et Spiritus Sancti, et gloriose
Virginis Marie, Eiusdem Genitricis. Sit omnibus notum, quod ego Guilelmus
de Montecluso dono et offero, et in present! trado Domino Deo et Cenobio
Sancti Marcialis, et in manu et potestate Guilelmi Raimundi, Prioris eiusdem
loci, tres olivarias quas habeo in ipso campo qui dicitur gavarem, et sunt
predicte olivarie in comitatu barchinonensi, in parrochia Sancti Stephani de
Palacio, in loco vocitatu apud guavareram. Quas olivarias, ut superius contine-
tur, et ut melius et plenarie ego dictas olivarias habebam, sic per me et omnes
meos successores, tarn presentes quam futuros, dono, offero, trado, dimitto
prefato Cenobio et suis rectoribus, ibidem Deo servientibus, ut habeant, tene-
ant, possideant dictas olivarias, tanquam rem suam propriam. Et sic de nostro
jure et potestate dominio nostrorumque omnino abstraho, et in vestro jure et
potestate atque dominacione vestrorumque successorum penitus remito, ad ha-
bendum et tenendum et ad quicquid ex ipsis facere volueritis, sine ullo nostro
nostrorumque retentu, ut perpetuum vos et vestri successores sitis memores ex
animabus nostris nostrarumque proienierum, ad interpellendum Beatum Mar-
cialem et omnes Sanctos in vestris cotidianis orationibus. Actum est hoc
nono kalendas Septembris anno Domini Millesimo Ducentesimo Quadragesimo.
Sig-}*num Guilelmi de Montecluso qui hoc laudo et firmo atque concede.
Sigfnum Arnaldi de Sancto Licerio. Sig-J-num Bernard! de Sancto Licerio.
Sig*j-num Arnaldi de Palatio, hujus rey testium. Sig-j-num Guilelmi Ferrarii,
Bajuli qui hoc laudo et firmo et concede.
Sig-J-num Mascharoni Diachoni qui hoc scripsit die et anno quo supra.
CRONICA DEL MONASTICON
CR6NICA DEL MONASTICON 341
ADQUISICIONS
A) DOCUMENTS MANUSCRITS SOBRE PERGAMt, REFERENTS AL MONESTIR DE
ST. CUGAT DEL VALLES
Perg. I, de 360X264 mm. Document n. 6. 1 Confessio feta als 6 de les
nones de febrer de 1'any 1342, per algii del mas Malesses d'Agudells al
Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del Mo-
nestir.
Perg. 2, de 423x63$ mm. Doc. n. 9. Confessio de Na Joaneta, vidua
d'En Pere de Coll, feta als 13 de desembre de 1402, 2 al Pavorde major de
St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del Monestir.
Doc. n. 10. Confessio d'En Pere de Fai, feta als 13 de desembre al Pa-
vorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del mo-
nestir.
Perg. 3, de 427x546 mm. Doc. n. 14. Confessio d'en Francesc Mariscot,
feta als 21 d'abril al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou
de la Pavordia del monestir.
Doc. n 15. Confessio d'En Jaume a Vail, feta als 22 d'abril, al Pavorde
major de St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 4, de 400x680 mm. Doc. n. 18. Confessio de Na Valenc,ona i del
seu marit, En Guillem Barri, feta als 22 de maig al Pavorde major de Sant
Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del Monestir.
Doc. n. 19. Confessio de N' Antoni Figueres, feta als 22 de maig, al Pa-
vorde major de St. Cugat, sobre un hospicitim en alou de la Pavordia del Mo-
nestir.
Perg. 5, de 415x520 mm. Doc. n. 23. Confessio d'En Pere Vilar, feta
als 19 de maig al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de
la Pavordia del monestir.
Perg. 6, de 422X5 2 j mm. Doc. n. 24. Confessio d'En Francesc Cardona,
1) Aquesta is la numeraci6 que encapc,ala cada document.
2) Per no repetir, omitim, en els documents segiients 1'any que en tots es el 1402.
342 CATALONIA MONASTICA
feta als 20 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou
de la Pavordia del monestir.
Perg. 7, de 416x602 mm, Doc. n. 25. Confessio de N'Andreu Bosca,
feta als 19 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou
de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 26. Confessio d'En Jaume Codina, feta als 19 de maig, al Pavor-
de major de St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 8, de 410x698 mm. Doc. n. 27. Confessio d'En Pere Moragues,
feta als 19 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou
de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 28. Confessio d'En Lluis Bosca, feta als 19 de maig, al Pavorde
major de St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. y, de 418x635 mm. Doc. n. 30. Confessio d'En Pere Vila, feta als
30 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de la
Pavordia del monestir.
Perg. io } de 416x607 mm. Doc. n. 31. Confessio de Na Jacmeta de Pou
i del seu marit, En Guillem Carbonell, feta als 13 de maig, al Pavorde ma-
jor de St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. n } de 401x667 mm. Doc. n. 34. Confessio de N'Eulalia i del
seu marit, En Pere Dalmau, feta als 8 de marc., al Pavorde major de St. Cugat,
sobre el mas de Sala en alou de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 35 Confessi6 de Na Francesca, vidua d'En Pere Riambald, feta
als 9 de marc, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de
la Pavordia del monestir.
Perg. 12, de 410x680 mm. Doc. n. 44. Confessio d'En Jaume Ca Plana,
feta als 30 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou
de la Pavordia del monestir.
Perg. 13, de 394x706 mm. Doc. n. 47. Confessio d'En Francesc a Pla-
na, feta als 29 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en
alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 14, de 405x727 mm. Doc. n. 48. Confessi6 d' En Joan Valles, feta
als 20 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de
la Pavordia del monestir.
Doc. n. 49. Confessio de Na Margarida i del seu marit, En Bartomeu Fer-
rer, feta als 20 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en
alou de la Pavordia del monestir.
CR6NICA DEL MONASTICON 343
Perg. 15, dc 404X634 mm. Doc. n. 52. Confessi6 d'En Ramon Ferrer, feta
als 31 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de
de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 53. Confessi6 d'En Jaume Mir6, feta als 31 de maig, al Pavorde
major de St. Cugat, sobre un troc, de terra en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 16, de. 398x551 mm. Doc. n. 56. Confessio d'En Gerald Barcel6,
feta als 3 de juliol, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou
de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 57. Confessio d'En Bernat de Roquers, feta als 4 de juliol, al Pa-
vorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 17, de 395x658 mm. Doc. n. 58. Confessio d' En Francesc Casano-
va, feta als 31 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre un hospicium
en alou de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 59. Confessio d'En Pere Roca, feta als 31 de maig, al Pavorde
major de St. Cugat, sobre possessions en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 18, de 415x698 mm. Doc. n. 64. Confessio d'En Pere Jorda, feta
als 22 d'abril, al Pavorde major de St. Cugat, sobre el dret de tallar llenya
del bosc del mas Jorda.
Doc. n. 65. Confessio de Na Jacmeta i del seu marit, En Guillem Pas-
cual, feta als 24 d'abril, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en
alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 19, de 414x602 mm. Doc. n. 66. Confessio d'En Bernat Veia, feta
als ii de juliol, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou de
la Pavordia del monestir.
Perg. 20, de. 401x586 mm. Doc. n. 69. Confessio d'En Galceran d'Er-
mengol, feta als 7 d'agost, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions
en alou de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 70. Confessio de N' Angelina, feta, amb assentiment del seu ma-
rit, En Galceran d'Ermengol, als 7 d'agost, al Pavorde major de St. Cugat,
sobre el mas Bou en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 21, de 393X482 mm. Doc. n. 71. Confessio d'En Francesc de Be-
Hot, feta als 29 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions
en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 22, de 503x546 mm. Doc. n. 72. Confessi6 d' En Guillem de Co-
mabella, feta als 30 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessi-
ons en alou de la Pavordia del monestir.
344 CATALONIA MONASTICA
Perg. 23, de 410X616 mm. Doc. n. 73. Confessio d'En Francesc Marto-
rell, feta als 8 de juliol, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en
alou de la Pavordia del monestir.
Perg, 24, de. 380X487 mm. Doc. n. 76. Confessio de Na Margarida, muller
d' En Joan Fuster, feta a 1' i de juny, al Pavorde major de St. Cugat, sobre
possessions en alou de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 77. Confessio d'En Bartomeu. a Plana, feta a l'i de juny, al
Pavorde major de St. Cugat, sobre un troc de terra en alou de la Pavordia
del monestir.
Perg. 25, de 405x519 mm. Doc. n. 78. Confessid d'En Llorenc. Barri,
feta als 7 de juliol, al Pavorde major de St. Cugat, sobre un troc de terra en
alou de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 79. Confessid d' En Pere de Mas, feta als 7 de juliol, al Pavorde
major de St. Cugat, sobre el mas de Poals, en alou de la Pavordia del
monestir.
Perg. 26, de 400X568 mm. Doc. n. 87. Confessio d' En Berenguer Vails,
feta als 30 de maig, al Pavorde major de St. Cugat, sobre possessions en alou
de la Pavordia del monestir.
Perg. 27, de 384X637 mm. Doc. n. 96. Confessi6 d'En Guillem Pascual,
feta als 24 d'abril, al Pavorde major de St. Cugat, sobre rantigament apeHat
Mas Jordana en alou de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 97. Confessio dc Na Sanxa, vidua d'En Berenguer Massaguer,
i del seu fill, Bartomeu, feta als 24 d' abril al Pavorde major de St. Cugat,
sobre un troc, de terra en alou de la Pavordia del monestir.
Doc. n. 98. Confessio de Na Sanxa, vidua d' En Berenguer Massaguer,
feta als 24 d' abril, al Pavorde major de St. Cugat, sobre un altre troc, de ter-
ra en alou de la Pavordia del monestir.
Perg. 283 de 392X469 mm. Doc. n. 106. Confessio de Na Francesca de
Sales, muller d' En Ramon Riambald, feta als 27 de febrer, al Pavorde major
de St. Cugat, sobre els masos de Sales i Buffart en alou de la Pavordia
del monestir.
CR6NICA DEL MONASTICON 345
B) PROCESSOS I DOCUMENTS ESTAMPATS REFERENTS A LA CONGREGACl6
CLAUSTRAL I A MONESTIRS CATALANS
CONGREGACI6 CLAUSTRAL
Sixtus PP. V. [Breu anuHant les provisions d' Abadies vacants de 1'Orde
Benedictina de Catalunya, fetes per Felip II Rei d' Arag6, i proveint-les amb
propis Presidents de 1' Orde i Congregacio de St. Benet amb plena i omni-
moda jurisdiccio.] Datum Romae apud Sanctum Petrum sub annulo piscatoris
die 25 aprilis. M. D. LXXXX, Pontificatus nostri anno Quinto.
Nos Don Savvo Mellini por la Gracia de Dios, etc. Nuncio y Colector Ge-
neral en estos Reynos de Esparia, etc.
[Edicte adregat als Reverends Abats, Priors, Decans, Arcedians, Chantres i
altres dignitats de les Metropolitans, Catedrals, etc. manant sots pena d' ex-
comunio major latae sententiae i altres penes pecuniaries, que els qui retin-
guin amagades Escriptures, Capbreus referents a les rentes de les Abadies i
Priorats units al CoHegi de Monjos Benedictins Claustrals, de la Congregacio
Tarraconense i Cesaraugustana, fundat en la Ciutat de Lleida, siguin resti-
tui'ts. A prec del Doctor Fr. Geroni Abrich Pavorde, Cambrer del Monestir
de St. Pere de Galligans de Girona i Prior del susdit CoHegi de Lleida. Ma-
drid 1678.]
Sacra Rituum Congregatio, etc. [Decret del dia 22 de Setembre 1687, conce-
dint als Benedictins privilegi de resar semel in mense feria similiter non impedita,
Fetto Duplici vel Semidup., T Ofici de Sta. Escolastica Verge, Germana de St.
Benet amb ritu Semidoble, i permis per poder imprimir el present Decret]
Barcin. Ex Typis Raphaelis Figuer6, Anno 1688.
Sacra Congregatione Episcoporum, & Regularium. Emo. & Rmo. D. Card. Rez-
zonico Ponente Barchinonen., seu Tarraconen. lurisdictionis Ordinis S. Bene-
dicti.
Pro Perillustribus, & Rmis. DD. Abbatibus Praesidentibus, Generalibus
Congregationis Claustralis Benedictinae Tarraconensis.
Contra RR. DD. Abbatissas Monasteriorum St. Antonii, & S. Clarae, &
S. Petri Puellarum Civitatis Barchinonae. Restrictus facti, & iuris. Typis de
Comitibus 1740.
Sacra Congregatione, Episcopomm, & Regulariwn. Emo. & Rmo. D. Card. Rez-
zonico Ponente Barchinonen., seu Tarraconen. lurisdictionis Ordinis S. Be-
nedicti.
346 CALALONIA MONASTICA
Pro Perillustribus, & Rmis. DD. Abbatibus Praesidentibus, Generalibus
Congregationis Claustralis Benediciinae Tarraconensis. Summarium. Typis
de Comitibus 1740.
Sacra Congregatione Episcoporum, & Regularium. Emo. & Rmo. D. Card. Rezzo-
nico Ponente Barchinonen., seii Tarraconen. lurisdictionis Ordinis S. Benedict!.
Pro Perillustribus, & Rmis. Abbatibus Praesidentibus, Generalibus Congre-
gationis Claustralis Benedictinae Tarraconensis.
Contra RR. DD. Abbatissas Monasteriorum S. Antonii, &S. Clarae, &
S. Petri Puellarum Civitatis Barchinonae. Memoriale responsionis ad contra-
rium memoriale pro dilatione. Typis de Comitibus 1740.
Sac. Cong. Episcop., & Regul. Emo. & Rmo. D. Card. Rezzonico Ponente
Barchinonen., seu Tarraconen. lurisdictionis Ordinis S. Benedicti.
Pro Perillustribus, & Rmis. DD. Abbatibus Praesidentibus, Generalibus
Congregationis Claustralis Benedictinae Tarraconensis.
Contra RR. DD. Abbatissas Monasteriorum SS. Antonii, S. Clarae, &
S. Petri Puellarum Civitatis Barchinonae. Restrictus responsionis facti, & iuris.
Typis de Comitibus 1741.
Sacra Congregatione Episcoporum, & Regularium. Emo. & Rmo. D. Card. Rez-
zonico Ponente Barchinonen. Jurisdictionis.
Pro Rmis. Abbatissis Ven. Monasteriorum S. Petri Puellarum, & SS. An-
tonii, & Clarae Ordinis S. Benedicti Civitatis Barchinonae.
Contra Rmos. DD. Abbates Praesidentes Generales Congregationis Claus-
tralis Benedictinae Tarraconensis. Restrictus facti, & iuris. Typis de Comiti-
bus 1741.
Sacra Congregatione Episcoporum, & Regularium. Emo. & Rmo. D. Card. Rez-
zonico Ponente Barchinonen. Jurisdictionis.
Pro Rmis. Abbatissis Ven. Monasteriorum S. Petri Puellarum, & SS. An-
tonii, & Clarae Ordinis S. Benedicti Civitatis Barchinonae. Summarium. Ty-
pis de Comitibus 1741.
Sacra Congregatione Episcoporum & Regularium. Emo. & Rmo. D. Card. Rez-
zonico Ponente Barchinonen. Jurisdictionis.
Pro Rmis. Abbatissis Ven. Monasteriorum S. Petri Puellarum, & SS. Anto-
nii, & Clarae Ordinis S. Benedicti Civitatis Barchinonae.
Contra Rmos. DD. Abbates Praesidentes Generales Congregationis Claus-
tralis Benedictinae Tarraconensis. Responsio facti. Typis de Comitibus 1741.
CR6NICA DEL MONASTICON 347
Sacra Congregatione Episcoporum, & Regular ium. Emo. & Rmo. D. Card. Rez-
zonico Ponente Barchinonen. Jurisdictionis.
Pro Rmis. Abbatissis Ven. Monasteriorum S. Petri Puellarum, & SS. Anto-
nii, & Clarae Ordinis S. Benedict! Civitatis Barchinonae.
Contra Rmos. DD. Abbates Praesidentes Generales Congregationis Claus-
tralis Benedictinae Tarraconensis. Replicatio facti, & iuris. Typis de Comiti-
bus 1741.
Bcnedictus Papa XIV. Ad futuram rei memoriam. [Breu aprovant i con-
firmant i refermant, a peticio de Felip Antoni Monaldini Procurador General
de la Congregaci6 Claustral Tarraconense i Cesaraugustana de 1' Orde de Sant
Benet, tots els Privilegis, Indults, Grades, Favors, Exempcions i Jurisdiccions
concedides i comunicades fins avui a aquesta mateixa Congregacio, a les seves
Abadies i Monestirs.] Datum Romae, apud S. Mariam Majorem, etc. 1741.
Sacra Congregatione Episcoporum, & Regularium. Emo. & Rmo. Duo. Card. Fir-
rao Ponente Nullius Provinciae Tarraconen. Ordinis S. Benedicti.
Pro Ven. Congregatione Claustrali Tarraconensi Ordinis S. Benedicti, e-
jusque Rmis. DD. Abb. Praesidentibus, & litis &.
Contra Rmum. D. Abb.,& Capitulum Monasterii S. Petri de Rhodas.
Restrictus facti, & iuris. Typis de Comitibus 1743.
Sacra Congregatione Episcoporum, & Regularium. Emo. &Rmo. D. Card. Firrao
Praefecto, & Ponente Ordinis S. Benedicti Provinciae Tarraconen.
Pro Ven. Congregatione Claustrali Provinciae Tarraconen. ejusque Sacro
Defitorio, & RR. DD. Abbatibus Praesidentibus. Contra Rmum. D. Abb. Mo-
nasterii de Rodas. Memoriale reassumatur cum replicatione, & novo summario.
Typis de Comitibus 1743.
\Suplica de la Congregacio de 1' Orde de S. Benet dels Claustrals de la
Provincia de Tarragona, a S. M. demanant que la reprovisi6 dels Monestirs
de St. Cugat del Valles i de St. Pere de Camprodon esdevinguts vacants amb
la mort de llurs Abats Dom Francesc d' Eril i Fr. Pere Finot respectivament,
sigui amb subdits de la mateixa.] (s.l.n.t.)
[Suplica de la Congregacio Benedictina Claustral Tarraconense a S. M. refe-
rent a rentes i interessos de les Menses.] (s.l.n.t.)
[Memorial a S. M. de les raons de la Congregacio Claustral de la Provincia
Tarraconense, suplicant que siguin observades les qualitats de les fundacions, els
348 CATALONIA MONASTICA
drets Pontificis en 1' eleccio de les onze Abadies vacants actualment, pro.veint-
les amb Religiosos fills de la mateixa Orde.] (s.l.n.t.)
[Memorial a S. M. de les raons de la Congregaci6 Claustral de la Provincia
Tarraconense, suplicant que el noraenament d'Abats per les nou Abadies va-
cants recaigui en subdits i Monjos de la mateixa Familia Claustral Benedictina
de Catalunya.] (s.l.n.t.)
MONESTIR COI/LEGI DE ST. BENET DE LLEIDA
Dominus illuminatio mea dr. Pro Nob. loanne de Santmenat, et Universitate
Villae ac Priore Ecclesiae de Tarrassa.
Contra Rectorem Collegii S. Benedicti Illerdae in causa dubii, in facto.
1612. (s.l.)
Sit nomen Domini benedictum. Pro rectore Collegii Sancti Benedicti Ilerden.
Contra Montserratum Costa de Terrassa, & alios. (s.l.n.t.)
Jesus, Maria, Joseph. Por D. Placido de Montoliu, y Ribas, Rector del Real
Colegio de Monges Estudiantes Benitos Claustrales de la Ciudad de Lerida.
Respuesta a la unica duda acordada en la real audiencia, y sala, del noble
senor Don Pedro Geronimo de Quintana, del Consejo de su Magestad, &. En
el pleito que sigue dicho Real Colegio.
Contra Juan Gensana, labrador de San Christoval de Fogas.
Escrivano de dicha causa Joseph Antonio Just, Notario. Con licencia.
Barcelona: En la Imprenta de Juan Piferrer, a la plaza del Angel 1749.
Sentencia proferida a los 21 henero 1760. Por el muy ilustre Sr. D. Jo-
seph de Contamina del Consejo de S. M. en el Supremo de Guerra, y Inten-
dente General de la Justicia, Policia, Guerra, y Hazienda de este Exercito, y
Principado de Catalufia, y de su Marina, y Juez Subdelegado de todas Ren-
tas Reales, Generates, y demas Ramos a ellas unidos, &.
En el pleito, que se ha seguido en el Tribunal, y Juzgado de esta Inten-
dencia, entre partes del Fiscal de ella de la una, y Antonio Font Labrador de
la villa de Sabadell, y Mariana Aniat Viuda de Jaime Amat Labrador de la
Parroquia de San Vizente de Junqueras, y por eviccion Fr. Pedro de Llinas,
y de Escarrer Prior de San Pablo del Campo de esta Ciudad, como a Prior,
y Rector del Colegio de Monges Estudiantes de Benitos Claustrales de la Con-
gregacion Tarraconense de la Ciudad de Lrida, de acuerdo, y parecer del no-
ble senor D. Ramon de Ferran del Consejo de S. M. su Oydor de la Real
CR6NI.CA DEL MONASTICON 349
Audiencia de este Principado, y Assessor General por S. M. de esta Intenden-
cia. Escrivano Vizente Simon. Barcelona: En la Imprenta de Joseph Altes,
Impressor, y Librero en la Libreria.
MONESTIR DE ST. CUGAT DEL VALLES
[Acta de donado del Castell de Servallo i possessions adjuntes, feta per Wi-
fred Comte al Monestir de St. Cugat.J 894. (s.l.)
Jesus Maria. luris responsum. Pro Abbate Preposito maiore & Monasterii
Sancti Cucuffatis. Contra Universitatem et singulares dictae villae super resolu-
tione dubiorum quae fuerunt tradita a Senatu Regio. Cum licentia Barcino-
nae. Ex Typographia Laurentii Deu, iuxta Domum Regiam, Anno 1624.
R.P.D. Scotto Barchinonen. Hebdommadariae. Lunae 5. lulii 1694.
[AHegacio de Joan Pau Pasques nomenat Rector de St. Esteve de Palau
Tordera per 1' Abat de St. Cugat, contra el nomenament fet pel Bisbe de Bar-
celona a favor de Josep Coll.]
Reverendissimo P.D. Molines Decano Vicen. Parochialis. Ven. 12 lunii 1711.
[Memorial judicial sobre la presentacio al Benefici de 1' Esglesia Parroquial
de Sta. Maria d'Igualada de la Diocesi de Vich, feta a favor del Dr. Pau Pa-
laudarias i del Dr. Bonaventura Figuerola, pel Vicari Capitular Sede Episcopali
Pastore destituta, i pel Vicari General de 1'Abat del Monestir de St. Cugat
respectivament.] Romae, 1711. Typis Reverendae Camerae Apostolicae. Su-
periorum permissu.
Discurso apologttico. Por el Imperial Monasterio de San Cugat, en la expul-
sion de N. y expoliacion del santo Habito de Converse .
Contra la sentencia arbitraria del muy ilustre senor Don Fr. Felix de Vi-
laplana, Abad del Real Monasterio de Ripoll, y Canciller de Contenciones en
el presente Principado de Cataluna.
Sacalo a luz Dn. Fr. Francisco Rius y de Falguera, Dispensero Mayor, y
Sindico de dicho Monasterio. Con licencia. Barcelona. En la Imprenta de
Maria Marti Viuda, administrada por Domingo Taller. Ano 1725.
Sanctissimi D. N. D. Benedicti divina providentia Papae XIV. JuUleum univer-
sale. [Publicacio del susdit Breu de Benet XIV per 1' Abat de St. Cugat, con-
cedint Jubileu als feligresos de 1'Abadiat. 1741.] (s.l.)
Nos D. Fr. Francisco de Serra } y Portell, per la gracia de Deu, y de la
350 CATALONIA MONASTICA
Santa Sede Apostolica, Abat del Imperial Monastir de Sant Cugat del Valles
de ningun Bisbat, taut en lo cap com en los membres immediatament sub-
jecte a dita Santa Sede, President de la Sagrada Congregacio Benedictina Claus-
tral Tarraconense, &.
A tots los Faels Christians dels dos sexes de qualsevol Estat, grau, 6 con-
dicio que sien, constituhits en lo nostre Abadiat y sos districtes, salut en lo
Senyor. Barcelona 1741.
Jesus, Maria, Joseph. Respuesta por el Venerable Fr. Don Francisco de
Serra, y Portell, Abat del Imperial Monasterio de San Cucufate del Valles, a
la duda dada por la Real Sala del Noble senor Don Ignacio de Rius en el
pleito de possessorio, que en la Real Audiencia sigue, junto con el Senor Fis-
cal de Su Magestad (que Dios guarde), contra el Reverendo en Christo Padre
Obispo de Barcelona, Regidores de la Villa de St. Cucufate del Valles y Obre-
ros de la Iglesia de San Pedro de Octaviano de dicha Villa. Actuario Joseph
Lloses. Barcelona: En la Imprenta de los Herederos de Maria Marti, admi-
nistrada por Mauro Marti. 1745.
Jesus, Maria, Joseph. Addicion al alegato de los Regidores de la Villa de
San Cucufate del Valles, y de los Obreros de su Iglesia Parroquial: y Res-
puesta al de el Venerable Abad del Imperial Monasterio de dicha Villa, en
respuesta a las dudas dadas por la Real Audiencia, y Sala del noble Sr. D.
Ignacio de Rius, en el pleito, que sigue contra el Senor Obispo de Barcelona,
y los expressados Regidores, y Obreros. En Autos de Joseph Lloses, Escriva-
no de Camara. Barcelona: Por Francisco Suria, Impressor, en la calle de la
Paja. 1745.
R. P. D. Elephantutio Barchinonen. Decimarum. Pro Rev. D. losepho Sal-
vani, & Padros Rectore Ecclesiae Parochialis S. Stephani de Ripollet.
Contra Rev. P. Franciscum de Rovira Monachum Monasterii S. Cucupha-
tis Vallensis Ordinis S. Benedicti Congregationis Tarraconen. Restrictus facti,
&iuris. Typis Bernabo 1753.
/
R. P. D. Elephantutio Barchinonen. Decimarum. Pro Perill., & Rev. D.
Fr. Francisco de Rovira Monacho, & Beneficiato S. Mariae in Ven. Monaste-
rio S. Cucuphatis Vallen.
Contra Rev. D. Josephum Salvani, & Padros Rectorem Ecclesiae Parochialis
S. Stephani de Ripollet. Restrictus facti, & juris. Typis Bernabo 1753.
Jesus, Maria, Joseph. Por el Venerable Abad del Imperial Monasterio de
San Cucufate del Valles, y en fuerza de licencia otorgada en 18 Agosto 1760,
CR6NICA DEL MONASTICON 351
respuesta a la duda que dio la Real Sala, entonces del Senor Don Ignacio de
Rius Real Oidor, en el pleito en ella pendiente entre dicho Venerable Abad,
y el Reverendo en Christo Padre D. Francisco de Vintimilla, Obispo de esta
Ciudad de Barcelona, y los Regidores, y Obreros de la misma Villa de San
Cucufate del Valles, y Capilla de San Pedro de Octaviano de ella, en autos
entonces de Joseph Lloses, y oy de Antonio Serras Notario; visto moderna-
mente por su Senoria el Senor Regente, y Senores de Ferran, de Aparici, de
Martinez, de Huerta: Relator el Doctor Rafael Bruguera. Barcelona: En la
Imprenta de Maria Angela Marti Viuda. 1760.
MONESTIR DE ST. ESTEVE DE BANYOLES
Relatio facta. Per D. Josephum Pouplana, et Marti Not. Regium et publi-
cum Villae Turricellae de Montegrino, tamquam peritum in tertio loco ex of-
fitio et de concensu partium nominatum.
In processu compulsoriali, et remissoriali verten. inter particulares Villae
Balneolarum Diocaes. Gerundae ex una, et IHustrem et R. D. Abbatem, et
Capitulum Monachorum Monasterii Sancti Stephani dicte Villae Balneolarum
partibus ex altera.
Sub examine Illustris et R. D. D. Isidorii de Horteu, et de Bertran. V.J.D.
Archidiaconi Majoris, & Canonici Ecclesiae sedis Gerundae judicis Comissarii,
et Delegati Apostolici.
Penes Narcisum Pelahi Not. Apostholicum Publicumque Collegiatum Ge-
rundae. Superiorum permissu. Gerundae: Ex Typ. Josephi Bro, Impressoris
Regii, in Platea Vini. 1752.
Jesus, Maria, Joseph. Por los Regidores i Particulares de la Villa de Baiio-
las, respuesta a las dudas, dadas por la Real Audiencia, y Sala, en que presi-
de el noble Senor Don Antonio de Serra, y Portell, Real Oidor, en el pleito
que aquellos siguen contra el Venerable Abad, y Real Monasterio de la mis-
ma Villa.
Visto por los Senores de Serra, de Moreno, de Ameller, de Veyan, con
assistencia del Senor Fiscal.
Relator el Doctor Rafael Brugue'ra. En autos de Manuel Teixidor, y de
Llaurador, Surge's Honrado de Perpinan, y Notario Publico Real Colegiado
de Numero de Barcelona. Barcelona: En la Imprenta de Francisco Suria,
Impressor, en la calle de la Paja. 1755.
Jesus, Maria, Joseph. Alegacion juridica. Por el Venerable Abad, y Real
Monasterio de San Estevan de Banolas, de la Congregacion Benedictina Glaus-
352 CATALONIA MONASTICA
tral Tarraconense, y Cesaraugustana. En respuesta a las dudas, que por la Real
Audiencia, y Sala del noble Senor Don Antonio de Serra, y Portell, se han
acordado en el pleito, y causa, que siguen el Senor Fiscal, y el Sindico de la
Universidad de la Villa de Banolas, contra dicho Venerable Abad, y Real Mo-
nasterio.
Visto por los Senores de Serra, de Moreno, de Ameller, de Veyan. Rela-
tor el Doctor Rafael Bruguera. Actuario Ignacio Texidor Giudadano Honrado
de Perpinan, y Notario publico Real Colegiado. Barcelona: Por Pablo Nadal
Impressor. Ano 1756.
Jesus, Maria, Joseph. Respuesta al impresso, y addicion de los Regidores de
la Universidad de la Villa de Banolas sobre las dudas resultantes del pleito,
que siguen el Senor Fiscal, y Regidores de dicha Universidad, y addicion a la
alegacion dada a luz en 7 Deciembre 1755.
Por el Venerable Abad, y Real Monasterio de San Estevan de Banolas de
la Congregation Benedictina Claustral Tarraconense, y Cesaraugustana. En el
pleito vertiente en la Real Sala, en que preside el noble Sr. D. Antonio de
Serra, y Portell, Real Oidor.
Visto por los Senores de Serra, de Moreno, de Ameller, de Veyan, con
assistencia del Senor Fiscal.
Relator el Doctor Rafael Bruguera. En autos de Manuel Texidor, y Llau-
rador, Surges Honrado de Perpinan, y Notario Real Colegiado de Numero de
Barcelona. Barcelona: Por Pablo Nadal Impressor. Ano 1756.
MONESTIR DE N. D. DE LABAIX
El muy Reverendo P. Fr. Benito Costa y Casales, Abad que ha sido dos ve-
zes del Real Monasterio de N. Senora de Labaix de la Orden del Cister. De-
fendido con politico, y juridico discurso, en el Tribunal del muy Ilustre Sr.
Subdelegado Juez del Breve Apostolico en el presente Principado de Cataluna,
que oy dignamente ocupa el muy Ilustre Senor D. loseph Ignacio de Amigant
y de Olzina, Doctor en ambos derechos Canonigo de la Santa Iglesia de Bar-
celona, Juez Subdelegado del Tribunal de la Santa Cruzada, Procurador Gene-
ral del S. C. P. y Reverenda Provincia Tarraconense, y Juez Sinodal del Obis-
pado de Barcelona, &. Barcelona. 1699.
MONESTIR DE ST. PERE DE LES PUEI/LES
Memorial o Sumario en hecho de la visura, o vista de ojos, hecha en la
causa vertiente en la Real Audiencia a relaci6n del Nob. Don Fabricio Pons,
y de Castellvi, Cavallero del Habito de San-tiago.
CR6NICA DEL MONASTICON 353
Entre la Venerable Abadessa, i Convento de S. Pedro de las Puellas de la
Ciudad de Barcelona, de una, y el Prior, y Convento de Montalegre, y otros
de otra parte.
En favor de la dicha Venerable Abadessa, y Monasterio.
Impresso en idioma Catalan a n de Febrero 1669, y traducido en el cas-
tellano, con nuevas reflecciones, tarn in facto, quam in jure, por estar pen-
diente en la Real Sala del noble Senor Don Manuel de Toledo. Actuario
Cervera. Barcelona: Por Jayme Suria, a la calle de la Paja.
Jesus, Maria, Joseph. Relacio del fet en justificacio de la assistencia de un
Official Real, demanada por la Venerable Abadessa del Monastir de Sant Pere
de las Puellas de Barcelona, de la Orde de Sant Benet, exempt de la jurisdic-
tio Ordinaria, y immediatament subjecte a la sancta Iglesia Romana.
En Barcelona, en casa de Francisco Cornelias Mercader, per lacinto, Andreu
Estamper, Any 1669.
Relacio del fet de la Senyora Abadessa del Monastir de Sant Pere de las
Puellas de la present Ciutat, acerca del informe preten fer dita Senyora Aba-
dessa, per raho de la condonacio de las Missas insta la Comunitat de Preveres
de la Iglesia de Sant Pere en la Sagrada Congregaci6 de Cardenals. Barcin.
Apud losephum Forcada, iuxta Domum Regiam. 1669.
Jesus, Maria, Joseph. Resposta, y satisfaccio al paper donat per la Venerable
Abadessa del Monestir de Sant Pere de la present Ciutat: sobre lo fet de la assis-
tencia de un Official Real, per ella demanada en lo Real Consell. 1669. (s.l.)
{Public instrument del trasllat del Breu de Clement IX a 1' Abat del Mo-
nestir de St. Pau de Barcelona, Visitador de St. Pere de les PueHes, manant
refermi la submissio i obediencia dels subdits, a favor de la Senyora Abadessa
del susdit Monestir; fet a Roma per Vicens Cicellio Notari del Sagrat Palau
Apostolic i de la Sagrada Rota, 1' any 1671, II. del Pontificat de Clement X.]
[Acta de Josep Feuhius Notari public de les causes de la Curia i Cambra
Apostolica, en que relata com el Cursor del Papa, Melanus, en escrit ell va
citar davant 1' Auditor del Papa a Cristofol Torrent Procurador de 1' Abadessa
i monjes de St. Pere de la Ciutat de Barcelona, per dir la causa per la qual
no havia d 5 essser revocat el Breu obtingut del Papa Clement IX el dia 29
de Febrer de 1668.]
Jesus, Maria, Joseph, con el apostol St. Pedro. Demostracion publica, con
fundamentos solidos, en justification, de los procedimientos hechos, por la
Illust. y M. Reverenda Abadessa del R. Monasterio de S. Pedro de las Pue-
23
354 CATALONIA MONASTICA
lias de Barcelona., y sus Oficiales; y de la nullidad notoria padecen los echos,
por el Illustrissimo, y Reverendissimo Senor Arcobispo Obispo de Barcelona,
y Censuras que se siguieron, contra dicha Abadessa, y Officiales. i679.(s.l.)
Jesus, Maria, Joseph. Publica evidencia, y evident demostracio de la supe-
rioritat, y jurisdiccio ordinaria, en lo temporal, que sobre los Illustres Obrers,
y cosas tocants a la Obra de la Parroquial Iglesia de Sant Pere de la present
Ciutat goza la Illustre, y molt Reverent Abadessa del Real Monastir de Sant
Pere de las Puellas. 1700. (s. 1.)
Breves observaciones sobre dos nuevos impressos, con que la Curia Eccle-
siastica de esta Ciudad pretende justificar sus procedimientos practicados con-
tra la Ilustre Senora Doiia Theresa Sans, y de Monrodon Abadessa del Real Mo-
nasterio de San Pedro de las Puellas de la misma Ciudad. Con licencia. Barce-
lona: En la Imprenta de Joseph Altes, Impressor, y Librero, en la Libreria. 1755.
Epitome de los motives juridicos, que assistieron a la Curia Ecclesiastica
de Barcelona, para resistirse a firmar la Contencion que le propuso la Real
Audiencia, a instancia de la Illustre Abadessa de St. Pedro de las Puellas de
la misma Ciudad. 1756. (s. 1.)
[Seguit d' una Provisio suae Majestatis requisitoria in forma contentionis
ad instantiam Francisci Plana, & Circuns, Procuratoris Venerabilis Domnae Te-
resiae de Sans, & de Monrodon, Abbatissae Monasterii Sancti Petri Puellarum
Barcinonae. 1755.]
Jesus, Maria, Joseph. Por la muy Ilustre Da. Teresa de Sans, y de Mon-
rodon, Abadessa del Real Monasterio de S. Pedro de las Puellas de la Ciu-
dad de Barcelona. Nuevo examen con manifestation precisa de la nulidad, e
injusticia notoria de las Censuras, que por el muy Ilustre Diocesano fueron
publicadas en el dia i de Noviembre del ano 1755. En desagravio de la Ca-
nonica evidencia, que se hizo de lo mismo; y respuesta a la demostracion le-
gal, que quiso confundirla. Con licencia. Tarragona: En la Imprenta de
Joseph Barber, Impressor, vive a la Casa de Nazareth. Ano. 1756.
Jesus, Maria, Joseph. Por Joseph de Falguera, y de Asprer Cavallero res-
puesta a la duda que por el Alcalde Mayor de lo Civil de la presente Ciudad
se dio en 31 Enero de 1755 en el Pleito que sigue contra el Ilustre Ayun-
tamiento, Cavalleros Regidores Obreros, y V. Abadessa del Real Monasterio de
San Pedro de las Puellas de la mesma Ciudad.
En autos del Escrivano Mayor del Tribunal Real Ordinario. Con licencia.
Barcelona : En la Imprenta de Joseph Alts, Impressor, y Librero, en la
calle de la Libreria. 1756.
CRONICA DEL MONASTICON 355
Rmo. P. D. Bussio Decano Barchinonen. Jurisdictionis super Attentatis.
Pro. RR. DD. Petro Joanne Ribas Hebdomadario majore, aliisque Beneficiatis
Portionariis Ven. Ecclesiae S. Petri Puellarum Civitatis Barchinonae, contra
Illmam. D. Theresiam Sans, & de Monrodon Abbatissam Ven. Monasterii S.
Petri Puellarum d. Civitatis. Restrictus facti, & iuris. Typis Bernabo 1757.
R. P. D. Herreros Barchinonen. Jurisdictionis super Attentatis. Pro Illma.
D. Theresia Sans, & Monrodon Abbatissa Regii Monasterii, & Ecclesiae Paro-
chialis S. Petri Puellarum Civitatis Barchinonae. Contra Rev. D. Promoto-
rem Fiscalem Curiae Episcopalis Barchinonen., ac RR. DD. Hebdomadarios, &
Presbyteros ejusdem Ecclesiae Parochialis S. Petri Puellarum. Restrictus facti,
& iuris. Romae, Typis Bernabo 1763.
R. P. D. Herreros Barchinon. Jurisdictionis quoad i Dubium, hoc est Super
Interpretatione Concordiarum.
Pro Illma. D. Theresia Sans, & de Monrodon Abbatissa Regii Monasterii, &
Ecclesiae Parochialis S. Petri Puellarum Civitatis Barchinonae. Contra Rev.
D. Promotorem Fiscalem Curiae Episcopalis Barchinonen., ac RR. DD. Heb-
domadarios, & Beneficiatos ejusdem Ecclesiae Parochialis S. Petri Puellarum.
Replicatio. Romae: Typis Bernabo ^1765.
[Stiplica de Da. Maria de Copons, Abadessa, i Religioses del Reial Monestir
de Sant Pere de les PueHes a S. M. aHegant i defensant el dret de immemo-
rial exempcio de la jurisdiccio ordinaria dels Bisbes de Barcelona]. 1678 ? (s.l.)
MONESTIR DE STA. MARIA DE RIPOLL
D. 0. Honor & Gloria. Pro Admodum Reverendo Priore, et Vicario Gene-
rali, Abbatia vaccante, Monasterii Monachorum Claustralium Rivipulli. Iuris
responsum. 1661. (s. 1. )
Sanctissimi Domini Nostri Papae Benedicti XIV. Bulk super Confirmatione
perpetua concordiae initae inter Episcopum Vicensem, & Abb. Rivipulli cum
consensu utriusque Vicensis, & Rivipullensis Capituli Cathedralis, et Monaste-
rialis respective: Necnon concessionis eidem Abbati, & Monasterio amplissimi
Privilegii Territorii separati, facultatis congregandi Synodum, & eligendi Exa-
minatores Synodales, ac requirendi quemcumque Catholicum Antistitem pro
Sacramento Confirmationis in Territorio conferendo. Cum Indulto perpetuo
conferendi primam Tonsuram, & quatuor minores Ordines subditis Saeculari-
bus ipsius Territorii, eisque literas dimissoriales ad omnes Sac. Ordines sus-
cipiendos concedendi, ac exequendi omnes Literas Apostolicas tarn gratiam,
356 CATALONIA MONASTICA
quam justitiam complectentes, eidem Abbati a S. Sede dirigendas: ac deputandi
Officialem, cui ab eadem S. Sede eaedem Literae pro simili executione sint
dirigende; eundem officialem per Monasterium Sede Abbatiali vacante deputan-
di; cum caeteris aliis Indultis, praerogativis, gratiis, praeeminentiis, jurisdictioni-
bus, ac facultatibus, & juribus in ipsa Bulla fusius contends, & compraehensis.
Romae, 1749. Ex Typographia Rev. Camerae Apostolicae.
Sanctissimi Domini Nostri Papae PII VI. Bulla super Confirmatione perpe-
tua Concordiae initae inter Episcopum Coelsonensem, & Abbatem Rivipulli cum
consensu utriusque Coelsonensis, & Rivipullensis Capituli Cathedralis, & Mo-
nasterialis respective: Necnon concessionis eidem Abbati, & Monasterio amplis-
simi Privilegii Territorii separati cum qualitate veri nullius, facultatis requiren-
di quemcumque Catholicum Antistitem pro Sacramento Confirmationis in Ter-
ritorio conferendo. Cum Indulto perpetuo conferendi primam Tonsuram, &
quatuor minores Ordines. subditis saecularibus ipsius Territorii, eisque Litteras
dimissoriales ad omnes Sac. Ordines suscipiendos concedendi; cum caeteris aliis
i.ndultis, prerrogativis, gratiis, praeeminentiis, jurisdictionibus, ac facultatibus, &
juribus in ipsa Bulla fusius contends, et compraehensis. Cum licentia. Barci-
none ex Typis Regiis Eulaliae Piferrer Viduae, in Platea Angeli. 1777.
Oculi met semper ad Dominum, & Ipse evellet de laqueo pedes meos. Pro Nobili
Fratre Ludovico de Ponts Monacho Eleemosynario Monasterii Rivipulli, & Ab-
bate electo Arularum. (s. t. n. 1.)
MONESTIR DE ST. PAU DEL CAMP
Se.nte.nlla prolata die 10 mensis Novembris anni 1731. Per Admodum Illus-
trem ac Reverendum Dominum Nobilem Fratrem Antonium de Portell Abba-
tem Regalium Monasteriorum Sancti Pauli de Campo, ac Sancti Petri de la
Portella Congregationis Benedictinorum claustralium Provinciae Tarraconae Ter-
tium causarum contentionum Principatus Cathaloniae.
In facto contentionis jurisdictionis ortae inter Curiam Secularem Regiae
Audientiae presentis Principatus, et Nobilem Antonium de Magarola et Sent-
manat ex una, et Curiam Ecclesiasticam Civitatis Barcinonae, ac Priorissam,&
Conventum Monialium Carmelitarum Excalceatarum dictae Civitatis ex altera
partibus.
Scriva contentionis Thoma Casanovas et Solans Notario Regio Collegiato
Barchinonae. Barcinonae: In Officina Estephaniae Guasch Viduae administra-
ta per Ignatium Guasch Typographum.
INDEX ALFABETIC
INDEX ALFABETIC
359
Abarca, Francesc d'. Abat, 119.
Abric, Jeroni. Abat, 105, 324, 325.
Achery, Luc d', 61, 133.
Aciscle. St., 76.
Aeon, 39.
ACTA SANTORUM, 28.
ACTES DELS APOTOLS, 71.
Ac^l,mver, Monestir d', 107, 119, 128, 186,
187.
Adalberon. Arquebisbe, 330.
ADDITIONS ET CORRECTIONS A LA CHOROGRA-
P;,IE DE PROVENZE, 26.
Adell i de Bordas, Francesc .d', 293.
Ager, 120, 282.
Agine, 328.
Agoiz, Anna Beneta d', 110.
Agramiint, 281.
Agrevolosa, 327.
Aguirre. Cardenal, 224.
Aguirre, Francesc d', 125.
Aguirre, Maria Rosa d', 118.
Agusta, 150.
Agusti, St, 34.. 56, 70, 75, 147.
Aianric. Rei, 37.
AIE, PAVORDIA D', 110.
Alabes, Gracia, 130.
Alba i Marques, Francesc, 263.
Alba Planes i de Martinez, Joan d', 280.
Albanes, 23-62, passim.
Albania, 45.
Albareda, Dom Anselm M n , 23, 245, 246,
326.
Albert, Jaume, 303.
Albiolos, 328.
Alcaraz, 202, 209.
Alchery. Bisbe, 327.
Alciiinus, 12.
Alemany, Teresa, 103.
Alemany i de Benzi, Felip, 281.
Alemany i de Palleja, Josep Felip, 288.
Alemanya, 214.
AlenQon, E. d', 131.
Alexandre III. Papa, 38.
Alexandre IV. Papa, 132.
Alvarez, Josepa, 117.
Alfons. Rei, 37.
Alfons V. Rei d'Arago, 45.
Alluc, Bernat, 114.
Almaria, 37.
Almenara, Josep, 128.
Almunicn, 37.
Almuzara, Blai, 128.
Altimira. Comte d', 233.
Alvernia, Comtat d', 330.
Amat i Junyent, Fracesc d', 122.
Ambr6s. St. 56.
Ameller i de Montaner, Anton i d'. Abat.
130, 271, 272, 273. .
Amelli, P. Abat, 71.
Ameniis, Arnau, d', 332, 334.
Amer, 264.
Anagnie, 338.
ANALECTA MONTSERRATENSIA, 16, 17, 245,
246.
Anatoli, St., 56.
Andreu. Abat, 63.
Anglada, Jacint, 118.
Anglada, Pere Joan. Pvre., 116.
Anglaterra, 44.
Anglesell, Narcls d', 123.
Anglesolu, 274.
Anglosell i de Cortada, Narcis, 262.
Anies, Jaume d', 117.
Animantias, 327.
ANNALES BARCINONENSES, 29, 31.
ANNALES ORDINIS SANCTI BENEDICTI, 14,
132.
ANNALES SANCTI VICTORIS MASSILIENSES, 29,
31, 49.
Antoni, St., 45.
Antoni de Padua, St., 147.
APENDICES DE LA MARCA HISPANICA, 61.
Aquas, 42.
Aquilve, Sebastia, 119.
Aragall, Maria. Abadessa, 118.
Aragall, Anna, 103.
Aragd, 15, 40, 45, 104, 152, 158, 161-202,
passim, 207, 210, 216, 219, 223, 228,
231, 233, 235, 237, 239, 321.
Aragd, Ferran d', 240.
Arag<5, Marti d', 200.
Arago, Pere d', 208.
Araguos, Miquel, 104.
Araionedo, 328.
Aranjuez, 175, 176, 198, 199.
Arazano, Monestir d', 121.
Arasas, Magdalena d', 108.
Arberti, C., 334.
360
CATALONIA MONASTICA
Arberti, P., 334.
Arbiol, Clara, 128.
Arbuus, Pere, 116.
Arcadi. Emperador, 34.
Arc<amala, 327.
Argas, Manuel, 239.
Avcliinto, Josep. Arqu., 234, 236.
Areny, Catarina d', 120.
Areny i dc Cartella, Josep d'. Abat, 276,
277, 278, 281.
Arezo, Bonavcntura d', 128.
Argelagner, 291.
Aria, Anton ta Bernarda d', 123.
Aries, 39, 115.
Arlds, Monestir d', 108.
Armengol, Joan. Abat, 336.
Arnau, 45, 95.
Arnold. Abat, 134.
Arnulf. Abat, 62.
Arnulb. Notari, 330.
Arosegui, Engracia Gertrudis d', 109.
Arosegui, Joscpa Bernarda, 107,
Arosegui. Teresa d', 112.
Arrenegui, Escolilstica d', 113.
Artieda, Jeroninia Gertrudis d', 102.
Artola, Cristofol, 116.
Aruex, Domenec, 116.
ARXIU DE LA CORONA D'ARAG6, 131.
ARXIU DE MONTSERRAT, 146, 241, 242, 244,
297, 134.
ARXIU VATICA, 242.
Aspilqueta, Anna Felicia, 105.
Aspilqueta, Tomasa, 107.
Assara, Eustaqui d'. Abat, 281, 283.
Auge, Dom Ramir, 146.
Auriol, Castell d', 45.
Avellini. Comte, 45.
Avero, Isidre, 102.
Aversa, 44.
Avinyd, 41, 43, 44.
Axesseguia, Maria Josepa d', 107.
Ayres, Jeroni d', 104.
Azin, Josep Bern at, 123.
Bach, Ramon dez, 134.
Bacli, Josep, 109, 260.
Bacja, 264, 269, 319. .
Baguer, Joan, 189, 197.
Bagur, Josep, 128.
Bahy i Llobet, Antoni, 272.
Balaguer. Pvre., 175.
Balaguer, 259, 272.
Balb'os, 327.
Btildemdria, 272.
Baldric i de Vallgornera, Baltasar de.
Abat, 280, 287, 288.
Baldrich i de Veciana, Felip Manuel,
289.
Ballard, Francesc de, 121.
Ballaro, Miquel de, 105.
Ballester, Berenguer, 332.
Balparda i Pascali, Antoni, 282.
Balvi, Benet, 119.
Bandres, Joan, 187, 188.
Banyoles, 315, 319, 321.
Banyoles, Capitol de, 256.
Baptista, 189.
Barbastre, 150, 167, 171, 173, 177, 179,
190, 198.
Barcelo i Boada, Jaume, 294.
Barcelona, 35, 53, 54, 60, 61, 97, 103,
124, 131, 134, 141, 145, 166, 230, 231,
241, 257, 258-272 passim, 274, 275, 277,
278, 280, 281, 282, 284-288 passim,
290, 294, 301, 304, 307-334 passim.
Barcelona, Comtat de, 31, 329, 338.
Barcelona, Didcesi de, 137, 261, 267, 271,
273, 277, 279, 283, 284, 288, 321,
Bari, 50.
Bard, Josep, 272.
Baronte, Joana, 127.
Barral, Ramon. Vescomte, 39.
Barrera i Teixidor, Antoni, 270, 274.
Bartadeu, 260..
Bartolome, Anna Maria, 107.
Bartolome, Maria, 107.
Bartolome, Orosia, 108.
Bartolome, Teresa, 103.
Bartomeu, St., 42.
. Barutell, Armengol de, 105.
Barutell, Franeesc de, 117..
Barutell, Joan de, 105.
Bas, Angela, 112.
Bassa i Marques, Felix, 127, 272.
Bassas i Campas, Francesc, 292.
Bassedas, Pere Benet, 107.
Bauci, Hue de, 39.
Bausso, Ameli de, 45.
Bayqtola, 200, 201, 202.
Baylia general del Reyno de Valencia,
185.
Bayo i Crusate, Lluisa de, 109.
Bayo, Josep de, 113.
Bearne, 154.
BEAT: FRANCISCI ACTUS ET VITA, 131.
Beatriu. Comtessa, 42.
Beda, St., 24, 25, 55, 56.
BEDE DE TEMPORIBUS, 55.
Beer, 25, 47, 49, 55, 57, 131, 141.
Belber, Castell de, 228.
Bellapart, Isidre, 102.
Bellver, 273.
Beloc, Catarina, 104.
Beltran, Bern at, 105.
INDEX ALFABETIC
361
Beltran, Pascal, 128.
Berliere, Dom U., 131, 135.
Besse,, Dom, 136.
Betes, Or&sia, 109..
Beziers, 40.
Benavente. Comte de, 239.
Beiiavides i Vazan, Antoni de, 202, 209.
216, 222.
Benet, St., 35, 141.
Benet, XII. Papa, 44.
Benet XIII. Papa, 135, 147.
Benet XIV. Papa, 251.
Benet. Abat, 38, 63.
Benet. Bisbe, 41, 43.
Benet i Soler, Domenec, 278.
Benicia, Maria Teresa, 109.
Benita, Catarina, 111.
Benito, Orosia, 119.
Bensi i Mascaro, Jeroni de, 129, 271.
Berart i de Cortada, Joan Bapt., Abat,
271.
Berart i Eva, Tom as, 282.
Berenguer, 243.
Berenguer. Bisbe, 58.
Berenguer. Comte, 35, 41, 54.
Berenguer, Ramon. Comte, 36, 38, 41, 42.
Berga, 257, 268, 287, 289, 290.
Bergues, Basilia, 116.
Berjan, Josep, 112.
Bern at. Abat, 36, 38, 63, 65.
Bernat, 166, 167, 169, 170, 178,
Bernat. Comte, 58, 59.
Bernat, Francesc. Abat, 323.
Berne, Francesca, 107.
Beret, Pere, 109.
Berimes, Polonia, 109.
Berrueta, Agustina de. Abadessa, 113.
Bertramon, Pelegri de. Abat, 283, 284,
285,
Besal'H, 58, 288, 308, 312, 315, 317, 318,
319 321
Besalu, Berenguer de, 332, 334.
Besalti, Comtat de, 329.
Bescos, Benet de, 103.
BIBLIA DE FARFA, 23, 77, 95, 96.
BIBLIOTECA NACIONAL DE PARIS, 26, 39.
BlBLIOTHECA PATRUM LATINORUM HlSPA-
NIENSIS, 131.
BIBLIOTECA VATICANA, 23, 326.
Biscasillas, Francesc, 112.
Bisso, Maties, 105.
Blanc, Josep, 132.
Blanch. Abat, 132.
Blanch, Joan. Pvre. 128.
Blanco, Jeroni, 109.
Blanes i Deart, Teresa, 117.
Blasi, St., 40.
Bo, 36.
Boatella, Francesc de, 118.
Boatella, Jaume, 118.
Boix, Saldoni, 104, 105, 259.
Bojons i de Casteras, Francesc, 285.
Bojons i de Casteras, Llucia de, 287.
Bolea, Bernat de, 169.
Bonastre, Pere de, 334.
Bonet (...) 110.
Bonn, 47.
Boquedano, Joan, 126.
Borbo, 46.
Borda, Maria Benita de, 117.
Bordas, Bernat. Pvre., 123.
Bordils, 274.
Bordons i Bergafeta, Francesc Xavier,
285.
Bordons i Lacavalleria, Josep de, 28f5.
Borgia, 221.
Borgoiio, Sebastia, 105.
Borr, 328.
Borrell. Comte, 35, 54.
Borrell, Josep de. Abat, 294.
Bosca, Felix, 112.
Bossa, Agusti, 119.
Bouche, H. 26,
Bover, Josep, 105.
Boxadas, Josep de, 204, 205, 206.
Bozzo, Dom Reinald M. a , 97.
Brago Francesc de, 127..
Brago i de Serra, Ignasi de, 269.
Brago i de Serra, Manuel de, 126, 271.
Branolia, Benet, 258.
Braulio, Benet, 114.
Breca, Ignasi. Pvre., 126.
Bresos, Lliberata Antonia, 126.
Bret, Honorat, 104.
Brito, 43.
Brositano, 328.
Bru, Josep, 112, 118,
Bru, Llms, 102.
Bru, Maria de, 105.
Bru i Canta, Joan, 104.
Bru i Descallar, Antoni de, 268.
Bru i de Tord, Francesc, 116.
Brim, Lloreng, 99, 119.
Brusca, Joan. Comissari Apostolic, 150.
175.
Bnen Retiro, 205, 209, 215, 223, 230.
Bull, Jeroni, 111.
Buixarons i Pons, Bonaventura, 279.
B^da, 329.
BULLARIUM TAURINENSE, 133, 135, 137.
BULLARUM, PRWILEGIORUM AC DIPLOMATUM
ROMANORUM PONTIFICUM AMPLISSIMA
COLLECTIO, 135.
Burch i Sayols, Salvador, 258.
Burgeti, Pong, 336.
Busquets, Guillem de, 336.
362
CATALONIA MONASTIGA
Butlla: SUMMI MAGISTRI DIGNATIO, 135,
136.
Cabaner, Francesc, 112.
Cabaner, Josep, 109.
Cabafies, Antoni, 125..
Cabot i Ferrer, Jaume, 294.
Cabrero i Samper, Josep Placid,123.
Cagany, Guillem, 335, 337.
Cadiracs, Josep, 126.
Qai'ont i de Ferrer, Joan de, 289.
Ca Guardia, Francesc, 336, 337.
Cahors i Ron, Josep de, 129, 267.
Calabria, 155.
Calatayud, Autoni de, 208, 210, 214, 215,
219.
Calatayud, 304.
galba, Miguel de, 204, 205, 208, 209,
210, 211.
Caldes, Guillem de, 332.
Calvellum, 327.
Calvo Anna Maria, 116.
Camaccius, 156, 159, 160, 162, 164, 166.
Caniacho, Gaspar, 165.
Camara.ssa, Marques de, 239, 240.
Cambaco, Astorgi de. Abat, 39.
Cambolads, G. de, 60.
CAMERA APOSTOLIC A, 195.
Camerino, Tomas, 236,
Camon, Francsc, 122.
Campabadal, Emmanuel, 130.
Campany, Francesc. Pvre., 124.
Camp de Llinas, Arnau de, 332.
Campi, 178, 186.
Campmany, Joan, 126.
Cainpmany i Mir, Joan, 267.
Campo, Josepa, 121.
Campo, Monestir de, 108.
Campo, Teresa, 108.
Campo, Tomas, 118.
Camprodon, 224, 258, 276.
Camprodon i Biern, Francesc, 290.
Camprodon i de Caramany, Maria Anna
de, 129.
Camprodon, Maria, 114.
Camprodon i St, Dionis, Teresa, 109.
Camps i Vilartimo, 292.
Canal i de Gible, Antoni, 279.
Canales, Marques de, 211, 212, 214, 221,
223, 225.
Canarias, 212.
Cancer, Joan de, 113.
CANONES DE LA IGLESIA DE ESPANA, 133.
Capdevila, Eudald, 107.
Capio, Marques del, 152.
Caramany i de Caramany, Gertrudis,
121.
Caramany, Isabel, 102.
Carbonell, Ignasi, 105.
Carbonell, Pere Pau, 118, 257.
Carbonell, Pere, 332.
Cardin, J., 235.
Cardona, 259, 293, 329, 335.
Caresmar, P., 14.
Cariati, 224.
Caritg i Alivis, Pau, 292.
Carlemagne,, 12.
Carles. Comte, 43.
Carles. Emperador, 35, 53.
Carles. Rei, 35, 42.
Carles I, 147, 148, 150, 154.
Carles, II, 147, 148, 150, 151, 152, 204,
240, passim.
Carles III, 147.
Carles V, 150.
Carles i de Quintana, Antoni de, 276.
Carpio, Marques del, 219.
Carreras, Pau. Pvre., 127.
Cartagena, 206
Cartella, Guillem de. Abat, 134.
Carvall6 i de Francoli, Tadeu de, 294.
Casamitjana, Gaspa de, 108.
Casanova i de Parrella, Fortunat de,
276.
Casanova i de Parrella, Francesc de,
276.
Casas, Vicens. 112.
Casaus, Andreu de, Abat, 289, 290.
Casellas, Miquel, 113.
Cassa, 290.
Cassa, Josep la, 106.
Cassas, Bene.t, 108.
Casserras, 271.
Cassia, 34.
Casso, Rossend de. Abat, 128.
Castau, Pere, 107.
Castellar, Tomas, 115.
Castelvi, Gregori de, 209.
Caltelvi, Jordi de, 208.
Castella, 35, 40, 42, 43, 54, 187, 194, 240.
Castella, Francesc de,, 125.
Castella i Desbacs, Teresa de, 127.
Castella, Magdalena de, 104.
Castellarnau, Joan Batista, 102,
Castellar, Tomas, 324, 325.
Castell de Pira, 272.
Gastellnou, 277.
Castejlnou, Marques de, 204, 205, 209,
212, 214, 233.
Castellnou, Pere de, 39.
Castelld d' Amp-dries, 279, 288.
Castello de Farfanya, 282.
Castello, Francesc, 259.
Castellfi, Josep. Abat, 258.
Castellot, 202.
Castells, Gertrudis de, 105.
INDEX ALFAB:TIC
363
Castells i de Tora, Josep de, 103, 284.
Castells, Maria Agata de, 105.
Castellvell, Dalmaci, 335.
Castellvell, Gaucerand de, 334, 335, 33G.
Castillo, Damia, 160, 161, 162, 164.
Castlarano, Gerald de, 333.
Castro, 193.
Catalunya, 11-17 passim, 31, 60-69 pas-
sim, 101, 135, 136, 224, 227-230 passim.
Cativiela, Maria, 123.
Cavalier, Manuel, 120, 261.
Caxas, Bernat, 321.
Celers, Francesc, 102.
Celius, Silveri, St. Papa, 34.
Cella, Narcis, 105.
Cella i de Canet, Macia, 102.
Cellas, Monestir de, 103.
Cejlers i Rossell, Ramon, 266.
Cellers, Ramon de, 128.
Cerdanya, 100, 116.
Cerdanya, Comtat de, 328.
CEREMONIAL MONASTICO DE LA CONGREGA-
ci6N DE VALLADOLID, 246.
Cererols, Maria, 110.
Ceritania, 328.
Cerva, Josep, 115.
Cervelld, 332, 333.
Cervera, 271, 272, 275, 281.
Cervera i de Ferrer, Joan Baptista, 115.
Cervia, Josep, 115.
Cervid, Monestir de, 115.
Cervola, Pere de, 45.
Qergenedas, Narcis, 110.
Cesarct'iigustana, Provincia, 132.
Chia, Emmanuel, 122.
Chia, Placid Eitgeui de, 107.
Chizaque, Joana Agustina. Abadessa, 125.
CHRONICON BARCINONENSE, 61.
CHRONICON MASSELIENSE, 27..
CHRONICON SANCTI VICTORIS MASSILIENSIS,
28.
Cid de Norvi, Miquel, 113.
Cillas, Monestir de, 118, 126.
Ciurana i Ros, Salvador de, 283, 291.
Claramunt, Narcis, 128.
Clarasso i Lleotart, Esteve, 266.
Clavadas, 328.
Clavera, Joaquim de. Abat, 288.
Clavoto, Persival de, 46.
Clement, 166.
Clement VIII. Papa, 151, 187, 194.
Clement XI. Papa, 148.
Clement XII, 251.
Clement i Catala, Pere Be.net, 102.
Clement, Jeroni, 102.
Clement, Joan, 120.
Clement, Joan Antoni. Abat, 110, 258.
Clement, Josep 108.
Clement, M., 186, 187.
Climent, 221, 223, 225, 227, 228.
Climent, Josep, 126..
Clotas, Tomas, 123.
Cocquelines, C., 135.
CODICES VATICANI LATINI, 71.
Codina, Josep, 260..
Codina, Pere Pan, 110.
Codina i Sola, Francesc, 251, 275, 283.
Codol, Jacinta, 111.
Codol i de Minguella, Francesc de. Abat,
258, 286, 287, 288, 289.
Codul, Joan, 102.
COLLECTIO MAXIMA CONCILIORUM, 132.
Co-l.legi de Lleida, de la Conyreyacio
Claustral, 151, 194.
Colom, Gennadi. Abat, 112.
Colomer, Bernat, 105.
Colrasus. Emperador, 37.
Coll, Maria Josepa, 127.
Coll del Ram, Isidre, 324.
Colle, 156.
CoLleyi-Noviciat de la Conyreyacio Claus-
tral, 241, 242, 272, 283', 285, 287, 290.
Collell, Benet, 271.
Colltort, 285.
Coma i Mallolas, Segimon, 287.
Comas del Brugar, Didac, 129.
Comes de Robres, 202.
Comes Torro, 228, 229, 230, 231.
Compte, Andreu, 115..
Conchs i Maset, Benet, 125, 264.
CONCILI IV DEL LATER!, 132, 136, 137, 140.
CONCILI DE LLEIDA DE 1229, 133, 134, 142,
143, 144.
CONCILI DE TRENT, 191, 194, 196.
Conflent, Vail de, 329.
Conflent, Comtat de, 329.
CONGREGACI6 ANGLESA, 136.
CONGREGACI6 CLAUSTRAL, 97, 101, 107, 131,
134, 135, 136, 149, 183, 193, 194, 196,
197, 223, 241-300 passim, 306, 323.
CONGREGACI6 DEL CONCILI DE TRENT, 221,
224, 234, 235.
CONGREGACI6 DE MONTSERRAT A L' AUSTRIA,
246.
CONGREGACI6 DE VALLADOLID, 241, 242, 246.
Conill i Lopez, Pan, 289.
CONSELL D'ARAG6, 152, 165, 204, 222,
Constantinopla, 39, 46.
CONSTITUTIONS? HEREMITARUM MONTISSER-
RATI, 245.
Copons, Gertrudis de, 106.
Copons, Joan, 125.
Copons, Josep de, 120.
Copons, Manuel de, 119.
Copons, Margarida de, 103.
Copons, Maria, 105.
364
CATALONIA MONASTICA
Copons i Cordelias, Maria Ant6nia de,
116.
Copons i de Cordelles, Josep de, 129, 267.
Copons i de Cordelles, Maria Teresa de,
121.
Copons i Vilar, Gertrudis, 103..
Corba, 327.
Corbera, Anna Maria, 103.
Cordelias, Francesc de. Abat, 125.
Coromina i Mata, Domenec, 285, 293.
Corominas i Llorensi, Domenec, 284.
Coromines, Francesc, 102.
Coronrinola i Massegur, Bartomeu, 283.
Corona d'Arago, 196, 197.
Corona de Guzman, Placid. Abat, 117.
CORONICA GKNERAL DE LA ORDEN DE S.
BENITO, 132, 136.
CORPUS JURIS CANONICI, 132.
Corradini, Emm. Pere Marceli. Carde-
nal, 126.
Cortada i de Bru, Francesc. Abat, 272,
273, 274, 276.
Cortada, Maria Anna, 123.
Corunya, 158, 159, 160, 162.
Cosculluella, Pere, 117.
Cosida, Pere, 196, 197.
Costa, Mariana, 113.
Covarrubia, 189.
Coxans, Custodia de, 109.
Crastina, Pere, 107.
Crcu, Brigicla de la, 324.
Ci-istina. Reina, 29.
CRONICA DE RIPOLL, 52, 53, 55, 57, 63.
CRONICA DE SANT VICTOR DE MARSELLA,
32, 47, 52, 53, 54, 57.
Cruillas i de Tord, Josep de, 278.
Cruz, Antonia La, 121.
C'UADERNOS DE TRABAJO, 33, 47.
Cuella, Marc Benet, 130.
Cuesia, 109.
Cucvas i de Rovira, Modest de, 292.
Dadeu, Ignasi, 124.
"Oagimis. Abat, 62.
Dalmau, 56, 57.
Dalmau i Dalmau, Gaieta de, 294.
Damasc, 39.
Damianites, Monjes, 132.
Damieta, 40.
Darnius, 283.
DECRET. GUEGORI IX, 137, 138, 140.
Delfi, Carles, 44.
Delisle, Leopold, 27.
Delmer, AgustI, 331.
Desbncli, Teresa, 127.
Desbach i de Guimerfi, Maria Gertru-
dis, 107.
Descallar i de Tord, Joan Baptista, 128.
Descatllar, Bernat, 112.
Desideri. Abat, 50.
Despalau, Josep. Abat, 114, 257, 265, 266.
Dcsprat i de Busquets, Ignasi de, 281.
Despujol, Angela, 120.
Despujal, Hipolita, 98, 102.
Despujol, Maria, 114.
Despujol i de Pons, Antoni, 265.
Desvalls, Teresa, 109.
Desvilar i de Trias, Ignasi, 286.
Desvilar, Josep, 289.
Devesa, 328.
Devesie, Pere, 334.
Diago, Lloreng, 118.
DIALEGS DE ST. GREGORI, 30.
Didac, Talayero, S., 166.
DIE HANDSOHRIFTEN DES KLOSTERS SANTA
MARIA DE RIPOLL, 47, 131.
DIE CATALANISCHE - BIBELILLUSTRATION, 47.
Dicrt, Maria, 111.
Dionis, 56.
Dionis, Exiguus, 26.
Domec, Josepa, 109.
Domec, Orosia, 110.
Domenech, Antoni, 110.
Domcnech, Miquel, 314.
Domingo, Pan, 118.
Domper, Baltasar, 115.
Donamaria, Josepa de, 102.
Donamaria, Llui'sa de, 103.
Dou i de Bassols, Antoni de, 275.
Douphin Le, 46.
Dublaisel i de Mascaro,, Pau de, 287.
Dulgat, Jacint, 127.
Duran. Abat, 36
Duran, Berenguer, 333.
Duran i de Cerda, Melcior, 285.
Dusay, Gertrudis, 122.
Dusay, Jeronima, 110.
Echenrique, Catarina d', 117.
Echenrique, Maria Josepa d', 128.
Echeverr, Orosia, 122.
Ecija, 273.
Egofred, 329.
Eguiarreta, Bernarda d'. Abadessa, 120.
Elias, 60.
Elio, Maria Josepa d', 111.
EL MONASTERIO DE RlPOLL, 134.
Elna, 59.
Elna, Didc d', 260.
Ernbid, Joan, 102.
Embid, Joan Jeroni. Abat, 204.
Enegon. Abat, 62.
EnsenyanQO,, Monestir de I', 123-127 pas-
sim.
INDEX ALFABETIC
365
Envit, Jonna, 111.
200, 267, 270, 273.
Ei'isTOLA DE PHILIPPENSES, 72.
EPISTOLA AD ROMANOS, 70.
EPISTOLA AD CORINTIIIOS, 70.
EPISTOLA ALS HEBREUS, 71, 72.
Era, Anna Mafia de la, 111.
Eraza, Graciosa d', 107.
Errazo i Aguirre, Catarina d', 112.
Esain, Agustina d' 121.
Escalona, Monestir d', 127.
Escarin, Esteve, 251, 269.
Escofet i de Roger, Francesc d', 274,
283.
Escofet i Roger, Pelip, 278.
Escorial, 167.
ESCUELA ESPANOLA DE AnQUEOLOGiA EN Ro-
MA, 33, 47.
Espanya, 35, 37, 40, 46, 51, 52, 53, 150,
159, 163, 173, 175, 234, 236.
ESPANA SAGRADA, 27, 133, 142.
Espanyola, Maria, 110.
Espanyol, Angela, 102.
Espanyol, Domenec, 102'
Espanyol, Gerfcrudis, 124.
Espanyol, Leandre, 105.
Espcrogi, Maria d', 112.
Espona i Pujols, Jaume d', 278.
Esquerra, Marti, 108.
Esquerrer, Agnes, 125.
Esquerrer, Agnes. Abadessa, 115.
Esquerrer, Serafina, 130.
Estampa, Joan, 118.
ESTATUTS D'AGDE, 138, 139, 140.
E stella, Monestir d', 121, 185, 187, 188.
Esteve. Abat, 45.
Esteve i Sabater, Franceosc d', 255, 256,
277, 278, 289.
Estrada, Josep, 120.
Europa, 11.
Eusa, Jeronima d', 113.
Evolosa, 328.
Exaltacio de la Sta. Creu, 134.
EXCERPTA EX CHRONICO S. VICTORIS MASSI-
LIENSIS AD CYCLOS PASCi'ALES AB ANNO
539 AD 1563, 26, 28.
Exea, 204, 205, 206.
Fabitge, Pere, 333.
Fagas, Arnau de, 335.
Fages i 'Sans, Antoni Pan, 279.
Fago, 224.
Falco, Manuel, 104.
Falco, Maria, 111.
Falguera, Ignasi, 106, 260.
Fames i do Magarola, Josep de, 266.
Fames i de Marimon, Narcisa de, 124.
Fasti, 261.
Fnves, Antoni, 128.
Febres i d'Artul, Antoni, 120, 204.
Fcbres i dc, Salomo, Francesc de, 129,
269.
Fclgorokis, 328.
Fel'ip II, 148, 150, 166-189 passim, 2J2.
Felip III, 150, 189-198 passim.
Felip IV, 150, 151, 199, 200, 201, 202.
Felip V, 147, 148, 151, 240.
Felip, Jaume, 115, 264.
Felip. Piincep, 155, 157, 158, 159, 160,
16.1.
Felip. Rei de Franga. 39.
Feliu, Dom Placid M>, 323.
Feuer, Joan. Abat, 150, 167, 169, 170, 183.
Fer, Ansel m, 43.
Fernandez de Cordoba, Gonzalo, 231.
Fernandez, Joan, 106.
Fernandez Vizarra, Manuela, 126.
Ferran VI, 148.
Ferran, Matias, 104.
Ferrandclli, Mateu, 336.
Ferrer, Francesc de, 112.
Ferrer, Guillem, 338.
Ferrer i Pasqual, Joaquim, 292.
Ferrer i Pons, Josep. Abat, 284, 291, 292.
Ferrer, Llopart, 333.
Ferrera, Angela, 102.
Ferrer, Pere, 336, 337.
Figueres, 257, 259, 263, 269, 279, 284.
Figueres, Dom Gregori M. a , 331.
Fita, Isidre, 98, 102.
Fiviller, Ferran de, 118.
Fiviller, Josep, 103.
Flaminchi, Pere. Abat, 45.
Flassa, 290.
Florenga, Antoni, 115, 258.
Florez, P. E., 14, 27, 61.
Fluvia i Aguilar, Joan dc. Abat, 122,
261.
Fluvia i de Berart, Antoni de,, 286.
Fluvia i de Berart, Lluis de, 284.
Fluvia, Josep de, 114.
Foix, Mariangela, 110.
Font, Eudald, 111.
Font i Ros, Antoni, 288.
Fontcuberta, Josep Ramon de, 283.
Forcalquier. Comtat cie, 45.
Fornellos, 327.
Fraga, 37.
FEAGMENTA ANNALroM MASSILIENSIS MO-
NASTERH STr. VICTORIS, 28.
FRAGMENTA ANNALIUM MASSILIENSIS MO-
NASTERIt STL VlCTORIS CUM NOTIS MAR-
GINALTBUS OYCLORUM DlONYSH EXIGUI,
MS. LAT. 12702 DE LA NAC. DE PA-
RIS, 26.
366
CATALONIA MONASTICA
Frago, Pere del. Bisbe, 150, 176.
Franca, 28, 34, 44, 46, 152, 215, 216; 224,
227, 230.
Fruncesc Climente, Marti, 221.
Franch i de Pont, Jeroni de, 293.
Francoli i de Qabater, Ignasi de. Abat,
270, 278, 281,.
Freber, 327.
Fredol. Abat, 37.
Frederic. Emperador, 42, 43.
Freixa, Cosine, 268.
Frias, Miquel de. Bisbe, 237.
Frigola, 186, 189.
FttlcQ. Bisbe, 38.
Fulgenci, 56.
Fuenterrabia, 216, 225.
Funelario, Arnau de, 332.
Gatameranos, 328.
GaJindez de Terreros, Catarina, 120.
Gallard, Nadal. Abat, 117.
Gallard i Pastor, Maria, 264.
Gallart, Lluis, 111.
Gallart i de Pastor, Josep. Abat, 125, 262.
Gallego, Joan Francesc, 123.
GALLIA CHRISTIANA, 14.
Gallifa i Ros, Pelegri, 293.
Gamissans i Rucinql, Pere, 293.
Ganberto, Clara Placida de, 118.
Garau, Benet, 110.
Garces, Joan, 198.
Garces, Josep, 117.
Garces, Pere, 198.
Garces, Viturian, 190, 198.
Garcia, Jeroni, 115, 230.
Garcia, Z., 131.
Garcia de Lamata i d'Alemany, Ignasi,
290.
Garexer 328.
Gargalatas, 328.
Gari, B., 36.
Gascon, Anna Maria, 113.
Gasol, Francesc, 194, 196, 197.
Gastelu, Maria de, 107.
Gaucelm. Abat, 37, 38.
Gaudfred. Abat, 59, 63.
Gaufred. Abat, 38, 39.
Gausago, 327.
Gauzfred. Abat, 63.
Gauzfred, Hue. Vescomte, 38.
Gayola, Josep de, Abat, 129, 263, 268,
269, 271, 272, 273.
Gayola i de Serra, Ramon, 279, 286.
Gayola i de Vilossa, Bonaventura de,
269, 274-282 passim.
Gelabert, Nolasc, 103.
Genebreda, 328.
Gener, Pere, 335.
Gibcrt, Joan Pere, 336.
Gifred, Comte, 62.
Giginta, 156, 159, 160, 162, 164, 166,
Gil, Anna, 112.
Gil i Adam, Bernat, 123..
Gilabert, Miquel de, 115, 258.
Ginau i Angel, Maria de, 109.
Ginestar, Jaume. Abat, 111, 324.
Girona, 35, 53, 58, 134, 262, 266, 267,
272, 273, 279, 284, 290, 305, 3097' 310,
311, 313, 316, 319, 320, 321.
Girona, Didcesi de, 137, 141, 145, 257-294
passim, 321.
Girona, Comtat de, 329.
Gironella i de Puig, Josep de, 289.
Gironella i de Puig, Llucia de, 290.
Godmar. Bisbe, 327.
Godo Francesc, 104.
Gonte,r, Guillem, 332.
Gonter, Pong, 332.
Gonzales, Anna, 126.
Gordanes, 327.
Granollers, 266, 271.
Gras i de Taberner, Ignasi de. Abat, 284.
Grau, 102..
Grau, Dom Robert, 297.
Grans, 124.
Grans de St. Victoria, Monestir de, 102.
Gregori. Papa. St., 30, 34, 35.
Gregori IX. Papa, 133, 137, 337.
Gregori XI. Papa, 136.
Gregori XIII. Papa, 173, 241.
Gregori XIV. Papa, 70.
Grehells, Mariangela de, 104.
Grimau, Josep de, 119.
Grimau i de Grimau, Antoni. Abat, 268,
276, 277, 278, 279, 281, 282, 283.
Gros, Esteve, 122.
Gros, Josep, 114, 265..
Guadal, Vescomte, 329.
Guaite, Bernat, 331.
Gualtero i de Queralt, Carles, 119, 125,
260.
Gualtero, Maria Teresa, 123.
Guante i de Basols, Jaume de. Abat, 289.
Guanter, Maciana, 324.
Guanter, Miquel. Abat, 106, 257, 323,
324, 325,
Guanter i de Bassols, Ignasi, 276.
Guanter i de Bassols, Josep, 276.
Guanter i Duran, Francesc de, 118.
Guanter i de Pi, Francesc de,. Abat, 121,
270, 276, 278, 279, 280/281, 284, 285.
Guardiola, Joan, 129, 264.
Gudel, Antoni de. Abat, 292.
Guell i d'Alemany, Domenec, 288.
Guidiscle. Abat, 62.
iNDEX ALFABETIC
367
Guifre de Narbona. Arquebisbe, 58, 63.
Guifred. Abat, 35.
Guifred. Comte, 328.
Guillem, Abat, 63.
Guillem. Bisbe, 58.
Guitart i de Ferrer, Jeroni, 122, 250,
265.
Hariza, Marques d', 221, 225, 227, 229,
230.
Haro, Josep d', 239.
Plelias. Abat, 38.
Heredia, Fernandez d', 204, 205, 206,
207, 210, 211.
Hi jar, Due de, 152, 216.
HISTOIRE GENERALE DU LANGUEDOC, 14.
HlSTOIRE UTTERAIRE DE LA FRANCE, 14.
Histosella i Arbat, Josep, 275.
Holiart, Manuel, 276.
Hongria, 44.
Honor de Senegiie, 189, 197.
Honori. Emperador, 34.
Honor! III. Papa 136, 137, 139, 140, 142.
Hortigas, 202.
Hostalrich, 286.
Hue. Rei, 35.
Huesia, Monestir d,' 128.
Hugueti, Jaume, 336.
Hurfcado de Mendoza, Diego, 155, 156.
Icjualada, 263, 274, 277, 286, 287.
Ildefons. Comte, 37.
Ildefons. Rei d'Arago, 38, 39, 40.
Ilia, Bartomeu, 110.
Illes Balears, 15.
Indicas, 329.
Indies, Les, 194, 216, 222.
Innocenci III. Papa, 39, 40, 136, 137,
138, 139, 142, 144, 237.
Innocenci IV. Papa, 42, 59.
Innocenci. VI. Papa, 45.
Innocenci XI. Papa, 235, 236.
Innocenci XII. Papa, 234, 236.
Innocenci XIII. Papa, 147.
Iniguez, Marti, 177.
Irache, 136.
Irigen, Joana Maria, 111.
Irigoien, Engracia d', 178.
Irigoien, Josepa Placida, 122.
Irigoien, Maria d', 113.
Irigoien, Teresa d', 120.
Isidor, St., 24, 25, 56.
Isi, Josepa d', 111.
Italia, 34, 77, 200.
Iturer, Ignasia d', 118.
Iturer, Joaquima d'. 113.
Ixar, Due de, 219.
Izquierdo (?) de Berbegal, Francesc, 207.
Jaca, 150, 171-237 passim.
Jaca, Didcesi de, 167, 185.
Jaca, Miquel de, 238, 239.
Jaca, Monestir de, 107.
Jaime, Gaspar Benito de, 104.
Jaruta, Antdnia, 129.
Jaume. Rei d'Arago, 41.
Jerga, 156, 186.
Jeroni, St., 34, 56..
Jerusalem, 36, 37, 39, 41, 173, 175, 187;
194.
Joan Bapt. St., 40.
Joan Evan. St., 40.
Joan d'Austria, 204.
Joan, Guillem, 181.
Joan XXIII. Papa, 43, 44.
Joan. Rei, 154.
Joan. Rei de Franga, 44.
Joana d'Austria, 150, 163, 165.
Joanna, 45.
Joaquim. St., 147.
Joffra, Antoni, 106.
Jorda, Simon, 108.
Jordan, Miquel, 203.
Josa, Joan de, 106.
Josa, Ramon de, 113, 262.
Josep. St., 208.
Josepha, Maria, 103.
Juan i Zarassa, Josep de, 122.
Juli III. Papa, 158.
Julia, Bertran, 333.
Julia Jaume, 314.
Juvenazo, Due de, 229.
Labbe, 23-62 passim.
Lubes, Pere, 156, 157.
La Bisbal, 265, 270, 283.
Lacera, Guillem de, 332, 334, 335.
LA CHRONIQUE DE SAINT-VICTOR DE MARSEI-
LLE, 26.
LA CONGREGATION BENEDICTINE... DES CLAUS-
TRALES, 136.
Laconi, Marques de, 227.
Lamarca, Bernat, 106.
Lambesco, Castell de, 41,
Lana, Benet de, 106.
Landa, Josepa de, 114.
Lanussa i de Rocaberti, Maria de, 109.
Lanuza, Ant6nia de, 129.
368
CATALONIA MONASTICA
Lanuza, Franccsea de, 122..
Lanuza i Oms, Teresa de. Abadcssa, 123.
Laplana, Joaquim de. Abat, 288.
La Pobla de Lillet, 260, 261.
Lardus, Tom as, 126.
La Ripa, Domenec, 219.
Larraga, Monestir de, 172, 173, 188, IDS,
199, 202.
Lasheras, Josep, 124. - .
Lassus, Josep, 116.
Latercl, Patriarcat del, 38, 40.
Laiiesas, 202.
Latras, Benet, 104.
Lavari, Fere, 115.
Laviz, Joaquina de, 117.
Lay n, Jgnasi, 108.
Lede, Marques de, 147.
Leipzig, 47.
Lcntorn, Onofre de, 124.
LES MARTYROLOGES DU MOYEN-AGE, 71.
Les Planes, 278.
Leve, Antoni de, 46.
Lczaun, Sebastia, 113.
LIBER DE PENIS INKERNALIBUS, 131.
LIBER GESTORUM BARLAAKE ET IOSAPI-IAT,
131.
LIBRE DE OBITS, 97.
Liledo, 328.
Lilitense, 328.
Lid, 42.
Livian, JerSnima, 116.
Llac, Guillem de. Abat, 45.
Llado, 291.
Llagostcra, 294.
Llambi, Agusti de. Abat, 119.
Llanea, 107, 124, 127, 267.
Llanza i de Vails, Jaume de, 283, 290
291, 292, 293, 294.
Llatzer, St., 45.
Llauder i Matas, Joaquim, 279.
Llazera i de Nadal, Bouaventura, 120.
Llebat, Jaume, 112.
Llegat, Josep, 111, 323, 324, 325.
Lleida, 175, 194, 262.
Lleo, 187, 194,
Lleonard. St., 40.
Llinas i d'Escarrer, Pere de. Abat, 279.
Llisac i d'Olzina, Antoni Manuel, 286.
Lliurella i Coll, Coneordi. Pvre., 251.
278.
Llobet i Mas, Francesc, 275.
Llopard, Pcre, 332, 333.
Lloreng. St., 40.
Llorens, Silvestre, 130.
Llorona, 292.
Lliicia. Sta., 42.
Lluis. Rei, 45, 53.
Lluis. Rei de Franga, 35, 37, 41, 42.
Llupia i de Roger, Josep. Abat, 263,
269, 270, 271.
Llupia, Maria Magdalena de, 115.
Lobaria, 328.
Lombardia, 137.
Lope, Domenec, 130.
Lope, Joan, 127.
Lope, Maria Anna de, 104.
Lope, Vicoria de, 127.
Lopez, 238, 239, 240.
Lopez, Francesc, 116.
Lopez, Maria, 122.
Lopez, Maria Teresa, 125.
Lopez, Marti Benet, 118.
Lopez, Pascal, 116.
Loris, 166, 167, 168, 169.
Lotari. Emperador, 76, 79, 326, 330.
Luesia, Monestir de, 118, 159, 161, 162,
163, 164, 168.
Luna, 166.
Luna, Ventura de, 115.
Lupja i de Roger, Francesc dc, 121.
Luxemburg, 46.
Luz, 328.
Rrlabillon, Dom Joan, 132.
Maceli i Milsocos, Ramon, 279.
Macrobi, 56.
Madrid, 114, 156-258 passim.
Magarola, 200, 201.
Magarola, Francesc de, 109.
Magarola, Jaume de, Abat, 106, 258, 259,
260.
Magarola, Josep, Abat, 103.
Malet i Mayoral, Miquel, 276.
Malla, Dimars. Abat, 110.
Malla i Gualbes, Dimas. Abat, 262, 263,
264,
Malla, Tomas de, 122.
Mallol, Pou i Espona, Josep, 287.
Mallorca, 37, 38, 41.
Malmercat, 267..
Malonda, Monestir de, 186.
Mancho, Benedicta, 123.
Manegat i de Pastors, Gaieta de, 279.
Manresa, 284, 286, 328.
Manrrique de Lara, Joan, 158, 159, 160,
161.
Manrrique de Lara, Rodrigo Manuel, 239.
Mansi, 132.
MANUAL DE CARTAS DE PROFECIA DESDE 1672
A 1792, 244.
Manalics, Benet de, 106.
Maomeli. Rei, 40.
Mara de Lizana, Miquel, 103.
INDEX ALFABETIC
369
Marc, Francesc, 106.
Marc, Lluis de, 109.
Marc, Nurds, 106.
MAUCA HISPANICA, 14, 76, 326.
Marcel. St., 45.
Marcha, 137.
Marchelhe, 46.
March, Jaume, 108.
March, Josep, 112.
Marco, Josep, 121.
Mariana cV Austria, Maria, 151, 202, 203.
Marimoir, Felix de, 225, 227.
Marimon, Getrudis de, 124.
Marimon i Torcl, Joan de, 257.
Marimon, Joan de, 124.
Maries i de Saleta, Ramon de, 286.
Maries, Olaguer de, 261.
Marroc, 40.
Marsclla, 28-61 passim.
Martene,, Dom, 58, 61.
Maries, Castell de, 176, 178.
Marti, Miquel, 199.
Marti i Martinez, Joan de, 281, 292, 293.
Martines, Joan, 107.
Martinez Bueno, Manuel, 220.
Martinez, Clara Beneta, 113.
Martinez de Aspurz, Marti. Abat, 280.
Martinez de Morentin, Joan, 106.
Martinez i de Pons, Olaguer, 272.
Marton, Pascal, 221.
Martriu i d'Asprer, Pan de, 287.
Marzilla, 186.
Mascaro, 338.
Mascaro i Gallart, Francesc de, 266.
Mascaro, Teresa Agustina, 126.
Masdeti, Gracia, 124.
Masmitja i Hereter, Didac, 292.
Massarnau, Valenti, 103.
Massof i Estrada, Joan, 283.
Mata, Joana, 126.
Matamala, 327, 328
Mataro, 273, 277, 279, 283, 293, 294.
Mates, Diego, 108.
Matfred. Princep, 43.
Matheu, Llorenc, 204, 205, 206, 211.
Maurici. St., 40.
Mazana, 329.
Meca i de Berardo, Ramon, 110, 261.
Meca, Marti, 110.
Medinasidonia, Due de, 227.
MELANGES D'ARCHEOLOGTE ET D'HisToraE,
26 27, 47, 52.
Meiianse i de Sulla, Francesc de, 125.
Melianta i de Sulla, Francesc de, 262.
Melione, A., 335.
Melione, Berenguer de, 335.
Meller, Antoni, 118.
Mcna i de Ferrari, Ramon de, 287.
Mendleta, Josep de, 232.
Mciidini, Jeronima Llorenga de, 120.
Meranejas, 328.
Mercer, Paula, 123.
Merola, 328.
Mcstra, Jaume, 119, 270, 272.
MeyfL, Monestir de, 125.
Migne, J.-P., 56.
Milsocos i Carbonell, Nicolau, 267.
Mllsocos i Morel], Josep, 110.
Milsooos, Jaume, 104.
Milsocos, Salvador, 110. 257.
MINIATURAS ESPANOLAS EN MSS. DE LA
BJBL. VATICANA, 33, 47.
Miquel, Antoni de, 265.
Miquel, Eugenia, 103.
Miquel, Eugenia, 108.
Miquel, Maria, 107.
Miquel, Marti, 181.
Miquel. St., 41, 42.
Mir. Abat, 58.
Miralbell, Bonaventura, 113.
Miranda i Testa, Francesc dc, 275.
Miranda, Orosia, 114.
Mir i Cadena, Josep de, 122.
Mir i Cadena, Manuel de. Abat, 122,
266, 267, 268, 269.
Mi.ro, Violant, 102.
Molar i- Vinas, Llatzer, 291.
Molas, 327.
Molera, Josep, 103.
Moles, Agusti, 117.
Molina, Josep de, 208.
Moliner, Domenec, 126.
MONASTICON CATALONICUM, 14-19 passim,
244.
Moncayo, Jeroni de, 159, 161, 162.
Monclfis, Albert, 114.-
Moner i Ploraa, Pere de, 106, 277.
Moner, Rafel de. Abat, 111, 263.
Monfar, Gertrudis, 123.
Monfar i Sorts. Ramon de, 108.
Mongai, Francesc de, 108, 261, 262.
Monistrol de Calders, 293.
Monpalau, Francesc, 102.
Monrodon, Catarina, 106.
Montaner, Francesc de. Abat, 274, 275.
Montaner i Qacosta, Baltasar de. Abat,
114, 260, 262, 263.
Montaner, Jacint, 118.
Montaraydn, Monestir de, 171, 185.
Montclus, Guillem de,, 338.
Montecassino, Monestir de, 50, 71, 77,
137.
Montero i d'Alos, Josep Gregori de.
Abat, 274, 283, 284, 285, 286, 287, 288.
289.
Monter, Segimon, 230, 231, 233.
24
370
CATALONIA MONASTICA
Montes, Miquel, 106.
Moiitfalco, 40.
Montfort, 40.
Montoliu i Castells, Maria Teresa cle,
104.
Montoliu i Ribas, Agusti de, 125, 271.
Montoliu i de Ribas, Teresa de. Abades-
sa, 127.
Montoliu, Placid de, 260.
Montoliu, Rome tt de,, 336.
Montornes, Pere de, 336, 337.
Montosa, Hernando de, 159, 161, 162,
163.
Montserrat, Ermitans de,, 245.
Montserrat, Lluis, 106.
MONUMENTA GERMANIAE HiSTORICA, 27, 29,
30, 31, 32, 47, 56.
Monzon, 158.
Mora i Navarro, Jeroni de. Abat, 112,
262.
Morals cle St. Gregori, 30.
Morato i de Cortada, Antoni de, 116.
Moret, Salvador de, 124.
Morey, Berenguer, 336.
Morunys, Salvador, 115.
Mosoliol, 328.
Moxo i de. Francoli, Benet de, 281.
Moyci, 258, 270, 276, 290.
Munoz, Carles, 150, 174, 175, 176, 180,
181, 189.
Mtircia, 207.
Murgades, Igiiasi, 125.
Murillo, Sancho de, 164.
ttabal, Monestir de, 104.
Nadal, Acalino de, 105.
Nadal i de Novell, Jeroni. Abat, 114,
263, 264.
Nadal i Despujol, Hipolita. Abadessa,
124.
Nadal, Rafael de, 110..
Napols, 45, 108, 220.
Narbona, Provincia de, 133.
Nau, Miquel de la, 106.
Naval, Monestir de, 115, 117.
Navarra, 15, 40, 44, 187, 188, 194, 216.
Navarra, Melcior de, 204 205.
Navarro, Josep. Abat, 114.
Navarro i Escapa, Romuald, 116.
Negrell, Anastasia, 106.
Ne,uss, 47, 49.
Nic, a, 41.
Nicolau V, Antipapa, 43.
Nicolau i de Folch, Manuel de, 289.
Nicolay, Alexandre, 336.
Niguesa, Miquel de. Abat, 284.
Ninot i Negrell, Josep de, 124.
Nogaret, P. de, 37.
Noguer i cle Pages, Felicia, 290.
Noguer, i de Rocafiguera, Joaquim de,
289.
Noguero, Joan, 103.
Nogues i d'Anglesill, Onofre. Abat, 118.
Nostra Dona del Coll, Capella, 129.
Noslra Dona de Meia, Monestir de, 108.
Nostra Dona de les Neus, Moneslir de,
111.
Nostra Dona del Patrocini, 211.
Nostra Dona del Pilar, 164.
Nostra Dona de Riquer, Monestir de,
118.
NOVAE JSlBLIOTHECAE MANUSCRIPTORUM LI-
BRORUM, 26.
Novell, Felip de, 119.
Novell, Maria de, 113.
Novell, Teresa, 124.
Novell i de Nadal, Antoni, 260.
Nuptius, P., 235.
Nuza, Jeroni de la. Abat, 155.
Obiols i Forns, Adjutori, 267.
Odo Alama, Abat, 36.
Olaverri, Joan, 103.
Oleguer. Arquebisbe, 37.
Oliva. Abat, 49, 51, 56, 57; 58.
Olivan. Abat, 155, 156.
Olivan, Marti. Abat, 170.
Olivan, Perez d', 150, 157, 165.
Olivar, Joan Antoni, 117.
Olivas, 288.
Olmera, Isabel, 102.
Olmera i de Desprat, Benet d', 278, 287,
289, 290, 292.
Olot, 265, 292.
Olsinellas i Miquel, Pere Martir d', 286.
Olsinellas i Miquel, Roc d', 287.
Olwer, Lluis Nicolau d', 78.
Olzina, Didac, d', 119, 257.
Olles, Miquel, 116.
ORDE D' ALCANTARA, 202., 209, 231.
ORDE DE FRARES PREDICADORS, 147.
ORDE DE SANT BENET, 135, 136, 136, 168,
188, 194, 196, 197, 201 ,219, 235, 323,
327.
Ordina, 327.
Oriola i de Mir, Francesc d', 277.
Oris, 287.
Orleans, Due d', 46.
Orleans, Maria Lluisa d', 210.
Oroz, Placid. Abat, 110.
Oroz, Victoria d', 117.
Ortega i Mena, Lluis, 283.
Ortiz, Marc, 118.
INDEX ALFABETIC
371
Osca, 36, 165, 198; 220.
Osca, Bisbat d', 185.
Oscaroz, Angela Bene,ta d', 107.
Ostos, Josep d', 251, 253.
Odo. Abat, 33.
Ozariz, Felicia d'. Abadessa, 114.
Ozcauz, 227,. 228.
Pabst, 27, 29, 30, 43.
Padellas, Antoni de, 112.
Padellas, Rafel de, 114.
Padellas, Teresa, 117.
Pader, Bonaventura, 259.
Paderon, Bonaventura, 128.
Padro i Argtillol, Francesc, 274, 277.
Padro i Argullol, Joan, 277.
Padro, Ramon, 263.
Padro i Serrals, Ramon de. Abat, 274,
275.
Padua, 118.
Paguera i de Sala, Francesc, 274.
Palacios, Los, Monestir de 105, 122.
Palatium Rodgarium, 328.
Palau, Arnau de. Abat, 132.
Palau, Arnau de. Abat, 292.
Palau, Pere de, 332.
Palestina, Anna, Maria, 225.
Palmerola, Jeroni, 117.
Pamplona, 199, 210.
Pamplona, Didcesi de, 187, 188.
Pardo, El, 169, 173, 174, 175, 180.
Pariantaniacum, 330.
Paris, 26, 27, 28, 210.
Pa'rrella, Joaquim de, 277, 282, 284, 285.
Parrella, Miquel de. Abat, 292.
Parrella, Rafel de. Abat, 289-294 pas-
sim.
Pasqual, P., 14.
Pasqual i de Pons, Eudald, 286.
Pasqual i de Regas, Manuel, 272.
Pasqual i de Regas, Narcis, 273.
Pastor i Descallar, Francesc, Abat, 122,
263, 265, 267, 268, 270.
Pastor, Joan Bpt, 212-217, passim 220.
Pau, St., 70, 71, 72, 74, 75..
Pau, IV. Papa, 163.
Pan V. Papa, 193.
Paz i de Sola, Francesc, 273.
Pedrolo i de Castellvi Didac de, 275.
Pedrosas, Las, 180.
Peiresc, 26, 27, 38, 47.
Pellicer, Josep, 134..
Pequera, Josep a Beneta, 124.
Pera, 328.
Peralta, Anna Maria de, 112.
Peralta, Joana Antbnia de, 109.
Peralta., Magdalena dc, 113.
Pere, Sant, 43.
Pere. Abat, 36, 37, 38.
Pere. Rei d'Aragd, 39, 40.
Pere Gibert, Joan de, 336,
Perellada, Felip, 111.
Perez, 155, 156, 158, 159, 162.
Perez, Joana, 110.
Perez, Pau, 119.
Perez de Artieda, Joan, 166, 167.
Perez de Nueros, Joan, 172.
Perez de Rua, Antoni, 152, 221, 225,
226.
Pern a, Joan, 109.
Perpinya, 46, 260.
Perpinyd, Didcesi de, 257, 270.
Perramon i de Llaucler, Narcis, 290.
Pertz, 2362 passim.
Pi, Josep, 108, 112, 258, 325.
Picado, Linus, Abat, 293,
Picalquers, Guillem de, 335.
Pignatelli, Catarina, 111.
Pignatelli, Elisabet, 110.
Pignatelli, Gertrudis, 110.
Pijoan, 23, 33, 34, 47, 48, 49, 50, 78, 95.
Pino, 328.
Pinyana, Felix. Abat, 112.
Pioca, Orosia, 108.
Pipi, 35, 53.
Pirineus, 12, 236.
Pius V, Sant. Papa, 185, 186.
Pla i Guardia, Ignasi, 282.
Pla, Pere, 129.
Plana i de. Natota, Joaquim de, 285.
Planas i Circuns, Josep, 268.
Plandiura i Jutge, Josep, 291.
Planella, Guiomar, 111,
Planella i Crui'lles, Antoni de. Abat, 114.
261-265.
Planella i Teixidor, Jaume, 270.
Plini, 56.
Pocimo, Josep, 124.
Poderos, Pere de. Abat, 115.
Pol, Teresa, 102.
Polo, Lluis, 187, 188.
Pong. Abat, 132.
Pons, Joan, 123.
Pons i de Qacosta, Susanna, 114,
Pons i Furell, Francesc Bernat de. Abat,
108, 254, 257-261.
Pons i Perez de Aguirre, Matics de,
127, 251, 270.
Pont, Isidre, 109.
Pont, Joan, 120.
Pontey, Jaume, 336, 337.
Pontus, 328.
Portell, Francesc, 269.
Portell i de Font, Antoni de. Abat, 121,
372
CATALONIA MONASTICA
Poi'tella i do Montagut, Francesc Xavier
dc. Abut, 290, 291, 293.
Portocarrero, Lluis Manuel. Cai-dcnal,
237, 239, 240.
Portugal, 150, 163, 187, 194.
For x as, Josep, 107.
Potau, Josep, 108, 259.
Potlmst, 137, 138, 140.
Poyo, Joscpa, 114.
Prat, Pcre de, 336.
Prat i de Moret, Faust de. Abat, 280.
290, 291, 294.
Prats, Emmanuel, 129.
Prats, Gaieta, 113.
Prats de Lhissanes, 292.
Prats de Mollo, 257.
Prats i de Batlle, Maria Anna, 129.
Prats i Gener, Manuel, 266.
Prim i Bahy, Antoni, 274.
Prixana, Pero, 331, 332.
Prix ana, Guillem, 331, 332.
Proteri, 56.
Provenga, 26, 28, 38, 41, 42,43,45,60,63.
Puebla de Alcozer, 211.
Puig, Esteve. 114.
Puig, Jaume, 124.
Puigcerdd, 278, 279, 280.
Puigdesalit, Carles, 113.
Puig de Salit, Pons, 107.
Puigdoura, Josep. Abat, 119, 250, 265,
266, 267, 268.
Puigdoura, Josep. Pvre., 251, 263.
Puigdoura i Planell, Jaume, 268.
Puig i Beranguer, Francesc, 280.
Puig i Ros, Joaquim, 285.
Puig i Ros, Josep, 285.
Puigmolto, Pere de, 336.
Puig Perdinas, Berenguer de, '145.
Puig Perdinas, Bernat de, 134.
Puiol i Clement, Joan, 109.
Puitra, Jaume, 115.
Pujades, Jeroni de, 109.
Pujol, Bernat, 217.
Pujol, Domenec, 120.
Pujol, Pere de, 336.
Qtientin, Dom H., 71, 77..
Qucralt i de Reart, Caspar de. Abat,
273, 275, 276, 279.
Quintana, Antoni, 119.
Quiros, 152.
Quirds, Bernat de, 218.
Rodolf.. Abat, 36.
Rodolf. Bisbe, 328.
Riiniiro i Tejado, 133.
Ramon. Abat, 63, 134.
Ramon, Comtc de Barcelona, 35, 36, 37,
53, 63.
Ramon. Comte dc Sant Gil, 39.
Ramon, Pere,, 60.
Ramon Berenguer. Comte, 63.
Ramon Borras, Guillem, 266.
Ramon de Berga, 59.
Ramon, Guillem, 337.
Ramon i Magarola, Miqttel de, 265.
Rapan, Anna Ordsia, 108.
Rasct, Jeroni, 108.
Raurell, 280.
Raurcll, Joan 113.
Rausi, Joan, 119.
Ravizza, 126.
Ravizza i de Montaner, Antoni. Abat.
268. 277, 278, 280, 281.
Razet, Narcisa, 113.
Reart, Josep, 108.
Rebilla, Josep, 107.
RECUEIL DES HISTORIENS DES GAULES ET mo
LA FRANCE, 14, 27, 28, 48.
Rcffets. Gaspar, 300.
Regas, Manuel de, 283.
REG;STRO DE LAS CARTAS REALES PERTENE-
CIENTES AL MONASTERIO DE SAN JUAN DE
LA PENA, 146.
REGLA DE SANT BENET, 12, 14, 137-140,
143, 144, 243, 247, 248, 259.
REG. PONT. ROM, 137.
Regiirello, 328.
Reims, 330.
Requesens, Gaspar de, 288.
Reus, 289.
Revela, R. de, 333.
REVUE BENEDICTINE, 131, 135, 136.
Rextor, Joan, 334 335.
Rey, Benet del, 121.
Rey, Felip del, 105.
Ribac/orga, 228.
Ribalta, 270.
Ribas, 329.
Ribas, P., 34.
Ribas, P. Benet, 57.
Ribera, Simon, 117.
Ribes, Berenguer de, 336, 337.
Ribot i de Morato, Bru, 290.
Ribot i Font, Ignasi, 284.
Ricarcl. Abat, 36, 37, 65.
Ricarcl. Comte, 41.
Ricard, Rei d'Anglaterra, 39.
Riera, Dom Jordi M. a , 241.
Rifalda, Teresa, 112.
Riga, Domenec la. 108.
Ripoll, 276, 277.
iNDEX ALFABETIC
373
Ripoll, Nullius Didcesi de, 286.
Rius i Falguera, Francesc de. Abat.
262, 271.
Robles, Fra Joan, 155.
Roca, Jeroni, 123. ,
Rocaberti, Benet de. Abat, 106, 259.
Rocabruna, Bonaventura de, 118.
Rocabruna i Taberner, Melcior de. Abat,
282, 287, 289, 291, 293.
Rocafiguera, Antoni de, 289.
Rocafort, 45.
Roca Martina, 41.
Rochalaura, Amalvi de. Abat, 44.
Roda, 289.
Roda, Jeroni, 115.
Roher, Roc, 129.
Roig i de Malla, Joan, 263.
Roma, 12, 27, 29, 39, 43, 131, 135, 150,
151, 152, 155, 156, 161, 163, 165, 168J
169, 170, 172, 174, 179, 180, 181, 182,
184, 188-191, 194, 197, 209, 218, 221.
224, 225, 226, 233, 235, 242, 252.
Rometa, 46.
Rome.u, Jordi, 107.
Romeu, Pere, 127.
Romenya, Francesc, 113.
Roncal, 224.
Ron cell, 39, 40.
Ros, Nicolau, 120, 252, 260.
Ros i Badas, Lluis de, 288.
Ros de Gongora, Amador, 164.
Roses, 227.
Roses, Port de, 228.
Rossello, 15, 117.
Rota, Francesc, 104.
ROTA, TRIBUNAL DE LA, 195.
Rovira, Jacint, 117.
Rovira, Josep, 291.
Rovira, Francesc de, 262, 274.
Rovira i de Regas, Caspar de, 286.
Rovira i Salo, Francesc, 113.
Royo, Josep, 237.
Rubio, Anselm de. Abat, 278.
Ruesta, Monestir de, 115, 189, 198.
Hull, Josep, 232-219.
Rnmeu i Madolell, Maria, 117.
Sabadi, Josep. 113.
S abater, Bern at de,, 121.
S abater i Argullol, Miquel, 288.
Sabater i d'Oriol, Benet de, 126.
SAGRADA CoNGREGACi6 DE BKBES i REGU-
LARS, 251.
Sagiu i Terradellas, Josep, 282.
Saint-Maur, Benedictins de, 14, 27, 61.
Sala, Gaspar de. Abat, 323.
Sala, Josep, 112.
Sala i Bach, Carles, 291.
Sala i de Movilla, Ramon Maurici, 272.
Sala i Mitja, Josep, 263.
Saladi, 39,
Saldoni, Joan, 121.
Salers, Benet, 106.
Saleta, Francesc, 126.
Salinas, Maria Teresa, 116.
Salo, Jaume, 103.
Salo, Joan, 107.
Salomo. Bisbe, 63.
Salomo, Pere. Abat, 37.
Salomo, Puig de, 327.
Salsellas, 328,
Saltells, Arnau de, 332, 334.
Saltells, Pong de,, 336.
Salvado, Joan Pau, 117.
Salvador, Felix de, 117.
Salvador, Josep de,. 125.
Salvador i Morgades, Pau, 272,
Salvatierra, Monestir de, 108, 116, 156,
160, 161, 162, 164.
Salla i de Tarau, Gaspar de. Abat, 273,
283, 286, 287, 288.
Salla i de Tarau, Joaquim de, 277.
Salles, Joa,n, 124.
San Lorenzo el Real, 172, 178, 182, 183,
185-188, passim.
Sant Pau, Josep, 127.
Sanahuja, Pere de, 336, 337.
Sang Capdevila. Pvre., 132.
Sanch i Guinart, Narcis, 291.
Sanchez, Maria, 114.
Sancho. Rei, 35, 40, 54.
Sanclemente, Josep Ignasi. 124.
Saniliare, 328.
San joan i Planellas, Teresa de,, 125.
Sans, 189.
Sans i de Miquel, Maria Magdalena, 120.
Sans i de Miquel, Teresa, 127,
Sans i Ros, Josep, 271.
Sant Aciscle, Esgl&sia de, 328.
Sant Andreu de Pruit, Esglesia de, 293.
Sant Aniol de Finestras, 285.
Sant Antoni, Monestir de, 309, 313, 315,
316, 318, 320.
Sant Bartomeu Sasgorgas, 289.
Sant Benet de Bages, Monestir de, 134,
141, 145, 242, 297-321 passim.
Sant Benet de Valladolid, Monestir de,
245.
Sant Boi de Llussanes, 278, 280, 293.
Sant Cugat del Voiles, 267.
Sfint Cugat del Vall&s, Monestir de,
105-130 passim, 132, 137, 141, 249, 254;
257-272 passim, 298-323 passim, 331-
337 passim.
374
CATALONIA MONASTICA
Sant Daniel de Girona, Monestir de,
102-130 passim, 298-321 passim.
Sa.nt Esteve de Bam/ales, Monestir de,
102-130 passim, 134, 145, 250, 261-
290 passim, 292, 298-321 passim.
Sant Esteve de Bas, 281.
Sant Esteve de Guialbes, 288.
Sant Esteve de Palau, 338.
Sant Esteve de Vilademi, 285.
Sant Feliu de Guixols, Monestir de,
298-310 passim.
Sant Feliu de Pallarols, 280, 283, 291.
Sant Feliu de Torello, 284.
Sant Hilari, 278.
Sant Hipblit de Voltregd, 287.
Sant Jaume de Calahons, Monestir de,
122.
Sant Joan de les Abadesses, 280.
Sant Joan de les Abadesses, Monestir de,
32, 36, 37, 294.
Sant Joan de la Penya, Monestir de,
15, 99-130 passim 146-240 passim, 320.
Sant Joan i Planella, Baptista de, 261.
Sant Joan i cle Planella, Josep, 263.
Sant Julia cle Llers, 290, 291.
Sant Juste, Monestir de, 107, 117, 127.
Sant Llei, Arnau cle, 338.
Sant Llei, Bernat de, 338.
Sant Lloreng, Girald de, 332, 334.
Sant Lloreng, riu de, 327.
Sant Llorcng de Bagci, Monestir de, 105,
194, 196, 197, 257, 259, 264, 271, 297,
300-321 passim.
Sant Llorene de Dosmunts, 288, 293.
Stint Llorenp de la Muga, 290.
Sant LlorenQ del Mont, Monestir de,
243, 271, 298-321 passim.
Sant LlorenQ de la Portella, Monestir de,
317.
Sant Mar$al de Montseny, Monestir de,
338.
Sant Marti, Pere de, 331.
Sant Marti del Canigo, Monestir de, 59,
100, 105.
Sant Marti de Capellades, 278.
Sant Miqnel de Cru'illes, Monestir de,
108, 258.
Sant Miquel de Cuixa, Monestir de, 104,
106, 122.
Sant Marti de Provensals, 294.
Sant Pau del Camp, Monestir de, 97,
103, 104, 107, 134, 141, 145, 241-320
passim.
Sant Pere de Besalu, Monestir de, 102-
130 passim 141, 250, 258-321 passim.
Sant Pere de Camprodon, Monestir de,
103-130 passim, 258-262 pas-um, 269,
272, 273.. 277, 292.
Sant Pere de Galligans, Monestir de,
103-130 passim, 258-269 passim, 276-
321 passim.
Sant Pere de Figiieres, 271.
Sant Pere de Montgrony, 269.
Sant Pere de Octavia, Parrdquia de, 332,
334.
Sant Pere de la Portella, Monestir de,
104-130 passim, 263-273 passim, 291-
321 passim.
Sant Pere de les PueLles, Monestir de,
102-130 passim, 298-321 passim.
Sant Pere d'Osca, Monestir de, 321,
Sant Pere de Roda, Monestir de, 102-
130 passim, 132, 134, 137, 141, 145, 257,
258, 265-321 passim.
Sant POHQ, Monestir de, 194, 196, 197.
Sant Privat de Bas, 275, 283.
Sant Quich, 113.
Sant Quirse de Colera, Monestir de,
298-321 passim.
Sant Sad^lrn^ de Garrigolas, 293.
Sant Sadurni de Tabernoles, Monestir
de, 298, 299, 300, 303, 305, 309, 312, 317,
318, 320..
Sant Salvador de Breda, Monestir de,
102-130 passim, 134, 141, 257, 261, 263,
264, 269-321 passim.
Sant Salvador de Leire, Monestir de,
132, 137, 141.
Sant Salvador de Told, 277.
Sant Salvador de la Vadella, Monestir
de, 104, 116, 280.
Sant Tiberi diAgde, Monestir de, 137.
Sant Vicens, Esglesia de, 328.
Sant Victor de Marsella, Monestir de,
23-69 passim.
Sant Victoria, Monestir de, 15, 103, 107,
108, 171, 174, 182, 186.
Santa Cecilia de Mollo, 268.
Santa Cecilia de Montserrat, Monestir
de, 297-320 passim.
Santa Clara, Monestir de, 102-130 pas-
sim, 309-320 passim.
Santa Coloma de Fame's, 266.
Santa Coloma de Marata, 270.
Santa Creu de Jaca, Monestir de, 15,
103-130 passim, 146, 165.
Santa Creu i d'Areny, Isidre. Abat, 294.
Santa Eiilalia de Berga, 280.
Santa Eulalia de Riuprimer, 291, 294.
Santa Magdalena de Lumbier, Monestir
de, 15, 102-130 passim.
Santa Maria d'Amer, Monestir de, 102-
130 passim, 132, 137, 141, 250, 265,
270-321 passim.
Santa Maria de Balsareny, 281.
Santa Maria de Bell-Hoc, Monestir de,
INDEX ALFABTIC
375
132, 137, 141.
Santa Maria de Cervid, Monestir de,
123.
Santa Maria de Cored, 292.
Santa Maria de Gerri, Monestir de, 103,
105, 106, 108, 275, 277, 278, 281, 287,
289, 292, 323, 324, 325.
Santa Maria de Graus, Monestir de,
107, 108, 113, 119, 313.
Santa Maria de Montserrat, Monestir
de, 13, 16, 17, 19, 76, 97, 134, 138,
145, 241, 242, 245, 298, 299, 301, 303,
326, 328.
Santa Maria de la O., Monestir de, 104,
105, 107, 155, 276.
Santa Maria de Ridaura, 271.
Santa Maria de Ripoll, Monestir dc,
23-79 passim, 95, 102-131 passim, 134,
141, 263, 286-321 passim, 326, 327.
Santa Maria de Roses, Monestir de, 102,
251, 257, 258, 264, 267, 273, 275, 276,
279, 280, 298-321 passim.
Santa Maria de Sagard, 289.
Santa Maria de Serrateix, Monestir dc,
104, 105, 257, 280, 283, 284, 297-325
passim.
Santa Maria del Coral, Capella de, 324.
Santa Maria Major de Roma, 251.
Santa Oliva, 331, 332, 333.
Santa Pan, 285.
SANTA SEU APOSTOLICA. 250, 251.
Santacreu, Pau, 115.
S ant joan i de Planella, Joan Baptista,
130.
Sanyes, Francesc, 120.
Sanyes, Joan de, 121.
Sanz, Josepa, 130.
Saragossa, 37, 164, 167, 169, 193, 201,
202, 207, 208, 219, 229, 236, 240.
Sarassa, Bernarda de, 129,
Sarassa, Pere, 116.
Sarassa, Tomas Placid. Abat, 118.
Sarria, Marques de, 163.
Sasgorgas, 286.
Sastago, Comte de, 183.
Sastra, Maria Ramona de, 129.
Sastre, Maria Francesca, 127.
Sastre i Prats, Josep, 104.
Saval, Berenguer, 335.
Savoia, 46.
Sayala, Jordi, 221.
Sayol i Quarteroni, Eulalia, 115.
Scharit, 328.
SCRIPTORIUM DE SANT VfciOR DE MARSE-
LLA, 50.
SCRIPTORIUM DE RIPOLL, 23, 49, 50, 51,
56, 57, 66, 68, 75, 77, 78, 79.
Selano, Montserrat de, 335.
Selva, 257.
Sema. Rei, 35, 53.
Seniofred. Abat, 62, 76, 326.
Senlspleda i de Tord, Gaspar de, 118,
265, 266.
Sen.iust, Ignasi de, 106.
Senjust i de Pages, Galdric de, 122, 268.
Sentis, 166, 167, 168, 178.
Sera, Clariana de, 159, 160, 162, 164.
Sera, Claveria de, 160..
Serra, Joan, 336.
Scrra i de Portell, Francesc dp. Abat,
128, 265, 269, 271, 272.
Serrablo, 220.
Serralta i Guiu, Ramon de, 294.
Serrapi, Joan, 107.
Scrriano, Pere de, 332, 334.
Sessa, Due de, 187, 188.
Seva, Guillem de, 336.
Severiac, Deodat de, 38.
Sevitta, 42.
Sevilla, Didcesi de, 273.
Sicilia, 42, 45.
Sicilias dos, 159, 173, 175, 187, 194.
Silos, Monestir de, 99.
Silverius Ccelius, Papa, 30.
Sillas, Monestir de, 119.
Simo. Comte, 40.
Simd. Rei, 43.
Simon, Salvi, 130.
Siscar i de Rocabruna, Maria de, 281.
Sisquella, 261.
Sixte IV. Papa, 303.
Sixte V. Papa, 164.
Solanell, Antoni de. Abat, 118, 265, 266.
Solanell i de Foix, Climent de, 110.
Solano, Pau, 109.
Solayo, Jordi, 224.
Soler, Andreu de, 336, 337.
Soler, Antonia, 125.
Soler, Feliu, 303.
Soler, Francesc, 106.
Soler, Ignasi, 111, 264.
Soler, Joan. Abat, 116, 258, 263.
Soler, Josep de, 120.
Soler i S abater, Rafel, 126, 264.
Solsona, 262, 285, 286.
Solsona, Didcesi de, 257-261, 264, 268,
269, 271, 272, 274, 275, 280, 281, 287,
289, 290.
Solsona, Francesc. Pvre., 129.
Sopena, 167, 169, 178, 186.
Sora, 167, 169.
Soro, SinKS, 238.
Sorrosal, Pere Antoni, 128.
Soteras, Pasqual, 123.
Spata, 327.
SPICILEGIUM, 61.
376
CATALONIA MONASTICA
SPICLLEGIUM SIVB COLLECTIO VETERUM ALf-
QUOT SCRIPTORUM, 133.
Spinosa, Crist&for, 314.
Spyteguia, Maria Beneta, 108.
Stamarit, 327.
Stephanus, 46.
Stivula, 327.
Subiaco, Monestir de, 137, 138, 142.
Sunyer. Comte, 02.
Sunyer, Gaspar de, 121.
Taberner i de Ardena, Laura, 119.
Talayero, 170, 178.
Tamarit, 184.
Tamarit, Marques de, 225, 227, 228, 229,
231, 233, 240.
Taqui, Manuel, 104.
Taro, Josep de,, 128.
Tarraconense, Provincia, 132, 137.
Tarragona, 131, 132, 137, 141, 196, 197.
Tarragona, Diocesi de, 280, 289.
Tarrassa, 273, 331.
Tassa, Joan de, 150.
Taurisano, Due de, 151, 189, 190, 193,
194, 196.
Tauste Luna Erla, 180.
Taverner i Ardena, Peliu de. Abat, 120.
Teixidor, Josep, 258.
Tenrarios, 327.
Teobald. Rei de Navarra, 41.
Teodosi, el Gran, 34.
Teodosi, el Jove, 34.
Terradellas, Ignasia de, 124.
Tcrradellas, Gabriel, 111.
Terradelles, 200.
Tesalonica, 234, 236.
Teucrus Magnus, 46.
Tezer, 327.
Timoteu, Sant, 72, 74.
Tiro, 39, 216, 222,
Tobella, Dom Antoni M>, 131.
Toledo, 203, 209.
Toledo, Diocesi de, 258, 272.
Tolosa, 40, 42.
Tolsa, Abdon, 115.
Tomiis, Sant, 147.
Tor, Joan, 130.
Tord, Cristofor de, 280.
Tord i de Orel, Lluis de, 294.
Tord i Granollachs, Antoni de, 259.
Tord i Granollachs, Josep, 260.
Tord i de Morer, Joan, 269.
Tord i de Ossorno, Tomas de, 280.
Tord i de Padro, Josep de, 284.
Torello, 277, 292.
Tomer, Perc, 106,
Torramodia, Josep de, 123.
Terras, Francesc, 114.
Torre, Joan de la, 240.
Torre, Josep de la, 230.
Torre de Essera, Monestir de, 122.
Torrcjon, Joana, 118.
Torrejon, Teresa, 125.
Torres, Josep de, 203.
Torro, Comte de, 220.
Torroella de Montgri, 27G.
Tort, Antoni de, 120.
Tort, Bern at de, 132.
Tort, Josep, 122.
Tortosa, 37.
Tortosa, Francesc, 336, 337.
Totana, 207.
Toulon, 38.
Tours, 50.
Tovar, Jordi de, 199.
Tragura, Jaspert de, 336, 337.
Transvadoni, 328.
Trellas, Pere de. Abat. 273, 277, 278, 279.
Trelles i Alba, Miquel de, 270.
Tremp, 260.
Treviso, 137.
Tria, Joan, 336, 337.
Trinita delta Cava, Monestir de, 77.
Trobat, Josep de. Abat, 110.
Trobat i de Bahy, Joaquim, 293.
Trullet, Francesc, 324.
Tumanal, Benet Ignasi, 106.
Tura i de Falgas, Baltasar, 285.
Turello, Bernat de, 332, 334.
Turricella, Arnau de, 334.
Ubilla i Medina, Antoni d', 217, 223.
Ullastres, Jaume, 111.
Umbert, Bn. d', 332, 334.
Umbert, Guillem d', 335.
Urba II. Papa, 36.
Urgell, 267, 275, 292.
Urgell. Comtat d', 329.
Urgell. Diocesi d', 258, 259, 260, 267, 272,
273, 277-281 passim, 321.
Urgell, Pere d', 332, 334.
Urgelles, 156, 159, 160, 162, 164.
Uris, Josepa d', 111.
Uristidano, 328.
Urries, H., 154.
Urtusaustegui, Bernat d'. Abat, 275.
Utrolis, Joan, 314.
Uviarra, Teresa d', 121.
Uzo, Castell d', 331.
Val de Onsella, 189.
Valdes, Melcior, Ramon. Abat, 128.
JNDEX ALFABfiTIC
377
Valencia, 15, 41, 185, 293.
Valentia, Josep, 120.
Valentinia. El Jove, 34.
Valero, 214-222 passim.
Vales, 328.
Valladolid, 136, 154, 155, 163, 164, 166,
189, 190, 191, 192.
Vallespir, AgustI, 104.
Vall-llaura, Lluis, 271.
Vall-llobera i Llach, Josep, 290.
Votts, 289.
Vails, Francesc, 261.
Vails, Lleonard, 111.
Vails, Se?3imon de. Abat, 128.
Vails i Freixa, Francesc de, 112.
Vails i Sarrat, Josep, 275.
Vallseca, Bernat de, 335, 336.
Vandone. Francesc, 124.
Vaquer, Josep, 119.
Vaiica, 77, 78.
Vega, Joan, 117.
Vega, Josepa de, 126.
Vega, Teresa de, 112.
Vega i Rovira, Manuel de, 112, 259.
Vertolano, 329.
Verde.r i Grau, Ramir de, 262.
Verges, Miquel, 115.
Verges, 261.
Vertliamon i de Carreras, Manuel, 275.
Verthamon i Carreras, Pelcgri, 274
Viader, Emmanuel, 128.
VIAGE LITEHABIO, 53, 54, 63, 64, 132, 323,
335.
Vicente, Pere, 120.
Vich. Didcesi de, 141, 261, 269-289 pas-
sim.
Vico, 200, 201.
Victor!, 56.
Viclal, Antoni, 108.
Vidal, Rafel, 268.
Vidal i Nin, Jeroni de, 116.
Vidos, Anna Maria, 105.
Vidos, Polonia, 115.
Viena, 131, 215.
Vila, Joan, 123.
Vila, P., 14.
Vilablaroix, 292.
Vilacampa, Maria, 103.
Viladecans i Ferrer, Josep, 280.
Vilademat, 312.
Vilademat, Baltasar, 116, 257.
Vilafranca del Penades, 284, 288, 335,
336.
Vilalba, Antoni de, 298.
Vilallonga, Maria Josepa de, 114.
Vilallonga i de Manresa, Ignasi de, 280,
285, 287.
Vilamala, Josep de, 117.
Vilaplana i de Gros, Felip de, 121, 270.
Vilaplana, Felix de. Abat, 121, 262, 270.
Vilar, Eulalia de. Abadessa, 113.
Vilar i de Boria, Jaunie de, 293.
Vilar i Vila, Joan, 284.
VilaiM/asa i Migjavila, Josep, 251, 273.
Vilarsellum 327.
Vilas i Bach, Antoni, 293.
Vilas i Puig, Benet, 288.
Vilaseca, Bernat, 195.
Vilaseca, Maria, 117.
Vilossa, Rai'el de, 208, 209, 210, 211.
Vilossa i de Gayola, Lleo de. Abat, 273,
283, 285.
Villacampa, Pere, de, 202-223 passim.
Villada, G., 141.
Vallalba, Marques de, 204-227 passim.
Villalpando, Baltasar, 233, 238, 240.
Villalva i Fiviller, Ignasi de, 271.
Villanueva, Agusti, 187, 189, 191, 192.
Villanueva, Francesc, 202.
Villanueva, Jaume, 14, 53, 57, 59, 61,
62, 63, 65, 132, 134, 323, 324, 325, 336,
Villanueva, Jeroni, 202-223 passim.
Villanueva, Josep de, 221, 225, 227-240
passim.
Villanueva, Pere de, 200, 201, 202.
Villaro, Antoni, ' 121.
Villaro i Serra, Antoni, 264.
Villase.ca, Bernat, 194.
Vineolas, 328.
Vinyals i de Guinart, Francesc dc, 290.
Viiias i Escarrer, Pere de, 267.
Viola i de Domenech, Joan, 283.
Viosa, Josep, 108.
Virdrier, Ramir, 119.
Visalonga, Vicens, 122.
VITA BEATI BRANDANI, 131.
VlTA ET MIRACULA SANCTI FBANCISCT, AUC-
TORE THOMA DE CELANO, 131.
Vital, Arnau, 331.
Vitrolis, Josep de, 46.
Vivet i Palol, Joan cle, 262.
Vives Salvador, 109.
Vivcs i Vives, Joan de, 127.
Vivcs i Ximenez, Narcls, 130.
Wifred. Abat, 35.
Wil'red. Comte, 62.
Xammar (...), 104.
X am mar, Francesc de, 109.
Xammar i de Copons, Gaietu de, 274.
378 CATALONIA MONASTICA
Ximenez, Paula, 111. Yvoi. Ducat de, 46.
Ximenez, Susanna, 112.
Xironza, Pascal, 123. Zabalza, Jeroni de, 120.
Xulve, 208, 209, 210, 211, 212, 213, 214. Zabalza, Maria Teresa de, 118.
Zal'ont i Ferrer, Ignasi de, 288.
Zillas, Monestir de, 123.
Yepcs, P., 14, 132, 136. Zfiniga, Joan de, 150, 168, 170, 172, 173,
Ysarn. Abat, 36. Zuniga i de Ribera, Perran de. Abat,
Ysarn, Bern at, 332, 333. 126.
Ysarn, P., 333. Zupid'e Aponte, Antoni de, 210.
TAULA DE MATERIES
INTRODUCCI6, pp. 11-19.
ESTUDIS
DOM ANSELM M. a ALBAREDA Els Manuscrits de la Biblioteca Vaticana Reg.
Lat. 123, Vat. Lat. 5730 i el Scriptorium de Santa Maria de Ripoll.
PROEMI p. 23.
I. EL REGINENSIS LATINUS 123. Descripcio, p. 24. Les notes historiques,
pp. 25-33. Text de les notes historiques, pp. 34-46. Les miniatures, pp.
47-48. El Reg. Lat. 123 s'escrigue i minia a Ripoll?, pp. 48-69.
II. EL MANUSCRIT VATICANUS LATINUS 5730. Descripcio, pp. 70-71. Les
miniatures, 71-75. El Vat. Lat. 5730 fou escrit i miniat a Ripoll?, pp.
75-79- ',
DOM REINALD M. a Bozzo Obituari de la Congregacio Benedictina Claustral des
de I' any 1672-1749.
PROEMI, pp. 97-101.
TRANscRipci6, pp. 102-130.
DOM ANTONI M. a TOBELLA Dues Actes Capitulars dels anys 1227 / 1225?.
PROEMI, pp. 131-136.
TRANSCRipci6, pp. 137-145.
DOM RAMIR AUGE Lletres reials referents al Monestir de St. Joan de la Penya.
PROEMI, pp. 146-153.
TRANSCRiPci6, pp. 154-240.
382 CATALONIA MONASTICA
1. De Carles I al Virrei d'Arago sobre jurisdiccio criminal usurpada al mo-
nestir, p. 154. II. El Princep Felip mana als monjos rebre a Fra Joan Ro-
bles com a Vicari General i Prior, p. 155. III. El Princep Felip ordena al
Prior i Monjos atorgar poders a Diego Hurtado de Mendoza, Ambaixador a
Roma, per la solucio del conflicte d'Abats, etc., pp. 155-156. IV. El Princep
Felip fixa a 1'Abat Perez de Olivan la pensio d'En Pere Labe's i manera de
passar-la-hi, pp. 157-158. V. El Princep suplica al Papa Juli III que siguin
respectats els estatuts del monestir relatius a la col'lacio de beneficis i altres
carrecs, pp. 158-159. VI. El Princep Felip mana a Jeroni de Moncayo que
desisteixi de ses pretensions al benefici de la sagristia del monestir, p. 159.
VII. El Princep Felip mana a Hemando de Montosa que desisteixi de ses pre-
tensions al Priorat de Luesia, pp. 159-160. VIII. El Princep Felip mana a
Damia Castillo que desisteixi de ses pretensions al Priorat de Salvatierra, p.
1 60. IX. El Princep Felip ordena a Joan Manrique de Lara, Ambaixador a
Roma, que procuri del Papa I'anul'lacio de la col'lacio de beneficis per ell feta,
etc., pp. 161-162. X. La Princesa Governadora, Joana d' Austria, soHicita
de Pau IV la nova ratificacio dels estatuts del monestir relatius a la provisio de
beneficis, p. 163. XI. La Princesa Governadora, Joana d } Austria, mana a
F Ambaixador a Roma, que treballi per tal que siguin observats els estatuts del
monestir per la col'lacio de beneficis, pp. 163-164. XII. La Princesa Gover-
nadora mana a 1'Abat Perez de Olivan que despengui, en la fabrica del mo-
nestir, la suma que li fou imposada a la seva eleccio, pp. 165-166. XIII.
El Rei Felip II demana al Governador d'Arago informes sobre la manera d'a-
plicar els fruits de 1'Abadia vacant, p. 166. XIV. El Rei Felip II recomana
als monjos que afavoreixin i ajudin a Joan Perez de Artieda, subdelegat del
Nunci, en el referent a sa missio, pp. 166-167. XV. El Rei Felip II fa saber
als monjos que tindra presents llurs informes sobre 1'ereccio dels Bisbats de Jaca
i Barbastro, p. 167. XVI El Rei Felip II mana a D. Joan de Zufiiga, Am-
baixador a Roma, que gestioni la revocacio de la col'lacio del Priorat de Luesia
feta pel Papa a favor d'un dels seus familiars, etc., pp. 168-169. XVII. El
Vicecanceller d'Arago anuncia a Joan Fener el seu nomenament d'Abat del
monestir, p. 169. XVIII. El Rei Felip II ordena a Joan de Zufiiga, Ambai-
xador a Roma, que, en son nom, faci al Papa la presentacio de Fra Fener,
per Abat del monestir, p. 170. XIX. El Rei Felip II mana a D. Joan de
Zuniga, Ambaixador a Roma, que gestioni a favor de 1'Abat Fener, la rebaixa
de la tassa de les butlles de nomina abacial, pp. 170-171. XX. El Rei Felip
II demana informes al Virrei d'Arago sobre la necessitat de reparar el monestir
i quantitat per aixo requerida, pp. 171-172. XXI. El Rei Felip II mana a
TAULA DE MATERIES 383
D. Joan de Zuniga, Ambaixador a Roma, que gestioni la concessio de butlles
assignant 200 ducats de renda sobre els fruits del Priorat de Larraga, per les
reparations del monestir, pp. 172-173. XXII. El Rei Felip II suplica al Papa
Gregori XIII vulgui condescendir a c.o que demana en la de 1' Ambaixador (la
seguent), p. 173. XXIII. Felip II encarrega al seu Ambaixador a Roma, Joan
de Zuniga, que li obtingui la facultat d'invertir els fruits caiguts del monestir
en la reparacio del inateix, p. 174. XXIV. Felip II recomana el seu Ambai-
xador al Papa per 1' assumpte de la lletra precedent, p. 174-175. XXV. Felip
II tramet als comissaris Apostolics, Carles Munoz i Joan de Brusca, dues lletres
per a 1'Abat i per al Bisbe de Jaca, p. 175. XXVI. Felip II ordena al Bisbe
de Jaca, Pere del Frago, retirar la apel'lacio contra la sentencia del Comissari
Apostolic, p. 176. XXVII. Felip II demana al Virrei d'Arago informes sobre
la quantitat necessaria per la reparacio del monestir, pp. 177-178. XXVIII.
Felip II encarrega al Virrei d' Arago posar pau entre 1' Abat i el Bisbe de Jaca,
pp. 178-179. XXIX. Felip II encarrega a Joan de Zuniga, Ambaixador a
Roma, que sol'liciti el permis de prendre dels fruits del monestir per pagar les
butlles de 1'Abat, p. 179. XXX. Felip II demana al Comissari Apostolic,
Carles Munoz, informes secrets sobre la dotacio del Bisbat de Jaca, p. 180.
XXXI. Felip II notlfica al Virrei d'Arago la tramesa de la provisio per po-
der invertir 1500 ducats en la reparacio del monestir, p. 181. XXXII. Felip
II demana al Comissari, Carles Munoz, que procuri els consentiments que
manquen a les declaracions d'ereccio de Bisbats i Abadies, pp. 181-182.
XXXIII. Felip II mana al seu Ambaixador insistir en la reduccio de la tassa
de les butlles de 1'Abat, p. 182. XXXIV. Felip II regracia als Presidents de
la Congregacio Claustral tot el que han fet per la reforma de la mateixa, p.
183. XXXV. Felip II mana a 1'Abat Fener complir les ordres del seu Lloc-
tinent d'Arago, p. 183. XXXVI. Felip II al seu Ambaixador de Roma, Joan
de Zuniga; acusant-li rebut del Breu per I'aplicacio d'algunes rendes dels Bis-
basts i Abadies d'Arag6, etc., p. 184. XXXVII. Felip II ordena al Virrei
d'Arago que siguin lliurats altres mil ducats per I'acabament de les reparacions
del monestir, pp. 184-185. XXXVIII. Felip II mana a 1' Ambaixador de Roma,
Joan Zuniga, que procuri del Papa la confirmacio de totes les supressions
i aplicacions fetes per Pius V, pp. 185-186. XXXIX. Felip II mana al Vir-
rei d'Arago que s' enllesteixi el plet del monestir amb el Hoc d'Acamuer, p.
1 86. XL. Felip II al Virrei d'Arago: li encarrega que faci de manera que el
plet es resolgui favorablement pel monestir, pp. 186-187. XLI. Felip II de-
mana al Papa Climent VIII la revocaci6 de la provisio del Priorat d'Estella
per ell feta, p. 187. XLII. Felip II ordena al Due de Sessa, Ambaixador a
384 CATALONIA MONASTICA
Roma, que treballi per la revocacio de la provisio del Priorat d'Estella feta pel
Papa etc., pp. 188-189. XLIII. Felip II demana al Virrei d'Arago informes
sobre la conveniencia de la venda del Honor de Senegue i altres llocs que el
monestir fa a Joan Baguer, p. 189. XLIV. Felip III ordena al seu Ambai-
xador de Roma, Due de Taurisano, que faci diligencies per tal que el Priorat
de Ruesta sigui restitui't al monestir, pp. 189-190. XLV. De Felip III al
mateix Ambaixador per tal que les coHacions dels beneficis del monestir siguin
fetes mitjancant lletres testimonials de 1'Abat, pp. 190-191. XLVI. Felip III
demana al Virrei d'Arago informes sobre la conveniencia d'una almoina que
el monestir soHicita per 1'acabament d'un edifici, p. 192. XLVII. El Virrei
d'Arago tramet a Felip III els informes demanats en la precedent, pp. 192-193.
XL VIII. Felip III suplica al Papa Pau V que no permeti es donguin in
commcndam els beneficis i Abadies de la Congregacio Claustral, pp. 193-194.
XLIX. Felip III ordena al Due de Taurisano, Ambaixador a Roma, que
urgeixi al Papa el compliment dels estatuts referents als beneficis del CoHegi
de Lieida, etc., pp. 194-196. L. El Secretari del Consell suprem d'Arago
manifesta, en nom del mateix, al Due de Taurisano les queixes de la Congre-
gacio contra Pere Cosida, p. 196. LI. Del mateix Pere Cosida, Agent del
Rei a Roma, exposant-li les queixes de la Congregacio contra d'ell, p. 197.
LII. Felip III remet al Virrei d' Arago 1' afer de la venda de 1' Honor de Se-
negue que el monestir fa a Joan Baguer, pp. 197-198. LIII. Felip III encar-
rega al Virrei d'Arago que procuri la renuncia de Pere Garces al Priorat de
Ruesta, etc., p. 198. LIV. Felip IV demana al Bisbe de Pamplona els autos
de coHacio del Priorat de Larraga a favor de Miquel Martin, p. 199. LV.
Felip IV demana rogatives pels successos de la monarquia, pp. 199-200.
LVI. Felip IV encarrega noves rogatives amb motiu de la guerra d' Italia, pp.
200-201. LVII. Felip IV al Mestre Racional d'Arag6: mana-li lliurar al nou
Abat la meitat dels fruits i rendes de la vacant, pp. 201-202. LVIII. Felip
IV demana informes al Virrei d'Arago sobre 1'agregacio al monestir del Bene-
fici de Latiesas i Priorat de la Raga, p. 202. LIX. La Reina Governadora
Mariana d' Austria assabenta al Comissari General de la Croada, Antoni de Be-
navides, de la condonacio feta al monestir de la paga del subsidio y escusado,
suspensio d'Abadiat, pp. 202-203. LX. La Reina Governadora Mariana d' Aus-
tria participa al monestir la condonacio de la paga del subsidio y escusado i sus-
pensio d' Abadiat, pp. 203-204. LXI Carles II fa saber al monestir la seva
presa de possessio del Govern i soHicita oracions pel seu felic regnat, pp.
204-205. LXII. Carles II demana altra vegada oracions per tal que Deu enca-
mini el seu regnat, p. 205. LXIII. Carles II ordena al Prior de corregir, dintre
TAULA DE MATERIES 385
la seva jurisdiccio, els pecats i abuses per aplacar Deu, p. 206. LXIV. Carles
II ordena processons i rogatives per tal d' aturar la peste declarada a Cartagena,
pp. 206-207. LXV. El President a Corts d'Arag6 suplica al Rei que vulgui con-
cedir una pensio de mil ducats, durant 15 anys per la reedificacio del monestir,
pp. 207-208. LXVI. Carles II comunica al Prior el seu intent de fer proclamar
St. Josep Patro dels seus dominis, p. 208. LXVII. Carles II relleva al mo-
nestir per quatre anys mes de la paga del subsidio y excusado i provisio de 1' Aba-
diat, pp. 208-209. LXVIII. Carles II comunica al Comissari de la Croada,
Antoni de Benavides, el mateix de la lletra precedent, pp. 209-210. LXIX.
Carles II ordena rogatives amb motiu dels seus desposoris amb Maria Lluisa
d' Orleans, p. 210. LXX. Carles II encarrega al Prior de publicar dintre la seva
jurisdicci6 la festa de Nra. Sra. del Patrocini, p. 211. LXXI. Carles II or-
dena rogatives contra la peste, p. 211. LXXII. Carles II insisteix sobre el
mateix, p. 212. LXXIII. Carles II mana que es dediqui un dia en sufragis
pels difunts, pp. 212-213. LXXIV. El Protonotari remet al Prior una lletra
del Rei, p. 213. LXXV. Carles II atorga llicencia de traslladar-se al nou
monestir, pp. 213-214. LXXVI. Carles II ordena rogatives amb motiu de la
guerra dels turcs contra Alemanya, p. 214. LXXVII. Carles II ordena acci-
ons de grades per la victoria de 1'Emperador contra els turcs, p. 215. LXXVIII.
Carles II demana oracions per la guerra contra Franca, p. 215. LXXIX. Car-
les II soHicita del monestir socors per la guerra contra Franc.a, p. 216.
LXXX. Carles II comunica al Comissari General de la Croada, Antoni de
Benavides, la gracia novament acordada al monestir de condonacio de la paga
del subsidio y excusado durant quatre anys, pp. 216-217. LXXXI. Carles II
ordena es facin novament accions de grades per les victories de 1'Emperador
contra els turcs, p. 217. LXXXII. Carles II prorroga al monestir per deu
anys la condonacio de la paga del subsidio y escusado i la suspensio d'Abadiat,
p. 218. LXXXIII. Carles II comunica al seu agent a Roma, Bernat de Qui-
ros, la prorroga de la lletra precedent per tal que procuri Tassentiment del
Papa a la mateixa, pp. 218-219. LXXXIV. Del Virrei d'Arago al Prior del
monestir: acusa-li rebut de la seva lletra, p. 219. LXXXV. Carles II mana al
Prior subministrar al seu enviat totes les dates que soHiciti referents a 1'estat
de reconstruccio del monestir, p. 220. LXXXVI. Carles II ordena rogatives
amb motiu del terratremol de Napols, pp. 220-221. LXXXVII. L' Agent del
Rei a Roma, Perez de Rua, exposa al canonge Pascal Marton les dificultats
d'obtenir 1'assentiment del Papa a 1'aplicacio dels fruits del monestir feta pel
Rei, p. 221. LXXXVIII. Carles II fa a saber a Antoni de Benavides la nova
condonacio per a deu anys de la paga del subsidio y escusado concedida al mo-
386 CATALONIA MONASTICA
nestir, pp. 222-223. LXXXIX. Carles II dona al monestir la nova de la
mort de sa esposa, i encarrega que es facin sufragis per la seva anima, p. 223.
XC. El Cardenal Aguirre anuncia al Prior la prorroga obtinguda de suspen-
sio d'Abadiat per aplicar-ne els fruits a la restauracio del monestir, p. 224.
XCI. Carles II demana al monestir socors per la guerra contra Franca, pp. 224-
225. XCII. Carles II ordena rogatives amb motiu de ses noces amb Ana
Maria Palestina, p. 225. XCIII. L' Agent del Rei a Roma, Perez de Rua,
agraeix al monestir 1'aniversari institui't per la seva anima, pp. 225-226.
XCIV. Carles II demana rogatives recomanant a Deu 1'assumpte de la successio
al tron, pp. 226-227. XCV. Carles II sol'licita del monestir una almoina
per els hospitals del seu exercit de Catalunya, p. 227. XCVI. Carles II de-
mana ajut per socorrer Catalunya contra els francesos, pp. 227-228. XCVII.
El Virrei d'Arago sol'licita del monestir ajut per la recaptacio de diner i reclu-
tament de gent per oposar-se als francesos a Catalunya, pp. 228-229. XCVIII.
Carles II ordena que es resi i celebri missa de la Immaculada, com li ha con-
cedit el Papa, p. 229. XCIX. Carles II anuncia el traspas de sa Mare, en-
carregant ensems sufragis per la seva anima, p. 230. C. Carles II sol'licita
altra volta socors per la guerra contra Franca, pp. 230-231. CI. Carles II
anuncia al Comissari de la Croada la condonacio que fa al monestir de la paga
del subsidio y escusado, pp. 231-232. CII. Carles II comunica al monestir la
prorroga per deu anys de la suspensio d'Abadiat, per tal d'aplicar els fruits a
la restauracio de la Casa, pp. 232-233. CIII. Carles II ordena al seu Ambai-
xador de Roma, Comte d'Altimira, de treballar per assolir 1'assentiment del
Papa a la nova suspensio d'Abadiat, pp. 233-234. CIV. El Nunci d'Espanya
tramet al Bisbe de Jaca una lletra de la Congregacio del Concili demanant in-
formes sobre 1'estat de comptes del monestir per poder donar l'assentiment a
la suspensio d'Abadiat. Lletra reial demanant la suspensio, pp. 234-236. CV.
El Bisbe de Jaca respon al Nunci, mostrant-se favorable a la suspensio, pp. 236-
237. CVI. Carles II recomana al monestir que sigui fidel al govern del Card.
Portocarrero, i al successor del tron, pp. 237-238. CVII. La Reina i Gover-
nadors comuniquen al monestir la mort del Rei i demanen sufragis per la seva
anima, pp. 238-239. CVIII. El Virrei d'Arago tramet al Prior la lletra pre-
cedent i copia de les clausules del testament de Carles II, pp. 239-240. CIX.
La Reina Governadora ordena manifestacions de joia per la successio de Felip
V al tron, p. 240. CX. El Virrei d'Arago comunica al monestir 1'acceptacio
de Felip V, p. 240.
TAULA DE MATERIES 387
DOM JORDI M. a RIERA Professions monastiques emeses al monestir de St. Pan del
Camp. (1672-1833).
PROEMI, pp. 241-256.
CATALEG-EXTRACTE, pp. 257-294.
MISCEL-LA,NIA DOCUMENTAL
Index de diver sos documents oficials de la Congregacio Claustral.
TRANSCRIPCI6 DE DOM ROBERT GRAU, pp. 297-322.
Decretum pro administrations, spolii Abbatis Gerrensis. (1689).
TRANSCRIPCI6 DE DOM PLACID M. a FELIU, pp. 323-325.
Francesc Bernat de Pons Abat de St. Cugat i President de la Congregacio
Claustral,, decreta Tadministracio de Tespoli de Miquel Guanter Abat de Santa
Maria de Gerri.
L'Emperador Lotari confirma les donacions fetes al Monestir de Sta. Maria de Ri-
poll. (982).
TRANSCRIPCI6 DE DOM A. M. a A., pp. 326-330.
Documents referents a Monestirs Catalans.
TRANSCRIPCI6 DE DOM GREGORI M. a FlGUERES, pp. 331-338.
Establiment en alou d'un hort, fet a En Pere Prixana per 1'Abat de St.
Cugat, pp. 331-332. Venda d'un cens, feta al Sagrista de St. Cugat per
En Pere Llopard, pp. 33 2-333. Establiment en alou d'un hort, fet a En Ber-
nat Ysarn per 1'Abat de St. Cugat, pp. 333-334. Establiment en alou d'una
quarterada de terra, fet a En Joan Rextor per 1'Abat de St. Cugat, pp. 334-336.
Carta d'obediencia prestada al novell Abat de St. Cugat, Joan Armengol,
pels monjos de dit monestir, pp. 336-337. Butlla de Gregori IX, donant a
1'Abat de St. Benet de Bages facultat per revocar les alienacions fetes amb ju-
rament pels seus predecessors, pp. 337-338. Donaci6 de tres oliveres, feta
per En Guillem de Montclus al Prior de St. Marcal de Montseny, p. 338.
388 CATALONIA MONASTICA
CR6NICA DEL MONASTICON
ADQUISICIONS A). Documents manuscrits sobre per garni, referents al Momstir
de St. Cugat del Valles, pp. 341-344. B). Processes i documents estampats, re-
ferents a la Congregacw Cl austral i a Momstir s Catalans, pp. 345-356.
TAULA DE LAMINES
Fig. i. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli i. v., p. 81. Fig. 2. MS. Va-
ticanus Latinus 5730, foli 67 r., p. 82. Fig. 3. MS. Vaticanus Latinus 5730,
foli 127 r., p. 83. Fig. 4. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 147 v., p. 84.
Fig. 5. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 163 r., p. 85. Fig. 6. MS. Vatica-
nus Latinus 5730, foli 175 v., p. 86. Fig. 7. MS. Vaticanus Latinus 5730,
foli 185 v., p. 87. Fig. 8. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 192 r., p. 88.
Fig. 9. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 195 v., p. 89. Fig. 10. MS.
Vaticanus Latinus 5730, foli 197 v., p. 90. Fig. n. MS. Vaticanus Latinus
5730, foli 209 v., p. 91. Fig. 12. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 216 r.,
p. 92. Fig. 13. MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 217 v., p. 93. Fig. 14.
MS. Vaticanus Latinus 5730, foli 218 r., p. 94. Fig. 15. MS. Reginensis
Latinus 123, foli 164, p. 94. Fig. 16. Mosaic del monjo Arnau de Ri-
poll, p. 95. Fig. 17. MS. 52 de Ripoll, foli 88, p. 95. Fig. 18. Biblia de
Ripoll, dita de Farfa, foli 127 v., p. 95. Fig. 19. Biblia de Ripoll, dita de
Farfa, foli 139 r., p. 96.
APROVACI6 DE L' ORDE
NIHIL OBSTAT
CENSOR
LAURENTIUS NICOMEDES, O. S. B.
IMPRIMATUR
D. BENEDICTUS GARIADOR, O. S. B.
ABB. GEN.
D. .^MILIANUS DE LAURENTIIS, O. S. B.
CONS. A SECR.
SuUaci die 28 Novembris 1926.
APROVACI6 ECLESlASTICA
NIHIL OBSTAT
EL CENSOR
DR. MIGUEL HOSPITAL GASOL,
CAN6NIGO DOC7ORAL
IMPRIMATUR
f JOSE, OBISPO DE BARCELONA.
For mandate de su Excia. lima.
DR. FRANCISCO M. ORTEGA DE LA LORENA,
CANCILLER.-SECRETARIO
Barcelona, i de Dicietnbre de 1926.
AQUEST PRIMER VOLUM DE CATALONIA MONASTICA
S'ES ACABAT D'ESTAMPAR A LA IMPREMTA
DEL MONESTIR DE MONTSERRAT, AVUI DIA
24 DE DESEMBRE, VIGILIA DE NADAL, DE
L'ANY DEL SENYOR. MCMXXVI
ii
UNIVERSITY OF CHICAGO
im
^rfaf **'**&&
'^liW
l^isf^ll
?.l : '&'^?.V: ; ii, wS?Aii!'5i'!3
ran
Volurr
ume 2
(Tbe University of CbicaQO
RECULL DE DOCUMENTS I ESTUDIS
REFERENTS A MONESTIRS CATALANS
VOLUM II
MONESTIR DE MONTSERRAT
M-CM-XXIX
CATALONIA MONASTICA
RECULL DE DOCUMENTS I ESTUDIS
REFERENTS A MONESTIRS CATALANS
VOLUM II
MONESTIR DE MONTSERRAT
M-CM-XXIX
4-
97090
ESTUDIS
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA
DE SANT BENET
PER
DOM ANSELM M. ALBAREDA
UN erudit monjo montserrati escrivia, 1'any 1422, que la
Regla de Sant Benet havia estat ja tradu'ida diverses ve-
gades en lengua cathalana. Seria dificil d'assenyalar la data de la pri-
mera versio d'aquest codi monastic; es evident, pero, que tot just
el llati deixa d'esser llengua entenedora per la gent de la nostra
terra, calgue pensar en una versio catalana, posat el nombre rela-
*
tivament nombros de monjos i monges que professaven aquesta
Regla. Fins i tot horn pot aventurar que el nombre de versions es
multiplied rapidament. En transcriure el text llati les paraules en
la llengua mateixa que les havia dictades Sant Benet els copistes
monastics tingueren una cura extraordinaria a no decantar-se per
res del ms. que copiaven; en les versions aquesta veneracio no
existia, i fins podem suposar que no foren frequents els casos de
copies directes de versions, sino que cada monestir s'arranjava la
seva o les seves. Creiem que versions catalanes d' aquesta Regla
abundaren molt especialment en els segles XIII, XIV i XV, i si
el nombre de les existents es molt migrat, no cal oblidar que
aquests manuscrits tenien sempre caracter particular; volem dir que
no eren llibres de chor ni de biblioteca, i que sovint foren escrits
en codexs de petit format mes perdedors encara.
Avui podem oferir als nostres lectors descripcions i referencies
d'una dotzena de versions catalanes, precedents dels monestirs de
Ripoll, Montserrat, Sant Pere de les PueHes, Santa Clara de Bar-
celona, etc. d'interes per la bibliografia benedictina i com a textos
Catalans.
10 CATALONIA MONASTICA
DESCRIPCIO DELS MANUSCRITS
f. i [vermeil] : Comence [el prolech de la regla de nostre] pare [sent Benet]
[negre]: Escolta o fill los manaments del maestre e enclina la orexla (sic) del
teu cor...
f. in... que merescam esser participants del regne seu. / [vermeil]: Esplegat
es lo prolec (sic) comencen los capitols.
f. v. [vermeil]: Esplegats son los capitols, comence lo test (sic) de la
regla. dels lynatges o de la vida dels monges. [negre] : Manifesta cosa es
quels lynantges (sic) dels monges son quatre.
f. Hi ... e a les altees de les virtuts deu ajudant vendras. Esplegada es [la
Regla] a Deu gracies.
Un vol. de 53 folis, numeracio romana i arabiga -f- i en blanc a la fi; paper; 200
X 140 mm. una sola ma, segle XIV; en negre, titols, caplletrcs; senyals de divisio en vermeil;
ben conservat, llevat dels primers i ultims fulls restaurats de marges; text sencer llevat el
primer titol. Relligat en pergami ; al Horn : Regla / de S. / Benito.
Precedent de Ripoll. Avui a 1'Arxiu de la Corona d'Arago, ms. 164.
f. 21 [vers la meitat]: Fill scolta los manaments del teu maestre. .
f. 23: ... que del seu regne puxam esser ... persones.
f. 23 [a la fi]: Quantes maneres son de mongos parle aquesta sentencia e
diu nostre maestre sent Benet que sabuda cosa es que iiij maneres son de
mongos.
f. 25 [acaba actual men t] :... E diu en altre loch fir ton fill ab la verga e
deliuraras la sua anima de mort.
Un vol. de 26 folis nums. (primer i darrer en blanc), paper; 207 X 142 mm.; 3 mans
del s. XIV ; una sola tinta, llevat el primer mot en vermeil ; sense titols ; relligat en pergami ;
estat de conservacio defectuos. Al Horn: Logica.
Provinent de Ripoll. Actualment a la Corona d'Arago. ms. 144.
Aquest curt ms. conte fragments de filosofia escrits en llati; dos folis amb
la versio de fragments d' homilies, i els nostres folis amb fragments de la
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET 11
Regla de St. Benet. No es que el codex sigui mutilat; el copista deixava in-
acabada una copia i comencava un altre tema.. La qual cosa es .veu clara-
ment en el verso del f. 20, a la meitat del qual anuncia: Lactancius en la
sua exposicio del Evangel! de Pasqua posa les segiients contemplacions de la
preciosa resurreccio del Salvador ; la resta de la plana es en blanc, i en el
f. seg. comenca ja la regla de St. Benet. Aquesta no porta cap titol; horn
ha deixat al comeng de cada apartat un caixal per miniar .les respectives
capitals que no s' ban escrit. El copista procedeix de la manera segiient: de
primer transcriu un fragment llati de la Regla, emprant les divisions establer-
tes en el Proleg i en els capitols d'una extensio considerable, immediatament
transcriu la versio catalana d'aquest fragment precedint-lo d'uns mots que a
primer antuvi donen la sensacio d'un comentari: 1 ... park aquesta sentencia
e diu nostre maestre sent Benet etc. despres d'aquestes paraules, pero, se-
gueix el text sense glosses ni comentaris. En aquesta forma s6n transcrits el
Proleg, el primer capitol i el segon fins a la divisio: Meminisse debet sem-
pet abbas quod est... que no acaba. La interrupcio fou feta pel copista
puix el verso d'aquest full, 25, ha restat en blanc.
f. i. [Taula] Dels linatges o vida dels monges.
f. 2. [acaba la Taula]: Del bon zel que deuen los monjos hauer.
f. 3. O fill escolta los manaments del teu maestre e inclina la orella del
teu cor...
f. 5 [acaba el prolegj: ... en lo regne del qual merescam esser partici-
pans e hereters.
f. 5 [comenca la Regla]: Manifesta cosa es quatre ser los linatges dels
monges...
f. 36 v. [actualment acaba el ms.]: ... si algii ho presumira afer a venjanga.
Un vol. paper 36 folis nums. a llapis, -\- 2 al comen$ i 2 a la fi en blanc, el penultim
esqueixat, de 212 X 140 mm.; una sola ma, ultims del s. XIV o principis del XV, capitals
alternades en blau i vermeil, algunes deixades en blanc; estat de conservacio deficient; relliga-
dura molt malmesa, text incomplet. Comenca i no acaba el cap. LXVII.
Res no indica la provinenga d'aquest ms. que avui es troba a la Biblioteca de Catalunya,
ms. 298. -
i) EI P. Garcia Villada, S. ]., Bib, Pat. Hup. II Band. Wien. 191 ;, p. 72, diu concretament: Katalanische Glossen
uber die Regel des hi. Benedictus. Una lectura atenta demostra que no es tracta de cap glossa, sin6 del text precedit
de: Diu nostre Maestre sant Benet.. . El nostre cas no es pas link. En la vella versio anglesa continguda en el
ms. Lansdowne 378 del British Mus., els capitols de la Regla s6n precedits de frases com aquestes : Sain Benet spekys
here... In al maner, sais sain Benet... etc.
12 CATALONIA MONASTICA
4
f. i. Aci comenc,a la regla de sant Benet Abat.
Un vol. pergamf de 270 X 210 mm.; escrit 1'any 1422 per un monjo de Montserrat;
sense foliar; 5 folis a la fi d' addenda; miniatures. 1
5
f. xxvj (i) ... De fratribus quHonge ab oratorio laborant... Dels monges
qui treballen limy de 1'oratori e son en cami. /Los monges qui son tan luny
del monastir...
f. xxxij v. ... de las quals fern desus mencio e a perfeccio de virtuts e de
doctrina.
Un vol. pergamf actualment de 30 folis 360 X 210 mm. dues mans s. XV; inicials i
tftols en vermeil; molt mancat de folis; relligadura en pell negra; manelles de llauto.
Del monestir de St. Pere de les PueHes de Barcelona.
Aquest ms. conte fragments de les Constitucions de la Congregacio Claus-
tral i d'una versio de la Regla de Sant Benet. Les numeracions, d'epoca, son
diverses. Evidentment havien format part de dos diversos mss. encara que del
mateix temps. Les Constitucions arriben, actualment, fins al f. Lvij i la nostra
Regla fins al xxxij, manquen els 21 folis primers. Sortosament el text s'ha
servat integre en dues copies fetes el s. XVIII, transcrites amb tota fidelitat,
segons hom dedueix de la comparacio amb els fragments existents del nostre
ms. Aquestes dues copies es troben avui, la una a la Biblioteca de Catalunya,
ms. no, i 1'altra al monestir mateix de St. Pere. Veure la descripcio a con-
tinuacio.
6
f. ( i ) en blanc.
f. (2) [vermeil]: Lo present Llibre fou escrit, / y copiat essent Abadessa
del / present Real Monastir de St. / Pere de les Puellas de Bar na . / La Ill tre .
S ra . D na . Maria / Francisca Sans, y de Sala, a i / de Desembre del any 1787.
f. ( 3 ). [vermeil] : LA SANTA RE// / GLA DE NOSTRE / GRAN PARE ST. / BENET.
f. (4) i [vermeil]: Comensa lo prohemi de la / Regla de Sant Benet en
romans. [negre]: Fill escolta los manaments del Mestre...
f. 5. ...per tal que merescam haver part en lo seu regne. Amen.
f. 5 v. [vermeil]: Comenc.a la Regla de St. Benet en romans e primera-
ment de quatre manera (sic) de Monges. [negre]: Certa cosa es que son
monges en quatre diferencias.
i) Agrai'tn aquesu referenda a 1' eruditissim amic Masso i Torrents. Mes endavant parlem encara d'aquest inte-
ressant ms.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET 13
f. 77. ...e a perfeccio de virtuts e de doctrina. / [vermeil]: Fin. de la
Santa Regla.
Un vol. de 77 folis, foliats d' epoca, -{- 3 al comenc, sense foliar ; paper de 277 X 240
mm. escrit d'una sola ma a 1'any 1786; dues tintes : titols i inicials de capitols en vermeil;
bons marges; ben conservat, 1'ultim foli tallat en el seu terc inferior sense afectar el text:
relligadura d'epoca, pell negra, manelles de llautb.
Precedent del Monestir de monges benedictines de St. Pere de les PueHes; actualment a
la Biblioteca de Catalunya ms. no.
Aquest ms., com acabem de dir, es una copia del precedent. Cal advertir
que hom es passa 10 capitols, del IX al XVIII, els que regulen la recitaci6 de
Tofici divi. Aquesta llacuna es volguda; el copista en d6na la ra6 en una
nota escrita en tinta vermella al comenc, del foli 25: Se adverteix que desde
lo capitol IX a XVIII inclusive no son aqui continuats per no llegirse en nostre
monestir. Aquesta anomalia 6s facilment explicable si hom te present que en
aquesta epoca a St. Pere, com en altres monestirs de Monges es recitava
1'ofici divi no segons el ritu monastic, sino roma. En el ms. primitiu, pero,
no existia aquesta llacuna.
f. i: [vermeil]: Comenca lo prohemi de la Regla de St. Benet en romans.
Fill escolta los manaments del mestre... etc. tot el text exacte al ms. precedent.
Un vol. de 71 folis nums. d'epoca; una sola ma s. XVII 1; tftols i inicials en vermeil;
relligadura d'epoca en pell negra, manelles desaparegudes ; integre; ben conservat.
Bib. del monestir de St. Pere de les PueHes. Barcelona.
8
Versio catalana de la Regla precedent del monestir de St. Pere de Rodas.
9
Versi6 catalana de la Regla procedent del monestir de St. Daniel de Girona.
10
Versio catalana de la Regla del monestir de St. Pere de les PueHes. Dife-
rent de les descrites en els N os . 5-7 com pot deduir-se d' un passatge del
cap. XLII.
Sabem 1'existencia d'aquestes Regies pel proleg del traductordel ms. 5, proleg
14 . CATALONIA MONASTICA
.que transcrivim mes endavant. No ens ha estat possible trobar els .esmentats
mss. ni a la Provincial de Girona ni al monestir de St. Daniel. No f6ra dificil
que la data d'alguns d'ells fos anterior al s. XIV.
11
(f. j). [inicial historiada]: O ffill scolta los manaments del mestre y encli-
na les orelles del teu cor.
PI ana amb orla miniada; al marge inferior I'escut d una abadessa sostingut
per dos angels; dins la inicial Sant Benet beneint V abadessa agenollada, la qual
dun corona de baronessa.
f. iiij v.: ... per tal que d'ell en lo seu regna merescam esser companyo-
nes Amen.
[vermeil]; De generibus monialium. Del linatge de les monjas. Capitol
primer, [negrej: Cosa es manifesta esser quatre linatges de monges.
f. LXV v. pervendras a les maiors alteses de la doctrina e de les virtuts
que desus havem remembrades. / Deo gratias.
Un vol. de LXV folis nums. -f i a la fi en blanc sense num.; pergami de 255 X 195 mm. ;
.una sola ma, lletra . g6tica, any 1519; rubriqu.es en vermeil, caplletres alternes blau .i vermeil;
excel-lent estat de conservaci6.
Avui a la Biblioteca de Montserrat, ms. 67.
Una nota escrita a la fi del f. LXV v. de la mateixa ma que la resta del
ms., ens assabenta del nom del caligraf i de 1'any en que 1'escrivi: A vj de
Juliol Mil . D . XIX es stade scrita la present retgla del glorios pare sanct
Benet [al marge, de ma diversa: en barchinona\ per mossen Johan reig pre-
vere. Insule balearum. .
12
f . ( i ) Capitols contenguts en la regla del glorios pare nostre sant benet.
f. i. Prolech en la Regla del glorios pare nostre sanct Benet. Lectio pri-
mera. Scolta o fill los manaments del maestre.
.f. ix v.: ... en lo seu regne merescam esser companyons. Amen: Dels
linatges dels monges. Capitol . i . Cosa es manifesta esser quatre linatges de
monjos...
f. cxlvi v.... ffent aquestes coses sera vida eterna. Deo gratias. Amen.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET 15
Un vol. pergamf de 146 folis nums. -}- 8 de preliminars sense num.; 177 X 130 mm.;
scrit d'una sola ma, any 1531; a tola p.; lletra g6tica; tftols en vermeil; relligadura s. XIX
molt ben conservat.
Biblioteca del monestir benedictf de Sta. Clara de Barcelona.
Cf. Albareda, Bibliografia dels monjos de Montserrat (S . XVI). pp. 205-207.
13
. f . i: Incipit Prologus regulae sancti Benedict! Abbatis.
f. i v.: Comenc,a lo prolech de la regla de Sant Benet abbat. Primera
divisid. / Escolta o fill los preceptes del mestre y inclina la oida del teu cor...
f. 6: ... pera que del regne de aquell merexcam esser participants. / Acabas
lo prolech.
f. 6 v. : Dels generos de mongos. Cap. i. / De mongos haver y quatre
generos es manifesta cosa...
f. 87: ... Als que faran estes coses la vida eterna els sera donada.
f. (88): Acabada la Regla del Beatissim pare nostre y Patriarcha glorios
san Benet Abat / Tu autem Domine miserere nostri. Deo gratias / Taula de
la present regla de N. P. S. Benet.
(f. 90): Fi de la taula.
Un vol. paper 90 fulls numerals, els 87 primers en escriure el ms., els tres ultims a lla-
pis; cine fulls de guarda al principi i un a la fi, lletra d'una sola ma d' ultims del s. XVII; relli-
gadura d' epoca.
Biblioteca de Montserrat, ms. 42.
16 CATALONIA MONASTICA
II
LES VERSIONS CATALANES
Als primers (traductors en llengua catalana de la Regla be-
nedictina) ha tant plagut aderir al estil del lati e tant seguir mot
a mot lo dit lati ab lur romanc que molt es romas pijor de en-
tendre als vulgars que lo lati. Aquest greu carrec feia als seus
predecessors el traductor montserrati de 1'any 1422. El dia que
reapareixi aquesta versio, avui malauradament introbable, podrem
comprovar si aquest censor reeixi, segons els seus proposits, a
aderir mes a la intencio que a les diccions de la letra seguint
T estil vulgar del dit lenguatge cathala. Gal reconeixer, pero, que
els veils traductors havien abusat de la versio ad pedem litterae,
car de vegades fins conserven un hiperbaton contrari al geni de la
nostra llengua. Aquest sistema simplificava notablement llur tre-
ball, pero deixava el lector en la ignorancia de mants passatges,
aquells, naturalment, que resulten mes dificils en 1' original.
En el text, que donem integre, del ms. Rip. 164, el lector
trobara un bell exemple d'aquestes versions excessivament literals.
En les versions del s. XV i seg. horn es decanta ja d' aquest sis-
tema i, darrerament, mes aviat els passatges dificils son lleugera-
ment glossats per tal de fer-los entenedors.
Totes les versions catalanes de la Regla benedictina que hem
pogut estudiar son independents; corroboren el que deiem, que
cada monestir es feu directament la seva versio. Uns curts frag-
ments de cada un.dels diversos mss. permetran al lector de com-
provar el que acabem de dir:
CATALONIA MONASTICA, Volum II
"" " ."wv" '*" ',j.. . .wiiki j.&t^in.wiw.'WWJi
ilfoto 100 immmaii
Lamina I
viflQOSWK:
:* ' f-'~~ ~~
*r'$!>
K JC: *' .
J^feHWP qw per t&lii^ otxdiftidi^
||D2n5aiiqnddfc]ii^tet:l4 mlpaueiiioh^
bicntw tecim^
li^ln mm Uniin mil A imfl o ft MrOlli ttniUIld
t V?
L. t
REGLA DE SANT BENET. Biblioteca de Montserrat, ms. 67, f. j.
16 CATALONIA MONASTICA
II
LES VERSIONS CATALANES
Als primers (traductors en llengua catalana de la Regla be-
nedictina) ha tant plagut aderir al estil del lati e tant seguir mot
a mot lo dit lati ab lur romanc que molt es romas pijor de en-
tendre als vulgars que lo lati. Aquest greu carrec feia als seus
predecessors el traductor montserrati de 1'any 1422. El dia que
reapareixi aquesta versio, avui malauradament introbable, podrem
comprovar si aquest censor reeixi, segons els seus proposits, a
aderir mes a la intencio que a les diccions de la letra seguint
T estil vulgar del dit lenguatge cathala. Gal reconeixer, pero, que
els veils traductors havien abusat de la versio ad pedem litterae,
car de vegades fins conserven un hiperbaton contrari al geni de la
nostra llengua. Aquest sistema simplificava notablement llur tre-
ball, pero deixava el lector en la ignorancia de mants passatges,
aquells, naturalment, que resulten mes dificils en V original.
En el text, que donem integre, del ms. Rip. 164, el lector
trobara un bell exemple d'aquestes versions excessivament literals.
En les versions del s. XV i seg. horn es decanta ja d' aquest sis-
tema i, darrerament, mes aviat els passatges dificils son lleugera-
ment glossats per tal de fer-los entenedors.
Totes les versions catalanes de la Regla benedictina que hem
pogut estudiar son independents; corroboren el que deiem, que
cada monestir es feu directament la seva versio. Uns curts frag-
ments de cada un.dels diversos mss. permetran al lector de com-
provar el que acabem de dir:
CATALONIA MONASTICA, Volum II
Lamina I
rcoitiioeimmman
\vcl mdtrcv cnchm lc&o
.tdteevdtcn a>2:cp:cn w
\imteeofmcnt\a amoncf
ab dKaicia complcr a
pcm) quc per tttbuihr obcdiirnda:
nqiicll idTqimlnaria calpa tr nwic
tr ar0 partttl til wncb0 fe drc/
mii ranma
P2CH5 Ic
- , IS
'Xfl
quctiicoinaicce
zaflb ii 1x1113110 'per ell diet a<
[TOcpctTo qncdl ^ - 1 ^ -^
REGLA DE SANT BENET. Biblioteca de Montserrat, ms. 67, f. j.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET 17
i
Ms. Rip. 164
f. i [comenc.a el prdleg] : Escolta o fill los manaments del maestre e enclina
la orexla (sic) del teu cor e la amonicio de piados pare volenterosament reb
per tal que a ell per trebayl d' obediencia retorns del qual per negligencia de
desobediencia t'eres departit.
f. xv, v. [del cap. vn]: Lo onze grau d'humilitat es si com parle lo monge
suaument e senes ( sic) ris humilment e ab grauitat e poques paraules e rao-
nables parle, e no sie clamos em vou axi com es escrit. Lo saui ab paraules
poques demostre.
f. xxxin [del cap. xxxxn]: ... e no ligen les istories ho'l libre dels reys
car als emfferms enteniments no serie profitable aquella hora hoir aquesta
scriptura.
Ms. Rip. 144
f. 21 [comenca el proleg]: Fill scolta los manaments del teu maestre e
baxa la orella del teu cor als amonestaments del piados pare reeb volunterosa-
ment e compleix los riqments (!) per qo que a ell tornis per mal tret d'obe-
diencie del qual [eres] partit per paresa de desobediencia.
[els altres fragments manquen -actualrhent al ms.]
Bibl. de Catalunya, ms. 298
f. i [comenca el proleg]: O fill escolta los manaments del teu Maestre e
inclina la orella del teu cor el amonestament del piados pare volenterosament
pren e ab gran efHcacia compleix per tal que ab treball de vertadera obediencia
sies tornat aquell del qual per inobediencia volenterosa eres tornat l lunyat e
partit. A tu doncs ( sic) la mia paraula el meu sermo sie drec.at e a cascu
que renunciant als propis volers a nostre senyor Jhesuchrist cavallerejador ab
molt fort e preclara arma de vertadera obediencia prens.
f. 12 [del cap. vii]: Lo xj grau de humilitat. Si com parla lo monge,
parle molt suau e humilment e sens ris ab tota tempranc.a e gravitat, e poques
peraules e rahonables parle, e no sie molt cridador ni alt en sa veu, aixi com
scrit es: lo savi horn en poques paraules es conegut.
i ) Aquest mot fou esborrat de la mateixa ma del copista.
2
18 CATALONIA MONASTIGA
f. 25 [del cap. xxxxii]: ... No sia legit pentaticum o dels Reys car als flachs
de enteniment no sira profitos en aquella hora semblant scriptura legir 1 hoyr.
En altres hores poden esser legits.
4
[no tenim el text]
5, 6, 7.
Bib. de St. Pere de les Puel'les (del ms. no de la Bib. de Catalunya).
f. i [comenc,a el Proleg]: Fill escolta los manaments del Mestre, inclina lo
teu cor e pren ab gran voluntat las amonestacions del piados Pare e complex
aquellas ab degut efecte, per tal que ab treball de obediencia torns a Deu, del
qual per crim de inobediencia eres lunyat, dons la present ordinaci6 es dresada
a tu qui renunciant a las propias voluntats e havent com a cavalier voluntat
de seguir Jesu Christ verdader Rey prens armas de obediencia forts e seguras.
f. 23 [del cap. vn]: Lo onsen grau de humilitat es si parla lo monge
sens rialles, ab veu baxa humilment, e ab saviesa poques paraules e rahona-
bles, car scrit es, que lo savi ab poques paraules manifesta sa intencio.
f. 43 [del cap. xxxxii]: ... mas no ligen dels sinch libres de Moyses, ne lo
libre de Josue, ne lo libre dels Jutges, los quals set libres son compresos per
aquella diccio eptaticum, ne lige dels libres dels Reys car per aquells qui no
ban la ciencia e enteniment de saber traurer la intelligencia spiritual de aque-
llas scripturas no poria esser profitos hoir-las aquella hora mas en altras horas
sien legidas.
8, 9, 10.
[No possei'm el text]
11
Bibl. de Montserrat, ms. 67
(f. j) [comenc,a el proleg]: O ffill scolta los manaments del mestre y en-
clina les orelles del teu cor e pren volenterosament la amonestacio del teu
piados pare y ab efficacia complex aquella per co que per treball de obediencia
torns a aquell del qual per la culpa de inobediencia te cres partit.
i) Aquest mot fou esborrat de la mateixa ma del copista;
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET 19
f. xviij [del cap vn]: Lo xj grau de humilitat es si com parla la monie l
suaument e sens risa, humilment e madura, poques paraules e rahonables par-
lara e no sera cridadora en sa veu axi com es sent: lo savi ab poques parau-
les se fa a conexer.
f. xxxx v. [del cap. XLII]: ... mas no ligen lo eptaticum c,o es los sinch
libres de Moyses o dels Keys car als flachs enteniments no sera profitos oir
aquesta scriptura en tal hora mas sien legits en altres hores.
12
Bibl. de Sta. Clara
f. j. [comenga el proleg]: Scolta o fill los manaments del maestre y incli-
na les orelles del teu cor e pren de bona voluntat la amonestacio del piados
pare y ab efficacia compleix aquella per co que per trellall de obediencia tor-
nes a aquell del qual per la culpa de inobediencia te eres apartat.
f. xlij v., [del cap. vn]: Lo onze grau de humilitat es si com lo monge
parle parle mansament e sens rialles, humilment e ab gravetat, poques parau-
les y raonablement, e no sie cridador en la veu car escrit es lo savi ab poques
paraules se done a conexer.
f. xc v. [del cap. XLII]: ... no los sinch libres de Moyses o dels Keys
perque als enteniment flachs no serie profitos aquella hora oyr aquesta escrip-
tura pero en altres hores sien legits.
13
Bibl. de Montserrat, ms. 42
f. i v. [comenca el prdleg]: Escolta o fill, los preceptes del mestre y in-
clina la oida del teu cor, y la admonestacio del piados pare de bona gana reb
y ab eficacia complix pera que ad (sic) aquell per lo treball de la obediencia
tomes de qui per la perea de desobedientia te havies apartat.
f. 25 [del cap. vn]: Lo once grau de la humilitat es si quant parla lo
mongo, blanament y sens riures, humilment ab gravetat poques paraules y al
proposit parla. Y no sia cridador en la veu segons escrit es: lo savi ab parau-
les poques es declara.
.55 [del cap. XLII]: ... no empero lo Penthateuco o libres dels Reys per
que als flachs enteniments no sera profit ad aquella hora, a les altres hores
empero es llixquen.
i) Tola la Reglo esta aplicada a les monges i horn empra constantment el genere femeni.
20 CATALONIA MOiNASTICA
III
ELS TEXTOS TRANSCRITS
Donem la prefere"ncia al ms. Rip. 164 per esser el Die's antic
dels que avui posseim integre. Confrontat amb aquest text, proba-
blement m^s antic que Tescriptura del ms. no ens revela, donem
I 1 existent avui a Sta. Clara, de data molt mes avancada, 1531, com
homenatge al P. Padern, monjo de Montserrat, autor d'aquesta
versio. D'altra part, aquest text facilitara notablement al lector la
comprensio de la versio ripollesa, sovint dificil per mor de la seva
literalitat excessiva.
Transcrivim de 1' original, puntuant convenientment, etc.
El nostre desig hauria estat de poder donar el text d'una altra
versio, tambe montserratina, molt interessant a judicar per el
proleg del traductor. Gal que fern constar aqui la nostra gratitud
a 1'amic Masso i Torrents qui ens ha lliurat generosament les tres
quartelles que fa moltissims anys havia copiat d'una biblioteca
particular avui dispersa, les quals transcrivim a continuacio. Son
el proleg que el traductor havia avantposat a la seva versio, la
qual datada a Montserrat al 1422, diu prou clar que es tracta
d'un monjo del cenobi montserrati. Adverteix que ha estat im-
pulsat a vertir la Regla benedictina en catala, d'una banda pregat
per amics, i d' altra per la poca claredat de les versions catalanes
existents. Assenyala alguns errors d' aquestes traduccions i precisa
el comentador al qual ell segueix.
Qui sap si la versio del ms. de Sta. Clara, feta pel nostre
P. Padern un segle mes tard, ens ha servat quelcom d'aquesta
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET 21
versio del 1422, que segurament havia pogut consultar en la vella
Biblioteca Montserratina?
El lector ens agraira, segurament, la transcripcio del proleg
esmentat.
Pregat e instat que la sagrada regla de sant Benet escrita en lati ab elegant e
ornat estil rescrivis en nostre vulgar cathala per utilitat de aquells qui ignorants
gramatica son orbats de la virtuosa doctrina e santa disciplina escritas, compre-
sas e magistralment demostradas en la dita regla. No perque no fos per altres
primers e pus entenents de mi feta la translacio de la dita regla en lengua
cathalana; mas perque als primers ha tant plagut aderir al estil del lati e tant
seguir mot a mot lo dit lati ab lur romanc que molt es romas pijor de enten-
dre als vulgars que lo lati. E venc,ut per la voluntat de aquells quim preguen
e no gens per presumpcio mia ans solament esperant de la aiuda de deu, sens
lo qual tot quant es fet es no res e per lo qual son fetes totas las cosas bonas
he deliberat fer la dita translacio aderint mes a la intencio que a las dicdons
de la letra seguint lestil vulgar del dit lenguatge cathala. E seguint ab aquell
tant com pux la letra segons doctrina de Tulli, la qual recita sant Jeronim ad
pra machium. J Mas empro omet elegancia e ornament de paraules e alt estil
en ago desviant a la voluntat de Tulli per que yo solament atten a fi que ma
dita translacio sia tan facil a personas laichas de entendre com de legir quant al
enteniment literal e sia profitosa que bella. E per no desviar a vera intencio
de la dita regla he pres per mestre Zmeragde 2 la exposicio del qual es pus
comuna als monestirs de monges negres que de Bernat Beda ne Pere boher 3
ne daltres glosados de la dita regla e la dita exposicio de Zmeragde se lig
comunament en los dits monastirs e no dels altres. Per que yo havent per
aprovat aquell que los maiors aproven per doctrina de sant benet en lo buyten
grau de la humilitat seguesch lo dit Zmeragde no desviant a la letra textual.
Mes avant he trobat alguns dels dits aromanc.adors de la dita regla que en molts
passes no han declarat gens lo lati ne treballat en posar la veritat del test e
i) Hieronimus ad Pammachium, pro librls suis. El pa&satge aHudit es el final d'aquesta epistola: Porro eloquentiam
quam pro Christo in Cicerone contemnis in parvulis ne requiras. Veure tambe : Hieronymus ad Pammachium de optimo
genere interpretandi.
a) Smaragdits, Abat del Monestir de St. Miquel de Castellion, autor del s. IX. Hi ha una edicio del seu Com.
feta a Coldnia el 1575, in fol.
3 ) Es refereix als comentaris de St. Bernat, St. Beda el Venerable. Per Pere Boher, benedicti del s. XIV, veure: Pelri
Boberii in Reg. Sti. Benedicti Com. Sublaci 1908.
22 CATALONIA MONAST1CA
singularment en lo .c. omni tempore ut post comple. ne. lo. i En aquell pas
hon sant benet vol que alguns libres no sien legits en la HC.O quis lig abans
de completa los quals axi descriu: Non autem eptaticum aut regum. Interpre-
tants aquesta diccio eptaticum aquell del qual la copia de la sua tranlacio es
a Sant Pere de rodas aderint al lati per Eptaticum diu Eptatich. E aquell del
qual es copia a sant Daniel de Gerona per eptaticum ha pres penthateucum 2
e ha dit los sinch libres de Moyses. E aquell del qual es la copia a sant pere
de barcelona per Eptaticum ha dit octatge. Perque la translacio del primer es
sens art e sens profit no mudant lo vocable lati en vulgar mas lexant lo treball
de saber la declaracio quil volra entendre no ha fet sino dir lo lati en so de
romanc.. E la translacio del segon es falsa metent un vocable per altre volent
creure o per ventura rependre sant benet no entes la differencia de pentha-
teucum e Eptaticum al qual sant Gregori fa testimoni de gran eloquencia.
Mas lo dit interpretador es ver que no ha entesa differencia entre los dos voca-
bles la qual es aquesta. Penthateucum es interpretat en pentha quod es quinque
et teca quo est reposicio e Eptaticum ab epta quod est septem et teca &.
Donchs Penthateucum vol dir compilacio de sinch libres e prenen ho vulgar-
ment per los sinch libres de Moyses. e Eptaticum vol dir compilacio de set
libres e enten ho segons en lo dit pas scriu Pere Boher en la sua primera
exposicio per set libres dels quals son los sinch de Moyses e lo sise de Josue
e lo sete de Jutges, e es error de set libres prohibits per mal interpretat reduir
los a sinch. E la translacio del tercer no es interpretar mes ofuscar com octatge
sia pus dificil de entendre que eptaticum. E las translacions segons la textura
de la epistola de sant Jeronim dessus allegada deuen haver almenys dues
coses, la primera que comprengen tot lo effecte substancial dels livres (?)
originals ab veritat, la segona que sien escrites axi estilades segons lo lenguatge
per lo qual son fetes que tots los ben sabents aquell lenguatge los puxen
clarament entendre. E los dits aromanc,adors han assats desviats dels dits effecte
e estil segons es provat en lo dit pas e en lo .c. monacorum de iiii. gen.
mon. 3 en lo .c. abbas qualis de. ese. ab. in doctrina, 4 en lo .c. nullatenus ut
non de mon. li ut 5 e en lo .c. segiient en lo .c. noviter de disc. 6 e en
j ) Reg. St. Benedict!. Cap. XLII. Ut post completorium nemo loquatur. Omni tempore silentium etc.
2) S6n molts els mss. de la Regla benedictina que llegeixen : Penlhatfticiim cum libris Josue et Jtidicum, entre ells
el famosissim 914 de la Bib. de Sant Gall, s. IX. Algunes de les diferenues que el nostre traductor troba en les velles
versions catalanes son atribui'bles als mss. llatins dels quals horn tradui'a.
3) Reg. Sti. Bened. Cap. I. De generibus monachorum. Monachorum quattuor esse genera etc.
4) Id. Cap. II Qualis debeat abbas esse. El mot, In doctrina deu referir-se al comencament d' un paragraf d'aquest
cap. que diu: In doctrina sua namque abbas...
5) Id Cap. LIV. Si debeat monachus... Nullatenus liceat monacho.
6) id. Cap. LVIII, De discipline suscipiendorum fratrutn. Noviter veniens.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET 23
molts altres passes es clar de veure que seria lonch e ocios de recitar com quasi
per tota la ordinacio de lurs translations sien en semblants colpas. Basten las
precedents rations e la violencia que per prechs e instancia mes feta per escu-
sar a mi de metre les mans en translacio que altres han feta primer de mi.
Al legidor prech que de aquesta obra treball cullir lo fruit per virtuosament a
viure e que li placia pregar deu per mi. Incipit prologus regule sancti bene-
dicti abbatis.
Monastir de Montserrat lany MCCCCXXII.
24
CATALONIA MONASTICA
TEXTOS DELS MSS. (i), RIPOLL 164
(12), BIBL. STA. CLARA
TEXT DEL MS. (l), RIPOLL 164*
Dels lynatges ho de la vida dels
monges.
Qual deu 6sser 1'abat.
Dels frares apeladors al conseyll.
Qual son instruments de bones
obres.
De la obediencia dels deixebles,
qua! sie.
(f. 3. vo ) De taciturnitat.
De humilitat.
Dels officis divinals en les nits.
Quants salms se deuen dir en les
hores nocturnals.
En qual manera Tonici nocturnal
sie feit en 1'estiu.
En qua! manera el digmenyes sien
feites les vigilies.
En qual manera en les festes dels
sants sien teites les vigilies.
TEXT DEL MS. (12), BIBL. STA. CLARA
<L Capitols contenguts en la regla
del glorios pare nostre sant benet.
C Primerament lo prolech de la regla
del glorios pare nfe sant benet.
CL Dels linatges dels monios. Capitol
primer.
CC Quin deu esser 1'abbat. Capitol
segon.
C De avistar los frares al consell.
Capitol tercer.
C Quals son los instruments de les
bones obres. Capitol quart.
De la obediencia. Capitol quint.
C Del silenci. Capitol sise.
C De la humilitat. Capitol sete.
d Dels divinals oficis de matines.
Capitol vuyte. (i v.)
C Quants psalms son de dir en les
hores nocturnals. Capitol noue.
C En qual manera se dega dir en
1'estiu la laor nocturnal. Capitol dee.
L En qual manera los dmmenges se
facen (sic) les vigilies. Capitol onze.
C En qual manera se fasse la solem-
nitat de les matines a les laudes.
Capitol dotze.
i) Com sigui que el text del Ms. de Ripoll duu 1' index despres del Pr61eg, i el de Sta. Clara el ports abans, per
tal de poder confrontar millor els dos textos ens hem permes de transportar 1' index del primer abans del Prbleg.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
25
En qual manera sien fetes les vi-
gilies els dies privats.
En qual manera sien fetes les ma-
tines en les festes dels sants.
En qual temps se deu dir alleluya.
En qual manera se deu dir lo
offici de dia.
Quants sahns se deuen dir per
cada hora e per qual horde.
Ab qual orde aquells metexs salms
se deuen dir.
De la disciplina del cantar.
De la reverencia de la oracio.
Dels degans del monestir e del
prebort; quals deuen esser.
Com deuen dormir los monges.
De la excomunicacio de les colpes.
Qual deu esser la manera d' exco-
municacio.
(f. 4) De les greus colpes.
D' aquells qui senes manament s'a-
costen als excomunicats.
Com deu esser ansi6s 1'abat dels
excomunicats.
D' aquells qui soven son corregits
e no s'en esmenen.
C En quina manera se fassen les ma-
tines o laudes en los dies privats.
Capitol tretze.
C En les festes dels sancts en quina
manera sien fetes les vigil ies. Ca-
pitol quatorze.
C En qual temps se diga alleluya.
Capitol quinze.
C En que manera se deu fer la obra
de Deu per lo dia. Capitol setze.
(f. 2)
C Quants psalms se han de dir en
les matexes hores. Capitol deeset.
C Per quin horde se han de dir los
psalms en les hores. Capitol dehe-
vuyt.
C De la disciplina del cantar. Capi-
tol dehenou.
C De la reverencia de la oracio. Ca-
pitol, vint.
C Dels degans del monastir. Capitol
vint y hu.
C En que manera dormen los mon-
ios. Capitol vint y dos.
C De la excomunicacio de les cul-
pes. Capitol vint y tres.
CE Que modo deu esser de la exco-
municacio. Capitol vint y quatre.
C De les mes greus culpes. Capitol
vint y sinch. (2 v.)
C De aquells que sens manament
del abbat se aiunten als excomuni-
cats. Capitol vint i sis.
C Com deu esser 1' abbat solicit cerca
dels excomunicats. Capitol vint y
set.
E Dels qui mokes vegades son corre-
gits y no se esmenen. Capitol vint
y vuyt.
26
CATALONIA MONASTICA
Si els frares ixents del monestir
deuen esser reebuts altra vegada.
Dels emffans de poca edat; com
deuen esser castigats.
Del celerer del monestir queyn deu
esser.
Dels feramens o de les coses del
monestir.
Si los monges deuen aver alcuna
cosa propia.
Si deuen tots reebre egualment les
coses necessaries.
Dels setmaners de la cuina.
Dels frares malauts.
Dels veyls e dels emffants.
Del domeer lector e del silenci a
la menssa.
De la mesura dels meyars.
De la mesura del beure.
Quals hores deuen menyar los
frares.
Que apres la completa negu no
parle, mas vengan (f. 4 v.) la lic.6
oir.
D'aquells qui a la obra de Deu ho
a la menssa venen tart.
D'aquels qui son excomunicats,
com satisfacen.
C Si deuen sser altra vegada rebuts
los monios que sen van del monas-
tir. Capitol vint y nou.
C Dels fadrins que son de menor
edat en qual manera sien castigats.
Capitol trenta.
C Del cellerer del Monastir. Capitol
trenta y hu.
41 De la ferramenta y coses del mo-
nastir. Capitol trenta y dos.
C Que los monios no deuen hauer
propri. Capitol trenta y tres.
(f- 3)
C Si deuen tots rebre ygualment les
coses necessaries. Capitol trenta y
quatre.
CL Dels semaners de la cuyna. Capi-
tol trenta y sinch.
CL Dels nonios malalts. Capitol tren-
ta y sis.
CL Dels veils y dels infants. Capitol
trenta y set.
CL Del lector senmaner. Capitol tren-
ta y vuyt.
CL De la mesura de les viandes. Capi-
tol trenta y nou.
CL De la mesura del veure. Capitol
quoranta.
CL En qual hora conue als monios
meniar. Capitol quoranta y hu.
CL Que apres de completes guarden
tots silenci. Capitol quoranda y
dos. (f. 3 v.)
CL Dels qui vnen tart al offici diui-
nal yala taula. Capitol quoranta*
y tres.
CL De aquells qui estan excomunicats
com satisfassen. Capitol quorata y
quatre.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
27
D'aquells qui erren en 1'esglea.
De La obra de Deu significadora.
De qual manera sien feites les
obres de mans cotidianes.
De la observacio de quaresma.
Dels frares qui luyn de 1'oratori
trebaylen ho son en carrera.
Dels frares qui no son luyn anats.
Del oratori del Monestir.
Dels hostes reebedors.
Que monge no deu letres ho dons
reebre.
Dels vestiments e dels calcaments
dels frares.
De la taula de 1'Abat.
Dels menestrals del monestir.
De la disciplina dels frares novicis,
reebedors el monestir.
Dels fyls dels nobles ho dels po-
bres qui son oferts.
Dels preveres ho clergues qui vo-
len habitar el monestir e ( f. 5 ) dels
enffants qui sien sots disciplina de
tots.
IE Dels qui erren en la ysglesia. Ca-
pitol quoranta y sinch.
C Dels qui pequen o defallessen en
qualsevol altres coses. Capitol quo-
ranta y sis.
IE De com se deu anunciar la obra
de Deu. Capitol quoranta y set.
IE Del treball de les mans de cada
dia. Capitol quoranta y vuyt.
IE De la guarda de la quoresima.
Capitol quoranta y nou.
C Dels monjos qui treballen luny del
monastir. Capitol sinquonta. (f. 4)
IE Dels monios qui no tramesos luny.
(sic) Capitol sinquonta y hu.
IE Del oratori del monastir. Capitol
sinquonta y dos.
IE De com deuen esser rebuts los
hostes. Capitol sinquanta y tres.
C Si conv al monjo rebre lletres ni
presents. Capitol sinquonta y quatre
IE De les vestidures y calsats dels
monjos. Capitol sinquonta y sinch.
IE De la mesa o taula del abbat.
Capitol sinquonta -y sis.
C Dels officials o menestrals del mo-
nastir. Capitol sinquonta y set.
IE De la forma com se han de rebre
los qui vnen a esser monios. Ca-
pitol sinquonta y vuyt.
C Dels fills dels nobles y dels pobres
qui son offerts en lo monastir. Ca-
pitol sinquonta y nou. (f. 4 v.)
IE Dels sacerdots qui voldran habitar
en lo monastir. Capitol sexanta.
IE Dels monios peregrins com deuen
sser rebuts. Capitol sexanta y hu.
28
CATALONIA MONASTICA
Dels ordens de la congregacio, e
com se deyen nomenar los frares.
Del preposit del monestir. De la
eleccio e ordinaci6 de 1'Abat.
Del porter de la porta, e de les
arts diverses dintre lo monestir exer-
cedores e de la regla soven legidora.
Dels frares en carrera trameses e
dels recontans dins go que de fora
aprenen e d'aquells qui fan res senes
manament de 1'abat.
Si al frare, coses que no pot fer
sien manades.
Que la .i. Taltre no gos deffen-
dre el monestir.
Que no gos la .i. 1'altre ferir.
Que els frares sien la .i. a 1'altre
obedients.
De bona gelosia que deuen aver
los monges.
Que tota observacio de iusticia no
es posada en aquesta regla.
Esplegats son los capitols, comence
lo test de la regla.
C Dels sacerdots del monastir. Capi-
tol sexanta y dos.
C De la orde de la Congregacio.
Capitol sexanta y tres.
C Del que es elegit per abbat. Ca-
pitol sexanta y quatre.
C Del prior maior del monastir. Ca-
pitol sexanta y sinch.
CL Dels porters del monastir. Capitol
sexanta y sis.
C Dels mpnios qui son tramesos per
cami. Capitol sexanta y set.
C Si algunes coses imposibles seran
(f. 5) manades al monjo. Capitol
sexanta y vuyt.
C Que no presuma un monio de-
fensar al altro. Capitol sexanta y
nou.
<E Que ningun monjo se attreuesque
ferir al altro. Capitol setanta.
C Que sien obedients los monjos
uns als altres. Capitol setanta y hu.
CE Del bon zel que deuen tenir los
monjos. Capitol setanta y dos.
C Que tota guarda de justicia no es
establida en aquesta regla. Capitol
setanta y tres.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
29
f. 1, Comen(?e lo prdlec de la regla de
nostre) pare (sent Benet).
Escolta, o fill, los manaments del
maestre, e enclina la oreyla del teu
cor e la admonici6 del piad6s pare
volenterosament reb, per tal que a
ell per trebayl d'obediencia retorns
del qual per negligencia de desobe-
diencia t'eres departit. A tu, doncs,
ara la mia paraula es endrecada, qual
que qual sies, renunciant a propies
volentats al nostre Senyor Jesucrist,
tu cavalayerador, les armes molt forts
e molt clares d'obediencia tu prens.
En les primeres coses t'amonest, que
qualque cosa de be feedora tu comen-
ces, de ell, co 6s, de Deu, esser aca-
bada demans per oraci6 sovineyada;
que el qui ia nos a denyat comtar
en lo nombre dels fills no es deya
crexer de les nostres males obres. Com
aixi a ell tots temps dels bns seus
en nos, es obei'dor, que no solament,
axi com a irat pare alcuna vegada
los fyls no desheret, ans encara no
axi com a temedor senyor, irat per
los nostres mals axi com a malvats
servents liurar a pena aquells qui el
seguir no volran a gloria.
Conve nos,
doncs, alcuna vegada despertar nos
1'Escriptura a la per... dien: Hora es
ia nos levar de dur- (f. i. v.) mir;
e oberts los nostres uyls al lum de
Deu, ab oreyles diligents oyam qual
(f. j.) Prdlech en la regla del glori6s
pare nostre sanct Benet. Lecti6 primera.
Scolta o fill los manaments del
maestre y inclina les orelles del teu
cor e pren de bona voluntat la amo-
nestaci6 del piados pare y ab efficacia
compleix aquella per co que per tre-
ball de obediencia tornes a aquell del
qual per la culpa (f. j v.) de i-
nobediencia te eres apartat. A tu,
donchs, se endresse lo meu sermo
qui 's vulle sies qui, renunciant a les
propies voluntats o desigs volent ser-
vir al vertader rey nostre Senyor
Jesu-Christ, prens les forts y molts
clares armes de la obediencia. Prime-
rament que qualsevulle cosa bona que
tu comences a fer li demanes ab molt
continuada oracio, (f. ij) per ell sser
acabada, per co que ell qui ha vol-
gut misericordiosament comptar-nos
en lo nombre dels fills, no sia en
algun temps contristat dels nostres
mals actes. Car aixi deu parer en
nosaltres totstemps dels seus bns
e"sser obeit que no solament aixi com
a pare molt irat deseret a sos fills,
mas encara com a temeros senyor
mogut a ira per nostres mals, lance
(f. ij v.) en la pena perpetua als
que no Than volgut seguir a la gldria.
Lectid segona.
Levem nos, donchs, alguna volta
prestament excitant nos la sancta
Scriptura dient : Ya es hora de levar
nos de dormir. E, uberts los nostres
ulls a la lum divinal, ojam ab les
orelles attentes la divina veu cridant
30
CATALONIA MONASTICA
cosa nos amoneste la veu de Deu,
clamans tot dia e dien: si la vou (!)
de Deu aurets hui hoida no vuylats
endureir vostres cors. E encara mes:
Qui a oreyles d'oir, oya que diu
1'Esperit Sant a les Esgleyes; e que
diu? Venit ne fyls, o'its me, ense-
nyare us temor del Senyor; correts,
dementre que avets lum de vida, per
que tenebres de mort ou us compre-
nen. Encara mes, qiieren lo Senyor
lo seu obrer en la multitut del po-
ble, al qual obrer aquestes coses
clania e diu: Qual es home qui vol
vida e desya veer dies bons? E si
tu, aco oen, respons: io so; diu te
Deus: Si vols vera e perpetual vida,
tol la lenga tua de mal, els labis teus
que no parlon engan, departex te
de mal e fe be, engir pau e seguex-
la; e com aquestes coses aurets feites,
los meus uyls seran sobre vos e les
oreyles mies a les pregueres vostres
e ans que 'm apelets dire" aci ss6.
Qual cosa, frares sobre cars, es a
nos pus dolca que aquesta vou del
Senyor nos convidans? car veus que
per sa pietat lo Senyor demostra a
nos la carrera de la vida.
Doncs, los lombles nostres cins
de fe e d'observanca de bones obres,
anem los camins de ell, per la via
de 1'Evangeli, per tal (f. 2) que
merescam veer ell en lo seu regne
qui nos ha apelats. En lo tabernacle
tot dia lo que 'us amonesta, dient: Si
vuy (f. iij) hoyreu la sua veu no
vullau endurir los vostres coratges. Y
en altre loch diu : Qui te horelles
per a hoyr oje lo que diu 1'Esperit
Sant. E que diu?: Veniu fills escol-
tau me; yo us ensenyare lo temor
de D6u; correu mentre que teniu
lum de vida perque les tenebres de
la mort no us comprenguen. E cer-
cant lo Senyor en la multitud del
poble lo seu obrer, al (f. iij v.)
qual ell diu aquestes coses, diu en-
cara : Qual 6s aquell que vol vida
e desige veure los dies bons? La
qual cosa si tu oint respons yo so
aquell; diu a tu Du: Si tu vols
haver vera e perptua vida guarda la
tua lengua de mal e los teus labis no
parlen engan; aparta't de mal y fes
be, serca la pau y segueix aquella. E
quant haureu fetes aquestes coses
(f. iiij) los meus ulls seran sobre
vosaltres e les mies orelles a les vos-
tres pregaries e abans que vosaltres
me invoqueu yo dire" veus me aci. O
germans molt amats, quina cosa es
pus dolc.a que aquesta veu del Senyor
que 'ns convide ? Veus que lo Senyor
per la sua pietat nos demostre la ca-
rrera de vida.
Lecti6 tercera.
Donchs havents cenyits (f. iiij v.)
los nostres lloms ab la fe y obser-
vancia de bons actes, lo guiament
de 1' Evangeli caminem per los camins
de aquell, per tal que merescam veu-
re '1 en lo seu regne, aquell lo qual
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
31
del qual regne si hi volem habitar,
lla no hi ve horn sino corrent ab
bones obres. Mas demanem ab lo
profeta lo Senyor dient: Senyor, qui
habitara el tabernacle teu, o qui
reposara en lo munt sant teu? Aprs
aquesta demanda, frares, hoyam lo
Senyor responent e demostrant a
n6s la via d'aquell tabernacle e dient:
Qui va senes sutzura e obra iusticia,
qui parla veritat en lo seu cor, qui
no fu engan en la lenga sua, qui
no a.feit mal a son proi'sme, qui no
a presa onta contra son proi'sme, qui
el maligne diable, alcuns mals a ell
conseylan, los seus mals consyls ab
sos esgardaments del seu cor meny-
sprean a aduyt a nores els cogita-
ments pocs, co es mals del dit diable,
te e trenca a Jesucrist; qui temens lo
Senyor de bona observanca sua no
es reten erguylosos, mas aquells bens
que an en si, no s'estimen que de
si mateixos pusquen esser feits mas
de nostre Senyor obrant en ells,
magniffiquen ell ab lo profeta, diens:
No a nos, Senyor, no a nos mas al
teu nom da gloria. Axi com sent
Paul de la predicacio sua alcuna cosa
no donave assi metex dient: Per la
gracia de Deu sso (f. 2 v.) c.o que
sso. Encara el metex sent Paul diu:
Qui es glorieya en Du se glorieg.
E el Senyor en 1'Evangeli diu: Qui
hou les mies paraules e les fa io 1'fare
semblant al baro savi qui ediffica la
sua casa sobre pedra, vengueren ai-
gues, bufaren vents e empeseren en
aquella casa e no caech, cor fondada
nos ha cridats. En lo tabernacle del
del qual si volem habitar no y porem
pervenir sin6 corrent per bons actes.
Mas enterroguem lo Senyor dient li
ab lo propheta: (f. v) Senyor, qui
habitara en lo teu tabernacle, o qui
reposara en lo teu sanct mom ? Apres
de aquesta interrogaci6, germans, es-
coltem e ojam lo Senyor responent
e demostrant nos la via de aquell
tabernacle, dient: Aquell qui entre
sens macula e. obre iusticia, aquell
qui parla veritat en lo seu cor y no
ha fet frau ni engan en la sua lengua,
aquell qui no ha fet (f. v v.) a son
proysme ni ha pres opprobri o con-
fusi6 contra son proysme, aquell qui
redueix y fa tornar a no res les
amonestacions del maligne menyspre-
ant y lansant aquell ab totes ses temp-
tacions dels esguarts del seu cor, y
aquell qui pren los seus petits cogi-
taments y'ls colpege y esclafe en la
ferma pedra que 6s Jesu-Christ, y
aquells (f. vj) que tement al Senyor
no se inflen ni se ensuperbexen de
lur bona observancia, mas humiliant
se y estimant aquells bens no poder
esser fets per ells sin6 per lo Creador,
magnifiquen aquell qui ha obrat en
ells, dient ab lo propheta: No a
nosaltres, Senyor, no a nosaltres mas
al teu sanct nom dona gldria. E aixi
com Papostol, no attribueix alguna
cosa (f. vj v.) assimateix de la sua
predicaci6, dient: Per la gracia de
Du so yo lo que s6. E encare diu
ell mateix: Qui's gloriege, glorieges
en lo Senyor. E per co diu lo Senyor
32
CATALONIA MONASTICA
ere sobre ferma pedra. Aquestes coses
complent, lo Senyor espera tot dia
que nos deguessem respondre per
obres a aquests seus sants amones-
taments. E per tal done a nos lo
Senyor a espay dels nostres mals los
dies d' aquesta vida. Parla dient 1'A-
postol : Doncs no sabs que la pacien-
cia de Deu te duu a penitencia? E
el Senyor piad6s diu: No vuyll la
mort del pecador mas qu es conver-
tesca e viva.
Frares, doncs, com demanassem
lo Senyor de 1'habitador del taberna-
cle, de ell oi'm lo manament de 1'ha-
bitador. E si complim I'ofEci de Fha-
bitador serem hereus del regne del
eels. Doncs los cors nostres e els cor-
ses cavalereyadors son appareyladors
a la santa obediencia dels manaments.
E qo que natura no a possible en nos,
preguem lo Senyor que la aiuda de
la sua gracia mana ministrar a nos.
E si fugents les penes d'inffern vo-
lem venir a la vida perpetual, de-
mentre que ens leu e som ( f. 3 ) en
aquest cors e per aquesta vida de lum
nos es leu complir, ara devem c6rrer
e fer c.o qui en tostemps nos sia pro-
fit6s. Doncs establidora es de nos
en lo Evangeli: Aquell qui hou les
mies paraules y fa aquelles, yo 1'a-
comparare a 1' home savi qui ha edi-
ficada la sua casa sobre la pedra,
vingueren los rius bufaren los vents
e empenyeren y feriren aqueKa casa e
(f. vij) no caygu car ere fundada
sobre la pedra. Gomplint aquestes
coses lo Senyor ens espere tots dies
que nosaltres ab fets respongam a
aquests sancts amonestaments, e per
amor de aco son a nosaltres relaxats
los dies a inducies o espays de aquesta
vida per esmenar nostres mals, dient
l'Ap6stol: Ara no saps tu que la
paciencia de D6u te porte a peniten-
cia ? Car lo piad6s Senyor diu : ( L
vij v.) no vull la mort del pecador
mas que's convertesca e visque.
Lectid quarta.
Com haguessem, donchs, germans,
interrogat lo Senyor, de 1'habitador
del seu tabernacle, havem oi't lo ma-
nament de Thabitar si empero com-
plirem lo offici de 1'habitador serem
hereus del regne del eels. Donchs
los nostres coratges y los nostres cos-
sos s6n de prepa- ( f. viij ) rar a
combatre e forsant los a fer cavalleria
a la sancta obediencia dels manaments.
E co que natura ha en nos menys
possible preguem al Senyor que man
a nos ministrar lo adiutori de la sua
gracia. E si fugint nosaltres de les
penes infernals volem pervenir a la
eterna vida, mentre que tenim vinen-
tesa y som en aquest cos c havem
oportunitat de fer y complir totes
CATALONIA MONASTICA, Volum II
Lamina II
-.. j3f?&fs-<< ji
Zjljjm ; f '< W- W ; 4<H^^^|^;^gp
;; ^1-.^^:^;^;;:iv,?y&'?t'.' l pS::/i i '; ; ::'?: * : .'"'7" :, '.' ^V;\ : : f f '. ^ivS^h. S/^x^;^^^^^
^'v -'.' lW^P^<i^-^|^^3fctf*|^^^i^?f^P^^ -. iV. -^ ; ' -^ 'n'ii 1 1 '' - /''i'vI : l^"^;^-^v : l ;vi ; $^^pR
-v-X'.\?t- ; ?l?^ J -'v' ; ; ; jvVv' ,'v'^ ' ^'jvv^ -,- '^0 : -^ t: '^?^^
W ! ^SlPSm^^^^^Pi|ftpm
^ : i^iiSSPii^^^p^i5i
%$*
- !
ri^(^^,^ : ^fiiiipp::f;,^i5
;S^lii*^; si':: ^IRllS^f |
't>c^''"v7v^-|^-'''>'.- : r-\-->' i;^',. ."V? '.. ' : :- ; ''.'.V.%^i;,"'',':4'%. ' -:'/ v'-iV'-J^
(pf^^::'''^^?!^^Sv5Sl^SS^
REGLA DE SANT BENET. Arx. Cor. d'Arag6, ms."Ripoll. 164, f. xxviij.
32
CATALONIA MONASTICA
ere sobre ferma pedra. Aquestes coses
complent, lo Senyor espera tot dia
que nos deguessem respondre per
obres a aquests seus sants amones-
taments. E per tal done a nos lo
Senyor a espay dels nostres mals los
dies d'aquesta vida. Parla diem TA-
postol : Doncs no sabs que la pacien-
cia de Deu te dim a penitencia? E
el Senyor piados diu: No vuyll la
mort del pecador mas qu es conver-
tesca e viva.
Frares, doncs, com demanassem
lo Senyor de 1'habitador del taberna-
cle,, de ell oi'm lo manament de 1'ha-
bitador. E si complim 1'offici de 1'ha-
bitador serem hereus del regne del
eels. Doncs los cors nostres e els cor-
ses cavalereyadors son appareyladors
a la santa obediencia dels manaments.
E co que natura no a possible en nos,
preguem lo Senyor que la aiuda de
la sua gracia mana ministrar a nos.
E si fugents les penes d'inffern vo-
lem venir a la vida perpetual, de-
mentre que ens leu e som ( f. 3 ) en
aquest cors e per aquesta vida de lum
nos es leu complir, ara devem correr
e fer co qui en tostemps nos sia pro-
fitos. Doncs establidora es de nos
en lo Evangeli: Aquell qui hou les
mies paraules y fa aquelles, yo 1'a-
comparare a Thome savi qui ha edi-
ficada la sua casa sobre la pedra,
vingueren los rius bufaren los vents
e empenyeren y feriren aquel'.a casa e
(f. vij) no caygue car ere fundada
sobre la pedra. Complin t aquestes
coses lo Senyor ens espere tots dies
que nosaltres ab fets respongam a
aquests sancts amonestaments, e per
amor de aco son a nosaltres relaxats
los dies a inducies o espays de aquesta
vida per esmenar nostres mals, dient
1'Apostol: Ara no saps tu que la
paciencia de D6u te porte a peniten-
cia ? Car lo piados Senyor diu : (
vij v.) no vull la mort del pecador
mas que's convertesca e visque.
Lectio quarta.
Com haguessem, donchs, germans,
interrogat lo Senyor, de 1'habitador
del seu tabernacle, havem o'lt lo ma-
nament de Thabitar si empero com-
plirem lo offici de 1'habitador serem
hereus del regne del eels. Donchs
los nostres coratges y los nostres cos-
sos son de prepa- (f. viij) rar a
combatre e forsant los a fer cavalleria
a la sancta obediencia dels manaments.
E co que natura ha en nos menys
possible preguem al Senyor que man
a nos ministrar lo adiutori de 1a sua
gracia. E si fugint nosaltres de les
penes infernals volem pervcnir a la
eterna vida, mentre que tenim vincn-
tesa y som en aquest cos c havem
oportunitat de fer y cornplir totes
CATALONIA MONASTICA, Volum II
Lamina II
. , .
&^^~;&%fr'^^^
!-v.'. ''- "'*".'-.. -j ;:'- . ' '. ' . '
...v.j. -...~ ,'.-'. ;--,. .' .," :+0**J
%$^*?$;;- =;" ,i..<:,^ ^.y-'-.c^^^': X'-.; ; 1*
f^p^^ --' ;>
#?< - '> ^fe c'"" -.:^^^^ ". "^ .;: . .. ' -' ":
^%;----^--^.^-^;->-;; : - : ,'..- :-.-:.-.. ..* -. .
.if --. --^ p /jpr A \J^-~ n- /; -
If -A^tnc} V)0 HCJ tsjfe? :V tnoidmr /.
\
ft
fee tan sn Uiur ca v been/ i? tvu T^co m en <t Auclf c
\ 7 A I -J / - 1 J
fe. AfJVjw^^ U^ -ft-^t^ {ucxttc^en/^ uc-jTiVj fti^i
V
REGLA DE SANT BENET. Arx. Cor. d'Aragd, ms.'Ripoll. 164, f- **j.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
33
Tescola del serve! del Senyor; en lo
qual establiment neguna cosa aspre
ne greu no esperam a establir. Mas
si alcuna cosa aparie a tu pus estreta
de la ra6 d'egualtat dictant tu (ho)?
per esmena de peeats o per conver-
saci6 de caritat, no tan tost, per temor,
espaventat fuges la via de salut, la
qual via no 6s comenc,adora sino ab
estret comengament. Comenc.ada, em-
pero, la via de Deu examplat lo cor
no recontans per la dolc,or de la amor
de la fe de Deu, corre la via dels
manaments de Deu en axi que del
magisteri seu nuyl temps n6s no
departens, en la doctrina de ell, en
lo monestir perseverans, per pacien-
cia siam participans de les passions
de Jesu Crist per tal que merescam
esser participans del regne seu.
Esplegat es lo pr6lec, comencen
los capitols. l
(f. viij v.) aquestes coses, per aquesta
Hum de vida ara es de c6rrer i fer
co que perpetualment 6s a nos neces-
sari. Constituir, donchs, devem una
escola del servey del Senyor, en la
qual instituci6 no speram ordenar
menguna cosa aspra o fexuga. Per6
si alguna cosa pus estretament, dic-
tant ago la raho de la ygualtat per
esmena dels vicis e conservacio dels
(!) caritat sera procehida e con- (f. ix)
tinuada no fuges tantost, espantat de
por, ni't lunyes de la via de salut,
la qual no deu esser comensada sin6
en estret comengament, per6 apres en
lo proces de la conversacio e de la
fe ab lo cor amplificat e ab incom-
parable dolc,or de amor se corre per
la via dels manaments de Deu. Eri
aixi que no partint nos del magis-
teri de aquell, perse verants fins a la
mort en lo monestir partici- (f. ix v)
pern per paciencia en les passions de
nostre Senyor Jesu-Christ per tal que
d'ell, en lo seu regne, merescam 6s-
ser companyons. Amen.
Dels lynatges ho de la vida dels monges. Dels linatges dels monges. Capitol j.
Manifesta cosa 6s que els lyant-
ges ( ! ) dels monges s6n quatre.
Lo primer 6s monestir cavelereyan
sots regla (f. 5 v.) e sots abat. Lo
segon lynatge es d'ermitans, d'aquells
qui no per fervor novicia de con-
verssaci6 mas per provaci6 longa del
monestir an apres a combatre contra
Cosa es manifesta 6sser quatre li-
natges de monjos. Lo primer 6s dels
cenobi- (f. x) tas, qo 6s, orde mo-
nesterial militant sots regla o abbat.
Lo segon linatge es dels anacoretas,
co 6s, hermitans; no aquells que per
fervor de novella conversi6 mas per
longa provacid en lo monestir ban
i) Cf. pigina 24, nota.
3
34
CATALONIA MONASTICA
el diable ja instructs- per solac de
molts, e be instruits per fraternal
prudencia, ia segurs, a singular ba-
rayla de 1'ermitatge senes consola-
ci6 d'altre, per sola ma e per sols
braf contra los vicis de la earn e de
les cogitacions, D6u ajudan, basten
a combatre. Lo terc. lynatge dels
monges 6s de sarabits molt sobre
espaventable, qui no aprobats per
alcuna regla ne per esperiencia de
maestre, axi com 1'aur de la fornal,
mas en natura.de plom amolit, ser-
vans fe . al segle per obres, s6n cone-
guts a Deu mentir per la corona;
los quals de dos en dos ho de .tres
en tres, ho d'u en ..i., no tancats
en les cases de les oveyles de nostre
Senyor mas en les sues, per ley es
a ells la voluntat dels desigs, com
qualque cosa se pensen ho eleyen
aquella dien sser santa,. e qualque
cosa no vuylen ac,6 cuiden que no
sie legut. Lo quart lynatge dels mon-
ges s'apele girovagum qui en tota la
vida llur per diverses provincies de
tres en tres dies (f. 6) ho de quatre
en quatre per cellas de diverses osta-
leyen, tots temps vagorosos e alcun
temps no estables, servens als propis
delits e als sutzes delits de la gola,
e per totes coses son pus malvats
que els sarabaits. De la converssacio
dels quals tots molt sobre mesquina,
val mes callar que parlar. Tots
aquests : lynatges, doncs, jaquits, vin-
gam, aiudant nostre Senyor, a ordo-
nar lo lynatge molt sobre forts dels
monges del monestir.
apres de combatre contra lo dimoni,
y essent ya adoctrinats per lo solae,
e companyia de molts e ben instru-
i'ts de la fraterna armadura, ya segurs,
sense conso- (f. x v.) Iaci6 de altri,
aydant los Deu, son bastants de com-
batre en la solitaria batalla del herm
ab llur sola ma o bras contra los
vicis de la earn y de les cogitacions.
Lo tercer linatge de monjos es molt
obscur y avorrible e diuse dels sara-
baites, los quals no provats per regla
alcuna ni per experiencia magistral,
aixi com Tor de la fornal, mas mo-
llificats en natu- (f. xj ) ra de plom
guardant y estoiant encara fe al mon
per les obres son per la corona cone-
guts mentir a Deu. Los quals de dos
en dos o de tres en tres o certament
tots sols, cascu per si, sense pastor,
encloses no en los corrals de nostre
Senyor mas en los lurs propris, es a
ells per ley la voluntat dels desigs,
com sie cert que co que 'Is ve de pier
diuhen sanct y co que no 'Is (f. xj
v.) plau se pensen que no es licit.
Lo quart linatge de monjos es dels
girovagos los quals en tota llur vida
per diverses provincies tres o quatre
dies habiten per les cetlles de molts
e diversos frares, totstemps vagabun-
dos e no may ferms ni estables,
servint a ses propries voluntats y als
ensutziaments e delits de la gola, e
per totes coses pijors que los sabara'i-
tes, de la ( f. xij ) miserable conver-
sacio de tots los quals millor 6s calar
que parlar. Donchs, dexant los estar
a part, vingam aiudant nostre Senyor,
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
35
a dispondre e ordenar al molt fort
linatge de los cenobitas.
Qual deye esser 1'abat.
L'abat, qui digne es al monestir
senyoreyar, tots temps deu remem-
brar co que ell es nomenat, e deu
complir nom de mayor per obres,
cor ell es cregut tenir loch de Jesu-
crist en lo monestir, cor ell es ape-
lat per lo nom de ell, dient 1'apos-
tol : Avets pres sperit dels fyls d' amor
en lo qual claman abba, pare. E per
co 1'abat alcuna cosa, co que Deu
no vuyla, contra lo manament de
Deu no deu ensenyar, stablir ho
manar ; mas lo manament de ell ho
la doctrina, deu esser pasta llevada
de la iusticia de Deu scampada en
les pensses dels dexebles. Rembrant
sie tots temps 1'abat, que de la doc-
trina sua e de la obediencia dels
dexe (f. 6 v.) bles, d'aquestes dues
coses sera feit scrutini en lo juhi
espaventable ; e sapia 1'abat que a
colpa de pastor se pertany qualque
cosa no proffitosa (que) lo pare fa-
milias podra trobar en les ouveyles.
Empero ell sera deliure, 1'abat, si
tota diligencia de pastor donada per
ell al folch de les ouveyles no obe-
dient e tota cura 6s mostrada a les
obres mortals d'aqueyles oveyles. Lo
pastor d'aquelles en lo juhi del Se-
nyor, absolt, diga al Senyor ab lo
profeta : La tua iusticia no amague
en lo meu cor, la veritat tua e la
salut tua digui, e ells aco menis-
Quin deu 6sser 1'abat. Capitol ij.
L'abbat qui deu preceir y esser
digne prelat al monestir, totstemps
se deu recordar que es dit, e ab los
fets complir lo nom de ma- ( f. xij
v.) ior; car cert se creu que ell esta
y te loch de Jesu-Christ en lo mo-
nestir, quan per lo nom de aquell
6s apellat, dient 1'apostol: Rebut ha-
veu esperit de adopcio de fills en lo
qual cridam : pare, abbat. Per go no
deu menar Y abbat ni ensenyar ni
constituir res que sie contra lo mana-
ment de nostre Senyor, la qual cosa
ja no sia, mas lo seu manament e
doctrina (f. xiij) sie aixi com a no-
driment de iusticia divinal espargit
e infus en los corages dels dexebles.
Recort se totstemps que de la sua
doctrina y de la obediencia dels sub-
dits y de cascuna d'estes coses, sera
fet examen e inquisicio molt estreta
en lo tremolos iudici de Du. E sapia
que a la culpa del pastor se pertany y
sera imputat qualsevol cosa de menys
utilitat que lo pare (f. xiij v.) de
les copanyes haura pogut trobar en
les sues ovelles. Tant solament sera
escusat si envers lo desobedient ramat
haura tenguda diligencia de bon pas-
tor, y als ronyosos e infeccionats actes
de les ovelles haura posada universal
cura ; car lavors absolt lur pastor, en
lo iudici de nostre Senyor pora dir
ab lo propheta: No he amagada la
36
CATALONIA MONASTICA
preans menysprearen mi; e lavors, a
la per fi, pena sie a les oveyles no
obediens a la sua cura, la mort pre-
valent.
Doncs com alcii reeb nom d'abat
per doble doctrina deu 6sser davant
posat als sens dexebles, qo e"s a saber,
que tots los bens e les coses santes
dempstre ms per obres que per pa-
raules, e als dexebles volenterosament
aprenens, prop6s los manaments del
Senyor per paraulcs ; als durs, empero
de cor e simples, per les obres sues
los manaments de Du demostre.
Totes coses, emper6, que als dexe-
bles demostre sser contraries, iutge
per les sues obres no faedores, per
tal que preican als altres no sia atro-
bat mal- (f. 7) vat, perque alcuna
vegada no diga Deus a ell pecan:
Perque tu recomtes les iusticies mies
e prens lo meu testament per la boca
tua ? tu, empero, as ai'rada disciplina,
e as giradas les mies paraules detras
tu.; e qui en 1'uyll de torn (!) frare
veyes busca, en lo teu no veyes
biga. No sia de 1'abat persona ligada
el monestir, no am .i. mes que al-
tre, sino cell qui em bones obres ho
en obediencia atrobara meylor; no
sia preposat aquell qui 6s de meylor
lynatge per serviy al convenient, si
doncs no i avia altra rao raonable;
e sien axi, dictant iusticia, sera vist a
1'abat, de 1'orde de cascu faca aque-
lla cosa, en altra manera tengan los
tua (f. xiiij) iusticia en lo meu cor;
yo he dita la tua veritat e la tua
saludable paraula, pero ells contemp-
nents me han menyspreat ; e de aqui
avant a les desobedients ovelles de la
sua cura, sera greu pena prevalent a
ells la mort eterna.
Com, donchs, algii pren nom de
abbat, deu presidir als seus dexebles
de doble doctrina, co es, que demos-
tre totes les coses bo- (f. xiiij v.)
nes y sanctes rue's ab fets que ab
paraules. Axi que als dexebles de
bona capacitat ab paraules bones y als
durs de cor y als simples y grossers
ab ses bones obres, ensenye los ma-
naments de Deu. E totes les coses
que haura ensenyades als seus dexebles
6sser contraries, demostre ell en ses
obres no 6sser fahedores ; perque pre-
ycant als altres no sie ell trobat (f.
xv ) reprovat y confus, y que a ell,
peccant, no diga Deu en algun temps:
Perque recites y paries tu les mies
iusticies, e lo meu testament prens
per la tua boca? Tu verament has
aborrida la disciplina y has lansades
les mies paraules de tras de tu. ? Tu
qui en 1'ull de ton frare vehies la
busca y no has vista la biga en lo
teu. No sie per ell feta excepcio (f.
xv v.) de persones en lo monestir
ni sie 1'ahu mes amat que 1'altre,
sino aquell que haura trobat millor
en la obediencia y en los bons actes.
No sie preposat lo franch o generds
al convertint se de 1' estament de ser-
vitut, sino y ha causa rahonable; la
qual cosa, si iusticia dictant sera vist
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
37
Iocs propis, cor sies serf sia franch
tots som .i. en Jesucrist e sots .i.
senyor egual cavaleria de servitut
portam, e cor no es em ves ell ree-
biment de persones. Solament en
aquest em ves Deu som triats si
meylors dels altres per bones obres
e humils som atrobats. Donchs egal
caritat sia de ell, co es, de 1'abat a
tots, e una diciplina, segons los
merits, a tots sia donada. Cor en la
doctrina sua 1'abat deu aquella forma
de 1'apostol tots (f. 7 v.) temps
servar en la qual diu : Repren, prega,
maldiu, qo es a saber, mescla temps
ab temps, ablandimens ab tristors,
durea de maestra demostre amor de
piados pare, 50 es a saber, que
aquells qui nos volen castigar ne
cessar de mai deu pus durament re-
prendre; los obedients, empero, los
suaus e els paciens deu pregar per
tal que myls proffiten. Amonestam
que els negligens, empero, els menis-
preans maldiga e castic. Ne fac,a
apares que no veya los pecats
dels pecans, mas aitant tost com
comenc.aran a nexer, de rael, axi
com pusque, los por. Sia remembrant
del peryl d'Eli sacerdot de Silo. Los
honests, empero, e els entenens, co-
ratges per paraules castic per primera
e per segona amonestacio. Los mal-
vats, els durs, els erguylosos, els
inhobedients per feriment ho casti-
gament de cors los destreya en lo
comenc,ament del pecat.
a 1'abbat que es de fer, be la pora
fer de qualsevol orde que sie, pero
(f. xv j) en altra manera quiscuns
tinguen sos propris lochs ; car, vulles
que sie esclau, vulles que sie libert,
tots som una cosa en Jesu-Christ
y sots un Senyor vivim y portam
igual cavalleria de servitut, car en-
vers Deu no y ha parcialitat de
persones. Solament en aquesta part
devant ell serem discernits, si serem
trobats millors y pus humils que 'Is
altres (f. xvj v.) en bones obres.
Donchs ygual caritat y una disciplina
sie a tots donada segons los merits.
L' abbat verament en sa doctrina tots-
temps deu servar y tenir aquella for-
ma apostolica en la qual diu : Repren,
prega, increpa; qo es, mesclant los
temps ab los temps y a les terrors,
blandiments y dolors, demostre ab
lo rigor de maestre, affecte de piados
pare ; ( f. xvij ) c,o es, als inquiets y
mal acostumats reprengue pus dura-
ment y aspra, mas als obedients y
mansuets exorte y pregue per que
millor aprofiten; pero als negligents
y menysprehivols, amonestam que
reprengue y menasse y que 'Is casti-
gue. E no dissimule los peccats dels
qui erren, mas de continent que co-
mencen a nxer tall aquells de raels
com millor pugue, recordant ( f. xvij
v.) se del perill de Ely sacerdot de
Sylo. E aximateis als pus honests e
intelligibles castich de paraules per
la primera y segona amonestaci6 mas
als descurats e durs o superbiosos y
desobedients constrega ab batiments
38
CATALONIA MONASTICA
Remembrar
deu tots temps 1'abat e saber 50 qui
es dit e escrit, que a qui mes es
comanat mes li sera demanat. E sa-
pia 1'abat qual dificil e alta cosa a
reebuda; reger animes e servir a
custumes de molts, (f. 8). La .i. ab
.vlandimens, 1'altre ab maldirs, 1'al-
tre ab amonestaments, e segons la
qualitat de.cascu ho la entenenca axi
coniform a tots e s'adob, que no
solament sofrira pinyorament del folc
.a ell comanat, enans s'alegre en lo
creximent.de bom folc. Davant totes
coses se guart 1'abat que no menys-
preu ne sia negligent la salut de les
animes assi comanades, no aye mes
ansia de les coses transitories e ter-
renals e caedores; mas totstemps pens
que a rebudes les animes a reger de
les quals retra raho. E per tal que
per aventura no contene de la menor
cosa, remembre-li que escrit es: Pri-
merament queri lo regne del eel e
la iusticia d'aquell, e totes aquestes
coses vos seran anedides. E encara:
Neguna cosa no deffall a aquells qui
temen Deu. E sapia 1'abat que qui
reeb les animes a reger apareyll se
de retre rao. E aytant nombre de
frares con sab que a en sa cura, re-
tra raho de les animes de tots sens
tot dubte, enedida la rao de la sua
en lo mateix comencament del pec-
cat, sabent es escrit: Lo foil no's
corregeix per paraules. E mes es es-
crit : Bat lo teu fill ab verga e deliu-
(f. xviij) raras 1'anima de aquell de
mort.
Recordar se deu totstemps 1'abbat
que es y que es diu ; car a qui ms
es comenat de mes sera demanat. E
axi mateix sapie quant deifficil e
aalua cosa ha presa de regir animes,
car certament los uns ab aftalaga-
ments, altres ab increpacions y altres
ab amonicions segons la qua- (f. xviij
v.) litat e entelligencia de quiscu se
deu conformar y haver ab tots axi
que no solament no comport detri-
ment del ramat a ell comanat, mas
encara que se alegre en lo augment
y aprofitament de les sues ovelles.
Ans de totes coses guarde se que
dissimulant o tenint en poch la salut
de les animes a ell confiades, no hage
mes sollicitut de les coses transitories
(f. xix) terrenals y caduques; mas
totstemps pense que ha pres carrech
de regir animes de les quals te a
retre raho y compte. E, perque per-
ventura no sie principalement ancios
de la menor sunstancia, recort se del
que 6s escrit : Cercau primerament lo
regne de Deu, e totes aquestes altres
coses vos seran ajustades. E encare
. es escrit : No falte res als que temen
a Deu. E sapie que (f. xix v.)
qui pren regiment de animes se deu
apparellar per a dar raho de aquelles.
E de tot lo nombre que haura tengut
sots la sua cura, tingui per cert que
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
39
anima. E en axi temen Tesdevenidor
encercament de pastor de les oveyles
creegudes; e com se guart de les
aylenes raons retedores, (f. 8 v.) es
feit anssios de les sues. E com dels
amonestaments seus ministre als al-
tres castigament ho esmeni, ell es feit
esmenat de vicis.
Dels frares apeladors al conseyll.
. Ay tantes .vegades com alcunes coses
grans son feedores el monestir, apel
1'abat tota la congregacio e diga el go
qui es feeder. E hoen lo consseyl
dels altres tracte en si metex, e qo
que pus proffitos iutyara face. Per
ago, empero, avem dit que tots sien
apelats a conseyl que moltes vegades
Deus revela al menor go que mes
val. En axi, empero, donen lo con-
seyl los frares ab tota subieccio d'hu-
militat, que no presumesque malva-
dament defFendre go qui'l es viyares;
mas mes sia en arbitre de 1'abat;
que go que ell iutyara per meylor
tots li obeesquen. Axi, empero, com
als dexebles se cove d'obeir al maes-
tre, axi a ell, go es, al maestre se
pertayn ordonar iustament e savia-
ment totes coses. Doncs en totes
coses seguesquen. tots la regla del
maestre, que alcu no's departesca de
ella follament. Alcu el monestir no
seguesca contendre (f. 9)lavolentat
del cor proprii, ne presomesca alcu,
dins lo monestir ho deffora, ab 1'a-
en lo dia del judici haura a dar comp-
te ensems aiustada la sua anima. E
axi 1'abbat, tement totstems la esde-
venidora discussio de les comanades
ovelles, quant ell se talaye y guarde
de les estra- (f. xx) nyes rations es
tambe fet sollicit de les sues. E axi
com ell ab les sues amonestacions
administre als altres esmena, se fa
tambe esmenat de sos propris peccats.
De aiustar los frares al cpnsell. .
Capitol iij.
Quant se vulle que algunes coses
de importancia son de fer en lo mo-
nestir, aiuste 1' abbat tota la congrega-
cio i digue 'Is la causa -perque 'Is cride.
E, oi't (f. xx v.) lo consell dels ger-
mans, tracte entre si mateix y fasse
la cosa que li semblara mes util y
profitosa. Per qo. havem dit que sien
cridats tots a consell perque nostre
Senyor moltes vegades revela la cosa
millor al pus iove. E .los. monges
aximateix donen lo consell ab tota
humilitat e subiectio e no presumes-
quen perfidiosament deffendre lo llur
parer, mas (f. xxj) penge y estigue
tot en arbitre de 1'abbat y, en allo
.que ell haura . iudicat esser m6s salu-
dable, tots lo obeesquen. Pero axi
com . als dexebles se conve obeir a
llur mestre, axi pertany a ell que
discretament e iusta dispongue totes
coses. Donchs tots, axi abbat com
monges en totes coses seguesquen la
regla mestressa, y ningu se aparte
temerariament de aquella (f. xxj v.)
Ningu seguesque en lo monestir la
40
CATALONIA MONAST1CA
bat seu contendre malvadament ; e
1'abat, empero, ab temor de Deu e
ab observaci6 de la regk fac.a totes
coses e sapie sens tot dupte que de
tots els sens iuys retra raho a Deu
molt sobre egual iutye. Si alcunes
coses, empero, menors son deedores
en los proffits del monestir, tant
solament deman conseyl dels pus
savis, axi com es escrit: Totes coses
fe ab conseyl e aprs lo feit no ten
penidras.
Que s6n instruments de bones obres.
En les primeres coses lo senyor
Deu amar de tot lo cor de tota la
anima e de tota virtut. En aprds lo
proi'sme axi com si metex. En apres
no ociure. No fer fornicacio. No fer
ladrunici. No cobeyar. No dir fals
testimoni. Honra tots homes. E co
que cascii no vol sser feit assi no
faca a altre. Renegar simeteix axi
que seguesca Jesucrist. Lo cors cas-
tigar. No amar riqueses. Deiunis
amar. Pobres recrear. Nuus vestir.
Malauts visitar. Mort sebullir. En
tribulaci6 aiudar. Dolent consolar.
Dels feits del segle (.9 v.) fer si-
metex estrayn. Alcuna cosa no pos-
posar a la amor de Crist. Ira no aca-
bar. No servar temps d'iraciindia. No
tenir engan en lo cor. No donar pau
falssa. No iaquir caritat. No iurar per
tal que per ventura no es perjur.
voluntat del seu propri cor ni presu-
mesque dintre ni defora del monestir
contedre ab 1'abbat, la qual cosa si
algu presumira fer, sie subiugat a la
regular disciplina. Empero 1'abbat fas-
se totes les coses ab timor de Deu
y observance de la regla sabent sens
dubte que haura a dar compte al molt
iust iutge de tots (f. xxij) los seus
iudicis. Mas si algunes coses menors
seran de fer en profit del monestir,
prengue solament lo consell dels mes
ancians, axi com es escrit: fes totes
coses ab consell y apres de fer no
te'n penideras.
Quals s6n los intruments de les bones
obres. Capftol iiij.
Primerament amar a nostre Senyor
Deu de tot lo cor y de tota la (f.
xxij v.) anima y de tota virtut. E
depuys lo prohisme com assimateix.
En apres no matar. No adulterar. No
furtar. No cobejar. No dir fals testi-
moni. Honrar a tots. E co que no
vol per a ell no fasse a altre. Abne-
gar assimateix perque seguesque a
Jesu-Christ. Castigar lo cors. No a-
brassar los delits. Amar lo dejuni.
Recrear los pobres. Vestir (f. xxiij)
los nuus. Visitar los malalts. Soterrar
los morts. Subvenir en la necessitat.
Consolar als trists. Fer-se estrany dels
actes del m6n. No preposar res a
1'amor de Jesu-Christ. No acabar la
ira ni guardar temps per a venjar-se.
No tenir engan en lo cor. No dar
pau falsa. No dexar la caritat. No
iurar perque per ventura no periure.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
41
Veritat dir de cor e de boca. No re-
tre mal per mal. No fer iniuria mas
feita pacientement sofferir. Los ene-
mies amar. Mal diens si, no malair
mas encara beneir. Sostenir persecu-
cto per iusticia. No esser erguylos.
No pie de vi. No glot. No dormidor.
No peres6s. No murmurador. No
maldigos. L' esperanga sua comanar a
Du. Si alcuna cosa de be vou en
ssi no u recomte a ssi mas a Du.
Lo mal, empero, sapia esser feit de
ssi e asimetex lo carrec. Tembre lo
dia del my. Imffern espaventar. La
vida perdurable en tota concupicen-
cia espiritual desiyar. La mort tot
dia davant los uyls aver sospitosa.
Los feits de la vida sua gardar tota
hora. Saber per cert Deu si guardar
en tot loc. Les malas cogitacions al
seu cor vinents trencar tant tost a
Crist e manifestar a 1' espiritual con-
fessor. Estudiu de gardar la sua boca
de mala (f. 10) paraula. No amar
molt parlar. Paraules males e covi-
nens a riure no parlar. Molt ris ho
molt ioc no amar. Hoir volenterosa-
ment les lic.ons santes. Estar a oracio
sovin. Los seus mals feits, ab lagri-
mes e ab iemecs tot dia en oraci6 a
De"u confessar. D'aquells mals d'aqui
avant esmenar. Los desigs de la earn
no acabar. La volentat propria airar.
Als manaments de 1'abat en totes
coses obeir oc si ell fa el con-
trari, co que Deus no vuyla, mem-
brans d'aquell manament del Senyor:
Dir veritat de cor y de (f. xxiij v.)
boca. No retre mal per mal. No fer
iniuria ni escandel, mas si sera feta
prengue-la pacientment. Amar los
enemichs. No remaleyr en aquells
que maleexen mas abans beneir-los.
Comportar persecucio per amor de la
iusticia. No esser superbi6s. No molt
bebedor, ni massa menjador. No pe-
resos. No murmurador. No detractor.
Comanar a Du (f. xxiiij) tota sa
speranc.a. Quant veura algun be en
simateix atribuesque '1 a Deu y no
assi, pero lo mal sempre lo deu atru-
buir assimateyx. Tembre lo dia del
iudici. Tenir por de les penes infer-
nals. Desyjar ab tota cobeianca spiri-
tual la vida eterna. Tenir cada dia
sospitosa la mort davant los seus ulls.
Guardar y regonexer tota hora los
actes de (f. xxiiij v.) la sua vida
sabent de cert que Deu en tot loch
lo mire. Les males cogitacions que
venen al seu cor trenquar les tantost,
a la pedra ferma que es Jesu-Christ
e manifestar les al pare spiritual.
Guardar la sua boca de mala paraula.
No amar molt parlar, ni parlar parau-
les vanes ni movents a rialles, ni
riure fadament. Dir volenters (cf.
xxv ) les sanctes ligons. Enclinar y
estar sovint a la oracio. Confessar
cada dia a Deu los mals passats ab
lagremes y gemechs de cor y de
aqquells d' aqui avant esmenar se. No
complir los desigs de la earn. Avorir
la propia voluntat. Obeyr en totes
les coses als manaments de 1'abbat
encara que, 50 que Deu no vulle,
.42
CATALONIA MONASTICA
Fets go que .us dien e no vuylats
fer e.0 que fan. No voler e~sser dit
sant ans que u sie, mas abans esser
per c.o que sie vertaderament dit. Los
manaments de Deu complir tot dia
per obres. Castedat amar. Alcu no
ayrar. Rancor ne enveya no aver.
Contencio no amar. Erguyll e iac-
-tancia fugir. -Los savis honrar. Los
.iovens en amor de Jesucrist amar.
Pregar pels enemies. Ab los discor-
dans ans del sol post en pau retor-
nar. E de la misericordia de Deu
alcun temps no desesperar. Vet que
aquests son los instruments de la art
spiritual los quals com seran de nos
spiritualment complits, dia e nit
conti- (f. 10 v.) nuadament, e en
lo dia del iuy reconsignats, aquell
loger sera' compenssat.a nos de nos-
tre Senyor, lo qual ell promes, lo
qual uyll no a vist e oreyla no Tha
oit e en lo cor d'hom no puya
aquelles coses que a apareylades Deus
a aquells qui 1'amen. Lo loch, em-
pero, hon aquestes totes coses sien
obrades diligenment son les claustres
del monestir e estabilitat en la con-
gregacio.
fes ell altrement que no mane, recor-
(f. xxv v.) dant se del manament
del Senyor que diu : Feu lo que ells
diuhen y no fasau lo que fan. No
voler esser dit sanct abans que u sia,
mas esser ho primerament perque u
sie dit pus vertaderament. Los mana-
ments de Du ab fets cada dia com-
plir. Amar la castedat. No avorrir a
ningu. No haver mal zel ni sospita.
No exerci- (f. xxvj) tar la enveja. No
amar contencio. Fugir de elacio de
superbia. Honrar y tembre los an-
cians. Amar als iovens en la amor
de Jesu-Christ. Orar per los ene-
michs. Tornar en pau ab los discor-
dants ans sel sol post. E nunca deses-
perar de la misericordia de Deu. Veus
que aquests son los instruments de
I' art spiritual los quals com per no- (f.
xxvj v.) saltres de dia e de nit seran
complits incessantment y guardats,
per al dia del iudici haurem de nostre
Senyor aquell premi que'ns ha pro-
mes lo qual ull no ha vist ni orella
oi't ni es muntat en cor de home les
altes e soberanes coses que Deu ha
preparades a aquells que 1'amen. Les
oficines ahon totes aquestes coses se
han de obrar son les (f. xxvij) claus-
tres e la estabilitat en lo monestir.
De la obediencia dels dexebles qual sie.
Lo primer grau de humilitat 6s
obediencia senes triga. Aquesta cove
a aquells qui alcuna cosa pus cara
de Jesucrist no an estimada, per lo
sevi sant que an promes e per paor
De la obediencia. Capitol v.
Lo primer grau de humilitat es
obediencia sens triga. Ac.6 pertany a
aquells que estimen no esser alcuna
cosa a ells mes cara que Jesu-Christ
mas per lo sanct servey que han
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
43
d'imffern ho per la gloria de la vida
eternal. Aytanttos com alcuna cosa
del mayor lur sera manada, no saben
soferir triga en faen, dels quals nos-
tre Senyor diu : Ab oyment d' oreula
obeiren a mi. E encara diu als doc-
tors: Qui vos ou mi ou. Doncs
aquests aytals lexans aitantost les co-
ses que sues son e la volentat pro-
pria desemparans, aytantost desam-
parades les mans e c,o que faien le-
xans no acabat, ab peu acostan
d'obe- (f. II) diencia la veu del
manant per obres seguexen, e,, axi
com en .i. moment, lo davant dit
manament del maestre e les obres
perfeytes del dexeble en cuitanc,a de
temor de Deu, aquestes. amdues co-
ses comunament son tost esplegades;
als quals amor d'anar a la vida per-
petual tira. E per c,o prenen estreta
carrera e d'ac.6 diu lo senyor: Es-
treta es la via qui mena a la vida.
E no vivens al lur arbitre, ne als
desigs ho delits obediens, mas anans
per altruy iuy e per altruy mana-
ment, en los monestirs converssans,
desigen abat esser assi davant posat.
Senes dupte aquests aytals ressemblen
la sentencia del Senyor en la qual
diu: No so vengut fer la mia volen-
tat mas d'aquell qui m'a trames.
Mas aquesta obediencia lavors sera
acceptable a Deu e dolca als homes
si 50 que es manat, no duptosament,
no tart, no persosament ho ab mur-
mur ho ab respost de no volent sia
fet, cor obediencia que es donada als
mayors a Deu 6s donada; cor el dix:
promes o per temor de 1'infern o per
amor de la gloria perdurable encon-
tinent que al- (f. xxvij v.) guna
cosa los es manada per llur maior,
axi com si divinalment los fos manat,
no saben sofferir tardan^a en obeir;
dels quals dm lo Senyor: En haver
me oi't me han obei't. Encara diu als
doctors: Qui ou a vosaltres ou a mi.
E per co aquests tals dexant tantost
les coses que son llurs e desemparant
la propia voluntat, decontinent (f.
xxviij ) desocupades les mans y dexant
imperfet lo que feyen, ab lo peu
vehi a la obediencia, seguexen ab fets
la veu del manant, axi, que quasi en
un moment lo manament del mestre
y la perfeta obra del dexeble ab ve-
locitat del temor de Deu ygualment
y molt prest abdues aquestes coses
son complides. Als quals indueix y
exite a (f. xxviij v.) be obeir 1'amor
de la vida eterna. E perco prenen la
via estreta de la qual diu lo Senyor :
Estreta es la via que porte a la vida.
E axi no vivint a llur arbitre ni obeint
a llurs voluntats mas caminant en lo
monestir sots iudici e manament de
altri desigen tenir abbat sobre ells car
sens dupte aquests tals seguexen aque-
lla sentencia del Senyor que diu : Yo
(f. xxix) no so vingut a fer la mia
voluntat mas de aquell que m'ha
trames. E aquesta obediencia llavors
sera agradable a Deu y dolc,a als
homens si la cosa que es manada se
fa y's compleix no tremolosament no
tardament, no tebeament ni ab mur-
muraci6 o re.sposta de no volent, car
44
CATALONIA MONASTICA
Qui vos ou mi ou. E ab bon cor
se cove que sia donada dels daxebles,
cor alegre donador ame Deus. Cor
si ab mal cor obeeix lo dexeble ho
si murmura no solament de boca,
mas de (f. II v.) mas de (!) cor,
iassia que obeesca lo manament em-
pero no sera a Deu acceptable qui
garde lo cor del murmurant; e per
tal obra no conseguex alcuna gracia
abans encorre la pena dels murmu-
rans si ab satisfeccio no se'n esmen.
la obediencia que als maiors es dada
a Deu es dada, segons que ell diu:
Qui (f. xxix v.) ou a vosaltres ou a
mi. E conve als dexebles que la fas-
sen de bon cor y alegrament, car Deu
ama al donador alegre. E si obeeix lo
dexeble de mala voluntat o ab mur-
muraci6 de cor o de boca ahon que
complesque lo manament, ia no sera
acceptable a Deu qui mire lo cor del
murmurant ni per tal fet aconsegueix
alguna gracia ans encor- (f. xxx) re
en la pena dels murmuradors si no
s'esmena per satisfaccio.
De taciturnitat.
Aagam go que diu lo proffeta: Jo
dix gardare les mies carreres per tal
que no pec en la lenga mia; pose a
la boca mia guarda; fiu-me mut e
somme humiliat e calle coses bones.
Aci demostre lo proffeta si de bones
paraules avegades per amor de taci-
turnitat devem callar, quant mes de
males paraules, per pena de peccat,
devem cessar. Doncs iassia ac.6 que
de bones e santes paraules de ediffi-
cacions als perfeits dexebles per gra-
vitat de taciturnitat tarda llicencia
sera atorgada de parlar. Car escrit es :
Em molt parlar no fugiras peccat. E
en altre loch: La mort e la vida en
les mans de la lenga. Cor parlar e
ensenyar se cove de maestre; callar
e obeir se cove al dexeble. E per co
si alcunes coses son requiridores del
prior, ab tota humilitat e subieccio
sien requestes. Joes, emperd, o parau-
Del silenci. Capitol vj,
Fassam 50 que diu lo propheta : Yo
he dit guardare les mies vies perque
no erre en la mia lengua. He posada
guarda en la mia boca y'm so fet
mut, he callat de les bones coses y
som humiliat. Aci demostre lo pro-
pheta que si a vegades de- (f. xxx v.)
vem callar dels bons parlaments per
amor del silenci, quant ms per la
pena del peccat devem cessar de les
males paraules. Donchs encara que
sien de sants parlaments de edificacio,
als perfets dexebles, per la gravitat del
silenci, a tart los sia dada licencia de
parlar, car escrit es : En lo molt parlar
no escaparas de peccat. E mes es
escrit: La mort (f. xxxj) e la vida
estan en mans de la lengua. Car par-
lar y ensenyar se pertany al mestre,
callar y escoltar conve al dexeble. E
per 90 si algunes coses son de dema-
nar al maior, sien demanades ab tota
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
45
les ocioses o qui mouen a riure, en
tots (f. 12) Iocs, perpetual tanca-
ment dampnam, e a aytal paraula
dexeble obrir la boca no iaquim.
humilitat y subieccio de reverencia,
perque no sie vist parlar m6s que no
es menester. Pero les escurrilitats y
les paraules ocioses y movents a ria-
lles en tots lochs damp- (f. xxxj v.)
nam de eternal clausura y no perme-
tem que lo dexeble a tals paraules
obre la boca.
De Humilitat.
Frares, clama a nos 1'escriptura de
Deu dien: Tothom qui s'exalcara
sera humiliat; doncs com diu ac,6
demostre a nos tot lynatge o manera
d'exaltaci6 esser d'erguyl, del qual
demostre simetex guardar dient: Se-
nyor no es exalcat lo meu cor, ne
los meus uyls no s6n solevats ne
son anats en grans coses, ne en me-
raveyloses sobre mi; mas que? Si
no e sentit humilment mas exalce
la mia anima, axi com 1'emffant
desmamat sobre la mare sua axi re-
gardonaras en la mia anima. Hon,
frares, si volem a la altea de subira-
na humilitat atenyer e a aquell exal-
taci6 celestial a la qual per penys-
preament de la present vida horn
puye volem hivagosament venir, per
les obres nostres puyans 6s e regar-
dadora aquella escala la qual aparec
a Yacob en sompni, per la qual a
ell foren demostrats angels puyans e
devallans. No 6s altre aquell puya-
ment e aquell devallament senes dup-
te de nos es entes (f. 12 v,) sin6
per exalc,ament devalar e per humili-
tat puyar. L' escala empero erecta 6s
De la Humilitat. Capitol vij.
Germans, la Scriptura divina cride
a nosaltres dient : Aquell qui se exalca
sera humiliat y aquell qui se humilie
sera exalcat. En ago nos manifeste
tota exaltaci6 esser linatge de superbia
la qual cosa mostre lo propheta que
ell (f. xxxij) esquivave, dient: Se-
nyor lo meu cor no es exalc,at ni los
meus ulls se son ensuperbits ni s6
anat en grans coses ni maravelloses
sobre mi. ans que? Si no sentie hu-
milment mas exalci la mia anima tal
retribucio li sie dada com al que es
desalletat de la sua mare. E perc,6,
germans, si volem aconseguir la alti-
tut de la humilitat y venir prest en
aquella exaltaci6 celestial (f. xxxij v.)
a la qual se puia per la humilitat de
la present vida, puiants nostres bons
actes devem algar aquella escala que
paregu a Jacob en sompni per la
qual li foren mostrats angells que
puiaven y devallaven, car certament
aquell devallar y puiar dels angells
no demostre a nosaltres altra cosa
sin6 per exalgament de superbia de-
vallar, y per humilitat puiar. Aquella
( f . xxxiij ) escala dressada 6s la nostra
46
CATALONIA MONASTICA
la nostra vida en la segle, la qual
per cor humiliat se erg per nostre
Senyor al eel; cor los lats d'aquesta
escala deim esser lo cors nostre e la
anima; en los lats de la qual escala
pose 1'apelament de Deu diversses
graus d' humilitat e de disciplina
puyans.
Lo primer grau de humilitat.
Lo primer grau de humilitat 6s si
la temor de Deu davant los uylls
posan lo monge de tot en tot fuga
oblidament, e tots temps sia remem-
brant de totes coses que Deus a ma-
nades, en qual manera los menys-
prenas Deu caigueren en imffern per
peccats, e la vida perdurable la qual
es apareylada als temens Deu en lo
seu cor tots temps pens ; e gardan-se
tota hora de peccats e de vicis, co
es a saber, de cogitacions, de lengua,
d' uylls, de mans, de peus ho de vo-
lentat propria, e els desigs de la earn
se cuit de taylar. Pens se 1'ome
dels eels esser vist de Deu tots temps
e tota ora e les obres sues ab garda-
ment de divinitat esser vistes e dels
angels tota hora esser renunciades.
De- (f. 13) mostra a nos aco lo
proffeta com en les cogitacions nos-
tres demostre Deu esser present en
axi dient: Deus 6s escrutant los cors
e els reynons. E encara: Lo Senyor
a conegudes les cogitacions dels ho-
mes que son vanes. E encara diu:
As enteses de luyn les mies cogita-
cions. E: cor la cogitacio de I 5 home
conffessara a tu. E per tal que sia
anssios em ves les sues cogitacions
vida la qual ab cor humiliat es alcada
a nostre Senyor al eel. E los costats
d'esta escala diem que son lo nostre
cos y la nostra anima, en los quals
costats la vocacio divina ha ficats di-
versos escalons o graus de humilitat
y disciplina per a puiar.
Lo primer grau de aquesta escala
de humilitat 6s que lo mongo (f.
xxxiij v.) tenint totstemps lo temor
de Deu davant los seus ulls, fuge y
esquive totalement la oblidanc,a y sie
sempre recordant de totes les coses
que Deu ha manades y en qual ma-
nera los menyspreants a Deu cauhen
y van al foch infernal per llurs pec-
cats; y tostemps gir i pense en son
cor la vida eternal que 6s apparellada
als que temen a Deu. E guardant-se
tota hora de peccats ( f. xxxiiij ) y de
vicisj co es, de les cogitacions', dels
ulls, de les mans., dels peus y de la
propia voluntat se cuyte a tallar los
desigs de la earn. Estime lo monge
y pense que del eel Deu lo mire
tots temps, y en tota hora y en tot
loch los. seus actes son vists del
conspecte de la divinitat y tota hora
per los angells son a Deu denunciats.
Demostre 'ns aco lo propheta com en
les nos- (f. xxxiiij v.) tres cogita-
cions monstre esser Deu sempre pre-
sent, dient axi: Deu 6s escrutant los
coratges y los ronyons. E encara diu:
Lo Senyor ha conegudes les cogita-
cions dels homens. E m6s diu: Tu,
Senyor, has enteses les mies cogita-
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
47
males diga tots temps lo proffitable
frare en lo seii cor: Llavors sere
senes suzura clavant ell si 'm guart de
la iniquitat mia.
Divisi6.
Axi, empero, som vedats de fer la
volentat propria com . dm 1' Escriptura
a nos : E de les volentats mes te
guarda. E.encara pregam lo Senyor
en la oraci6 que sia feita la volentat
de ell en nos. Som, doncs, ensenyats
no fer la volentat com gardam c,o
qne diu la santa escriptura: Son car-
reres qui son vistes dels homes dre-
tes, la fi de les quals en a la prego-
nesa d'imfern met. E com encara
gardan a lo qui 6s dit dels negligens:
Corromputs son, e feits son airables
en les volentats sues. En los desigs,
empero, de la earn axi cregam tots
temps esser present a nos lo Senyor,
com diu lo proffeta al Senyor: Da-
vant tu 6s tot lo meu desig. Guar-
dar-nos devem doncs de mal (f.
1 3 v.) desig, cor la mort entorn
1'entrament de la delectacio es. Hon
Escriptura mana, dient: No vayes
apres les concupiscencies tues. Doncs,
si 'Is uylls del Senyor guarden los
bons e els mals el Senyor del eel
tots temps guarda sobre 'Is fyls dels
homes que veya si hi a alcu entenen
ho sequitent Deu, e si dels angels a
nos deputats tot dia al Senyor Cre-
ador nostre les obres nostres son
denunciades; guardar-nos devem, fra-
cions. E: La cogitacio de 1'horne se
confessara a tu. E perque lo util
monge sie sempre sollicit envers les
perverses cogitacions digue tostemps
(f. xxxv ) en lo seu cor: Yo sere
lavors sens macula si m'abstindr6 de
la mia iniquitat. . .:
Axi mateix son pro-
hibits de fer la propria voluntat com
diu la Escriptura : De les tues volun-
tats te apparta. E encara pregam a
Deu en la oracio que la sua voluntat
sie complida en nosaltres. Justament,
donchs, som ensenyats a no fer la
nostra voluntat perque no caygam en
lo que diu la Escrip- (f. xxxv v.)
tura: Son vies que paren dretes als
homens la fi de les quals lance al
pregon de 1' inferh. Y axi mateix
perque 'ns guardem del que 6s dit dels
negligents: Son corromputs y feths
abominables en llurs voluntats. E
tambe" en los desigs de la earn axi
cregam De*u 6sser tostemps present
com lo propheta diu al Senyor: Da-
vant tu, Senyor, 6s tot mon desig.
Perc,6 (f. xxxvj) talayar nos devem
de tot desig mal, car la mort esta
posada prop de 1'introit de la delec-
tacio. E per co mana la Escriptura
dient : No vages detras les tues cobe-
jances. Donchs, si los ulls del Senyor
miren los bons y los mals e lo Senj'or
tostemps del eel reguarde sobre los
fills dels homens perque vege si y ha
algii entenent o cerquant a Deu, e si
les o- (f. xxxvj v.) bres nostres a
nostre Senyor per los angells que'ns
48
CATALONIA MONASTICA
res, tota hora, axi com diu lo pro-
feta en lo salm: Per tal que Deus
alcuna hora no esguart n6s declinans
a mal e fets no proffitables; e per-
donans nos en aquest temps, cor es
piadris e espera n6s a convertir em
be, que no diga a n6s en lo temps
esdevenidor: Ac6 fees e calle.
Lo segon grau de humilitat.
Lo segon grau de humilitat es si
alcu no amant la propria volentat
no 's delit en complir sos desigs, mas
la vou del Senyor per obres recem-
bla dient: No so vengut fer la mia
volentat mas d'aquell qui m'ha tra-
mes. Encara diu 1'Escriptura: Volen-
tat a pena e necessitat fa corona.
Lo terc grau de humilitat.
(f. 14) Lo terc grau de humilitat
es que alcii per amor de D6u ab
tota obediencia se sotmeta al mayor,
resemblant lo Senyor del qual diu
1'apostol. Feit 6s obedient al Pare
entro a la mort.
Lo quart grau de humilitat.
Lo quart grau de humilitat es si
en la obediencia a dures coses ho
contraries, ho encara a quals que 6s
vuylats enjiiries feites, pren ab callan
conciencia e sostinent no s'ennug
ne se'n departesca, dient ago 1'Es-
criptura : Qui persseverara tro a la fi
aquell sera salvat. E encara: Sie
ha deputats cade dia e nit s6n de-
nunciades; molt es de tenir asment
tota hora, germans, axi com diu lo
propheta en lo psalm, que Deu no 'ns
vege qualque vegada com nos decli-
nam al mal y som fets inutils. E
encara que'ns perdone en aquest
temps perque 6s piad6s y espere (f.
xxxvij) que'ns convertam en millor
que apr6s irat en lo esdevenidor no'ns
digue : Hec fecisti et tacui, tu has fetes
aquestes coses e yo he callat.
Lo segon grau de humilitat es si
algu no amant sa propria voluntat,
no se delite en complir los desigs'
mas ab los fets seguesque aquella veu
del Senyor qui diu : lo no so vengut
a fer la mia volun- (f. xxxvij v.) tat
mas de aquell qui m'ha tramps. En-
cara mes diu la Scriptura : La voluntat
ha pena e la necessitat pareix corona.
Lo tercer grau de humilitat 6s si
algu per amor de nostre Senyor ab
tota obediencia se sotmet al maior,
imitant al Senyor del qual diu 1'apos-
tol : Es fet obedient fins a la mort.
Lo quart grau de humi- (f. xxxviij)
litat 6s si en la mateixa obediencia en
les coses dures e contraries y encara
en les imuries qualsevol que sien
dites o fetes, ab callada consciencia
abrasse la paciencia e sofferint no's
canse ni's parteix d'ella dient la Scrip-
tura: Qui haura perseverat fins a la
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
49
confortat lo teu cor e sosti lo Se-
nyor. E demostran Scriptura lo feel
deure sostenir per lo Senyor totes
coses, ho nelex contraries, diu en
persona dels soffrens: Per tu som
Seyner mortifficats tot dia e som es-
timats axi com a oveyles de mort.
E segurs per la speranca del guardo
de Deu seguesquem alegrans e diens :
Mas en totes coses avem sobrat per
aquell qui'ns ha amat. E encara
1'Escriptura diu en altre loc: Deus,
tu nos as provats, ab foe nos as
examinats, axi com es examinat ar-
gent, as nos aduhits en lag, posests
tribulacions en (f. 14 v.) lo dos
nostre. E per tal que demostre nos
deure esser sots prior, seguexse dient.
Has posats homes sobre los nostres
caps. E els manaments del Senyor
servans per paciencia nos en les co-
ses contraries e en les injuries : Qui'ls
fer en la una gauta parenli 1'altra,
qui'ls tol la gonella iaquisquen-li lo
mantell, empeses per una myla van
per dues, ab 1'apostol sent Paul sos-
tenen falsses frares e beneexen aquells
qui'ls maleexen.
Lo quint grau d'humilitat.
Lo quint grau d'humilitat es si
totes cogitacions males al seu cor
vinents ho 'Is mals de ell amagada-
ment feits per humil confessi6 a
1'abat no u celara, seu; amonestan-
nos 1'Escriptura d'aquesta cosa dient:
Revela a Deu la via tua e espera en
ell. Encara diu: Comfessat-vos al
Senyor cor bo es, e cor les miseri-
fi sera salvat, Encara diu : Sie confor-
tat lo teu cor y soffir al Senyor. E,
mostrant (f. xxxviij v.) que lo feel
deu sostenir totes coses per amor de
nostre Senyor, diu en persona dels
suffirents: Per amor de tu, Senyor,
som mortificats tot dia e som estimats
y reputats axi com les ovelles prepa-
rades a morir. E segurs de la speranca
de la divinal retribucio, seguexen ale-
grant-se dient: Mas en totes coses
vencem per amor de aquell qui'ns
ha amats. Encare (f. xxxix) en altre
loch diu la Scriptura: Tu, Senyor,
nos has provats y nos has examenats
per foch axi com se exhamine y pu-
rifique 1' argent. E per mostrar que
deuen esser deius prior, subseguexen
dient: Has imposat superior sobre
los nostres caps. E mes, complints lo
manament del Senyor per paciencia
en les coses contraries y en les iniu-
ries, essent ferits en la (f. xxxix v.)
una galta paren 1'altra y aqui'ls tol la
tunica lexent tamb lo manto elogats
per anar mil passes van dos mil e
ab 1'apostol sanct Pau comporten
pacientment los falsos germans y be-
neexen a aquells que los maleexen.
Lo quint grau de humilitat 6s si
totes les males cogitacions que venen
al seu cor y los ( f. xl ) mals comesos
amagadament, no amagara a son ab-
bat o al pare confessor per humil
confessio. Amonesta'ns de ago la
sancta Scriptura dient : Revela y des-
cobre la tua via al Senyor y espera
en ell. Encara diu: Confessau-vos al
50
CATALONIA MONASTIGA
cordies dell son el segle. E encara
lo proffeta: Lo peccat meu fiu cone-
gut a tu e les mies injusticies no
cobri; dix: Pronunciare al Senyor
les injusticies mies contra mi e tu as
jaquit lo peccat del meu cor.
Lo sise grau d'humilitat.
(f. 15) Lo ssise grau d'humilitat
6s si de tota viltat o deireretat (?)
se te per pagat lo nionge, e a totes
coses qui li son manades se iutge no
digne e axi com a mal obrer, dient
ab lo proffeta: A no res son tornat
e no sabi, axi com a bestia so feit
em ves tu e jo tots temps so ab tu.
Lo sete grau d'humilitat.
Lo sete grau d'humililat 6s si de
tots se diu lo monge pus iusa e pus
vil, no solament ab la sua lengua
mas encara ab affeccio dintre lo cor
ho crega, humilian-se e dient ab lo
proffeta : Jo, empero, so verme e no
horn, honta dels homes e foragitainent
del poble; exalcat so e humiliat e
confus. E encara diu: Bona cosa 6s
a mi Senyer cor tu m'as humiliat
per tal que aprenga los manaments
teus.
Lo huyte graii d'humilitat.
Lo huyte grau d'humilitat 6s si
res no fa lo monge sino co que lo
comuna regla del monestir ho 'Is
exemples dels mayors amostren.
Senyor car ell es bo, car la seva
misericordia es en lo setgle del setgle.
E mes diu lo mateix propheta: Yo
he (f. xlv.) descubert y manifestat
a tu lo meu peccat y no lie amaga-
des les iniusticies mies. Yo he dit al
Senyor confessare contra mi les inius-
ticies mies y tu has remesa la impietat
del meu cor.
Lo sise grau de humilitat es si lo
monge se contente de tota baxesa y
abatiment y per a totes les coses que
li son manades se iudique esser mal
(f. xlj) obrer e indigne, dient ab lo
propheta: Yo so tornat a nores y no
he sabut. Yo so fet axi com la bistia
envers tu y yo tostemps ab tu.
Lo sete grau de humilitat 6s si no
solament ab la lengua pronuncie mas
encara en son cor ab effecte creu que
ell 6s lo pus baix e vil, humiliant
se y dient ab lo propheta: Yo so
verme y no home, escarn (f xlj v.)
dels homens e foragitament del poble;
yo'm so exalcat y so humiliat y con-
fus. E mes diu: Bona cosa es a mi
que'm has humiliat perque yo apren-
gue los teus manaments.
Lo vuyte grau de humilitat es si
lo monge no fa ninguna cosa sino lo
que la comuna regla del monestir o
los eximplis dels maiors a- (f. xlij)
monesten.
TEXTOS CATALANS' DE LA REGLA DE ST. BENET
51
Lo nove grau d' humilitat.
(f. 15 v.) Lo nove grau d' humi-
litat es si abst6 la lenga lo monge
de parlar e aven taciturn itat entro
que en sia demanat no parle; 1'Es-
criptura ago a nos mostran : Cor em
molt parlar no fug horn peccat; e,
cor horn parler no es endrecat sobre
terra.
Lo .x. grau d' humilitat.
Lo .x. grau d' humilitat 6s sin6 6s
lo monge e apareylat a riure, cor
escrit es: Lo foil en riayles exalce
la vou sua.
Lo onze grau d' humilitat.
Lo onze grau d' humilitat 6s si com
parle lo monge suaument e senes
ris, humilment e ab gravitat e poques
paraules e raonables parle; e no sie
clamos em vou, axi com 6s escrit:
Lo savi ab paraules poques demostre.
Lo dotze grau d' humilitat.
Lo dotze grau d' humilitat es si lo
monge no solament de cor mas en-
cara de cors demostre tots temps a
aquells qui'l veen, humilitat; co es
a saber, en la obra, en 1'oratorii, el
monestir, en 1'ort, en la carrera, en
(f. 16) lo camp, e en tot loc lion
sigue, vaye ho estigue tots temps sie
ab cap enclinat e els uylls ficats en
terra, e es pens tota hora dels seus
pecats 6sser colpable, e pense ia 6s-
ser presentat al iuy tremolos de Deu,
dient tots temps co que aquell publi-
ca de 1' Evangel! ficats los uylls en
Lo nove grau de humilitat es si lo
monge aparte y constreny la sua len-
gua de parlar y havent continuat
callament no parle sino interrogat.
Demostre aco la Scriptura dient: En
molt parlar no fugiras de peccat y que
la persona parlera no sera dirigida
sobre la terra.
Lo dehe grau de humi- (f. xlij v.)
litat es que lo monge no sie facil y
prompte a riure car 6s escrit : Lo foil
en lo riure alca la sua veu.
Lo onze grau de humilitat es si
com lo monge parle, parle mansa-
ment e sens rialles, humilment e ab
gravetat, poques paraules y raonable-
ment; e no sie cridador en la veu,
car escrit es: Lo savi ab poques pa-
raules se done a co- (f. xliij) nexer.
Lo dotze grau de humilitat es si
lo monge no solament en son cor
mas encara en lo cors mostre humi-
litat de si mateix tostemps a tots
aquells que'l miren; go 6s, en la
obra de Deu, en 1' orator!, en lo
monestir, en Fort, en lo cami, en
lo camp o en qualsevulle loch seent,
anant o estant de peus, tostemps
estigue en lo cap inclinat e (f. xliij
v.) los ulls abaxats envers terra es-
timant se molt culpable tota hora
de sos peccats y pensant ia esser
presentat a Tespantable iudici. Dient
52
CATALONIA MONASTICA
terra dehie: Senyor, no so digne io
peccador, levar los uylls meus al eel.
E encara ab lo proffeta : Encorvat so
e humiliat entro aci. Doncs, puyats
lo monge tots aquests graus d'hu-
militat tantost a aquella caritat de
Du vendra perffeita la qual defora
fite temor, per la qual totes les coses
que dabans no observava senes te-
mor, sens tot trebayl, axi com natu-
ralment per costuma comenc.ara a
servar, no ia per temor d'imffern
mas per amor de Jesucrist e per
bona costuma e per delectaci6 de
vertuts. Les quals coses lo Senyor en
1'obrer seu monde de peccats per
1'Esperit Sant denyara mostrar.
tostemps en son cor go que aquell
publica evangelich ab los ulls baixos
en terra dix: Senyor, no s6 digne
yo peccador de alcar los meus ulls al
eel. E tambe 1 ab lo propheta diga:
Yo'm so encorvat y molt humi- (f.
xliiij) liat. E axi, muntant tots a-
quests graus de humilitat, lo monge
en continent pervindra a aquella per-
feta caritat de D6u que lance fora la
temor. Per la qual caritat totes les
coses que abans no sens paor guardava
les comencjara de guardar sens algun
treball axi com naturalment per la
bona consuetut, no ia per temor de
la pena infernal (f. xliiij v.) mas per
amor de Jesu-Christ y per lo mateix
bon costum e per lo delit de les
virtuts; les quals coses lo Senyor ab
lo sanct Sperit tindra per be, per sa
dementia, demonstrar en los seus
obrers mundes y nets de vicis y
peccats.
Dels officis diurnals en les nits.
El temps d'ivern, co es a saber,
de les calenes (!) de noembre tro a
Pascha, segons pensament de ra6, la
huytena ora de la nit se levon los
monges per tal que posen (f. 16 v.)
.i. poc mes de miya nit e, ja digest,
levon se. : co, empero, qui roma als
frares aprs matines de la nit, aquells
qui freturen de lic.ons ho de salteri,
entenen a estudi. De pascha, empe-
ro, entro a les devant dites calendes
de noembre, axi la hora llevadora de
les vigilies sia temprada, que guar-
Dels officis divinals de nits. Cap. viij.
En lo temps de 1'yvern, co 6s, de
les kalendes de nohembre fins (f.
xlv) a pasca, segons consideracio de
la raho, se deuen levar a la vuvtena
' *
hora de la nit perque reposen him
poch apres de mija nit, e feta la
digestio se leven. E qo que reste
apres de les vigilies sien per als qui
han mester estudiar alguna cosa del
psaltiri o de les lic.ons, o sie despes
en meditacio. E de pascua fins a les
dites kalendes de nohembre axi sie
(f. xlv v.) temprada la hora de les
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
53
dat poc entreval, en lo qual los fra-
res a necessitat de natura isquen,
aitantost los laudes qui son deidors
comencan, la lim se segeusquen.
vigilies que, fet molt petit entrevall
en lo qual los monges hisquen a les
necessitats de natura, de continent
les laudes matinals, que comencant
1'alba se deuen dir, se seguesquen.
Quants salms deyen sser dits en
les hores nocturnals.
El temps de 1'hivern en les pri-
mers coses se diga lo vers : Dens in
adjutorium meum intende, Domine ad
adjuvandum me festina; en la segona
cosa deu horn dir tres vegades; Do-
mine labia mea aperies et os meum an-
nunciabit laudem tuam; al qual vers
se seguesca, apres, lo terc salm e
gloria. Aprs aquest lo salm norante
quart: Venite exultemus Domino ab
antifFona ho cantan. Apres se segue-
xen 1'hymne; apres .vi. salms ab
antiffenes, los quals dits e dit lo vers,
benediccio do 1'abat, e sients tots en
lurs banes sien legides hordonadament
dels frares en lo libre '1 latris tres
licons apres les quals (f. 17) sicn
cantats tres responsses; apres, em-
pero, la terca lico a qual qui canta
diga gloria, la qual com la comen-
cara a dir lo cantor, aytantost tots
se leven de lurs seyles per honor
o per reverencia de santa Trinitat.
Empero aquells libres se ligen en les
matines qui son d'auctoritat de Deu
axi del Testament veyll com del nou
e les exposicions d' aquells que son
feites dels pares catolics doctors no-
minatius (?) Apres aquestes tres li-
cons ab los seus responses segues-
Quants psalms son de dir en les hores
nocturnals. Capftol ix.
En lo dit temps de Tyvern, pri-
merament sie dit lo vers: Deus in
ad- (f. xlvj ) iutorium meum intende
Domine ad adinvandum me feslina, en
lo segon loch sie dit tres vegades:
Domine labia mea aperies et os meum
annunciabit laudem tuam, al qual se
deu aiustar lo terc psalm y gloria.
Apres aquest, sie dit lo norante quatre
psalm ab antiphona o cantat e apres
seguesque lo hymne de sanct Ambros
y apres sis psalms ab an- (f. xlvj
v.) tiphones. Los quals dits y dit lo
vers, 1'abbat beneesque e sehent tots,
sien legides dels frares, hu apres de
1'altre, tres licons en lo libre sobre
lo feristol, entre les quals sien can-
tats tres responses; los dos sense glo-
ria e apres de la tercera lico aquell
qui canta lo respons, digui Gloria, la
qual comencant, tan prest leven se
tots de llurs ( f. xlvij ) sitis per honor
y reverencia de la sancta Trinitat. E
en les vigilies sien . legits los libres
de la divinal auctoritat axi del veil
com del novell Testament, e axi ma-
teix les exposicions de aquells que
han fetes los molt famosos y catolichs
pares. E apres de aquestes tres ligons
y tres responses seguesquen se altres
54
CATALONIA MONASTICA
quen se altres .vi. salms cantados ab
alleluya. Pres d'aquests la capitola se
seguesca de cor deidora, e vers, e
supplicacio letania, go es, lo Kiriely-
son, e axi sien finides les vigilies
nocturnes.
sis psalms cantadors ab alleluya. E
(f. xlvii v.) apres de aquests segues-
que's la ligo de 1'apostol la qual se
deu recitar de cor e lo vers e la
supplicacio de la letania, 90 es, Kyric-
leyson e axi sien finides les nocturnals
vigilies.
En qual manera en temps d' estiu sien
feites les matines.
De pascha en tro a les calenes de
noembre tota la quantitat dels salms
sia tenguda axi com damunt es dit,
exceptat que per 1'abreujament de les
nits les ligons el libre no's ligen;
mas per aquelles tres llicons una del
vyl testament de cor sia dita. La
qual ligo seguesca breu responsset. E
totes les altres coses, axi com es dit,
se complesquen, 90 es a saber que
menor quantitat de .xii. (f. 17 v.)
salms als nocturns no sien dits, ex-
ceptats los terg salm e el noranta iiij.
En qual manera se dega dir en 1' estiu
la laor nocturna. Capitol x.
De pascua fins a les kalendes de
nohembre tota la quantitat de la psal-
modia sobre- (f. xlvii j) dita se tingue
y dexen-se les tres licons per causa
de la brevetat de les nits, mas en
loch de les tres ligons sie dita de cor
una ligo del veil Testament a la qual
seguesque hun respons breu. E totes
les altres coses se complesquen axi
com es dit, go es, que mai no sien
dits menys de dotze psalms en quan-
titat a les vigilies nocturnals, exceptals
(f. xlciij v.) lo terg psalm e lo no-
ranta quatre.
En qual manera els digmenyes sien
feites les matines.
Lo digmenye pus mati se deu ho'm
levar a les matines. En les quals
matines sia tenguda mesura, go es a
saber, que cantats .vi. salms, el
versset, axi com damunt avem ordo-
nat, tots seens ordonadament e per
orde en les seyles, sien legides en
lo libre, axi com damunt havem dit,
iiij ligons ab los seus respons. En la
qual cosa, solament en lo quart res-
En qual manera los diumenges se fas-
sen les vigilies. Capitol xj.
En lo dia del diumenge leven se
pus mati a les vigilies, en les quals
se tinga esta mesura, go es, que can-
tats los sis psalms, axi com desobre
havem dispost, e lo vers, assentats
tots ordenadament en llurs sitis, sien
legides, en lo libre sobre lo feristol
com (f. xlix) dessus es dit, quatre
ligons ab lurs responses, ahon sola-
ment en lo quatre respons sie dit
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
55
pons sia dita gloria d'aquell qui'l
canta, la qual gloria com la comenc,a,
tantost se leven tots ab reverencia.
Apre's les quals licons se seguesqucn
per orde altres .vi. salms ab antife-
nens, axi com los davant el verset.
Apres les quals sien llegides altre
vegada altres .iiij. licons ab los seus /
responses ab 1'orde sobre dit. Aprs
les quals, altra vegada sien dits tres
cantics dels proffetes, los quals sta-
blira 1'abat. Los quals cantics ab alle-
luya sien cantats. E dit aitambe lo
versset e bendient 1'abat ligense al-
tres iiij licons del novell Testament
ab 1'ordonament sobre (f. 18) dit.
Apres, cmpero, lo quart respons co-
menc, 1'abat 1'imne: Te Deum lau-
dawn-Sj lo qual dit liya 1'abat la lico
de 1'Evangeli, ab honor e ab tremor
stans tots empeus, la qual llesta res-
ponen tots: Amen. E sobseguesca
1'abat ymne: Te decet laus, e dada
benediccio comencen los laudes. Lo
qual orde de matines tots temps, axi
d'estiu com d'ivern egualment, en
lo digmenye sia tengut. Si, doncs,
per aventura, qo que Deu no vuyla,
nos levavem pus tart, e alcuna cosa
dels responsses e de les li<;ons fos
abreuyadora, la qual cosa empero es
esguardadora que no esdevenga, e si
s'esdevindra aquell qui per negligen-
cia del qual sera esdevengut, degna-
ment d'ago satisface en 1'oratori.
per aquell que'l cante, Gloria; y a-
quella comengant leven se tots ab
reverencia. Apres de les quals licons
seguesquen se, per orde, altres sis
psalms ab antiphones, axi com los
primers, y ab lo vers, apres dels quals
sien legides altres quatre licons ab
llurs responses (f. xlix v.) en aquell
orde que dalt es dit. Apres dels quals
sien dits tres cantichs dels prophetes
que 1'abbat haura ordenats los quals
sien cantats ab alleluya e apres, dit lo
vers y havent beneyt 1'abbat, sien
dites altres quatre lic,ons en 1'orde
sobredit. E apres del quart respons
comens 1'abbat lo hy'mne: Tc Deum
laiidamus, lo qual dit li- (f. 1) ge
Pabbat la lie, 6 de 1' Evangel i estants
tots en peus ab honor y tremor, la
qual tegida responguen tots: Amen,
e encontinent comense 1'abbat lo
hymne: Te decet laus, e dada la bene-
diccio comencen les Laudes. Lo qual
orde de les vigilies, axi d'estiu com
d' ivern, sie tengut en lo dia del diu-
nienge si ia per ventura, la qual cosa
no sie, nos leven al- (f. 1 v.) guna
vegada pus tart y hagen abreviar qual-
que cosa de les licons o dels respon-
ses; la qual cosa se guart molt que
no s' esdevingue, pero si s'esdevindra
dignament satisfasse a Deu en 1'Ora-
tori aquell per negligencia del qual
sera esdevengut.
56
CATALONIA MONASTICA
En qual manera la sollempnitat de les
laudes sie feita.
En los laudes lo digmenye en les
primeres coses sie dit lo sexante .vi.
salm senes antiffena. Apres lo qual
sie dit lo cinquante ab alleluya, apres
lo qual sia dit lo cente .xvij. e el
sexanta segon. Aprs les benediccions,
les laudes, la capitola de 1' Apocalipsy
una de cor, e el responsset e 1'ymne
de sent Ambros, la antiffena del Be-
(f. 1 8 v.) nedictus, Kirieleyson, e 6s
complit.
En qual manera los diumenges se
fasse la solemnitat de les laudes C. xij.
A les laudes lo dia del diumen-
(f. Ij.) ge primerament se diga lo
psalm sexanta sis sens antiphona,
planament, apres del qual se diga lo
psalm sinquanten ab alleluya e apres
lo cent y deheset e lo sexanta dos
psalm, e apres les benediccions y lau-
des, una lie, 6 de FApocalipsi de cor,
lo respons breu, lo hymne ambrosia,
lo vers, lo cantich de 1'Evangeli, la
letania e axi se acabe.
En qual manera els dies privats sie feita
sollempnitat dels laudes.
En los dies empero privats, la sol-
lempnitat de les laudes, axi sia feita,
co es a saber: lo sexante .xj. salm
sia dit sens antiffena, .i. poc a espau,
axi com en lo digmenye per tal que
tots venguen al cinquante salm qui
ab antiffena sia dit. Apres lo qual
altres dos sien dits segons costuma,
go es a saber: la segona feria el .v.
e el trente cine, la terca feria el (qua-
rante) segon e el cinquante .vj.; la
quarta feria el (sexante) terc. e el
sexante .iiij., la quinta feria lo Huy-
tante .vij. e el huytante noue; la
sexta feria lo setante quart e el ci-
quante .].; e el dissapte lo cente qua-
rante e el cantic Deuteronomi lo qual
departescas en dues glories; empero
als altres dies .j. cantic cascun dia
dels proffetes sia dit, axi com cante
En que (f. Ij v.) manera se fassen
les matines e laudes en los dies
privats. Capitol xiij.
En los dies feriats en aquesta ma-
nera se fasse la solemnitat de les
laudes; co es, que lo psalm sexanta-
sis sie dit sens antiphona subtrahent
lo e tardant lo hun poch, axi com lo
diumenge, per tal que tots occorre-
guen al sinquante lo qual se diga ab
an- (f. Hj) tiphona; aprs del qual
sien dits dos psalms segons lo costum,
go es, la segona feria lo psalm sinque
e lo trenta sine; la tercera feria lo
psalm quorante dos y lo sinquanta
sis; la quarta feria lo sexanta tres e
lo sexanta quatre; la quinta feria lo
vuytante set e lo vuytante nou; la
sexta feria lo setante sine y lo norante
hu e lo dissap- (f. lij v.) te lo cent
e quorante dos e lo cantich deutero-
nomii lo qual sie departit en dues
glories, car en los altres dies sie dit
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
57
1'esgleya romana. Apres aquests se-
guesquen-se los laudes. Apres la ca-
pitola de 1'apostol .j. de cor sia dita,
lo responsset, 1'hymne, el versset,
1'antiffena de 1'Evangeli, Kiriehyson,
e es complit. Empero les laudes ne
les vespres ( f. 1 9 ) no 's diguen alcu-
na vegada senes que la oracio del
Paler nosier, en la derreria, no sia
dita, tots hoens, del Prior, per spines
d'escandels qui solen nexer per tal
que go oent, per la prometenga d'a-
quella oracio en la qual dien : Jaqueix
a nos los nostres deutes axi com
nosaltres los iaquim als nostres deu-
tors, se porguen d'aquest vici. En
les altres hores, empero, feedores, axi
sien dites que en la darrera part d'a-
quella oracio, sia respost de tots:
Sed libera nos a mctlo.
a cascun dia son cantich dels prophe-
tes, axi com la sglesia romana canta.
Apres del cantich seguesquen les lau-
des, 90 6s : Landate dominum de cadis,
en apres una lie, 6 de 1' apostol de cor,
lo responset, lo ambrosia, lo vers, lo
cantich de V Evan- (f. Iv w) geli,
la letania y es complit. Empero lo
offici de laudes y de vespres no passen
sens que a la darrera no's diga la
oracio dominical, la qual diga lo pri-
or, escoltant tots, per causa de les
espines dels escandels que solen ne-
xer, per tal que conveners per la
prometenca de la oracio mateixa en
la qual diem perdonans axi com per-
donam, se pur- (f. Iv v.) guen del
vici de aqueixa manera. Empero en
les altres hores solament la darrera
part de dita oracio se diga alta y tots
responguen : Sed libera nos a malo.
En qual manera sien feites les matines
en les festes dels sants.
En les festes, empero, dels sants
ho en les altres sollempnitats, axi
sia feit com avem dit lo digmenye,
exceptat que els salms e les antiffe-
nes e les lic,ons a aquell dia per-
tanyents sien dits, e sie tenguda la
manera damunt escrita.
En les festes dels sancts en quina ma-
nera sien fetes les vigflies Capitol xiiij.
En les festes dels sants, axi com
havem dit que's fasse en lo diumenge
axi sie fet, exceptat que los psalms
(f. Ivj) e les antiphones e les ligons
a aquella festa pertanyents sien dites,
e sie tenguda la forma sobredita.
En qual temps sie dit alleluya.
De la santa pascha entro a la cin-
quagesima senes negu miya sia dit al-
leluya, aixi els salms com en los res-
pons. De la cinquaguesima empero en-
En qual temps se diga alleluya.
Capftol xv.
De la santa pasqua fins a sincoge-
sima sens intermissio se diga alleluya,
axi en los psalms com en los responses.
Mas de sincogesima fins al cap de la
58
CATALONIA MONASTICA
tro el (f. 19 v.) cap de la caresma, en
totes les nits ab los .vj. salms derrers
als nocturns taut solament sia dit alle-
luya; tot digraenye empero, entro fora
la quaresma, los can tics del nocturn,
la prima, la tercia, la .vj., la nona, sia
dita ab alleluya, les vesperes, empero,
ab antiffenes. Los respons, empero,
no sien dits alcun temps ab alleluya
sino de pascha entro a Cinquagesima.
coresma totes les nits als sis psalms
darters dels (f. Ivj .v.) nocturns so-
lament sie dit alleluya, empero en
tots los diumenges, fora de la cores-
ma, los cantichs, les ladses, prima-
tercia, sexta y nona sien dits ab al-
leluya les vespres empero ab antifona,
mas los responses may sien dits ab
alleluya sino de pascua fins a sinco-
gesima.
En qual manera les obres divinals
sien feites de dia.
Axi com dm lo proffeta .vij. ve-
gades el dia dix a tu laor. Lo qual
nombre septanari sant, aixi sera de
nos complit si en los laudes, en la
prima, en la tercia,, en la .vj., en la
nona e el temps de la completa
retram a Deu los officis de la nostra
servitut. Cor d'aquestes hores dix:
vij vegades el dia dix a tu laor. Cor
de les vigilies nocturnes aquell metex
proffeta diu : En la miya nuit em
levava a comffessar a tu. Doncs en
aquests temps retam laor al Creador
nostre sobre los iuhis de la sua jus-
ticia, co es a saber, en los laudes,
prima, tertia, .vj., nona, vespres, com-
pleta e de nuit nos levem a. loarell.
En qufc manera se deu fer la obra de
Deu per lo dia. Capitol xvj.
(f, Ivij) Axi com diu lo propheta:
Set vegades en lo dia he dita laor a
tu. Lo qual sanct nombre septenari
sera de nosaltres complit si pagam y
satisffem los officis de laudes, de pri-
ma, tercia, sexta, nona, vespres y
completa en lo temps de la nostra
servitut; perque de aquestes hores
divinals ha dit : Septies in die laudcm
dixi tibi } car de les vigiles (f. Ivij v.)
nocturnals diu lo mateix propheta:
Yo'm Jevave a la mija nit a confes-
sar me a tu. En aquests temps,
donchs, paguem laors al nostre Crea-
dor sobre los iudicis de la sua iusticia
co es enles laudes, prima, tercia, sexta,
nona, vespres y completa e levem nos
en la nit a confessar nos a ell.
(f. 20) Quants salms se deuen cantar
per aquelles metexes hores.
la avem tractat de 1'orde dels salms
dels nocturns e de les laudes; ara
vengam de les hores segiients. En la
prima ora sien dits tires salms, cascu
Quants psalms se han de dir en les
matexes hores. Capitol xvij.
(f. Ixiij) Puys havem posat 1'orde
de la psalmodia dels nocturns y de
les laudes, ara veiarn de les hores
que's seguexen apres. En la hora de
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA HE ST. BENET
59
per vsi e no sots una gloria. Sie dit
1'ymne d'aquella ora, apres lo versset:
Dens in admtoriimi meum intcnde, ans
que els salms sien comenc,ats. Apres,
complits .iij. salms, sia dita una ca-
pitola, vers, Kirichyson , e oracio, e
acabat sie. Tercia empero, .vj., viiij.
a lo metex, per aquell metex orde
sia celebrada 1' oracio, go es verses,
ymnes d'aquelles metexes hores, terns
salms, capitola, versset Kirieleyson,
oracio e acabat sie. Si la congregacio
sera mayor sien dits los salms ab
anti'ffenens, e si la congregacio sera
poca, senes antifenes sien cantats.
Les vespres, cantats .iiij. salms ab
antifones sien termenades, apres los
quals salms sie dita la capitola, apres
lo respons, 1'ymne, verset, 1'antifena
de 1' Evangeli, letania, lo Pater nosier,
oracio e sie (f. 20 v.) acabat. La
completa, empero, ab tres salms dits,
sia termenada, los quals senes anti-
fFena son diedors; apres los quals
1'ymne d'aquella metexa hora, una
capitola, versset, Kirieleyson, benedic-
cio e oracio, e sia feit.
prima se diguen tres psalms de bu
en hu e no sots una gloria, lo hymne
de la matexa hora apres del vers:
Deus in adiutorium, abans que los
psalms se comencen, e apres de aca-
bats los tres psalms (f. Iviij v.) sie
recitada una lic,6 y lo vers kyrieleyson
y es acabat. Tercia, sexta y nona se
diuen en aquest mateix orde, qo es
los versos, los hymnes de les mateixes
hores y terns psalms, ligons, versos,
kyrieleyson y axi se acabe. Si la con-
gregacio sera maior sien cantats los
psalms ab antiphones e si la con-
gregacio sera menor sien dits plana-
ment. Les vespres (f. Ivij sic) sien
terminades en quatre psalms ab an-
tiphones, apres dels quals sie dita
una lic,6 e apres un respons breu, lo
hymne, lo vers, lo cantich de 1' Evan-
geli, letania y lo Pater nosier, e axi
sie fet. E la completa se diga ab tres
psalms, planament sens antiphona, y
apres lo hymne de la mateixa hora,
una lico e lo vers kyrieleyson e la
benediccio, e axi se acabe.
Per qual orde aquells metexs salms
se deuen dir.
En les primeres coses tots temps
sie dit lo vers: Deus in adiutorium
meum intende, Domine ad adiuvandum
me festina, e gloria. Aprs, 1'ymne
de cascuna hora. Apres, en la prima
al dicmenye, sien dits .iiij. capitols
del salm cente xviij. En les altres,
empero, hores co es a ssaber, tercia
En (f. Ivij v.) quin orde se han de dir
los psalms en les hores. Capitol, xviij.
En los principis de les hores diiir-
nes sempre sie dit lo vers: Deus in
adiutorium e apres lo hymne de cas-
cuna hora; en apres, en la prima del
diumenge, se deuen dir quatre capi-
tols del psalm cent y dehevuit e a
la tertia, sexta y nono tres capi-
tols del dit psalm cent (f. Iviij) e
60
CATALONIA MONASTICA
.vi.; viij. tres capitols del davant dit
salm cente .xviij. sien dits. A la pri-
ma, empero, de la segona feria sien
dits .iij. salms, co es a saber, lo
primer, el segon e el .vj.. E en axi
per cascuns dies a la prima entro a
la dominica, sien dits per orde terns
salms entro al .xviiij. salm. Axi,
empero, que el .jx. salm e el .xvij.
sien departits en dues glories, e axi
sia feit que als nocturns dels dic-
menyes tots temps comenc. horn al
.xx. salm. A la tercia, empero, a la
.vj. e .xviiij. de la (f. 21) segona
feria .viiij capitols qui romanen dels
cente .xviij. salm, sien dits terns ca-
pitols per cascuna d'aquells metexes
hores. Despres doncs lo salm cente
xviij en dos dies, go es, en lo dic-
menge e en la segona feria; en la
terga feria, a la tercia .vj., nona sien
cantats terns salms del cente .xviij.
entro al cente .xxvij. salms, los quals
salms entro a la dominica tots temps
per aquelles metexes hores sien axi
metex retornats. Servada, empero, or-
dinacio d'una forma dels ymnes, de
les capitoles e dels verssets tots dies,
axi, co es a saber, que tots temps
en lo dicmenye comeng horn al cente
.xviij. salm. Les vesperes, empero,
ab .iiij. salms sien cantades, los quals
salms sien comenc.ats al cente nove
entro al cente .xlvij., exceptats aquells
qui son departits d'aquells en diver-
ses hores, co es a saber, del cente
.xvij. entro al cente. xxvij. e del cen-
te .xxxiij. e .cxlii. los altres tots en les
vespres se deuen dif. E per qo com
dehevuit. E a la prima de la segona
feria sien dits tres psalms, co es, lo
primer, lo segon e lo sise e axi per
cada dia sien dits tres psalms a prima,
seguint per orde fins al dehenou
psalm, e aco fins al diumenge; axi,
empero, que lo psalm nove y lo
deheset sien departits en dues glories
y ago se fa perque als nocturns del
diumenge totstemps se comenc al vin-
(f. Iviij v.) ten psalm. Empero a
tercia, sexta y nona de la segona
feria los nou capitols que. son restats
del psalm cent y dehevuyt sien dits
de tres en tres en les matexes hores.
E acabat que sera lo psalm cent y
dehevuyt en lo diumenge y en lo
dilluns, sien cantats apres en la feria
tercia, a la tercia, sexta y nona tres
psalms a cascuna hora, c.6 es, del
psalm cent (f. lix) y dehevuyt fins
al cent y vint y set que son nou
psalms, los quals fins al diumenge
per aquelles matexes hores sien cada
dia repetits guardant cada dia una
matexa disposicio dels hy nines, 1 icons
y versos de manera que tostemps lo
diumenge se comenc. del psalm cent
y dehevuyt. A vespres cada dia sien
cantats quatre psalms los quals sien
co- (f. lix v.) mensats del cent y
nou fins al cent quoranta y set, ex-
ceptats los que son apartats y remo-
guts de aquells en diverses hores, co
es, del cent y deheset fins al cent y
vint y set y lo cent trenta y tres
y lo cent quoranta y dos, tots los
altres se deuen dir a les vespres e
perque y falten tres psalms se deuen
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
61
ne son menys .iij. salms, deuense
departir aquelts qui pus grans son
atrobats en lo nombre desobre escrit,
co s a saber, lo cente .xxxviij. e el
cente xliij. e el cente .xliiij.; lo cen-
te .xvj. empero cor es poc ab (f.
21 v.) lo cente .xv. sie ajustat.
Tractat doncs de 1'orde dels salms
de les vespres, de les altres coses co
es a saber : les licons, els responsses ;
los hymnes, els verses e les antiffe-
nes de 1'Evangeli, axi com de sobre
ho avem ordonat sien acomplides. A
la completa, empero, uns metex
salms sien tots dies retornats, qo es
a saber, lo norante .iiij. e el cente
.xxxiij. Ordonat 1'orde dels salms de
dia, los altres salms tots qui sobren
egualment, sien departits en los noc-
turns de .vij. nits, mig partent, co
es a saber, aquells salms qui s6n
pus loncs entre'ls altres. E per cas-
cuna nit sien establits xij salms. Nos
amonestans aco mayorment que si
per aventura desplaura a alcu aquest
ordonament dels salms, hordo ho ell
si myls en altra manera ho jutyara,
sol, empero, que en tota manera sie
tengut a ago, que en cascuna set-
mana lo salteri entegrament, per
nombre de .CL. salms sie cantat, e
el dia del dicmenge tots temps a les
matines sien retornats, cor massa
negligent servi de la sua devocio de-
mostren los monges qui meyns del
salteri ab los cantics acustumats can-
ten per temps d'una setmana, com
lyam los sants Pares nostres en .i.
dia aco aver (f. 22) complert. Deus
mig partir aquells que del nombre
sobrescrit son trobats (f. Ix) maiors,
y son lo cent trenta y vuyt y lo cent
quoranta y tres y lo cent quoranta
y quatre, mas lo cent y setze perque
6s petit sie aiustat al cent y quinze.
Tractat, donchs, y declarat 1'orde dels
psalms de les vespres, les altres coses,
co 6s, les licons, responses, hymnes,
versos y cantich complesquen-se axi
com damunt havem ordenat. Empero
a com- (f. Ix v.) pleta uns mateixos
sien tots dies repetits, co es, lo quart
y lo noranta y lo cent trenta y tres.
Dispost 1'orde de la psalmodia diurna,
tots los altres psalms que son sobrats,
sien partits ygualment en les vigilies
partint aquells psalms que s6n entre
ells pus larchs, perque sien dotze a
cade nit. Aco empero amonestam
que, si per ventura, aquest (f. Ixj)
repartiment dels psalms desplaura a
algii que u ordene del modo que
millor li semblara; puys guart aco
que cada senmana se cante Entegra-
ment lo psaltiri en nombre de cent
sincuanta psalms y lo diumenge a les
vigilies que torn a comensar del prin-
cipi. Car aquells monges mostren
esser molt flachs y negligents en lo
servey de llur de- (f. Ixj v.) voci6
que entre tota la semmana canten
menys del psalteri ab los cantichs
acostumats, com Hjam nostres sancts
pares haver complit valetment en
hum dia lo que ia nosaltres, tebes,
pagassem be en una semmana.
62
CATALONIA MONASTICA
vuyle que nos en la setmana entegra
ho retam a Du.
De la disciplina de cantar.
En tot loc creem esser la presen-
cia de Deu e els uylls del Senyor
guardar los mals e els bons. Empero
irmyorment, senes dupte, aco creem
com a la obra de Du estam. E per
qo tots temps sian membrants d'ac.6
que diu lo proffeta : Servits al Senyor
en temor. E encara mes: Cantats
saviament. E: En 1'esguardament dels
angels cantare a tu. Doncs pensem
en qual manera se cove en 1' esgar-
dament de De"u e dels angels de ell
esser, e axi estiam al cantar que la
pensa nostra sa acort ab la vou
nostra.
De la disciplina del cantar. Capitol xix.
En tot loch crehem que es h divina
presencia y que -los ulls del Sen- (f.
Ixij) yor miren als bons y als mals
maiorment cregam ac6, sens dupte,
com estam a la obra de Deu. E per
90 recordem nos tostemps del que diu
lo propheta: Serviu al Senyor en
temor. E mes diu : Cantau saviament.
E: Yo cantare a tu en lo conspecte
dels angells. Considerem per co en
qual manera devem estar en la pre-
sencia de la divinitat y (f. Ixij v.)
dels sens angells e axi estigam al
cantar que nostra pensa concert ab
la veu.
De reverencia d'Oracid.
Si com volem als homes podero-
ses dir alcunes coses no u gosam
sin6 ab humilitat e ab reverencia,
quant mes a Deu Senyor de totes
coses ab tota humilitat e ab devocio
e ab devota puritat devem sopleyar:
e no em molta parleria mas em pu-
ritat de cor e compunccio de lagre-
mes sapiam nos esser hoi'ts. E per
c,o, breu deu 6sser e pura la oracio,
si doncs, per aventura, per desig de
la inspi- (f. 22 v.) racio de la gra-
cia divinal no ere alongada.
De la reverencia de la oraci6. Capitol xx.
Si volem parlar o negociar algunes
coses ab los homens potenls no u
gosam fer sino ab humilitat y reve-
rencia, quant mes devem supplicar ab
tota humilitat, devocio e puritat al
Senyor de totes les coses? E no ab
mol par- (f. Ixiij) lar, mas en puresa
de cor y compunccio de lagrimes sa-
piam que serem oi'ts. E per co la
oracio deu esser breu si ia, per ventu-
ra, per effecte de la inspiraci6 de la
gracia divina no se alargue. Empero
en lo convent en tota. manera sie
abreviada la oracio y fahent lo prior
senyal tots se leven ygualment.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
63
Dels degans del monestir.
Si sera gran la congregacio sien
elets d' aquells metxes de bon testi-
moni e de sana converssacid e sien
establits degans, los quals ayen anssia
sobre les deganies en totes coses
segons los manaments de Deu e els
comandaments de 1'Abat seu. Los
quals degans, tals sien elets en los
quals Tabat, segur, partesca los seus
carrecs. E no sien elets per orde mas
segons merit de vida e doctrina de
saviesa. E si alcu d' aquells inflat per
alcuna superbia sera atrobat repren-
sible, corregit per una vegada, per
dues e per .iij., si esmenar no 's
volra sia foragitat de la degania e
altre en loc d'ell qui digne sie suc-
ceesca a ell. E aco metex establim
del Pebordre.
Dels degans del monestir. Capitol xxj.
(Ixiij v.) Si la congregacio sera
maior sien de ells mateix elegits mon-
jos de bon testimoni e de santa con-
versacio e sien constitu'its degans los
quals ab tota sollicitud y ancia en
totes coses, segons los manaments de
Du y segons los preceptes de son
abbat, regesquen llurs deganies. Los
quals degans sien elegits tals que 1' ab-
bat pugue par- ( f. Ixiiij ) tir ab ells
los seus carrechs al segur. E no sien
elegits per orde mas segons merits de
vida e doctrina de saviesa. E si algu
d'ells per ventura inflat de superbia,
sera trobat reprehensible si essent cor-
regit una vegada y altra no's voldra
esmenar, sie deposat de 1' offici y altre
que sie digne sie posat en loch de
aquell. E aquelles mateixes coses
constituhim (f. Ixiiij v.) del prior.
En qual manera dormen los monges.
Sengles per sengles lits dormen los
monges, e draps de lit reeben per
manera de converssacio e segons
rordonament de 1'abat seu. Si pot
esser feit, tots dormen en .i. loc si,
empero, la multitut no u sofer,
(f. 23) de .x. en ,x. ho de .xx. en
xx., ab monges discrets qui sobre
d'ells sien curosos, dormen. Candela
continuament crem tro al mati en
aquella metexa casa. Vestits dormen
los monges e cints ab cinyells ho
ab cordes, e no ayen coltells als .cos-
En que manera dormen los monjos,
Capitol xxij.
Cascu dorme en son lit; e los for-
miments prenguen segons la manera
de la conversacio y segons la dispo-
sicio de llur abbat. Si fer se pot,
dormen tots en un loch, mas si la
multitud no u consent posen se de
deu en deu o de vint en vint ab los
ancians qui sien sobre ells curosos.
Can- (f. Ixv) dela o lantia crem con-
tinuament en aquell dormidor. Dor-
men vestits y cenyits ab cinyells o ab
cordes e no tinguen ganivets al costat
com dormen, per co que per ventura
64
CATALONIA MONASTICA
tats dementre que dormen per tal
que per aventura, durmens, no's
nafren per somnis. E per tal que
apareylats sien los monges tots temps,
e feit lo senyal, sens triga, cuitonse
ensemps venir a la obra de Deu;
empero ab tota gravitat e atampranca.
Los ffrares ioves no ayen lits per
trial mas mesclats ab los monyes
veylls. Levans, emperd, los monges
a la obra de Deu, entre si metexs
ensems, tempradament, se exciten
per les excusacions dels somniosos.
dormint nos nafren. E perque los
monjos sien tostemps prests; fet lo
senyal, levant se sens tardanga, cuyten
se ensemps a prevenir a la obra de
D6u, emperd ab tota gravedad y tem-
(f. Ixv v.) pranc.a. Los monjos ioves
no tinguen los lits prop uns dels
altres mas entremesclats ab los veils.
E, levant se a la obra de Deu, des-
perten los uns als altres per les escu-
ses dels somnolents.
De la excomunicacid.
Si alcu frare sera atrobat contumax
ho inobedient ho erguylos ho mur-
muran ho estan contrari en alcuna
cosa a la santa regla e als manamens
dels mayors, menyspreador; aquests,
segons lo manament de nostre Senyor
sie amonestat per una vegada e per
dues dels mayors seus. Si no s'esme-
(f. 23 v.) nara sie repres publica-
ment davant tots. Si, empero, ne axi
s'esmenara, si enten qual pena sie, sie
sotmes a excomunicacio ; mas si es
malvat sie sotmes a venyanca cor-
poral.
De la excomunicaci6 de les culpes.
Capitol xxiij.
Si algun monge sera trobat contu-
max o desobedient o superbios o mur-
murador o en algu- ( f. Ixvj ) na cosa
contrari a la sancta regla o menyspre-
ador dels ancians, aquell tal, segons
lo manament del Senyor, sie amones-
tat una vegada y dues secretament
per los seus ancians e si no s'esme-
nara sie repres publicament devant
tots, mas si axi no's corregira, si ell
enten quanta pena es, sie subiugat a
la excomunicaci6, mas si estara per-
severant en lo mal (f. Ixvj v.) sie
sotmes a pena corporal.
Qual deu esser la tnanera de la
excomunicaci6.
Segons la manera de la colpa se
deu extendre la mesura de la exco-
municacio, o de disciplina; la qual
manera de les colpes penye el iuhi
Qufc modo deu 6sser de la excomu-
nicaci6. Capitol xxlilj.
Segons la manera de la culpa deu
esser estesa la mesura de la excomu-
nicacio o de la disciplina y la cone-
xenca de la qualitat de les culpes
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
65
de 1'abat. Si alcii, empero, frare, es
atrobat en colpes pus lauyeres sie
privat de la participacio de la taula.
Aquesta, empero, sera la ra6 d'aquell
qui s privat de la companyia de la
taula: que en 1'oratori, salm ho an-
tiffone no comenc., ne diga lec,6
entrd la satisfaccio. Sols, empero,
reba lo menyar apres lo menyar dels
frares; per gracia d' exempli, que si
els frares menugen a .vj. ora, aquell
frare en la .ix., si els frares la nona,
ell a les vespres, entro sus que per
covinent satisfecci6 conseguesca perd6.
(f. 25, en mimerar, del 23 es passa
al 25 ; el manuscrit, perb, es cmnplert).
penge en lo arbitre y iuhi de 1'abbat.
Si algun monge sera trobat en culpes
leugeres, sie privat del con- (f. Ixvij)
sorci de la taula y lo que axi es
separat de la mesa deu guardar que
en lo oratori no entone psalm ni
antiphona ni lige lic.6 fins a la satis-
faccio; e la refecci6 de la vianda
prengue la tot sol apres de la reffecci6
dels monges, axi que si los monges
mengen a hora de sexta aquell a hora
de nona, e si los monges a hora de
nona aquell a hora de vespres fins
(f. Ixvij v.) a tant que per digna
satisfaccio aconseguesca venia.
De les colpes pus greus.
Aquell frare, empero; qui es ten-
gut per noi'ment de pus greu colpa,
sie sospes de I'esgleya e de la taula
ensems. Alcu frare en alcuna com-
panyia ho parleria no sie a ell ajus-
tat; sol sie a la obra a si comanada,
estant en plor de penitencia, sabent
aquella terrible sentencia de 1'apos-
tol dient: Lliurat 1'ome d'aytal ma-
nera en mort de earn, per tal que
1'esperit sia sal el dia del Senyor.
Lo reebiment del menyar, sol lo
prene, d'aquell mesura e en aquella
hora que 1'abat a ell pertanyer veura,
ne d'alcu passant no sie saludat, ne
el menyar que a ell es dat no sie
beneyt.
De les mes greus culpes. Capitol xxv.
Lo monge qui es ligat de culpa
mes greu sie iunctament sospes de
la taula y de 1'oratori. E nengu dels
altres monges en parlar ni en cosa
alguna se acost a ell. Sie tot sol en
la fahena que li es manada perseverant
en plor de penitencia re- (f. Ixviij)
cordant de aquella terrible sentencia
de 1'apostol, dient: Liurau la tal per-
sona a sathanas en matament de la
earn perque 1'esperit sie salve en lo
dia del Senyor. Tot sol prengue la
reffecci6 del menjar en aquella mesura
y hora que 1'abbat li assignara. No
sie benei't ni saludat per ningu que li
passe davant ni sie beneida la vianda
que li 6s dona- (f. Ixviij v.) da.
66
CATALONIA MONASTICA
D' aquells qui senes manament de 1' abat
s'aiusten als excomunicats.
Si alcu frare, presumira, seaes
manament de 1'abat, s'aiustar a 1'ex-
comunicat o parlar ab ell o dir ma-
nament, semblant venyanca d'esco-
municacio encorrega.
De aquells qui sens manament
de 1'abbat s'aiunten als exco-
municats. Cap. xxv j.
Si algun monge presumira, sens
manament de 1'abbat, acostar-se en
qualsevol manera al monge excomu-
nicat o parlara ab ell o trametre li
missatgeria, encorregue en semblant
pena de excomunicacio.
(f, 25 v.) En qual manera deye 1'abat
e"sser cur6s dels excomunicats.
Ab tota anssia aye cura 1'abat em-
ves los frares peccans, cor lo metge
no es obs als sans mas als mal
avens. E per co deu usar en tota
manera aci com savi metge. Deu
trametre quax amagats consoladors
provehens, co es a saber, discrets e
savis frares qui quax secretament
conssolen lo frare frevol, e que'l
aduguen a satisfeccio d'humilitat e
el conssolen per tal que per gran
tristicia no caigue; mas, axi com diu
1'apostol metex, sia confirmada en
ell caritat e sie pregat per ell de tots.
Ab gran obra deu aver ansia 1'abat
e es deu curar ab tota saviesa e in-
dustria que no perde alcuna de les
ovelles a ell creegudes. Sapie aver
reebuda cura de les animes dels em-
ferms e no sobre les sanes malvada-
ment. Treme lo menacament del
profFeta per lo qual diu Deus: co
que gras vehiets per vos preniets, e
co que era feble gitaveu. E resemble
lo piados exempli del bon pastor
Com deu e"sser 1'abbat solicit cerca
dels excomunicats. Capitol xxvij.
Ab tota solicitud (f. Ixix) tingue
ancia 1'abbat dels frares errants car lo
metge no es mester als sans mas als
malalts. E per co deu usar en tota
manera axi com lo savi metge, es a
saber, trametre quasi amagats conso-
ladors co es religiosos ancians y savis
qui quasi secretament aconsolen lo
monge fluctuant y'l provoquen a sa-
tisffaccio de humilitat y que'l conso-
len (f. Ixix v.) per tal que per pus
habundant tristor no's perde mas,
axi com diu 1'apostol, sie confirmada
en ell la caritat e fassen oraci6 tots
per ell. En gran manera deu esser
solicit 1'abbat y curar ab tota discre-
cio e industria que no perde alguna
de les ovelles a ell comanades. Cone-
gue tostemps que ha presa cura de
animes malaltes y no tirania ni (f.
Ixx) crueltat sobre les sanes y tema
la menasse del propheta que diu :
Vosaltres prenieu la cosa que vehieii
grassa y lansaveu lo que ere debil y
flach. Seguesque lo exempli del pia-
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
67
qui, lexades les .xc.ix. oveyles en
los munts, anar querir una oveyla
qui avie errat, a la emffirmetat de la
qual en (f. 26) tant fo compacient
que las deya posar en los sants mus-
cles seus e enaxi reportar al folch.
dos y bon pastor qui dexant les
noranta nou ovelles en los mqnts
corregue a cer.car aquella una que
anave perduda de la qual Hague tan
gran . compassi6 que la (f. Ixx v.)
prengue en los seus sagrats muscles
e axi la torna al ramat.
D'aquells qui moltes vegades castigats
no s'esmenaran.
Si algu sera soven castigat per
qualque colpa, si encara excomunicat
no s'esmenara, pus dura correccio li
sie donada, go es a saber, que ven-
yanca de batiment en ell procedesca.
E si axi no's corregira ho per ayen-
tura, co que Deus no vulla, levat
en superbia volra deffendre les obres
sues, lavors 1'abat faca co que fa
savi merge. Si a donat nodrimens,
si engiiens d'amonestacions, si met-
gaments de les Scriptures divinals, si,
a la derreria, venyanca de excomu-
nicacio ho plagues de vergues, encara
si veura la seva industria no valer
res, aiust aitambe 50 que mes <s: la
sua e de tots els frares per ell oracio,
que el Senyor qui totes coses pot,
obre salut emves lo frare emfFern. E
si en aquella manera encara no sera
sanat, lavors 1'abat us de ferre de
taylament, axi com I'apostol diu:
Tolet lo.mal de vos. (f. 26v.) E
encara: Lo infel si's departeix depar-
tesques, per tal que una oveyla ma-
lalta no corrompe tot lo folch.
Dels qui moltes voltes s6n corregits y
no se esmenen. Capitol xxviij.
Si algun monge sovint corregit per
qualsevol culpa, si encara excomunicat
no s'esmenara, pus aspra correccio li
sie aiustada, co es, que pena d' assets
procehesque en ell. E si axi encar no
se corregira o per ventura, (f, Ixxj)
50 que nunqua sie, inflat de superbia
deffendra les sues obres, llavors Tab-
bat fasse aci com savi metge. Si ell
li haura posats emplastres y engiients
de saludables amonestacions, si medi-
cines de les divinals scriptures, si a la
darreria lo cremament de la exco-
municacio o plagues de vergues, y
veura que la sua industria no li apro-
fite, aiust-hi lo que (f. Ixxj v.) es
maior, co es, la sua oracio y de tots
los monges, que lo Senyor qui es
tot poder6s \ulle obrar salut en lo
germa malalt. E si en aquesta manera
no sanara, llavors use Tabbat de ferro
de absicio, axi com diu P apostol :
Lancau lo mal de vosaltrcs. Y m6s
diu: Si lo infel parteix, partesques
perque una ovella corrupta no cor-
rompa a totes les altres.
68
CATALONIA MONASTICA
Si els frares ixens del monestir deyen
6sser altra vegada reebuts.
Frare qui per propi vici ix ho es
gitat del monestir, si volra retornar
promete primerament tot esmena-
ment de vici per lo qual es exit del
monestir; e axi sie reebut en lo der-
rer gran per tal que per aco sie pro-
vada la sua humilitat. E si altra
vegada n'eixiii entro a la terga ve-
gada axi sie reebut, empero sapie
d'aqui avant esser a si denegat tot
entrament de retornament.
Si deuen (f. Ixxij) esser altra vegada
rebuts los monies que se'n van del
monestir. Capitol xxix.
Lo monge que per son propi vici
se'n va o es lansat del monestir si
voldra tornar prometa primerament
tota esmena del vici per lo qual era
fora, e axi sie rebut en lo derrer grau
perque sie comprovada la sua humi-
litat. E si altra vegada se'n exira sie
rebut fins a tres vegades; mas (f.
Ixxij v.) d'aqui avant sapie que li
sera negada tota entrada de tornar.
Dels emffants de menor edat en qual
manera sien castigats.
Tota edat ho enteniment deu aver
propries mesures; e per co quantes
vegades los emfants ho iovencells per
edat ho aquells qui pot poden enten-
dre quanta sie la pena d'excomuni-
cacio, aquests aytals com pequen ho
per (f. 27) dejunis ho per batiments
sien costrets.
Dels fadrins de menor edatj com sien
castigats. Capitol xxx.
Tota edat e tot enteniment te ses
propries mesures e per amor d'aco
los infants o ioves de menor edat o
que menys poden entendre quanta
pena sie la excomunicacitf, aquests
tals quan delinqueixen o erren sien
casti- (f. Ixxiij) gats o de molts
deiunis o de agres assots perque 's
salven.
Del celarer del monestir.
Lo celarer del monestir sie elet de
la congregacid savi e madur, de cus-
tumes bones, atemprat. No molt
menyable, no erguylos, no torbulent,
no torturer, no tart, no disperser,
mas tement De"u, qui a tota la con-
gregaci6 sie axi com a pare. Cura
aye de tots. Alcuna cosa no face
Del cellerer del monastir qual deu
esser. Capitol xxxj.
Lo cellerer del monestir sie elegit
de la congregaci6 savi, madur, de
bons costums, temprat, no gran men-
jador, no superbios, no turbador, no
invidios, no peresos ni dissipador,
mas tement a Du; lo qual sie axi
com a pare a (f. Ixxiij v.) tota la
congregacio. Tingue ancia de tots.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
69
senes manament de 1'abat. Aquelles
coses que li son manades guart. Los
frares no centrist. Si alcii frare, per
aventura, alcunes coses no raonable-
ment demanara, no menysprean ell
lo entrist, mas raonablement ab humi-
litat a mal demanant denec. L'anima
sua guart, membran totstemps qo de
1'apostol: Cor qui be administrara
bon grau assi metex guanyara. Dels
malauts, dels emffants, dels hostes e
dels pobres ab tota anssia aye cura;
sabent senes tot dupte que per aques-
tes coses el dia del iuhi ell retra rao.
Tots los vexells del (f. 27 v.) mo-
nestir e tota la substancia guart axi
com a vexells sacrats d' altar. No men
alcuna cosa negligentment, ne estu-
diu a avaricia, ne sie despersec ho
malmetedor de la substancia del mo-
nestir, mas totes coses face mesura-
dament e segons manament de 1'abat.
Da van totes coses aya humilitat e a
qui no a substancia que li do, sie-li
donada bona paraula de resposta, axi
com es escrit : Paraula bona sobre do
molt bo. Totes coses que 1'abat H
comanara aya sots cura sua; no pre-
sumesca aquelles coses que ell li
vedara. Als frares la racio stablida
senes alcuna escusacio ho triga do,
per tal que no sien escandalizats ;
remem brant de la paraula de Deu
que meresca aquell qui escandalizara
i. d'aquells poquelets. Si la congre-
gacio sera mayor, solac, sien a ell
donats per los quals aiudat ell puxe
ab egual coratge complir 1'offici assi
comanat. Ores covinens es donen
No fasse res sense manament de 1'ab-
bat. Guart les coses que li son ma-
nades. No contriste als monges. Si,
empero, algu li demane alguna cosa
desraonablement no 1' entristesque
menyspreant lo mas ab humilitat y
en bones rahons denech la cosa mal
demanada. Guart la sua anima (f.
Ixxiiij ) recordant se tostemps del que
diu 1' apostol : Qui be administre bon
merit guanye. Tingue cura ab tota
sollicitud dels malalts, dels infants,
dels hostes y dels pobres ; sabent sens
dupte que per tots ells ha de dar
compte al dia del iudici. Axi guart
los vexells e ahines y tota la suns-
tan cia del monestir com si fossen
vesells sagrats de 1' altar. No tracte
res negli- (f. Ixxiiij v.) gentment
ni estudie en avaricia ni sie dissipador
de la sunstancia del monestir, mas
fasse totes les coses madurament y ab
discrecio y segons lo manament de
son abbat. Abans de totes coses tingue
humilitat, e com no y haura subs-
tancia per a dar tingue presta bona
paraula, car escrit es : La bona paraula
es sobre tot bon do. Hage sots la
sua (f. Ixxv) cura totes les coses que
1' abbat li haura manades y no presu-
me fer aquelles que 1' abbat li haura
prohibides. Done als monges, sens
anuig y sens triga, la porcio a ells
constituyda perque no s' escandalizen,
recordantse de la paraula divina, que
mereix aquell qui escandalizara a hu
d' aquest minims : espedient li es que
una mola sie ligada al coll de aquell
y que (f. Ixxv v.) sie lansat en lo
70
CATALONIA MONASTICA
aquelles coses que son donadores e
demanades que son demanadores per
tal que negu no sie trobat ho entris-
tat en la casa de Den.
pregon de la mar. Si la congregacio
sera maior sien li dats companyons
per los quals aiudat pugue de millor
cor complir 1' ofEci que li es comenat.
A hores competents sien dades les
coses que se ban de donar i derna-
manades les que ban de demanar
perque ningu sie conturbat ni con-
tristat en la casa de Deu.
Dels ferramens ho de les coses
del monestir.
De la substancia del monestir en fer-
raments (f. 28) ho en vestidures ho
enaltres qualques coses proveesque 1' a-
bat frares de la vida e de las costumes
dels quals sie segur e a ells cascunes
coses, axi com li sera viyares, los
assigno guardadores e cuylidores. De
les quals coses tenga 1'abat capbreu
per tal com en aquelles coses assig-
nades los frares se succeesquen per
vegades, sapie que done e que reeb.
Si alcu, empero, sutzeament o negli-
gentment tractara les coses del mones-
tir sien (!) castigat. Si no s'esme-
nara sie sotmes a disciplina de regla.
De la ferramenta y coses del monestir.
Capitol, xxxij.
(Ixxvj) Per aguardar la substancia
del monestir, axi en ferraments, ves-
tidures com en altres qualsevol coses,
provehesque tals monges de la vida
y costums dels quals estigue al segur,
y assignees aquelles coses segons li
semblara esser mes profitos. De les
quals coses Tabbat tingue albara o
memorial, perque quant los monges
se succehexen a guardar y recollegir
(f. Ixxvj v.) aquelles, sapie que done
y que reb. Empero si algu tractara
brutament o negligentment les coses
del monestir sie corregit e si no s' es-
menara sie sotmes a la disciplina
regular.
Si deye monjo aver propri.
Aquest vici mayorment se deu tay-
lar de rael del monestir que alcii no
presumesque alcuna cosa dar o pen-
dre senes manament de 1'abat, ne
aver gos alcuna cosa propria; no
alcuna de tot en tot, ne (f. 28 v.)
libre, ne taula, ne graffi, ne res, de
Que los monjos no deuen haver propri.
Capitol xxxiij.
Aquest vici de proprietat principal-
ment de raels deu sser tallat y arren-
cat del monestir, axi que ningii pre-
sume dar (f. Ixxvij) o 1 rebre sens
manament de 1'abbat ni haver res
propri, de tot en tot, cosa- alguna :
ni libre ni taules ni graffi ni res to-
f EXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
71
tot en tot, als quals, certes, los cor-
ses seiis o les volentats no cleuen
aver en propria volentat. Totes coses,
empero, necessaries deuen esperar del
pare del monestir. Cascuna cosa no
sie a ells leguda aver qne 1'abat no
la aye donada ho iaquida aver; e
totes coses sien a tots comunes, axi
com es escrit. E alcu no diga alcuna
cosa esser sua ho u gos dir. Cor si
alcu aquest sobre malvat vici sera
atrobat delitar, amonestat per una
vegada e per altra si no se'n esme-
nara, sie sotmes a correccio.
talment als quals certament ni llurs
cossos ni les voluntats no es licit que
tinguen en propria voluntat; mas
deuen esperar de la ma del pare del
monestir totes les coses necessaries y
no es licit a degu tenir res que 1' abbat
no lo y hnge donat o permes (f.
Ixxvij v.). E totes les coses sien
comunes a tots, axi com es escrit,
y ningu presume dir esser sua cosa
alguna. E si sera trobat algu delitarse
en aquest nequissim vici de la pro-
prietat, sie amonestat una vegada y
altra e si no s'esmenara sie sotmes
a la correccio.
Si tots los frares deyen pendre les coses
necessaries egualment.
Axi com es escrit: Ere departit a
cascuns axi com a cascu ere ops. En
que no deym que reebiment de per-
sones, co que Deus no vuyla sie,
mas per pensament d' enfirmetats, en
que aquell qui menys fretura face
grades a Deu e no se'n entrist; qui,
empero, mes fretura sie humil per
la emffermetat e no se n'erguyl per
la misericordia, e axi tots los mem-
(f. 29) bres seran em pau. Davant
totes coses sie guardat que mal de
murmuracio per qualque rao ho em
paraula ho en significacio no apare-
gue, e si alcu hi sera atrobat sie sot-
mes a destreta disciplina.
Si deuen tots rebre ygualemnt les coses
necessaries. Capitol xxxiiij.
Segons es escrit, repartien a (f.
Ixxviij) cascuns axi com cada hu lo
havie mester. En la qual cosa no
diem sie feta excepcio de persones,
ia D6u no u. vulle, mas que sie ha-
guda consideracio de infirmitats en
tal manera que aquell que menys ha
menester fasse grades a Deu e no's
contriste, y aquell que mes ha mester
humiliese per rao de la sua infirmitat
y no se ensuperbesque de la miseri-
cordia que (f. Ixxviij v.) li es feta,
e axi seran tots los membres en pau.
Abans totes coses amonestam que no
apparegue lo mal de la murmuracio
en ningu per qualsevol causa que sie
ni per paraula ni per senyal; en lo
qual si algu sera trobat sie sotmes a
molt estreta disciplina.
72
CATALONIA MONASTICA
Dels setmaners de la cuyna.
Los frares se servesquen la .}. 1'al-
tre que negii no sie escusat de I'o-
ffici de la cuyna si no per malautia
o si ere occupat alcii per rao de gran
profiit, cor d'aquen se guanya mayor
guardo ; als febles, empero, sien solans
procurats per tal que no facen ac.6
ab tristicia, mas ayan solac. tots se-
gons la manera de la congregacio ho
la posicio del loch. Si gran sera la
congregaci6 lo celarer sie escusat de
la cuyna, ho si alcuns, com avem
dit, per gran proffits eren affaenats;
los altres en caritat servesquen la .i.
1'altre. Aquell qui sera exit de la
setmana face lo dissapte mundicies
(f. 29 v.). Los tovaylons ab los
quals los frares se torquen les mans
e els peus, lavon. Los vexells del seu
servi mondes e sans los rete al cela-
rer, lo qual celarer a aquell qui entra
la setmana los assigne per tal que
sapie que dona o que reeb. Los set-
maners, empero, ans de una ora de
menyar reeben oltra la establida por-
cio sengles beures e pa, per tal que
en la ora del menyar sens murmu-
racio e sens greu trebayll servesquen
als seus frares. En los dies, empero,
sollempnials sostenguen se entro
apres misses. Entrants e ixents los
domeers, en 1'esglea, tantost les mati-
nes fenides lo digmenye, geton-se als
peus de tots demanans sser pregat
per si. Los ixents, empero, de la set-
mana diguen aquest vers: Benedictus
Dels semmaners de la cosina (sic).
Capitol xxxv.
Servesquen se los monges los uns
(f. Ixxix) als altres axi que ningu
sie escusat d' I'ofEci de la cuyna, si-
no per malaltia o per cosa de gran
utilitat, car d'alli se guanya maior
grau de merit. Empero als flachs sien
dats aiudadors perque no fassen lo
servey ab tristesa y tots hagen adiu-
tori segons lo modo de la congre-
gacio y la situacio del loch. Si la
congregacio sera maior lo cellerer sie
es- (f. Ixxix v.) cusat de la cuyna y
aquells que, axi com havem dit, son
accupats en maiors utilitats; los altres
servesquen uns als altres ab caritat.
Aquell que deu cxir de la semmana
lo dissapte dexe u tot net y rente
los draps ab los quals los monges se
exuguen les mans y los peus. Empero
axi lo que ix de la semmana com
aquell que y entre Haven a tots los
peus e tornen (f. Ixxx) al cellerer
los vesells de llur servey nets y en-
tegres. Lo qual cellerer altra vegada
los assigne a aquell que entre al ser-
vey perque sapie que done y que reb.
E los semmaners huna hora abans de
la refFeccio sobre la porcio estatuida
prenguen sengles beures y pa, perque
en la hora de la refFeccio servesquen
als germans sens murmuracio y senc.
gran (f. Ixxx v.) treball; empero en
los dies solempnes sostinguen fins
apres de les misses. E los semaners
entrants y exints prostren se als peus
de tots, lo diumenge, de continent
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
73
es Dominc Dcus qui adiuvisti me et
consolatus es me, lo qual dit per .iij.
vegades prenga benediccio lo ixen e
seguesques 1'entran e diga: Dens in
adiutorium meum intende, Domine ad
adiuvan- (f. 30) dum me festina, e
aco metex tres vegades sie retornat
de tots, e, presa la benediccio, entra
la sermana.
acabades laudes en 1'oratori, dema-
nant que sie feta oraci6 per ells. E
lo que ix de la semana digue aquest
vers: Benedictus es Domine Dens qui
adiiivisti me et consolahis es me. Lo
qual vers dit tres (f. Ixxxj) vegades
e presa la benediccio subseguesque lo
que entre y digue: Deus in adiuto-
riwn meum intende, Domine ad adiu-
vandum me festina, e ac,6 sie repetit
de tots tres vegades e presa la bene-
dicci6 entre a la semmana.
Dels frares malalts.
La cura dels malauts es feedora
davant totes coses, que axi vertade-
rament com a Deu sie a ells servit,
cor el dix : Emfferm fui e vistas me.
E: c,o que fes a .i. dels meus poque-
lets a mi o fees. Mas los malauts
pensson se a ells esser sevit per honor
de D6u e no entriston los seus frares
a ells servents ab la sua sobreflui'tat,
los quals empero deuen esser soffers
pacientment, cor d' aytals guanya horn
mayor guardo. Doncs sobre gran
cura sie a Tabat que 'Is malauts no
sofiren alcuna negligencia. Als quals
frares malauts sie casa sobre si depu-
tada e servidor diputat, tement Deu
e diligent e euros, tls de banys sie
atorgat als malauts aytantes vegades
com 1'ayen ops, als sans, empero,
mayorment als iovens, tart los sie
atorgat. (f. 30 v.) E menyar ay-
tanbe de earns als emfferms e als
febles per reparacio de tot en tot,
los sie atorgat; mas com seran mey-
Dels monjos malalts. Capftol xxxvj.
Ans totes coses y sobre totes coses
es de tenir cura y ancia dels malalts
perque verament axi (f. Ixxxj v.)
com a Jesu-Christ axi sie a ells ser-
vits, car ell ha dit: Yo fui malalt y
haveu me visitat. E go que haveu
fet a hu de aquests meus minims
haveu fet a mi. Mas los malalts con-
sideren que son servits per honra de
Jesu-Christ, y per 11 ur superflui'tat no
contristen als germans que'ls servexen,
los quals empero malalts, deuen esser
compor- (f. Ixxxij) tats pacientment
car dels tals se guanye maior merit.
Donchs molt gran ancia tingue Tab-
bat que no comporten alguna negli-
gencia. Als quals malalts sie deputada
cetlla y servidor tement Deu, diligent
y sollicit. Lo us dels banys tantes
vegades com sie mester sie oftert als
malalts, pero als sans, maiorment als
iovens, molt tart los (f. Ixxxij v.)
sie atorgat. Lo meniar de la earn sie
tambe" atorgat als malalts y als del
74
CATALONIA MONASTICA
lorats tots s'abstinguen de earns
enaxi com solen. Sobre gran cura
aye 1'abat que dels celarers ho dels
servidors los malauts no sien mal-
penssats cor a ell se garde qualque
cosa sos dexebles pequen.
tot debits per lur reparacio ; mas com
seran millorats abstinguen se tots de
la earn axi com solien. Tingue 1'abbat
grandissima cura que los malalts no
sien mal pensats de llurs servidors
ni del cellerer car a ell se esguarde
qualsevol cosa que per sos dexebles
es malfeta.
Deels veyls o dels emffants.
lassie ae.6 que la natura humana
tir a misericordia en aquestes edats,
90 es a saber, de veylls e demffans,
empero la actoritat de la regla pro-
veesque a ells. Sie pensada tots temps
en ells debilitat, e la districcio' de la
regla per nuyla res en los menyars
en ells no sie tenguda, mas sie en
ells piadosa consideracio e preven-
guen les hores canonicals.
(f. Ixxxiij) Dels veils y dels infants.
Capitol xxxvij.
latsie que natura humana se tira
a misericordia ella mateixa en aques-
tes edats dels veils y dels infants,
tamb deu tenir esguart a ells la
auctoritat de la regla. Per co sie tos-
temps considerada llur imbecillitat y
flaquesa y en ninguna manera los sie
tenguda la estretura de la regla (f.
Ixxxiij v.) en los aliments, mas sie
haguda en ells piadosa consideracio y
previnguen les hores canoniques.
Del domer lector.
La taula dels frares menyans no i
deu defallir lic.6. Ne qui's pendra lo
libre per cas d'aventura, gos alii liger,
mas aquell qui deu liger tota la set-
mana, el digmenye entro. Lo qual
entran, apres mi- ( F. 31) ssa e la
comunio deman de tots esser pregat
per si, per tal que Deus lo guart de
1'esperit de superbia; e sie dit aquest
vers en lo oratori per tres vegades
de tots, ell empero comenc.ant:
Domine labia mea aperies et os meum
annunciabit laudem tuam. E axi, presa
Del lector semmaner. Capitol xxxviij.
No deu faltar ligo a la taula dels
monges quant mengen. Ni gos legir
aquell qui a la ventura pren lo libre,
mas aquell que deu legir per tota la
semmana entrant hi lo diumenge. Lo
qual entrant, apres (f. Ixxxiiij) les
misses y de la comunio, deman sie
feta de tots per ell oracio que lo
Senyor apart d'ell 1'esperit d'elacio.
E sie dit de tots tres vegades en
T oratori aquest vers comensant ell :
Domine., labia mea aperies et os meum
annunciabit laudem tuam, e axi, rebuda
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
75
benediccio, entro a legir. E sie feit a
la menssa sobrasilenci que musitcacio
Pd'alcu ho veu aqui no sic ho'ida,
sino solament d'aquell qui lig. Aque-
lles coses, empero, qui son necessa-
ries a aquells qui menugnen e beuen,
axi la .i. 1'altre ho ministren los
frares que negu no fretura de dema-
nar alcuna cosa. Empero si alcuna
cosa hi sera ops ab so d'alcu signe
sie demanat, mes que ab vou. Alcu
no gos aqui alcuna cosa de la li?6
o alcuna altra cosa demanar per tal
que no sie donada ocasio,. si doncs
lo prior, per ventura, no volra dir
alcuna cosa per edifficacio, breument.
Lo frare, empero, domer reebe .i.
poc de menyar ans que comenq a
Jegir per la santa communio e per tal
que no li sie greu sostenir lo dejuni,
apres, empero, ab los domers de la
cuyna, els se- (f. 31 v.) menuc.
Los fFrares no ligen per orde mas
aquells qui ediffiquen los hoens.
la benediccio, entre a legir; e sie
tengut alii summo silenci que no sie
uyda musitacio ni veu de algu, sino
(f. Ixxxiiij v.) tant solament de aquell
qui lig. Per go en les coses alii ne-
cessaries als mejants y bevents, axis
servesquen los uns als altres que no
fretur a degu demanar deguna cosa,
mas si res sera mester sie demanada
ab algun senyal mes que ab veu. No
presuma alii algvi menjant refferir ni
demanar cosa de aquella ligo ni d' altra
perque no sie (f. Ixxxv) dadaocca-
sio, si donchs per ventura lo prior
no voldra dir alguna cosa breument
per edificar. Lo monge legidor, ab
los semmaners, menge hun poch
abans que comenc a legir, per amor
de la sancta comunio y perque per
ventura no li sie masse greu sostenir
lo deiuni, y apres prengue sa reffec-
cio ab los semmaners de la cuyna y
servidors. (f. Ixxxv v.) Los monges
no ligen ni canten per orde mas
aquells qui edifiquen los oints.
De la mesura dels menyars.
Nos creem abastar al menyar de
tots dies, axi a mig dia com a ora
de nona en tots los meses, dos cuy-
nats cuits, per les enfermetats de
diverses per tal que aquell qui per
aventura no pora de la .i. menyar,
menuc de 1'altre. Doncs dos cuinats
cuits basten a tots los frares; e si
aqui aura poms o neximens de le-
gums, sie anedit lo terc. Una libra
De la mesura de les viandes.
Capitol xxxix.
Crehem que baste prou a la reffec-
cio quotidiana, axi de sexta com de
nona en tots los mesos, dues viandes
cuytes, per les infirmitats de diversos,
perque aquell qui no pora men jar de
la una pugue menjar de (f. Ixxxvj)
1' altra. Donchs dues viandes cuytes
abasten als monges e si y haura fruy-
tes o legums, sie y aiustada la terca
vianda. Una liure de pa per reffeccio
76
CATALONIA MONASTICA
de pa per porcio baste el dia; sie
que sie .i. menyar, ho dinar e sopar.
Mas si deuen sopar, la terc,a part
d'aquella metexa libra sie estoyada
del celerer, rededora a aquelss qtii
soparan. Mas si el trebaill sera mayor,
en arbitre e en poder sie de 1'abat
si es covinen alcuna cosa anedir.,
remogut, davant totes coses massa
menyar, cor no es res axi contrari a
crestia com massa menyar, axi com
lo Senyor nostre ho dm: Guardar
que els cors vostres no sien agreu-
yats em massa menyar ho en ebrie-
tat. Als emffans (f. 32) empero de
menor edat, no sie servada aquella
metexa quantitat mas menor que als
mayors, servada en totes coses atem-
peranga. Menyar de earns de quatre
peus, de tots sie abstengut de tot en
tot, exeptats los malauts e els febles.
abaste cade dia, si's vol sie dia de
una reffecci6 si's vol de dinar y de
sopar. E si es dia de cenar lo cellerer
reserve la terca part de la liure, retent
la als qui deuen cenar. Mas si lo
treball per ventura sera (f. Ixxxvj v.)
maior, en potestat de 1'abbat sie si
voldra afFegir alguna cosa, remoguda
sobre totes coses la crapula, e nunqua
lo monge sie pres de indigestio car
nenguna cosa es tant contraria a tot
christia com la gran fartesa, segons
diu lo Senyor: Veiau que los vostres
coratges no sien gravats en glotonia
y embrieguesa. Empero als fadrins de
menor edat no 'Is sie servada aquella
quan- (f. Ixxxvij) titat mas menor
que als maiors guardada en totes coses
la temperanca. Del menjar de les
earns de quatre peus tots se abslen-
guen de tot en tot, exceptats los molt
flachs y los malalts.
De la mesura del beure.
Cascu a propri do de Deu la .i.
axi e Faltre axi. E per c,o ab alcu
dupte la mesura del menyar e del
beure de nos establida es. Empero
esgardans la imbecillitat dels emfferms,
creem abastar per dia a sengles una
emina de vi. Aquells, empero, a qui
Deus done tolerancia d' abstinencia
sapien que n'auran propri guardo.
Mas si la necessitat del loc ho tre-
bayll o calor d'istiu mes enant en
demanara, sie en arbitre del prior;
conssideran en totes coses que sobre-
fluitat o ebrietat no y sobre venga.
De la mesura del vi. Capitol xl.
Cascu te propi do de Deu lo hu
de una manera I'altre de altra, e per
c.o la mesura del manteniment dels
altres tatxam no sens algu- (f. Ixxxvij
v.) na scrupolositat. Empero, consi-
derant la flaquesa dels malalts, crehem
bastar a cascu una emina de vi per a
cada dia. Mas aquells als quals nostres
Senyor done comport de abstinencia
sapien que n'hauran propria merce.
Empero si la necessitat del loch o lo
treball o la cremor de 1'estiu ne de-
manara mes, estigue en arbitre del
prior considerant en totes coses que
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
77
Jassie que liyam que vi no es de
monges, mas cor ago els nostres
temps als monges no pot esser amo-
nestat, almenys aco consenten que
no beven entro a sobrefluitat, mas
tempradament, cor vi fa (f. 32 v.)
renegar nelex los savis. La emper6
lion necessitat del loc ho demane,
que 1'avant escrita mesura no si pot
trobar mas menys o de tot en tot
no gens, beneesquen lo Senyor
aquells qui aqui habiten e no mur-
muron, ac6 davant totes coses amo-
nestans que senes murmuracions sien
los frares.
no y (f. Ixxxviij) sobrevingue sado-
llament o embriaguesa. latsie que
legim que lo vi no satisfa per als
monges, mas perque en nostre temps
aco no pot e"sser a ells forsat, almenys
consentam que no beguen fins a fartar
se mas tempradament; car lo vi fa
apostatar encara als savis. Emperd
alia hon la necessitat del loch requer
que ni la sobredita mesura si pugue
trobar mas encara molt (f. Ixxxviij
v.) menys o del tot no gens, bene-
hesquen a Deu los que alii estan y
no murmuren ; ac6 ans de totes coses
amonestam que sien los monjos sens
murmuracid.
En quals hores deyen menyar
los frares.
De la santa Pascha entro a cin-
quagesima a mig dia menuguen los
frares e a la cena sopen. De cinqua-
gesima, emperd, en tot 1'estiu, sin6
an trebaill dels camps los monges, o
sobre gran calor no u vede, la iiij.
feria e la .vi. dejunen entro a la
hora nona. En los altres, emperd,
dies al mig dia menuguen. La qual
hora de mig dia de menyar, si an
obres en los camps o gran calor de
1'estiu sera, se deu continuar, e en
la providencia de 1'abat sie. E en
tal manera tempre e ord6 que les
animes sien salves e aco que fan los
frares senes alcuna murmuracio ho
facen. (f. 33) Del idus, emperd, de
setembre entro al comenc,ament de
la quaresma a la hora nona tots
En quals hores conv6 als monjos
meniar. Capitol xlj.
De la santa pascua fins a penthe-
costes mengen los monges a hora de
sexta y en vesprada cenen. De pen-
thecostes (f. Ixxxix) per tot Testiu
si no tenen treballs en lo camp o la
grandesa de 1'estiu no 'Is perturbe, lo
dimecres y lo divendres deiunen fins
a nona, tots los altres dies dinen a la
sexta. La qual hora de meniar a la
sexta si tindran treballs en los camps
o lo calor de 1'estiu sera desmasiat,
sie en providencia de 1' abbat si 's deu
continuar y axi tempre y dispongue
totes coses (f. Ixxxix v.) que les
animes se salven y lo que fan los
monjos fassen sens murmuracio. Dels
ydus de setembre fins al principi de
la coresma dinen sempre a la nona,
emperd en la quaresma fins a pasqua
78
CATALONIA MONASTICA
temps menuguen. En la quaresma,
empero, entro la Pascha a les ves-
pres menuguen. Aquelles vespres, em-
pero, axi facen que de Hum no frei-
turen los menyants mas ab la luu
encara del dia totes coses sien aca-
bades. E tots temps, sie de sopar sie
de menyar, axi sie temprada la hora
que de dia sien feytes totes coses.
Que alcti no parlo aprs completa.
En tots temps se deuen estudiar
los monges aver silenci; mas mayor-
ment en les hores de nits; e per co
tots temps, sie de dejuni o de dinar,
si temps sera de dinar aytanttost com
levaran de sopar siguen tots en .i.
loc, e liya alcu les collacions o les
vides dels pares per tal que edific,
certes, los oens. E no ligen les istories
ho'l libre dels reys cor als emfferms
entenimens no seria profitable aque-
lla hora hoir aquesta Scriptura, en
altres, empero, hores sien legits. Mas
si (f. 33 v.) sera dia de deiunii,
dites vespres, apres poc spay tanttost
venguen a la lico de la collacio, axi
com avem dit, e lestes les .iiij. o.v.
fuyles o ay tant com la hora requer,
tots en .i. vinens per aquesta triga
de la li<3, si alcu per aventura en
offici assignat a si sera ocupat, venga ;
doncs tots en un .i. loc posats com-
plesquenho. Ixens de la completa no
sie a alcu licencia d'aqui avant alcuna
cosa parlar a alcii; cor si es atrobat
alcu passar aquesta regla de tacit ur-
nitat a greu venyanca sie sotmes;
dinen a les vespres, pero axi se digan
les vespres que no hagen mester lum
de candela per al dinar, mas totes les
coses se acaben ab lum del dia y axi
mateix (f. xc) en tots temps axi de
dinar com de cenar, axi sie teniperada
la hora de la reffeccio que totes les
coses se fassen ab la lum del dia.
Que apr6s de completes guarden tots
silenci. Capitol xlij.
En tots temps deuen los monges
tenir estudi de silenci pero mas prin-
cipalment en les hores de la nit. Per
co en tot temps, axi de deiuni com
de cenar, si sera (f. xc v.) de dinar
y de sopar de continent en levant se
de la cena, senten se tots en un loch
y lige hu les collacions dels pares o
altra cosa que edifique los oints; no
los sinch libres de Moyses o dels
Reys perque als enteniments Sachs
no serie profitos aquella hora oyr
aquesta escriptura, pero en altres ho-
res sien legits. Mas si sera dia (f.
xcj) de dejuni dites vespres, fet un
poc de entrevall, tantost aiusten-se a
la lico de les collacions, com es dit,
y sien legides quatre o sinch fulles
o tant quant la hora permetra perque
concorreguen tots alii en aquesta tar-
danca de la ligo, y vingue aquell que
per ventura estara occupat en 1' offici
que li es assignat. Puys aiustats tots
ensems diguen (f. xcj v.) les com-
pletes, y eixits de completes a ningu
sie dada licencia de parlar cosa alguna.
E si algu sera trobat prevericar aques-
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
79
exceptat si necessitat d'ostes sobre-
vendra, ho per ventura 1'abat a alcu
alcuna cosa manara; la qual cosa,
empero, sie feyta molt sobre hones-
tament e ab madurea e ab trempa-
ment.
ta regla del silenci, sie sotmes a .la
mes greu diciplina, salvo si sobrevin-
dra necessitat de hostes o si per ven-
tura 1' abbat a algu manara alguna
cosa, lo qual, empero, ab gran gra-
vesa y moderaci6 y honestissimament
(f. xcij) se fasse.
D'aquells qui a la obra de Deu ho a
la taula v6nen tart.
A la bora del divinal offici, aytant-
tost com lo seynal sera hoi't, yaqui-
des totes coses qui seran en les mans
ab subirana cuitanca corram, ab ma-
duretat, empero, per tal que desho-
nestat no atrop nudriment. Doncs
alcuna cosa a la obra de Deu no sie
preposada. Car (f. 34) si alcu a les
marines apres lo gloria del salm no-
rante quart, lo qual per ac,6 de tot
en tot a espau e trigosament volem
que sie dit, no vendra; no estic el
cor en 1'orde seu mas derrer de tots
estie, ho en aquell loc desat que
1'abat establira a aytals negligens per
tal que sie vist d'ell i de tots entro
que complida la obra de Deu se api-
neda ab publica satisfeccio. Per a$6,
empero, derrers o a .i. depart avem
jutyat que deyen estar per tal que
per la vergonya sua, vist de tots,
s'esmenen. Cor si fores de 1'oratori
ro manes sera per aventura tal qui's
jaga ho 's dorme ho sigue ab si
metex defores ho entene a vanes
paraules e sie donada ocasio al ma-
ligne; mas entro a dins per tal que
no u perde tot e de Taltre s'esmen.
Dels que v6nen tart a 1' offici divinal
y a la taula. Capitol xliij.
A la hora de Tofici divinal tantost
essent oyt lo signe, dexades totes
coses que sien en les mans, cuytada-
ment correguen a ell, ab gravedat,
empero, perque la dissolucio no y
tropic entrada. Axi que neguna cosa
sia anteposada a la obra de Deu. E
si algu no accorre a les vi- (f. xcij v.)
gilies dels nocturns apres de la gloria
del psalm noranta quatre, lo qual per
aquesta rao. volem sia dit detenint-se
en ell morosament, no estiga en son
orde en lo cor mes estiga derrer de
tots o en lo loch, que als tals negli-
gents lo abbat constituira apartada-
ment, per a que sien vists d'ell o de
tots fins que, complida la obra de
D6u, per publica satisfaccio faca peni-
ten- (f. xciij) cia. Per co iudicam
que deuen estar en lo derrer lloch o
apartats perque essent vists de tots
almanco per la vergonya se esmenen,
per que si fora de 1'oratori restassen,
tal seria que per ventura se gitaria
a dormir o seuria fora y se occupa-
ria en paries y axi seria dar ocasio
al diable; mes entre din tre perque no
u perda tot y del que fake se esmene.
80
CATALONIA MONASTICA
En les bores, erripero, de dia qui a
la obra de Deu apres lo vers e la
gloria del primer salm que es din
apres lo vers, no vindra, per aquella
regla que damunt avem dita, en lo
derrer loc estie, ne 's gos acompanyar
al cant? car dels cantants entro a
satisfeccio, si doncs 1'abat no donava
licencia pel seu lexament, axi, em-
pero, que el colpable satisface d'ac.6.
A la taula, empero, qui a- (f. 34 v.)
bans del vers no vendra, per tal que
tots ensems diguen lo vers e preguen
e en .i. tots s'acosten a la taula,
qui per negligencia sua ho per vici
o per tarditat no vendra, entro a la
segona vegada sie corregit. Si d'aqui
avant no s' esmenara no sie lexat seir
ab la participacio de la taula comuna,
mas departit de la compaynia de tots
menuc sol, tolta a ell la porcio sua
d'aqui avan entro la satisfeccio e
esmena. Semblantment soffira aquell
qui a aquell vers no sera present qui
apres lo maynar se diu. E alcii no
gos ans de la hora establida ho apres
pendre alcuna cosa de menyar o de
beure. Mas a aquell a qui sera offert
alcuna cosa del prior e u rebuyara
pendre, la hora en que ell volra
pendre 50 que avie recusat ho altra
cosa, no reebe res entro a esmena
cuvinent.
D'aquells qui s6n excomunicats ;
com satisfacen.
Qui per greu colpa, de Tesgleya
e de la taula sera excomunicat, en
la hora en que la obra de Deu en
En les (f. xciij v.) hores del dia lo
qui occorrera a la obra de Deu apres
del vers y gloria del primer psalm
que 's diu apres del vers, estiga en lo
darrer loch, per la lley que damunt
diguerem, y no presuma acompanyar
se al cor dels que canten fins que
haia feta satisfaccio, salvo si 1'abbat
li donas licencia y lo y permetes ab tal
que'l culpat satisfae,a de la sua (f.
xciiij) negligencia. Lo qui no occor-
rera a la mesa abans del vers per a
que tots junctament diguen lo vers y
oren y tots ensemps se acosten a la
mesa, lo qui per la sua negligencia
o vici o perea no occurrera, fins a la
segona volta sia per allo corregit y
si de aqui avant no u esmenara, so
sie rebut a la participaci6 de la mesa
comuna, (f. xciiij v.) mes, segregat
de la companyia de tots, menie tot
sol levant-li la sua porcio del vi fins
que se esmene. La matexa pena haia
lo qui no sera present al vers que's
diu apres dinar. Nengu presuma abans
la hora statu'ida o apres pendra alguna
cosa de manjar o beure. Si a algu es
offerida qualque cosa del prior y re-
cusara pendre u, quant ho disijara
no (f. xcv) reba allo que recusa ni
altra cosa alguna fins que fac,a con-
digna satisfaccid.
De aquells qui estan excomunicats,
com satisfacen. Capitol xlliij.
Los qui per greus culpes s6n exco-
municats de la mesa o de 1'oratori,
la hora que Tonici divinal se celebra
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
81
1'esgleya sera celebrada, prostrat en
ell se git ( f . 35) als pens de tots
ixens de 1'esgleya davant les portes
de 1'oratori; e aco tan longament
fac,a entro que 1'abat jutyara esser
satisfeyt. Lo qual vedat dementre
que manat de 1'abat vendra, se git
als peus de 1'abat e apres a les pea-
des de tots los frares per tal que
preguen per ell. E lavors si u mane
1'abat sie rebut el cor ho en 1'orde
que 1'abat proveira, axi, empero, que
salm, o lico alcuna o altra cosa no
presumesque en 1'esgleya comenc.ar
si doncs 1'abat no u menava altra
vegada. E en totes les hores demen-
tre que es complex la obra de D6u,
git-se en terra en lo loc en que esta
e axi satisface tro que 1'abat man
que ces d'aquesta satisfeccio. Mas
aquells qui son excomunicats per leus
colpes taut solament en 1'esgleya e
a la taula satisfacen e entr6 al ma-
nament de 1'abat facen aco entro
que beneesca e diga abaste.
en lo oratori, iaga prostrat davant les
portes de 1'oratori sense dir res, mes
solament estiga (f. xcv v.) lo cap en
terra, gitat als peus de tots los qui
hixen de 1'oratori y aco tant de temps
fins que lo abbat iudicara que ha
satisfet. Lo qual com vindra manant
lo y lo abbat, lances als seus peus
y apres als peus de tots los monjos
perque preguen per ell. Lavors, si
ho manara lo abbat, sie rebut en lo
cor y en la orde que 1' abbat deter-
minara; ab tot (f. xcvj) que no pre-
suma imposar en lo cor psalm ni
antiphona o leccio ni altra cosa alguna
sense que 1' abbat altra volta lo y ma-
ne. Y a totes les hores, quant se
acaba la obra de Deu, lances en terra
en lo loch hon esta y axi satisfaca
fins que altra volta lo y mane 1' abbat
que cesse ia d'esta satisfacio. Mes los
qui per les culpes petites son excomu-
(xcvj v.) nicats tan solament de la
mesa, en 1'oratori satisfacen fins que
ho mane lo abbat, y tant de temps
fac,a ac,6 fins que'l abbat done la be-
nediccio y diga que abasta.
D' aquells que erren en 1'oratori.
Si alcu dementre que pronuncie
salm o respons o antiffena o lic,6
erre, si dons per satisfecci6 (f. 35
v.) davant tots no 's humilie, a
mayor venganga sie sotmes, qui cer-
tes no vole per humilitat corriger co
que erra per negligencia. Los emffants
per aytal colpa sien batuts.
Dels qui erren en la yglesia. Capitol xlv.
Si algu quant pronuncia psalm res-
pons o antiphona o leccio errara y
per satisfaccio davant tots no's humi-
liara, a (f. xcvij) maior pena sia
sotmes pux que no volgue per humi-
liament corregir lo que per negligen-
cia pecca. Mes los infants per la tal
culpa sien castigats.
82
CATALONIA MONASTICA
D'aquell qui pequen (!) en alcunes coses.
Si alcu dementre que s en alcu
labor, en la cuina, en lo celer, en
minister!, el pastrim, en Tort, en art
alcuna, dementre que labore ho en
qualque altre loc alcuna cosa errara,
o trencara alcuna cosa o destrouyra
o alcuna cosa errara en qualque loc,
e no vendra aytanttost davant 1'abat
ho davant la congregacio, ell metex
manifestament satisfara e revelara son
pecat; pus que sera descobert per
altre a mayor esmena sie sotsmes.
Empero si la rao del pecat es ama-
gada, tan solament a 1'abat ho als
discrets spirituals o revel qui sapien
curar les altruyes nafres e no desco-
brir o poblicar.
Dels qui pequen o deffalleixen en qual
sevol altres coses. Capitol xlvj.
Si algii essent en qualsevol treball
en la cuyna, en lo ciller, o en algun
offici, o en 1'ort, o en lo forn, o obrant
en qualque art en qualse- (f. xcvij v.)
vulla loch qualque cosa, peccare o
trencant, o perdent, o excedent hon
se vulla que sie y venint tantost da-
vant lo abbat o la congregacio ell
mateix no satisfara o manifestara son
delit, quant per altre sera sabut, sia
sotsmes a maior esmena. Pero si la
cosa sera secreta, de peccat de 1'anima,
solament la declarara al abbat o als
ancians qui (f. xcviij) sapian curar
lurs naffres y no descubrir o publicar
las dels altres.
De la obra de D6u significadora.
(f. 36) Cura sie a 1'abat denun-
ciar la obra de Deu de dia e de nit ;
o ell la denunciu o a tal frare euros
coman aquesta cura que totes coses
se complesquen en hores covinents.
Los salms, empero, e les antiffenes
apres 1'abat per son orde comenc a
qui sera comanat. Cantar o liger no
gos alcu sin6 aquell qui pot aquell
offici complir per tal que ediffic
aquells qui hoen. La qual cosa sia
feyta ab humilitat e ab suavea e ab
tremor e a qui 1'abat o comanara.
De com se deu annunciar la obra
de D<u. Capitol xlvij.
Tinga carrech lo abbat de annun-
ciar la obra de Deu nit y dia, o
comanar lo a tal monjo sollicit que
totes les coses sien complides a hores
competents. Los psalms o les antipho-
nes apres de 1' abbat imposen les per
lur (f. xcviij v.) orde aquells a qui
sera encomanat. Nengu, empero, pre-
suma cantar o legir sino qui pora
complir be lo offici perque los oyents
sien edifficats ; lo qual sie fet ab molta
gravedat, humilitat y tremor y de
aquell a qui lo y manara 1' abbat.
TEXTOS CATALANS DE LA REGLA DE ST. BENET
83
De la obra de mans cotidiana.
Ociosirat es enemiga de la anima ;
e per go certs temps deuen los fra-
res esser ocupats en labor de mans
e certes hores aytambe en la lico
divinal. E per co los uns e els altres
temps creem per aytal disposici6 dever
esser ordonats, go es a saber, que
de Pascha entro a les calenes de
huitubri, mati exents de la prima
entro la ora quarta, laboren go qui
necessari sera; de la ora empero,
.iiij. entro a la ora .vi. entenen a
Iig6. Apres empero la .vi. levans de
la taula posen se els lits (f. 36 v.)
ab tot silenci, ho qui per aventura
volra liger a si metex, axi liya que
als altres no faca nosa. E sie feita
la ora nona pus tost, miyancan la
.viij. hora; e aytambe obren go qui
es feedor entro les vespres. Si, em-
pero, la necessitat del loc ho pobrea
ho requerra que per los fruits recuy-
ledors sien affaenats, no se n'entris-
ton, cor lavores son vers monges si
viuen de labor de les sues mans axi
com los pares nostros e els apostols.
Totes coses, empero, sien feytes me-
suradament per los freyols de corat-
ges. De les calendes, empero, de
huitubre entro al comengament de
la caresma, entro la hora .ij. ente-
nen a lico. En la hora .ij. sia feita
la .iij. e entro en la nona tots labo-
ron en la obra sua qui 'Is sera coma-
nada. Feit, empero, lo primer senyal
de la hora nona se departesquen
Del treball de les mans de cada dia.
Capitol xlviij.
La ociositat es enemiga de la ani-
ma. Per go en certs temps (f. xcix)
se deuen occupar los monjos en lo
treball de les mans y en altres certs
temps en la leccio divina. Y axi per
aquesta disposicio creem esser los dos
temps ordenats, go es, que de la pas-
qua fins al principi de octubre, del
mati en exint de prima fins a la hora
quasi quarta treballen en lo que sera
mester, y de la hora quarta fins la
hora quasi sexta vaquen en leccio.
Apres la (f. xcix v.) la (sic) sexta
levant se de taula, reposen en sos
lits ab tot silenci, o lo qui per ven-
tura voldra legir axi lige per assi
mateix que no inquiet a altre. Y
digues la nona un poch abans de
la octava hora. Apres los que tin-
dran a fer obrarant ho fins a vespres.
Mes si la necessitat o pobredat del
loch demanara que